«El riu i els sentiments agermanen els dos Pallars»

Maria Barbal · Escriptora nascuda a Tremp
«El Pallars Jussà es pot sentir orgullós que la força de la seva aigua hagi aportat llum a Catalunya»

El camí de casa seva fins a l’escola, la boira a l’hivern, el tren i el pantà on va aprendre a nedar són alguns dels primers records de Maria Barbal a Tremp, la capital del Pallars Jussà, on va néixer el 1949 l’escriptora i a la qual viatja, cada 15 dies, des de Barcelona, on viu i treballa. L’autora de Pedra de tartera, Mel i metzines i el més recent Dolça companyia, cara solitud (Edicions 62) – antologia d’alguns dels seus contes publicats, amb pròleg de l’actriu Àurea Màrquez – ha deixat en gairebé tots els seus llibres un trosset del seu Pallars.

A molta gent li costa pronunciar Pallars Jussà.
Sí, potser costa una mica perquè no es diu gaire, ni tampoc se sent molt als mitjans de comunicació. Però no és difícil; a més, s’identifica amb baix, enllaça amb l’època medieval i amb l’italià. A mi m’agrada molt.
¿La molesta que es refereixin al Sobirà i al Jussà, tots dos com a Pallars?
No. Preciso que sóc del Jussà quan vull matisar-ho. Al Jussà tinc el meu germà i la meva cunyada, amics i casa meva, però al Sobirà van néixer el meu pare (Rialp) i la meva mare (Altron), i tinc cosins a Espot.
¿Què és el que agermana els dos Pallars?
El riu, els sentiments particulars de la gent que viatgen de l’un a l’altre construint estirps, les paraules amb què s’expressen…
¿I què els fa diferents?
Fonamentalment, l’actitud i el clima, que condiciona els seus cultius, la presència d’un o altre ramat, els productes que s’hi elaboren i els seus costums culturals.
¿Què la inspira més del Pallars?
El paisatge, lligat a la producció econòmica, i les persones que l’esbossen i el perfilen.
¿Què hi acostuma a fer?
Vida normal. Compro, parlo amb les persones, vaig al cine La Lira, visito exposicions – tot i que trobo a faltar més activitat cultural -, camino pels voltants de Tremp, surto a buscar bolets, quan és temporada…
¿Quins són els racons preferits de la seva comarca?
Algunes zones del pantà de Sant Antoni, els camins tranquils entre camps de cultiu i els boscos.
¿Què recomana visitar a qui no coneix el Pallars Jussà?
El congost de Mont-rebei, que dóna entrada a la comarca; el pantà de Sant Antoni, i les botigues de Salàs, que recreen el comerç a principis del segle passat.
¿En quina època de l’any li agrada més el Pallars?
A la primavera, entre maig i juny, i a la tardor, entre octubre i novembre.
Des de Barcelona, ¿hi ha alguna cosa que enyori del Pallars?
Enyoro la seva gent senzilla, a més de la calma i, en concret, la serralada del Montsec i la silueta preciosa de la muntanya del Montsent.
Ara que arriben les festes, ¿què recomana del Jussà?
La baixada de rais de la Pobla de Segur (del 4 al 7 de juliol) perquè combina tradició, economia i cultura.
¿De què creu que el Pallars Jussà es pot sentir molt orgullós?
De la força de l’aigua, que havent transformat el seu paisatge, ha aportat llum a Catalunya. També de l’equilibri entre la capital, Tremp, i tots els seus pobles, i entre les persones i la naturalesa.

Més informació: Lletra UOC – Maria Barbal
Entrevista de Carme Escales
Font: EL PERIÓDICO, dijous 30 de maig del 2013 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s