«El contraban a la Seu era generalitzat i interclassista»

Entrevista: Josep Albert Planes, historiador
«Durant la guerra civil es van usar rutes per fer sortir gent de dretes i, al canviar les coses, republicans · «El tràfic de tabac des d’Andorra comença al segle XVIII, quan es va fixar amb claredat la frontera»

L’historiador Josep Albert Planes, autor d’El contraban de frontera al Pirineu català (Editorial Farell, 2011), descriu les causes de l’inici del comerç il·legal de tabac des d’Andorra i detalla els diferents tràfics que s’han produït en aquest territori: tabac, mules, dretans, republicans i fins i tot jueus francesos.

¿Quan comença el contraban de tabac des d’Andorra?
Fonts i testimonis escrits el situen a principis del segle XVIII.
¿Per què en aquell moment?
Per la confluència de diverses circumstàncies. Al llarg del segle XVII hi va haver una successió de guerres entre les monarquies de França i Espanya, que es disputaven la supremacia continental. El que produeixen aquests conflictes és que aquesta rivalitat entre els dos estats acabi per determinar una fixació molt contundent i clara de la frontera als Pirineus. Fins llavors no existia aquesta distinció tan brutal entre un costat i un altre de la frontera, i no hi havia una gran consciència de quins intercanvis eren legals i quins no. El control més intens va canviar la naturalesa dels intercanvis comercials i van començar a donar-se els tràfics il·legals. A més, en aquella època, a Andorra es comença a cultivar el tabac.
¿Per què?
El cultiu de tabac en aquella època era l’última opció, era el cultiu dels pobres, de la petita i mitjana pagesia. En principi, el tabac es va cultivar a les zones més baixes d’Andorra. A Sant Julià i alguns llocs d’Andorra la Vella. Eren zones que abans havien estat ocupades per vinya. Però la vinya andorrana produïa un vi que no era competitiu, amb un gust molt àcid i molt aspre. En canvi, la vinya a Catalunya sí que era competitiva. Per això a Andorra es van decidir a apostar pel tabac i a Catalunya no es va cultivar.
¿El comerç de tabac d’Andorra llavors estava perseguit?
Sí. Tant la Corona francesa com l’espanyola perseguien el contraban de tabac, ja que el seu comerç llavors era monopoli de l’Estat. Els dos països havien intensificat molt la reglamentació duanera. Fins i tot s’havien dictat penes de mort per fer contraban de tabac. A més, al ser il·legal i castigat amb penes molt elevades, tampoc es podien dedicar grans extensios de terreny a aquest cultiu, que es feia en camps petits i poc visibles.
¿Amb quin altre producte s’ha fet tradicionalment contraban des d’Andorra?
Han estat variats, però el més important era el contraban de mules. Especialment durant el segle XIX. Es feia sobretot amb mules molt joves, i algunes es portaven des de França i es feien passar com a mules andorranes. De fet, n’hi va haver fins als anys 60 del segle XX. Durant els segles XVIII i XIX les mules eren la columna vertebral de la comunicació, el comerç i el transport. Es calculava que Catalunya necessitava 15.000 mules a l’any.
¿Amb què es feia contraban durant la guerra civil?
El que van fer la guerra civil i la postguerra va ser accentuar les necessitats bàsiques. Era un contraban de pura subsistència, només per alimentar la família. No era un contraban lucratiu. Per una altra part, en aquella època es van aprofitar les rutes del contraban, primer, per fer sortir d’Espanya gent de dretes, i després, quan les coses van canviar, per fer-ho amb exiliats republicans. Més tard, els contrabandistes van fer sortir per aquí jueus francesos que fugien de la França ocupada pels nazis. Eren contrabandistes que ocasionalment es van dedicar al tràfic de persones i que van fer negoci amb el pas d’aquesta gent.
Actualment veiem que, amb la crisi, el contraban de tabac torna a disparar-se. ¿El contraban sempre ha anat lligat a èpoques de penúria econòmica?
Les èpoques de crisi o de conflicte només han intensificat aquests moviments de contraban, que són una pràctica secular a la zona. A mitjans del segle XIX, el periodista i polític Tomàs Bertran ja assenyalava que el contraban era un pilar bàsic de l’economia andorrana.
¿Amb la bonança dels anys anteriors a la crisi, va baixar?
Sí. A més, Andorra ha variat molt la seva economica, l’ha terciaritzat, ja que ha convertit el sector de l’oci i del turisme cada vegada en més important. Anar a comprar televisors, transistors o formatges ja no té sentit. El contraban de tabac és potser l’únic que en segueix tenint.
¿Com ha modelat socialment el contraban una ciutat com la Seu d’Urgell?
La Seu d’Urgell és una ciutat molt pròxima a la frontera i al mateix temps ha estat fins fa poc plaça d’armes. El contraban ha afectat tots els estrats socials, des dels de més amunt fins als de més avall. Hi ha hagut complicitat entre contrabandistes i les autoritats civils i militars. El contraban ha estat un mitjà de vida molt generalitzat, transversal i interclassista. Per això hi ha hagut aquesta llei del silenci.
¿Segueix existint aquesta omertà?
No, ja no existeix. A Sort, per exemple, faran una guia de rutes de contrabandistes. D’aquest fenomen fins i tot se’n podrien fer coses atractives.

Més informació: Presó-Museu del Camí de la Llibertat
Crònica d’Antonio Baquero des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO, dimecres 22 de maig del 2013 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s