El festival del tòpic

Loteria · La rifa de Nadal · La caspa de la loteria es veu potenciada per la retransmissió rància de TVE

Començaven les retransmissions del sorteig de Nadal a les nou del matí. A TVE, com els últims anys, Ana Belén Roy i Miguel Ángel Box, amb l’obvietat, el tòpic i la intranscedència més absoluta d’aportacions. I tenen sort que existeix Twitter per poder dir alguna cosa, perquè sense el farcit d’aquesta xarxa social no haurien sabut què dir. Ell apuntava: «¡Un espectador dice que si le toca la lotería se lo da todo a su abuela porque no le da porque no le da para hacer croquetas!» I ella responia: «¡Hombre! ¡Es que las croquetas son croquetas!» Un dels primers premis a caure del bombo va anar a parar a Sort, i sí, va passar allò tan típic: «!Ha tocado en Suerte!». Molt sospitosament a la sala hi havia un individu amb pijama que assegurava que havia estat afortunat amb el segon premi. Ensenyava el número a través del mòbil. Molt rebombori però cap garantia de certesa. Per sort els comentaristes van callar una mica en llegir un altre tuit: «En las redes sociales también nos han dicho que a ver si nos callamos un poco y dejamos escuchar a los niños». Perquè hi deu haver espectadors que frueixen amb els càntics repetitius d’aquesta festa plena de caspa pròpia de les seqüeles de l’escola franquista. Ens hi hem acostumat gràcies a les retransmissions televisives, però l’escena és pura naftalina.
Ana Belén Roy cap a tres quarts d’onze advertia: «¡Estos niños huelen a premio gordo!» Una frase per emmarcar. Però efectivament al cap d’una estona cantaven la grossa. El presentador es va equivocar a l’hora de repetir el número del primer premi i va demanar perdó fins a quatre cops. La connexió de després amb els nens que havien cantat la grossa va ser carn d’APM? Preguntes buides amb uns nens i nenes que semblen exclusivament ensinistrats per entonar xifres. Incapaços de respondre res. La presentadora, inconscient dels riscos de fer exhibicions amb canalla a la tele, els va demanar que felicitessin el Nadal tot cantant com si fos la loteria. Va ser un desastre.
A 8TV oferien retransmissió simultània amb RAC1, on Jordi Basté feia un extra de diumenge amb la festa-tertúlia de cada any: Màrius Carol, Xavier Sardà, Jordi Bosch, Sergi Pàmies… Una escabetxada en què rep tothom, ja sigui per les semblances físiques o pels cognoms curiosos. Un clàssic ja de la ràdio adaptat molt rudimentàriament a la tele. A TV3 i el 3/24, un punt molt gran a favor: els únics que van fer servir uns infogràfics austers però molt clars en pantalla, amb el premi i el número afortunat. Servei públic. Van estar finíssims, subtils i irònics. Ho presentaven Lídia Prádanos, Josep Maria Soro i el corresponsal a Madrid, Josep Capella. A poc a poc es van anar animant i si llegies entre línies notaves la conya entre ells fixant-se en detalls intranscendents d’una manera falsament ingènua. Sarcasme camuflat. Una retransmissió divertidíssima per tot el que tenia d’implícit. Veurem si a l’hora de comentar la Grossa de Cap d’Any, la nostra, tant a 8TV com a TV3 mantenen l’humor valent i punxant. O si l’actitud burleta és més fàcil quan es juga fora de casa.

Més informació: La Bruixa d’Or
Anàlisi de Mònica Planas
Font: ARA, dilluns 23 de desembre del 2013 (pdf)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s