El patrimoni més protegit de Lleida

Política cultural · Registre
Les comarques de Lleida compten amb gairebé 600 béns culturals declarats d’interès nacional, la majoria com a monument encara que també hi ha conjunts històrics i zones arqueològiques i paleontològiques. Aquesta declaració suposa la protecció més alta legal, amb permisos especials en el cas d’obres i preferència en les subvencions.
Les comarques lleidatanes compten en l’actualitat amb un total de 590 béns culturals immobles declarats d’interès nacional
El règim de protecció dels béns d’interès nacional afecta la parcel·lació, demolició o edificació a la zona, per a la qual cosa cal un permís especial de la comissió de Patrimoni
La Noguera, amb 100 béns immobles declarats d’interès nacional, i la Segarra, amb 93, figuren al capdavant de les comarques de Lleida, una llista que tanca el Pla d’Urgell, amb 10
La declaració d’un bé cultural d’interès nacional suposa la protecció més alta legal per al monument o conjunt històric, i també preferència en les subvencions

Les comarques de Lleida – amb la Cerdanya lleidatana inclosa – compten en l’actualitat amb 590 béns culturals immobles declarats d’interès nacional, la categoria de protecció legal més rellevant del patrimoni atorgada per l’administració de la Generalitat i reconeguda per l’estat espanyol.
La Noguera, amb 100 declaracions; la Segarra, amb 93; i el Pallars Jussà, amb 56, figuren al capdavant en béns monumentals d’interès nacional en una llista que tanquen la Val d’Aran, amb 14, i el Pla d’Urgell, amb solament 10. La majoria d’aquests béns immobles especialment protegits són monuments o conjunts històrics, encara que també hi ha zones arqueològiques i paleontològiques.
Encara que Lleida voregi les 600 declaracions d’interès nacional, no és tan fàcil aconseguir-la. El primer pas és incoar (obrir) un expedient amb un motiu raonat, iniciat d’ofici per la Generalitat o bé a instàncies d’una altra administració pública o de qualsevol persona física o jurídica. A partir d’aquí comença un conscienciós examen en el qual es redacten tot tipus d’informes, favorables o no, amb informació històrica, arquitectònica, artística o arqueològica, si és el cas. Això sí, l’expedient haurà d’incloure de forma inexcusable dos informes vinculants externs de la mateixa administració: un de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i un altre del consell assessor del Patrimoni Cultural Català. I és imprescindible que els dos siguin favorables a la declaració. Amb tots aquests requisits superats es dóna la llum verda a la declaració.
En principi, el procés no s’allarga massa. Però a Catalunya s’arrossega un retard de dècades des de la transferència de competències al Govern de la Generalitat el 1980. En aquell moment, l’Estat va transferir un gran paquet d’expedients incoats i sense tancar, alguns dels quals encara continuen oberts. De fet, el mes passat es va resoldre, 38 anys després i amb resultat desfavorable, un d’aquests expedients que seguien oberts, el de l’església de Sant Víctor de Fígols, a l’Alt Urgell. La Generalitat assegura que en el termini d’un any s’acceleraran tots els expedients oberts, més de 60, molts dels quals a Lleida, per posar-se al dia.

BÉNS CULTURALS IMMOBLES

Monument històric
Construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular.
Conjunt històric
Agrupació de béns immobles que constitueix una unitat coherent, amb entitat pròpia, encara que cada un individualment no tingui valors rellevants.
Lloc històric
Paratge natural on es produeix una agrupació de béns immobles que formen part d’una unitat coherent per raons històriques i culturals a què es vinculen esdeveniments o records del passat o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics.
Zona arqueològica
Lloc on hi ha restes de la intervenció humana que només és susceptible de ser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica.
Zona paleontològica
Lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cada un individualment no tingui valors rellevants.
Zona d’interès etnològic
Conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en el seu si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.

PALLARS SOBIRÀ

40 béns culturals d’interès nacional
L’església col·legiata de Santa Maria de Gerri de la Sal és un dels monuments històrics més destacats de la comarca del Pallars Sobirà, declarada bé cultural d’interès nacional.
De fet, la mateixa població de Gerri està declarada com a conjunt històric, incloent-hi també com a monument l’Alfolí de la Sal.
A la resta de la comarca, que compta amb 40 monuments protegits, destaquen les esglésies dels Sants Just i Pastor de Son del Pi, de Sant Joan d’Isil i de Sant Llorenç d’Isavarre al municipi d’Alt Àneu; la Força d’Àreu, a Alins; el monestir de Sant Pere del Burgal i l’església de Santa Maria d’Àneu, al municipi de la Guingueta; i els castells de Sort, Tírvia, Lladorre, Peramea, Rialp i València d’Àneu.

Crònica de Juanjo Ballabriga des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 19 de maig del 2013 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s