Un nou clima

Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic
Les comarques pirinenques encaren modificacions de la biodiversitat i en les activitats econòmiques a causa de l’augment de les temperatures
Si segueixen pujant les temperatures, ni els canons de neu podran garantir la temporada d’esquí

El Pirineu és un territori molt sensible al canvi climàtic, amb un increment de les temperatures superior a la mitjana mundial, i previsiblement ho seguirà sent al llarg del segle XXI, una circumstància que amenaça de modificar el medi ambient local i les activitats que en depenen. Amb l’objectiu d’analitzar el procés de canvi i buscar alternatives d’adaptació, els governs de les regions afectades, des de Navarra fins a Catalunya i des del Llenguadoc-Roussillon fins a Aquitània, així com també Andorra, van decidir posar en marxa l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). Ara acaba de publicar el seu primer informe.

66 estacions de control

L’anàlisi de 66 estacions repartides pels dos vessants de la serralada mostra que les temperatures han augmentat 1,2 graus de mitjana des del 1950. «El Pirineu és un punt calent del procés, una zona on ja s’estan apreciant signes inequívocs del canvi global», resumeix Gabriel Borràs, responsable d’Adaptació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC). El signe més evident afecta les glaceres, que han reduït la seva extensió el 50% des dels anys 40 (i en el cas de Catalunya ja no en queda ni rastre). «Malgrat excepcions com aquest any, la innivació anual minva uns cinc centímetres per dècada», informa Borràs, que considera que els canons de neu no podran compensar les pèrdues.
Una altra evolució és la migració natural de certes espècies vegetals cap a zones més elevades, buscant el fred que havien trobat en èpoques anteriors, així com la substitució d’algunes per unes altres de més adaptades a la nova realitat (per exemple, retrocedeixen els faigs i el pi roig). «Hi ha una progressiva meridionalització del paisatge», prossegueix. El mateix succeeix amb determinats insectes i amb les aus que se n’alimenten.
També s’ha observat uan reducció del cabal dels rius, encara que no necessàriament perquè hagin variat les precipitacions, sinó perquè és més elevada l’evaporació i perquè els boscos, a causa de l’abandonament de l’agricultura i l’activitat forestal, s’han expandit i ara els arbres retenen més aigua, entre altres factors. Tot plegat podria acabar tenint un imapcte en la producció d’hidroelectricitat. «És més que evident que alguna cosa està passant als Pirineus – sintetitza l’especialista de l’OCCC -. L’ecosistema està alterat».
Sempre es podrà pensar que tot aquest procés portarà beneficis, com més facilitats per cultivar al Pirineu, «però globalment hem d’estar preocupats i, sobretot, aprendre a adaptar-nos-hi», insisteix Borràs. Des d’un punt de vista econòmic, cal intentar que els canvis causin el mínim dany possible. Un aspecte clau és desestacionalitzar el turisme d’alta muntanya, avui dia molt dependent de la neu, i apostar pels productes agrícoles i ramaders de qualitat. «Es tracta d’estendre la marca Pirineus com una denominació d’origen», acaba dient.

CELLERS

Cultius de vinya a gran altura
El cultiu de la vinya al Pirineu català es va abandonar gairebé completament després de la plaga de fil·loxera de finals del segle XIX, però ara els empresaris vinícoles han tornat a fixar els seus ulls en l’agresta muntanya davant la por que un augment de la insolació acabi generant en altres zones vins amb un excés d’alcohol, entre altres problemes. Al Pallars, els vins podrien mantenir unes adequades condicions de calor i humitat. Bodegas Torres va ser una de les pioneres al plantar vinyes a la seva finca de Sant Miquel, a Tremp, unes 200 hectàrees situades a 950 metres d’altura, encara que alguns especialistes no descarten que en un futur pròxim n’hi pugui haver a 1.200 metres. Els cellers Sort, Orcau, Castell d’Encús i Vila Corona, amb unes 200 hectàrees acollides a la denominació d’origen Costers del Segre, ja estan produint vi a la comarca del Pallars Jussà i Sobirà. També s’intenten recuperar varitats de raïm que havien caigut en l’oblit.
Gabriel Borràs, de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, també destaca la plantació de varietats tradicionals de fruiters, especialment poma, cirera i pera, que ja tenen dificultats per prosperar a les zones baixes del Segrià o el Pla d’Urgell.

Més informació: Celler Batlliu de Sort
Crònica d’Antonio Madridejos · Barcelona
Font: EL PERIÓDICO, dijous 30 de maig del 2013 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s