Un mercat pagès de Sort molt turístic

Lleure · Tradicions
La capital del Pallars Sobirà acull fins demà una nova edició d’aquesta mostra d’artesans del Pirineu · Ubicat a l’avinguda Comtes del Pallars, és l’atracció de molts turistes
Oficis · La mostra acull des de ferrers fins a teixidors, ceramistes o cistellers

El mercat té lloc a l'avinguda Comtes del Pallars (foto: Ajuntament de Sort)

El mercat té lloc a l’avinguda Comtes del Pallars (foto: Ajuntament de Sort)

Els turistes que aquests dies estiuegen al Pallars Sobirà, i més concretament a Sort, poden disfrutar fins demà d’un altre atractiu turístic: el Mercat Pagès. Un mercat que arriba a la vintena edició i que està organitzat per una associació d’artesans que durant els mesos de juliol i agost visiten diferents llocs del Pirineu.
El Mercat Pagès va obrir les portes ahir al matí i està ubicat al llarg de l’avinguda Comtes del Pallars, al centre de la capital del Sobirà. Els organitzadors preveuen que durant aquests tres dies hi passin centenars de persones, especialment turistes, ja que la temporada turística d’estiu es troba en el punt més àlgid i la previsió d’ocupació a la zona, tant en hotels com en cases rurals o càmpings, se situa al voltant del 85 per cent.
A la mostra, els visitants hi poden trobar des de ferrers fins a teixidors passant per ceramistes, terrissers, cistellers i orfebres que cada jornada ofereixen demostracions d’aquests ancestrals oficis. També poden participar en els tallers que s’hi organitzen.
Així, per exemple, una de les novetats d’aquesta edició són els tallers de terrisseria del mestre artesà Llucià Comes. Una activitat gratuïta per als més petits i els participants de la qual es poden emportar un record del Mercat Pagès que han fet amb les seues pròpies mans.
La mostra també compta amb la participació d’artesans d’altres especialitats com l’enquadernació, l’elaboració de sabons o joguets tradicionals.
Tampoc falten a la cita les parades amb productes alimentaris de la terra com els vins, els formatges o els embotits. En aquest sentit, s’ha de destacar la presència de Manel Pla Gean, mestre artesà formatger que aquest any ha rebut el diploma de Mestre Artesà Alimentari que atorga el departament d’Agricultura de la Generalitat.

LES CLAUS

Tallers de ceràmica
Els més petits poden participar de forma gratuïta en els tallers de ceràmica que organitza el mestre artesà Llucià Comes fent les seues pròpies obres.
Mestre formatger
Destaca la presència del mestre formatger Manel Pla Gean, reconegut recentment per la Generalitat amb el diploma de Mestre Artesà Alimentari.

Més informació: Ajuntament de Sort
Crònica d’Albert Guerrero des de Sort
Font: SEGRE, dimarts 13 d’agost del 2013 (pdf)

Divuit productors del Pallars s’uneixen per impulsar la promoció dels seus vins

L’Ajuntament de Tremp va reunir ahir divuit viticultors dels Pallars amb l’objectiu de crear un “lobby” de pressió perquè aquesta subzona, integrada dins de la DO Costers del Segre, tingui la seua pròpia distinció dins de la marca. Així mateix, els productors volen unir forces a l’hora de reclamar ajudes de l’Administració.
Viticultura · La situació del sector
A través de la DO Costers del Segre, que es compromet a respectar la seua especificitat
Condicions idònies · L’altitud, el clima i la composició del sòl fan cada vegada més òptim el cultiu de la vinya

Alguns productors pallaresos van visitar les finques de Bodegas Torres a Tremp (foto: Lleonard Delshams)

Alguns productors pallaresos van visitar les finques de Bodegas Torres a Tremp (foto: Lleonard Delshams)

Divuit viticultors dels 19 que hi ha al Pallars es van reunir ahir a Tremp amb el president de la DO Costers del Segre, Xavier Farré, en una jornada organitzada per l’ajuntament en què es va fer patent la necessitat de crear un lobby de pressió per promoure la subzona productora del Pirineu, inclosa en aquesta DO. La intenció és crear un grup de treball per impulsar els vins que es produeixen en una zona que està cobrant especial rellevància perquè la marca Pallars pugui tindre la seua pròpia especificitat dins de la denominació d’origen.
Aquest lobby també hauria d’unir forces a l’hora d’aconseguir subvencions de la Unió Europea, en concret del programa LEADER. La convocatòria s’obrirà aquest any. Pel que fa a la possibilitat de tindre una DO pròpia del Pallars, Farré va indicar que «és poc factible, ja que l’extensió encara és petita, motiu pel qual treballar dins de Costers del Segre és molt més pràctic».
L’altitud de la zona, a uns 900 metres de mitjana, el clima no excessivament rigorós (que s’ha extremat a les zones del pla a causa del canvi climàtic) i la particular composició geològica del sòl del Pallars, sobretot del Jussà, ha fet que molts agricultors i productors, entre els quals hi ha Bodegas Torres, optin pel cultiu de la vinya. En l’actualitat, hi ha 182 hectàrees dedicades a aquest cultiu als municipis de Sort, Gavet de la Conca, Tremp, Talarn, Isona i Conca Dellà, Lliminiana i la Conca de Dalt a les quals se sumaran, pròximament, una vintena d’hectàrees del nucli de Pessonada (Conca de Dalt) i unes altres sis a Salàs.
L’Ajuntament de Tremp organitzarà al novembre una jornada amb el lema Vins d’alçada. Cultius de nivell, enfocat a explicar les tècniques de producció de la vinya en àrees de muntanya i que inclourà una visita a la zona del Bearn francès.

LES CLAUS

Altitud
La subzona vinícola del Pallars té una altitud mitjana d’entre 900 i 950 metres.
Extensió
En l’actualitat, hi ha més de 182 hectàrees conreades amb ceps de diverses varietats de raïm, a les quals se’n sumaran una altra trentena pròximament.
Municipis
Hi ha cultius de vinya a Sort, Gavet, Tremp, Talarn, Isona, Conca de Dalt, Llimiana i Salàs de Pallars.
Cellers
Sis cellers pallaresos estan dins de la DO Costers del Segre: Vila Corona, Castell d’Encús, Orcau-vins, Batlliu de Sort, Mas Garcia Moret i Terré de Pallars. Ben aviat s’hi unirà un celler de Figuerola d’Orcau. Cada vegada hi ha més producció domèstica per a autoconsum.

Més informació: Celler Batlliu de Sort
Crònica de María Molina des de Tremp
Font: SEGRE, dimarts 13 d’agost del 2013 (pdf)