«La meva websèrie, rodada en català, vol arribar a un públic universal»

Entrevista
Roger Coma, actor en ficcions de TV3 i Antena 3, i creador d’una websèrie

Va debutar a la televisió amb Laura (1998), la sèrie liderada per Lloll Bertran de la qual ell destaca l’«humor sobri», i continua explorant el camp de la comèdia amb la surrealista Gran Nord. Roger Coma també confereix un to jocós a la websèrie Les coses grans, una ficció on-line de vuit episodis que s’estrena dimecres que ve. La sit-com que ha creat, si bé té una voluntat amena i irònica, fuig del gag, del simple acudit fàcil. A la petita pantalla, actualment, podem veure l’actor català fent de mosso mitòman a Gran Nord (TV3) i de sacerdot fogós a Gran Hotel (Antena 3).

A Gran Nord, interpreta un policia a qui no li agraden ni les pistoles ni l’ordre, i a Gran Hotel, un religiós gens cast. És que potser no li van les imposicions?
Pot ser. Tots dos són personatges que aporten un granet revolucionari a les sèries, és veritat.
Gran Hotel s’acomiadarà el 25 de juny. Què hi ha de Gran Nord?
Segurament, tampoc no se’n reprendrà una altra edició. No està decidit del tot, però tot apunta que no renovarà. Per exemple, les temporades anteriors les vam començar a gravar a finals de juliol, i aquest any ni tan sols està previst fer-ho.
En aquesta comèdia surrealista del canal català, fins i tot va escriure algun capítol.
Vaig fer de dialoguista en un episodi. L’equip de guionistes és un grup força obert i, com que ja estic a la sèrie com a actor, els va fer gràcia que també hi pogués intervenir escrivint. Em sembla que van confiar en mi, en part, perquè havia publicat un parell de novel·les – Si això és París i He conegut una noia, totes dues editades per Columna -. Gran Nord és una sèrie molt coral i va ser interessant treballar sobre on posar el focus. A més, considero suggestiu fer-ho estant dins de la ficció com a intèrpret, perquè hi ha una apreciació dels personatges diferent. És un altre tipus de textura, la que perceps: com a actor, coneixes la part més animal i visceral del teu paper, mentre que de guionista n’explores el costat intel·lectual.
Prepara una tercera novel·la?
No, he aparcat la narrativa per centrar-me en un projecte audiovisual, la websèrie Les coses grans, que actualment m’ocupa les 24 hores del dia. Aquesta comèdia em requereix dedicació absoluta perquè, com que és un projecte low cost, exigeix la màxima implicació.
De fet, es responsabilitza de moltes facetes de la seva sèrie on-line. L’ha escrit i també la interpreta, la dirigeix i la produeix.
La produeixo per necessitat: tant de bo hagués trobat algú que la financés. Quant a l’equip, ja havia treballat amb tots ells, així que vaig crear un grup que es relacionés amb naturalitat. Hi ha hagut molt bon rotllo entre tots. Mentre que en una gran empresa tot funciona com una màquina, amb més rigor, en aquesta família que ha format Les coses grans hi havia, sobretot, un ambient de rodatge molt relaxat, en què fluïa l’espontaneïtat.
En aquesta comèdia costumista fins i tot entrem a la seva cuina!
S’ha rodat al meu pis també per necessitat. Em fa vergonya mostrar la meva intimitat, però vaig aprofitar que em canviava de casa, perquè se m’acabava el contracte de lloguer, per cremar el meu pis com a plató. A banda, l’espai tenia molts ingredients que funcionaven bé per al rodatge, com la lluminositat i el desordre. Aquest segon punt era un inconvenient a l’hora de gravar, però li donava el toc de realisme que volia oferir.
Va comportar més dificultats rodar al seu antic pis del Born barceloní?
De seguida se n’anava la llum, així que hi ha hagut un treball meticulós d’il·luminació. Respecte al so, és clar que ens molestaven sorolls del carrer, com ara el del repartidor del butà. En contrapartida, com que és un pis real, l’atmosfera va ser més càlida.
Venint de Gran Nord i Gran Hotel, no podia faltar gran al títol de la seva sit-com?
Sí, podriem dir que he interioritzat tot el que és gran – riu -. El nom és irònic, es refereix a aquelles grans coses que vas buscant a la vida, com ara un gran amor o una gran missió. Així i tot, el nostre dia a dia el formen petits gestos i passets diminuts.
La durada dels capítols sí que és reduïda: 10 minuts.
La durada s’adapta al mitjà: internet. Pel que fa a la forma, fugim del que és contemplatiu, propi del cine, i apostem per un ritme dinàmic. D’altra banda, els episodis no tenen una continuïtat, són tancats, per permetre mirar-los de manera desorganitzada o, fins i tot, saltar-se’n algun, si es vol. La sèrie la formen cinc personatges i el meu és el que annexiona la resta. Interpreto en Canudas, un productor audiovisual neuròtic. En Ferrer – David Verdaguer – és el meu ambiciós soci i la Martínez – Mar Ulldemolins – la meva pragmàtica xicota. Completen el repartiment en Pep – Pep Ambrós -, el germà de la meva parella, i la Reynés – Margalida Grimalt -, una psicòloga una mica esbojarrada.
Quin és el target del producte?
Per edat, em sembla que espectadors de 25 a 45 anys. Però per nacionalitat, no hi ha límit: la meva websèrie, rodada en català, vol arribar a un públic universal, gràcies al subtitulat en castellà i anglès.
I per què una entrega setmanal?
Encara no és segur que pengem només un episodi cada dimecres, potser optem per estrenar-ne dos. Però la decisió inicial era una entrega setmanal i el motiu no el sé, potser per un deix adquirit de la tele… Dedueixo que algú deu haver estudiat que l’emissió cada set dies genera un tipus d’addició diferent de la diària.

UN PROJECTE PERSONAL
Roger Coma (Barcelona, 1976) ha participat en projectes de cine, teatre i televisió (Porca misèria, Les veus del Pamano, Los protegidos, Gran Hotel, Gran Nord). Espera que la incursió en el camp audiovisual on-line no sigui flor d’un dia: li encantaria rodar una segona temporada del seu projecte més personal, la websèrie Les coses grans, tot i que depèn del fet que la primera reporti beneficis, perquè, encara que es consideri una petita producció, s’hi han implicat quasi 30 professionals. I reconeix: «Tinc la voluntat de fer-ne un altre curs. Fins i tot he escrit les línies argumentals de nous capítols».

Més informació: Gran Nord
Text de Núria Moreras
Font: TV MANIA-LA VANGUARDIA, 15/06/2013 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s