Milers de jueus van creuar el Pirineu de Lleida fugint de l’horror del nazisme

La Diputació de Lleida senyalitzarà quatre itineraris pels quals més de 15.000 jueus van fugir del règim de Hitler pel Pirineu, concretament per les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya. L’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar, va avalar ahir el projecte i va qualificar la iniciativa de «meravellosa». · Patrimoni històric · Homenatge · La Diputació senyalitzarà quatre itineraris d’evasió en cinc comarques lleidatanes

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la barbàrie nazi van provocar que al voltant de 80.000 persones creuessin el Pirineu fugint de l’horror, dels quals, entre 15.000 i 20.000 eren jueus que van travessar el Pirineu de Lleida. Són les xifres que estan avaluant i contrastant els historiadors que investiguen l’època, encara que adverteixen que encara no poden donar-se per oficials. No en va, no existia passaport jueu i intentaven camuflar la seua procedència per por. En qualsevol cas, el Pirineu de Lleida (amb diverses rutes) es va convertir en un dels passos més freqüentats, ja que les dificultats orogràfiques provocaven que la vigilància fos complicada i, per tant, oferia més oportunitats als fugits (de tot Europa, encara que francesos majoritàriament) que es dirigien preferentment a l’èxode a Amèrica i Palestina. Ara la Diputació de Lleida s’ha proposat posar en relleu tota aquesta memòria històrica. Amb aquest objectiu, ahir va presentar el projecte Perseguits i salvats, que senyalitzarà 4 itineraris d’evasió dels jueus a les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya.
L’acte, durant el qual es va descobrir un monòlit a Tavascan, va estar encapçalat pel president de la Diputació, Joan Reñé; l’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar, que va avalar la iniciativa, i el director de l’IEI, l’historiador Josep M. Solé i Sabaté. Reñé va assegurar que «més enllà d’un projecte turístic o de recuperació de la memòria, és un homenatge a la solidaritat de persones anònimes que van contribuir a salvar vides i cultures». Per la seua part, Bar va destacar la «qualitat humana» d’aquestes persones. «Salvar una ànima és salvar un món sencer», va indicar. El projecte, va explicar Solé i Sabaté, preveu una senyalització unificada que identifiqui per tot el territori els espais referents a l’estada dels refugiats jueus en aquestes comarques. Inclourà senyals, panells explicatius i la incorporació de codis QR amb informació de tot tipus per després descarregar-ne les dades. Entre els espais que se senyalitzaran, destaquen les duanes, els quarters, les presons i els llocs d’acollida. Està previst que estigui enllestit l’estiu que ve.

Comparar el procés català amb el nazisme, «error inacceptable»

L’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar, va afirmar ahir a Tavascan que «l’ús de l’Holocaust per a debats que no tenen res a veure amb la nostra història és un mal ús d’una tragèdia horrorosa», en relació amb les comparacions en determinats sectors entre el procés català i Mas amb el nazisme. Bar també va dir que utilitzar-lo en el procés català els sembla «un error i un ús inacceptable». Això sí, va declinar amablement valorar l’actualitat política catalana al·ludint a la seua «llarga experiència com a diplomàtic». D’altra banda, es va reafirmar en la idea d’obrir en el futur un consolat a Barcelona.

LES DADES

80.000 evadits del nazisme
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), unes 80.000 persones van creuar el Pirineu fugint de l’horror nazi.
20.000 jueus
Els historiadors estimen que entre 15.000 i 20.000 jueus van creuar el Pirineu lleidatà, tot i que aquestes xifres encara s’estan avaluant i contrastant.
4 rutes
Són les que se senyalitzaran i transcorreran per 5 comarques.

EN PRIMERA PERSONA

Elena Sarrado · Fonda Cal Marxant
«Recordo veure’ls vora el foc»
Elena Sarrado té 76 anys i viu a Barcelona. De petita, els seus familiars regentaven la pensió Cal Marxant de Tavascan i recorda perfectament veure a l’hostal, quan ella tenia 15 o 16 anys, persones que fugien de l’Holocaust. Ahir rememorava «com eren a casa escalfant-se al voltant del foc, sempre protegits per la Guàrdia Civil». L’Elena recorda haver vist «només homes, mai nens ni dones», i explicava que de vegades pernoctaven a la seua pensió i després «se’ls emportaven a la presó de Sort, quan hi quedaven places lliures».

Francesc Gómez · Administració local
«Tornen persones agraïdes»
Un grup de nois de 16 o 18 anys van anar a buscar escales (que feien la funció de lliteres) per baixar al poble unes persones que havien vist morint de fred a les muntanyes. Aquí els atenien a l’hostal del poble, on els donaven calor i menjar i després sembla ser que la Guàrdia Civil els traslladava a Sort o a algun altre lloc. Alguns expliquen que en aquesta caminada va néixer un nadó, que el van cuidar en una de les cases del municipi durant uns dies. Gràcies a ells, avui dia aquest nen és viu. Fa uns anys va vindre aquesta persona o un familiar a agrair-ho.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Crònica de Roser Banyeres des de Lladorre
Font: SEGRE, dijous 3 d’octubre del 2013 (pdf)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s