Temporal de nieve y fuerte viento

Meteorologías · Fuertes rachas de hasta 86 km/h en Alguaire · Ensenyament suspendió las actividades extraescolares al aire libre

A pesar de la nevada, el servicio de transporte escolar funcionó con normalidad en el Pallars Sobirà (foto: Marta Lluvich/ACN)

A pesar de la nevada, el servicio de transporte escolar funcionó con normalidad en el Pallars Sobirà (foto: Marta Lluvich/ACN)

La nieve y el fuerte viento hicieron ayer acto de presencia en las comarcas del Pirineo y de la Plana de Lleida durante la jornada de ayer. En el caso de las comarcas del Pirineo registraron ayer una nueva nevada que tuvo ciertas afectaciones en las carreteras. La nieve obligó a circular con cadenas ayer por la mañana en cuatro carreteras del Pirineu Oriental y Occidental, según el Servei Català de Trànsit (SCT). Se trata de la C-28, al Port de la Bonaigua entre la curva de Tonyon y el refugio de Ares; la N-260, en Montferrer y Castellbó, hacia Sort y Adrall, y de Ribes de Freser a Toses; y la BV-4031, de Castellar de n’Hug a La Molina. A primera hora de la mañana, sin embargo, fueron hasta una veintena las vías afectadas por la nieve, entre las cuales la C-13, de Sort a Esterri d’Àneu.
Por otra parte, la Generalitat de Catalunya ha decidido suspender las actividades extraescolares en el exterior esta tarde debido a los fuertes vientos que se registraban ayer por la tarde y para evitar riesgos a los niños y niñas que las realizaban.
Protección Civil informó ayer de que se mantiene en fase de alerta el Plan de Protección Civil de Cataluña (PROCICAT), debido a la previsión de fuertes vientos realizada por el Servicio Meteorológico de Cataluña (SMC).
El teléfono de emergencias 112 había atendido hasta media tarde 54 llamadas por incidencias derivadas del viento, la mayoría de ellas causadas por obstáculos caídos en la vía, cubiertas inestables y accidentes, como el vuelco de un camión.
La zona de Catalunya más afectada por el fuerte viento es Tarragona, donde se han registrado 108 kilómetros por hora y en zonas de las comarcas de Barcelona, con 61 km/h en La Panadella y 66 km/h en Ódena.

Més informació: Estació meteorològica automàtica de Sort (Barranc Pietat)
Font: LA MAÑANA, dimarts 11 de febrer del 2014 (pdf)

Anuncis

Informació pública

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
Edicte de 23 de gener de 2014, sobre uns acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida referents al municipi de Sort

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, en les sessions de 17 d’octubre de 2013, i de 15 de novembre de 2012, va adoptar els acords següents:

Exp.: 2010/041482/L
Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al nucli d’Altron, al terme municipal de Sort

Acord de 17 d’octubre de 2013
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, vista la proposta de la Ponència Tècnica, acorda:
-1 Donar conformitat al text refós de la modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al nucli d’Altron, del terme municipal de Sort, promogut i tramès per l’Ajuntament, en compliment de l’acord d’aprovació definitiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida de data 15.11.2012.
-2 Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de data 15.11.2012, i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 107 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Acord de 15 de novembre de 2012
-1 Aprovar definitivament la modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al nucli d’Altron, del terme municipal de Sort, promogut i tramès per l’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:
1- Incorporar, a nivell gràfic i normatiu, les condicions de l’informe de la Diputació de Lleida, Servei de vies i obres, emès el 3.2.2011.
2- Definir un nou article 120.bis a les ordenances de les Normes subsidiàries de planejament, amb el títol: “Polígon d’Actuació Urbanística 1 d’Altron”, i amb el contingut dels 9 articles de la modificació.
-2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 18 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i de l’Ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva.
-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Contra aquest acord que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la seva notificació o publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveu l’article 107.3 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i els articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions públiques, de formular el requeriment previ que preveu l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
En el cas de formular requeriment, aquest s’entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no és contestat. En aquest sentit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiu es comptarà des de l’endemà d’aquell en què es rep la comunicació de l’acord exprés o d’aquell en què s’entén rebutjat presumptament.

Consulta i informació de l’expedient
L’expedient restarà per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a l’arxiu de planejament del Servei Territorial d’Urbanisme de Lleida, carrer Clot de les Monges, 6-8 de Lleida (CP 25002), de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendres hàbils.
S’inclou a continuació l’enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permet la consulta telemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l’instrument de planejament urbanístic aprovat amb plena garantia d’autenticitat i integritat, en virtut del que preveuen la disposició addicional quarta de la Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i l’article 103.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer.
http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?
reqCode=veureFitxa&codiPublic=2010/41482/L&set-locale=ca

Lleida, 23 de gener de 2014

Marina González i Moro
Secretària suplent de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida

Annex
Normes urbanístiques de modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al nucli d’Altron, del municipi de Sort

Articles 120.bis Polígon d’Actuació Urbanística 1 d’Altron

1.Superfície de l’àmbit: 3.688 m²

2. Classificació del sòl: Sòl urbà no consolidat

3. Delimitació de l’àmbit de modificació de les Normes subsidiàries de planejament com a Polígon d’Actuació Urbanística, PAU 1 (Altron):
Sistema d’Actuació: Reparcel·lació en la modalitat de Cooperació
Administració actuant: Ajuntament de Sort

4. Cessió d’Aprofitament urbanístic, que correspondrà a l’equivalent econòmic en base a la unitat de parcel·la resultant de l’ordenació.

5. Cessions de sòl destinat a l’ús i domini públic de 1.637 m² sòl, que comprèn:
+ Equipament (clau C): 190 m² sòl
+ Espai lliure (clau D): 530 m² sòl
+ Vialitat (clau A): 1.046 m² sòl

6. Condicions específiques de l’Equipament (clau C):
+ Aplicació d’un programa funcional harmònic amb l’edificació
+ Requeriment de conservació i rehabilitació de l’actual Ubla preexistent
+ Requeriment de conservació de l’evolupant actual en relació al paller contigu a l’Ubla

7. Zona d’aprofitament privat, que correspon a:
Subzona I3/PAU1/Altron: Superfície 1.922 m² sòl

a. Condicions generals de parcel·lació, edificació i ús definits a la Zona de Restauració (Art. 120 Normes subsidiàries de planejament), amb les condicions específiques següents.

b. Condicions específiques de la Subzona I3/PAU1/Altron:
+ Ordenació: Emplaçament de l’edificació dins parcel·la alienada a vial de manera equivalent a l’assenyalada al doc. gràfic 4.1 (Document de desenvolupament de la Proposta)
+ Ocupació màxima de parcel·la en Planta Baixa: 50%
+ Ocupació màxima de parcel·la en subsòl: 75%
+ Espai verd privat lliure d’edificació de parcel·la al subsòl: 25%
+ Sostre edificable màxim: 1.800 m² st.
+ Sostre edificable destinat a Habitatge de Protecció: 20% del Sostre edificable
+ Sostre edificable destinat a Habitatge a Preu concertat: 10% del Sostre edificable
+ Projecte unitari del conjunt en base a Parcel·la única
+ Nombre màxim d’Habitatges: 18
+ Aparcaments: 1,5 places/habitatge

8. Aplicació de les determinacions de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental de 26/3/2010, en relació a:
+ Mesures correctores proposades
+ Mesures de seguiment i supervisió

9. Condicions específiques en relació a abastament d’aigua i xarxa de sanejament i de pluvials:
+ Internalització, de forma proporcional al Sector, del cost global de l’abastament d’aigua
+ Adopció de xarxa separativa (residuals i pluvials), i adequació al PSARU 2005 i RSPS (Decret 130/2003, de 13 de maig)
+ A la xarxa de clavegueram d’aigües residuals del sector no es connectarà baixants, ni aigües de reg, ni aigües procedents del rebaix del nivell freàtic
+ Necessitat de preveure un col·lector de pluvials (que no podrà connectar al col·lector en alta de l’Agència Catalana de l’Aigua, i haurà de conduir-se al riu Pamano)

10. Condicions derivades de l’Informe de 6/11/2009 de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments:

10.1 Condicions d’entorn i d’accessibilitat per a bombers.
+ Condicions d’entorn i accessibilitat per a la intervenció dels bombers definides als Arts. 6, 7 i 11 de l’Annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol
+ Condicions per a usos no industrials, derivades de la Secció 5 del Document bàsic Seguretat en cas d’incendi del Reial Decret 341/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), i posteriors modificacions i correccions
+ L’amplada útil mínima de pas del vial serà de 3,5 m i restarà lliure d’aparcaments i voreres
+ L’alçada d’evacuació descendent de les edificacions no podran superar en cap cas els 9 m

10.2 Disponibilitat d’hidrants d’extinció d’incendis
Disponibilitat dels hidrants d’extinció d’incendis suficients i d’una xarxa d’abastament d’aigua contra incendis que garanteixi els requeriments establerts en els Articles 1, 2, 3 i 4 de l’Annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis

10.3 Franja de protecció respecte de la forest
Les edificacions que afronten amb àrees forestals estan obligades a mantenir una franja perimetral de 25 metres permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades, segons l’Article 5 del Decret 241/1994, de 26 de juliol.

10.4 Ubicacions no permeses per a establiments industrials i d’emmagatzematge
Cal considerar les restriccions per a edificacions d’ús industrial i d’emmagatzematge en relació a ubicacions no permeses de sectors d’incendis amb activitats industrials i d’emmagatzematge que determina l’apartat 1 de l’Annex II del reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre.

11. Prescripcions derivades de l’informe de la Diputació de Lleida, Servei de Vies i Obres, emès el 3/2/2011:
a. La línia d’edificació per a les noves construccions s’haurà de situar a 25 metres de l’aresta exterior de la calçada de la carretera LV-5223, tal i com prescriu l’article 40 del Decret legislatiu 2/2009.
b. L’accés del nou vial s’haurà de vincular necessàriament a la nova rotonda circular de diàmetre 28 m. dissenyada pel Servei de Vies i Obres, a l’alçada del pk 5+400. Les obres d’urbanització del PAU 1 hauran de contemplar tots els elements de senyalització vertical i horitzontal congruents amb la cruïlla complexa assenyalada.
c. Els terrenys necessaris per a l’execució de la rotonda circular, en cas que sigui construïda per la Diputació de Lleida, hauran d’ésser posats a disposició d’aquesta administració per part de l’Ajuntament de Sort.

Més informació: Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya
Font: DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, núm. 6550, 29/01/2014 (pdf)

ENDESA millora la seguretat d’una línia de mitjana tensió de Sort

Energia · Xarxes

ENDESA ha finalitzat els treballs per millorar una línia de mitjana tensió a Sort, una inversió de prop de 60.000 euros amb l’objectiu de garantir la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric als usuaris del nucli urbà de Sort i les poblacions d’Altron, Bernui, Llessui i Seurí. Així ho va anunciar ahir la companyia elèctrica, que va apuntar que els treballs han consistit en la renovació d’1 quilòmetre de cablatge, amb la instal·lació d’un nou cable de més prestacions i seguretat.
Així mateix, s’han substituït set suports de fusta deteriorats per l’acció de les aus per altres de metàl·lics, i s’ha instal·lat un nou aïllament polimèric, fabricat a base de fibra de vidre i silicona.
D’altra banda, els treballs han servit per instal·lar diferents elements de seguretat en la línia per reduir al màxim possibles accidents per col·lisions o l’electrocució d’aus. En aquest sentit, la companyia ha instal·lat fundes aïllants i dispositius per evitar que els ocells es posin a la línia. Aquesta actuació s’engloba en el pla de millora de la xarxa elèctrica al Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dijous 29 d’agost del 2013 (pdf)

Noticias del Pirineo de Lérida

Abans d’ara

De l’article de Nèstor Luján (Mataró, 1922 – Barcelona, 1995) a GACETA ILUSTRADA (1978). Llocs del Pallars que 30 anys després va popularitzar Jaume Cabré a Les veus del Pamano.

Un reciente viaje al Pirineo leridano, para ser más concretos a las comarcas del Pallars Sobirà y Alto Ribagorza, nos ha ofrecido un lisonjero resultado desde el punto de vista gastronómico. […]
La gastronomía de la región destaca sobre todo por la calidad de sus elementos fundamentalmente. Así, pues, las carnes de cordero y la ternera son excelentes, en su temporada las truchas, delicadísimas, como suelen ser todas las truchas de los ríos pirenaicos, la caza – también en su sazón – es magnífica, desde el civet de rebeco hasta el de liebre o las perdices encebolladas, las setas – ya sean elaboradas de la manera más primaria, léase a la parrilla, ya acompañando en guisados, suelen ser elemento principalísimo -, […] los productos del cerdo extraordinarios y los quesos, sobre manera los de oveja, excelentes cuando son de procedencia artesana: una cocina del país montañoso desde la reconfortadora escudella i carn d’olla hasta el confitat […].
Sort, capital del Pallars Sobirà, de gran importancia histórica y económica, tiene entre otros restaurantes, el tradicional Hotel Pessets, que mantiene su antiguo y acreditado prestigio. En la carretera que va hasta el Vall d’Àssua, hacia las pistas de esquí, están el Hotel Vall d’Àssua y Can Roc, que son dos restaurantes de plena confianza, y ya llegados a Llessui, cerca de los 1.500 metros, Can Massa nos ofrece quizá la cocina más interesante de las que hemos probado en esta región. En Can Massa, además de probar el mejor jamón pirenaico que conocemos – un vivo ejemplo de la calidad legendario del jamón pirenaico – y que se cura en el propio hotel, ofrecen platos extraordinarios como las judías con butifarra horneadas dentro de una calabaza, que es un plato delicadísimo y que aunque pueda sorprender de momento al curioso gastrónomo mantiene un equilibrio de exquisitez dentro de la más tradicional cocina catalana. Todo tiene en esta casa el sello de una gran cocina autóctona. […]

Text de Néstor Luján (1978)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
periodista, assagista i catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra
Font: ARA, dimarts 6 d’agost del 2013 (pdf)

La Vall d’Àssua, terra de novel·la

Narradors com Jaume Cabré o Maria Barbal han pouat en aquest racó del Pallars · L’escriptora Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua · L’acció de “Les veus del Pamano”, de Cabré, té lloc al principal nucli de la vall, Llessui, que anomena Torena · Les Trobades d’Escriptors al Pirineu s’han deixat de fer. Queden els llibres que n’han resultat

«La vall d’Àssua és part de la meva infantesa. La mare, d’Altron; el pare, de Rialp. Arribades les vacances d’estiu, el meu germà i jo viatjàvem a casa la padrina. Ell, llavors un noiet espavilat i àgil, contribuïa en alguna mesura als camps, en els tràfecs de la sega; a l’era, en la feina de mallar – dita també, batre -; del redall, als prats de farratge. Jo encara era xica i devia fer una mica de nosa enmig d’aquella activitat intensa, com una riuada, que semblava no poder tenir un final», diu Maria Barbal.
«Sense fixar-m’hi, escoltava les paraules de les dones, a la cuina, sovint a quieta veu entre el tapatge de cassoles i plats. Sentia també, o inconscientment escoltava, les converses de tots, a la llarga taula, durant el repàs – recorda Maria Barbal -. Tinc dues herències de la vall d’Àssua i són de dos colors. Una: la de la bellesa del paisatge, dels animals pròxims, de la despreocupació per raó de l’edat. Dues: l’herència de les paraules dient un passat tràgic, amb el mot guerra, en majúscula. Més tard, els fets que expliquen l’abandó de la hisenda. Del blanc i del negre, en va sorgir, primerament, Pedra de tartera. Tot seguit, La mort de Teresa, Mel i metzines i Càmfora. Més endavant, Camins de quietud i País íntim.
Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua. Però molts altres escriptors han pouat també en aquesta vall del Pallars Sobirà que pertany als municipis de Sort i de Rialp: Josep Virós (1905-1987), autor de Verd madur, de la qual es va fer una pel·lícula; Joan Lluís (1912-1999), autor d’El meu Pallars; Pep Coll, que ha recollit la mitologia d’aquesta contrada en bona part de les seves novel·les…
Tots els escriptors esmentats fins ara són nascuts al Pallars – Josep Virós és nascut a la mateixa vall d’Àssua, concretament a Llessui -. No hi és nascut, en canvi, qui ha projectat més aquesta vall a través de la literatura – i, de retop, a la televisió -, Jaume Cabré. Amb Les veus del Pamano, una novel·la molt ben travada, situada al principal nucli de la vall – Llessui (que Cabré rebateja amb el nom de Torena) -, Cabré trasllada el lector als anys quaranta, una època de pors, de silencis i d’heroïcitats – en aquesta zona les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat.
Què té la vall d’Àssua, que ha atret tants escriptors? Per què s’han fixat en aquesta vall i no en la del costat? «La natura hi és esplendorosa (i més aquest any, que ha estat plujós); a més, s’hi han mantingut molts aspectes de com es vivia i es treballava abans – diu Ferran Rella, autor del llibre Viatge literari pel Pallars Sobirà -. Per exemple, encara es fa la tria de les ovelles. Durant tot l’estiu, les ovelles han estat a la muntanya i per Sant Miquel els pastors es troben per emportar-se cadascú el seu ramat. El procés és llarg i laboriós. La ramada es troba tota en un corral i les ovelles es van fent passar, una a una, per un passadís amb diferents portes. Depenent del propietari de l’ovella, aquesta es fa entrar per una porta o per una altra. Les ovelles es coneixen per la marca que duen a l’esquena – explica Ferran Rella -. El que ja no es fa, però, és aprofitar la llana de les ovelles per fer matalassos – diu Rella -. Tots aquests detalls, i uns quants més, són explicats al Museu del Pastor, a Llessui, situat a l’edifici de l’antiga escola, avui tancada (es va traslladar a Sort a causa de la falta d’infants)», explica Ferran Rella, que ha organitzat durant una pila d’anys – del 1994 al 2011 – les Trobades d’Escriptors al Pirineu, un esdeveniment que, dissortadament, s’ha deixat de celebrar. Però queden les narracions dels qui hi han participat, ambientades en aquest preciós racó de món.

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Text de Daniel Romaní
Font: ARA-VIATGES LITERARIS, 16/06/2013 (pdf)

«El riu i els sentiments agermanen els dos Pallars»

Maria Barbal · Escriptora nascuda a Tremp
«El Pallars Jussà es pot sentir orgullós que la força de la seva aigua hagi aportat llum a Catalunya»

El camí de casa seva fins a l’escola, la boira a l’hivern, el tren i el pantà on va aprendre a nedar són alguns dels primers records de Maria Barbal a Tremp, la capital del Pallars Jussà, on va néixer el 1949 l’escriptora i a la qual viatja, cada 15 dies, des de Barcelona, on viu i treballa. L’autora de Pedra de tartera, Mel i metzines i el més recent Dolça companyia, cara solitud (Edicions 62) – antologia d’alguns dels seus contes publicats, amb pròleg de l’actriu Àurea Màrquez – ha deixat en gairebé tots els seus llibres un trosset del seu Pallars.

A molta gent li costa pronunciar Pallars Jussà.
Sí, potser costa una mica perquè no es diu gaire, ni tampoc se sent molt als mitjans de comunicació. Però no és difícil; a més, s’identifica amb baix, enllaça amb l’època medieval i amb l’italià. A mi m’agrada molt.
¿La molesta que es refereixin al Sobirà i al Jussà, tots dos com a Pallars?
No. Preciso que sóc del Jussà quan vull matisar-ho. Al Jussà tinc el meu germà i la meva cunyada, amics i casa meva, però al Sobirà van néixer el meu pare (Rialp) i la meva mare (Altron), i tinc cosins a Espot.
¿Què és el que agermana els dos Pallars?
El riu, els sentiments particulars de la gent que viatgen de l’un a l’altre construint estirps, les paraules amb què s’expressen…
¿I què els fa diferents?
Fonamentalment, l’actitud i el clima, que condiciona els seus cultius, la presència d’un o altre ramat, els productes que s’hi elaboren i els seus costums culturals.
¿Què la inspira més del Pallars?
El paisatge, lligat a la producció econòmica, i les persones que l’esbossen i el perfilen.
¿Què hi acostuma a fer?
Vida normal. Compro, parlo amb les persones, vaig al cine La Lira, visito exposicions – tot i que trobo a faltar més activitat cultural -, camino pels voltants de Tremp, surto a buscar bolets, quan és temporada…
¿Quins són els racons preferits de la seva comarca?
Algunes zones del pantà de Sant Antoni, els camins tranquils entre camps de cultiu i els boscos.
¿Què recomana visitar a qui no coneix el Pallars Jussà?
El congost de Mont-rebei, que dóna entrada a la comarca; el pantà de Sant Antoni, i les botigues de Salàs, que recreen el comerç a principis del segle passat.
¿En quina època de l’any li agrada més el Pallars?
A la primavera, entre maig i juny, i a la tardor, entre octubre i novembre.
Des de Barcelona, ¿hi ha alguna cosa que enyori del Pallars?
Enyoro la seva gent senzilla, a més de la calma i, en concret, la serralada del Montsec i la silueta preciosa de la muntanya del Montsent.
Ara que arriben les festes, ¿què recomana del Jussà?
La baixada de rais de la Pobla de Segur (del 4 al 7 de juliol) perquè combina tradició, economia i cultura.
¿De què creu que el Pallars Jussà es pot sentir molt orgullós?
De la força de l’aigua, que havent transformat el seu paisatge, ha aportat llum a Catalunya. També de l’equilibri entre la capital, Tremp, i tots els seus pobles, i entre les persones i la naturalesa.

Més informació: Lletra UOC – Maria Barbal
Entrevista de Carme Escales
Font: EL PERIÓDICO, dijous 30 de maig del 2013 (pdf)

Abiertas las inscripciones para la 4ª edición de la Rialp Matxicots

Alpinismo · La cita será los días 14 y 15 de septiembre

Ya están abiertas las inscripciones para la 4a edición de la Rialp Matxicots. El fin de semana del 14 y 15 de septiembre se celebrará una de las carreras de montaña más reconocidas de Catalunya y en el admirable paisaje de la comarca del Pallars Sobirà, Pirineo de Lleida.
Se disputarán tres carreras durante todo el fin de semana: la Rialp Matxicots Extrem – de 82 km y 5800 m de desnivel positivo -, la Rialp Matxicots Marató – de 42 km y 3200 m de desnivel positivo -, y la Rialp Matxicots Popular, de 17 km y 1200 m de desnivel positivo.
Una de las grandes novedades en esta edición se encuentra en el recorrido, donde se pasará por los pueblos de Altron y Seurí, mejorando la espectacularidad del itinerario. Los participantes podrán disfrutar del deslumbrante paisaje natural de la Vall d’Àssua para adentrarse en lugares únicos como la fuente de Libeto, el paraje denominado la Virgen de la Montaña, en Caregue; la Serra de Posa, el pueblo abandonado de Sant Romà de Tavèrnoles por donde sólo se accede por un estrecho camino; así como descubrir los búnkeres de la Guerra Civil en Roní.
En la pasada edición, el vencedor en la Rialp Matxicots Extrem fue Jaume Folguera, con un tiempo de 10 horas, 51 minutos y 47 segundos. El tarrasense se desmarcó del resto de participantes desde el inicio de la carrera y coronó como el primer clasificado el Montsent de Pallars de 2.883 metros de altura, siendo el pico más alto de todo el recorrido.
Después, Folguera mantendría su ventaja en solitario hasta la meta. En categoría femenina, se impuso Berta Moreno con un tiempo de 14 horas, 39 minutos y 18 segundos. La organización de la Rialp Matxicots hace meses que trabaja en la edición del año 2013 y, recientemente, estuvo presente en la Expo Sports Trail de la Marató de Barcelona.

Més informació: Rialp Matxicots
Font: LA MAÑANA, dimarts 30 d’abril del 2013 (pdf)