Homes en un prat

Ara fa un segle, entre Tremp i la Pobla es comptabilitzen 13 prostíbuls

A l’article d’avui, la testosterona corre a raig. Som a la primavera de 1913. La Vall Fosca encara no ha il·luminat Catalunya. De fet, els dos visionaris que volen treure llum de l’aigua es troben immersos en una frenètica lluita per aconseguir-ho.
Emili Riu, a la Torre de Capdella, i l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, al Baix Segre i la Conca de Tremp. Milers d’homes treballen en condicions duríssimes per fer aquelles obres faraòniques que ens han de portar al segle XX catorze anys més tard que hi arribés el calendari. Massa homes i massa feina. «Un allistador dispara dos trets de revòlver a l’enginyer encarregat de les obres, Mr. Rabat». La notícia és del dia de Sant Josep d’ara fa cent anys. La localització, Utxesa, entre Aitona i Torres de Segre. Els diaris ho recullen en format breu, sembla que aquella escena tan del far west no era ni de bon tros d’impacte en aquell context de campaments d’obrers improvisats a peu d’obra.
El pobre Mr. Rabat morirà l’endemà en un ignot hospital lluny de casa seva. Del seu agressor no en transcendeix la identitat, només el càrrec a les obres del Canal de Seròs: allistador. Una d’aquelles professions que ja només existeixen al diccionari: la persona que porta el control d’altes i baixes d’una o més colles de jornalers. La Canadiense no es pot permetre de perdre dos caps en un mateix dia, Riu ha agafat embranzida a la Torre de Capdella i no poden badar. Es mouen fils i abans que s’acabi el mes s’instal·la a Aitona la guàrdia civil «como prudente medida previsora de cualquier contingencia en atención al gran número de obreros». Ja hem posat ordre al Baix Segre. Però a la Vall Fosca, els ànims també estan escalfats.
Han treballat tot l’hivern a més de 2.000 metres d’alçada. Costa tant de pujar i baixar que doblen torn. Arriben matats. I els espera poc menjar, matalassos que et balden i malalties escampant-se com plagues bíbliques. Un dia de juny van dir prou i els 4.000 obrers es van declarar en vaga. Una vaga de les que no es dissenyen en un despatx perquè els sindicats facin un pols al govern de torn. No, una vaga de les que t’ho jugues tot. Amb les obres aturades, tots els treballadors van baixar de la muntanya. Una padrina d’Espui recordava l’escena: «Mai havia vist tants homes! Em va fer por i tot veure aquell prat ple d’homes.»
Se’n van sortir.

Text d’Anna Sàez · El Retrovisor
Font: SEGRE, divendres 22 de març del 2013 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s