Ecològics de segona generació

Lleida destina el doble de superfície a cultius ecològics que a transgènics i entre els seus productors es troben agricultors i ramaders “verds” de segona generació. El sector és encara molt minoritari, però continua creixent per sobre de la mitjana i l’any passat va augmentar la facturació un 27% fins als 133 milions d’euros a Catalunya.
Agricultura · Anàlisi
La facturació de la producció ecològica va créixer l’any passat un 27% malgrat la crisi · Lleida destina un total de 52.000 hectàrees a aquest tipus de productes davant de 25.000 de transgènics

En ramaderia, entre els requisits per a una producció ecològica hi ha l’espai dels animals, l’alimentació ecològica, el temps d’engreixament i els tractaments veterinaris, que es redueixen a un.
En agricultura, la majoria d’additius estan prohibits. Només es permten els d’origen natural o els necessaris. Tots els colorants i la majoria dels conservants estan vetats, entre altres requisits.
A Europa, la producció “verda” es remunta a mitjans del segle XX, mentre que a Espanya no es va introduir fins finals dels 70 i principis dels 80. El consum pateix encara un retard més gran a l’Estat.
La producció ecològica catalana es destina entre un 30 i un 40% al consum a a Catalunya; un altre 30 a 40% es queda a la resta de l’Estat i la resta s’exporta. En canvi, importa més poductes elaborats.

Daniel Valls i Jaume Martí formen part de la segona generació de productors ecològics que té el sector primari a Lleida. Els seus pares van apostar per conrear sense productes químics entre finals dels 70 i principis dels 80, molt abans que la Unió Europea definís a través d’una norma comunitària (1991) el significat oficial d’ecològic.
Marc Chimisana i Jaume Jordana, socis d’Ecològica dels Pirineus, procedeixen de famílies ramaderes del Pallars que van apostar per produir seguint estàndards de qualitat ecològics. Ells han continuat l’empresa i l’han ampliat per incorporar-hi canals de comercialització. Trenta anys després, la normativa estableix, per exemple, que dos vaques de llet ecològica necessiten viure en un espai d’una hectàrea. O que un pollastre ecològic ha de tardar un mínim de 50 dies per engreixar-se (a la pràctica en tarda 60), davant dels 38 dies de l’engreix convencional, explica Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). En el cas del Pallars, la ramaderia extensiva, una de les claus de la producció ecològica, és més assequible. «L’any 2000, quan ens vam inscriure al cens d’explotacions ecològiques, ja gairebé ho érem», diu Ignasi Sinfreu, de la Vall de Cardós. En el cas dels cultius, si un agricultor decideix transformar les seues finques i produir ecològic, el termini estimat de transició se situa en uns quatre anys. Sigui com sigui, la producció, la superfície i la facturació ecològica creixen cada any entre un 5 i un 20 per cent des de fa més d’una dècada, fins i tot en plena crisi. L’evolució s’esmorteeix en aquests temps, però es manté a l’alça, explica Daniel Valls.
Les comarques de Lleida concentren el 55 per cent de la superfície d’agricultura ecològica catalana i assoleixen les 52.319 hectàrees. Aquesta xifra (del 2012) suposa un increment del 34 per cent en relació amb el 2002, mentre que les explotacions ramaderes ecològiques, un total de 284 a Lleida, suposen el 54 per cent de les catalanes i han crescut un 47 per cent en 10 anys.
També la facturació ha pujat. El 2012 va assolir a Catalunya els 133 milions d’euros, xifra que suposa un 27 per cent més que l’any anterior. L’agricultura ecològica va créixer des del punt de vista de la producció a totes les comarques de Catalunya tret de sis, explica Valls. De tota manera, en hectàrees suposa només entre un 5 o un 6 per cent de la superfície agrària total. En canvi, el consum es manté en un escàs 1 per cent de la cistella de la compra. Segons el baròmetre sobre consum ecològic que elabora cada any la Generalitat, el preu i la dificultat de trobar el gènere ecològic expliquen bona part de la falta de consum d’aquest tipus de fruits. «Alguns estudis parlen de percentatges entre un 20 i un 30 per cent més de cost, però són xifres poc serioses. Pot ser que un pollastre ecològic costi fins a un 50 per cent més que un de convencional, però un litre d’oli serà només un 5 per cent més car», explica el president del CCPAE.
L’ecològic és també el sector de les contradiccions. Espanya és el primer país productor d’alimentació ecològica a Europa però es troba a la cua en consum, de tres a sis vegades inferior que a França, Alemanya i el Regne Unit. Són també el país, juntament amb Romania, on es planta més transgènics (cereal) i Lleida ocupa en aquest cas la segona posició entre les províncies amb més hectàrees de panís modificat, només darrere d’Osca, amb 25.293,67 hectàrees, un 25 per cent del total.

«Aquesta terra ja era ecològica abans de registrar-la com a tal»
Ignasi Sinfreu · Ramader Vall de Cardós

«Quan ens vam inscriure en el registre de producció ecològica, l’any 2000, ja pràcticament ho èrem. Les nostres finques no han vist mai components químics», explica Ignasi Sinfreu, ramader de Vall de Cardós. Així que poc va caldre afegir a l’explotació perquè obtingués la certificació de producció ecològica. A més, «a Besan només hi ha la nostra explotació», de manera que difícilment el bestiar no podria coincidir amb producció convencional.
Sinfreu incideix, d’altra banda, que en el seu cas la producció ecològica es barreja amb la preservació de la varietat de vaca pròpia del Pallars, ara en perill d’extinció. Actualment queden uns 50 exemplars de vaca pallaresa, ja reconeguda per la Generalitat.
Uns quilòmetres al sud, l’empresa Ecològica dels Pirineus explota l’escorxador de Sort i treballa també en el de la Pobla de Segur. Marc Chimisana és un dels socis responsables d’aquesta empresa, que es va crear per pal·liar el dèficit de canals de comercialització dels ramaders ecològics. La seua família, així com la del seu soci Jaume Jordana, ja produïa ecològic i «el venia al comerciant. Nosaltres hem fet un pas més» i des de fa 11 anys cobreixen pràcticament tot el cicle, alimentació, cria, engreixament i especejament.
D’allà surt preparada carn de vedella i corder en tots els seus formats i el principal mercat està, de moment, a Catalunya. «Però estem fent els primers passos per exportar ja a Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos, entre d’altres».
L’objectiu d’aquesta producció, assenyala Chimisana, «no és produir molt, sinó produir amb respecte i mirant cap al futur. Cal arribar on puguem complint els requisits. La producció ecològica creix ada any i anirà a més».

PRODUCCIÓ I CONSUM

2.065 operadors
Catalunya compta, en xifres del 2012, amb 2.065 operadors ecològics, entre productors, elaboradors, importadors i comercialitzadors. Deu anys enrere eren 777 operadors.
94.972 hectàrees
La majoria d’hectàrees de Catalunya, 57.791, es destinen a pastures, farratges i prat, especialment al Pirineu.
28% operadors a Lleida
Prop del 28% dels operadors, un total de 569, són de Lleida, darrere dels operadors de Barcelona, que en sumen 672.
52.319 hectàrees a Lleida
La superfície destinada a cultius ecològics a Lleida és majoritària i s’ha disparat des de les 4.511 hectàrees de l’any 2000 a les 52.319 de l’any passat.
27% vinya
Després de les pastures, prats i farratges del Pirineu, així com boscos i matolls, el primer cultiu ecològic a Catalunya és la vinya, amb 5.616 hectàrees. El segueixen les oliveres, amb 4.638 hectàrees, i els cereals i lleguminoses per a gra, amb 3.965.
284 explotacions
En ramaderia, Lleida és majoritària, ja que té 284 de les 581 explotacions ramaderes. Fa deu anys eren 193.
Facturació
La producció ecològica continua sent minoritària a Catalunya, encara que va guanyant pes any rere any. El 2011, últim any amb xifres registrades, va sumar una facturació de 133 milions d’euros, davant dels 105 del 2010 i els 34,5 de fa ara deu anys. Aquestes xifres deixen entreveure que el consumidor de productes ecològics no es fa enrere per la crisi.
Exportació
Amb dades del 2011 sobre productes elaborats, un 41% de la producció ecològica catalana es va quedar a Catalunya; un 30% va anar a altres autonomies i un 29% es va destinar a exportació. D’aquest 29%, dos terceres parts es van quedar en països de la Unió Europea.
Creixement
L’any passat, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica va emetre 2.492 certificats, la qual cosa suposa un increment del 21% en relació amb l’any anterior. Els productors autoritzats van créixer també un 23%.
Consumidors
Segons el baròmetre del consum de productes ecològics, el principal motiu que apunten els consumidors és la salut (un 67%), seguit per la qualitat, el sabor, perquè no contenen residus i per motius ambientals (9%).
La fruita guanya
Seguint les conclusions d’aquest informe, els aliments ecològics més consumits són la fruita ecològica, en un 74,7%, mentre que la verdura i els llegums ocupen el segon lloc. També els ous, que han desplaçat els productes lactis a la tercera posició. En canvi, aquests registren una davallada.

Més informació: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
Crònica d’Helena Culleré des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 12 de maig del 2013 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s