Votacions per al cartell del Festival dels Pirineus 2016

Per tercer any consecutiu, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) ha obert a través del web femap.cat fins al 10 de gener les votacions on line per triar el cartell de l’edició del 2016.
S’hi han presentat trenta propostes, vuit més que el 2015 d’autors d’Andorra, Sort, Tremp, la Seu d’Urgell, la Torre de Capdella i la Pobla de Segur.

Més informació: Festival de Música Antiga dels Pirineus
Font: SEGRE, dimarts 5 de gener del 2016 (pdf)

Anuncis

Sti G ma Rooms

La mirada · Les obres de Pepe Camps, Miguel Ángel Pascual, Carles Monegal i Miguel Andrés participen a la fira de fotografia Jäälphoto Fair de Madrid (22 i 23 de febrer) de la mà del Quiosc Gallery de Tremp

sortactual4262

sortactual4263

L’artista pallarès Pepe Camps proposa aquesta sèrie de fotografies dins el projecte sobre l’estima, el purgatori i l’ascens i el descens Sti G ma Rooms per viatjar a la segona edició de la fira de fotografia Jäälphoto Fair de Madrid de la mà de Quiosc Gallery de Tremp. En aquesta edició, juntament amb Pepe Camps, la galeria lleidatana hi exposarà fotografies de Carles Monegal i Miguel Ángel Pascual a més de la performance Dogma, de Miguel Andrés.

Més informació: PROJECT ESTIgMA room
Text de Jaume Barrull
Fotografies de Pepe Camps
Font: LECTURA, núm. 822, 23/02/2014 (pdf)

Zona fosca

Aleydis Rispa · Imatges de la destrucció de l’ecosistema marí

Aleydis Rispa
Frozen fishfood
Galería Esther Montoriol
Barcelona
Diputació, 339
Tel. 93-244-85-21
www.montoriol.com
Fins a finals d’abril

Frozen fishfood és la primera exposició individual que Aleydis Rispa (Sort, 1964) presenta a la galeria Esther Montoriol, on ja ha exposat en altres ocasions de manera col·lectiva. La mostra reuneix una selecció d’obres realitzades entre els anys 1990 i el 2012, procedents de diferents sèries que giren al voltant d’un mateix tema: la destrucció del fràgil ecosistema marí. El que crida més l’atenció d’aquestes peces és el procediment tècnic amb què estan realitzades. Gairebé totes les imatges de l’exposició són fotogrames, un tipus d’imatge amb unes possibilitats expressives que Aleydis ha experimentat al llarg de la seva carrera amb uns resultats extraordinaris. Els fotogrames sorgeixen quan es diposita un objecte opac o translúcid sobre un paper sensible exposat a la llum, de manera que els objectes deixen la seva empremta directament sobre l’emulsió fotosensible, que pot ser paper o pel·lícula. Es tracta de la mínima expressió de la fotografia, en què la imatge s’obté de la manera més directa i simple que és possible.
Algunes de les sèries que componen Frozen fishfood, com la que dóna nom a la mostra, o Medul·les (2003), resulten francament inquietants, ja que presenten unes imatges que suggereixen alhora la vida i la mort. L’artista aprofita molt bé les imprecisions d’aquest mitjà i la impredictibilitat del resultat final – algunes semblen taques sobre un cos en descomposició, mentre que d’altres mostren clarament fragments de mariscos i crustacis que serveixen per alimentar peixos – per llançar una crítica sobre les conseqüències irreversibles d’algunes activitats humanes que tenen un impacte negatiu en la biodiversitat oceànica, que n’alteren l’equilibri i que són una amenaça per a la seva supervivència. Una de les característiques d’aquests fotogrames és que com que no tenen perspectiva geomètrica lineal, l’espai queda reduït a un únic pla. Tanmateix, no desapareix la sensació d’una profunditat espacial, per la qual cosa les imatges resulten molt més abstractes.
És el cas de la sèrie Abissals (2005-2011), inspirada en les formes de vida que existeixen a milers de metres de profunditat i que s’han vist obligades a alterar el seu comportament en un intent desesperat per sobreviure als canvis de l’entorn. Aquestes imatges tenen uns colors fluorescents que les fa semblar artificials, encara que no superen l’aspecte capritxós dels peixos abissals que habiten en aquesta zona fosca. Paisatges Post Nuclears (2011-12), d’altra banda, és uan sèrie de quimigrames que mostren un món – aquesta vegada artificial – on tampoc no arriba la llum del sol. Les peces que componen Frozen fishfood tenen en comú la indefinició quasi abstracta de la imatge que presenten, juntament amb el posicionament crític per part de l’artista sobre un tema que la preocupa i ha estat present amb regularitat al llarg d’aquests vint-i-dos anys de feina. I parlen també metafòricament de nosaltres, els éssers humans, que tot i que ens sentim lliures en un medi que creiem que controlem, no és res més que una il·lusió, ja que estem tan atrapats com els peixos a l’aquari.

Més informació: Galeria Esther Montoriol
Crònica de Noèlia Hernández
Font: CULTURA|S, núm. 512, 11/04/2012 (enllaç)

Retaules d’anada i tornada al Pirineu

Publicacions * Patrimoni artístic * L’historiador de l’art Alberto Velasco acaba de publicar el llibre “Devocions pintades” sobre els retaules gòtics i renaixentistes d’Àneu i altres zones del Pirineu de Lleida. L’estudi revela els «viatges» – alguns sense retorn – d’aquestes obres d’art dufrant el segle XX a causa de les vendes, espolis o trasllats provocats per la Guerra Civil. * Un llibre analitza els trasllats i vendes d’aquestes obres d’art durant el segle XX * “Devocions pintades” * El llibre “Devocions pintades” és obra del conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco * El retaule de Sant Just i Sant Pastor de Son va tornar a Àneu després de la Guerra Civil sense 5 taules de la predel·la, repartides en l’actualitat per diversos punts de Catalunya i Espanya * L’autor del llibre ha identificat com a procedent de l’església de Sant Joan d’Isil un retaule dedicat a Santa Anna que s’exhibeix al MNAC a Barcelona d’origen «desconegut» * El retaule de la Mare de Déu i Sant Miquel d’Escalarre s’exhibeix a Dallas i fragments del de Sant Martí, també d’aquest poble d’Àneu, es reparteixen entre Londres i Harvard

L’any 2004, l’historiador de l’art Alberto Velasco va rebre un singular encàrrec del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Es tractava d’elaborar un llibre sobre les obres d’art medieval d’aquesta zona del Pirineu de Lleida. Poc es podia imaginar aquest investigador lleidatà, tècnic conservador del Museu de Lleida, la tasca que se li venia a sobre. Al final, el resultat de més de set anys d’estudis en arxius i biblioteques i incomptables visites in situ acaba de sortir al mercat sota el títol de Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu, s. XV i XVI (Pagès Editors).
En principi, l’obra és un exhaustiu estudi sobre els retaules aneuencs dels segles XV i XVI, una producció pictòrica d’una zona molt concreta durant els segles del gòtic i el renaixement. No obstant, el volum també ofereix un complet treball d’investigació que supera Àneu i s’estén fins a la vall de Boí, els Pallars i l’Alt Urgell. Però Devocions pintades, un llibre escrit en un to pretesament divulgatiu allunyat d’academicismes, té també un atractiu afegit. «Una de les aportacions principals d’aquesta obra és posar ordre en un panorama poc estudiat fins ara, el de la Guerra Civil i els seus efectes sobre el patrimoni», explica l’autor.
En aquest sentit, Velasco comenta que «quan va esclatar el conflicte bèl·lic, moltes obres d’art es van traslladar de les esglésies fins al Museu del Poble a Lleida per salvar-les de ser destruïdes. Quan van entrar a Lleida les tropes franquistes, la majoria d’aquestes obres es van portar a Saragossa. Després, quan va acabar la guerra, a les esglésies o ajuntaments que les van reclamar els les van tornar, però a moltes d’altres se’ls va perdre el rastre perquè molts pobles no les van reclamar per ignorància o deixadesa. Tot això també va passar en molts altres llocs d’Espanya». És aquí on Velasco proposa i descobreix al llibre diverses localitzacions de peces lleidatanes. «Algunes obres han aparegut als museus diocesans de Lleida i de la Seu d’Urgell», assenyala.
«He investigat aquests moviments al llarg de la història recent i he pogut reconstruir l’itinerari d’alguns conjunts pictòrics», afegeix. D’aquesta manera, Velasco ha trobat al magatzem del Museu Diocesà d’Urgell el calvari del retaule de la Vida de Crist de l’església de Son del Pi. També ha posat carnet d’identitat a dos taules, un calvari i un Ssant Pere, que al Museu de Lleida no en coneixien la procedència: es tracta de dos peces originàries del retaule major de l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall. Així mateix, també ha posat nom a l’autor del retaule de la parròquia de Montanui – al Museu de Lleida des dels anys seixanta -, que ha identificat com el segon Mestre de Son, i ha trobat a la Seu d’Urgell el guardapols (marc protector) del retaule de Cubells, que es conserva al Museu de Lleida.

Obres als EUA

Però n’hi ha molts més. Velasco analitza els conjunts pictòrics emigrats als Estats Units, com els d’Escalarre o el d’Enviny, i treu a la llum els tripijocs de rectors, bisbes, col·leccionistes i mitjancers a començaments del segle XX que van acabar amb moltes obres d’art del Pirineu de Lleida lluny de les seues esglésies originals.

FITXA PERSONAL

Nom: Alberto Velasco
Lloc de naixement: Lleida (1976)
Càrrec: Historiador de l’art i conservador del Museu de Lleida
La seua trajectòria científica s’ha centrat en l’estudi de diferents manifestacions artístiques d’època medieval. Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, obres col·lectives i en actes de congressos nacionals i internacionals. Ha publicat monografies com El Mestre de Vielha (2006) o Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista (2011).

ALGUNS CASOS DESTACATS

El retaule de Sant Just i Sant Pastor de Son, exemple de dispersió
El retaule de Sant Just i Sant Pastor de Son, a Àneu, representa tot un exemple de la dispersió i els viatges de les obres d’art pirinenques al segle XX. Després de la Guerra Civil, les autoritats municipals el van reclamar al Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, però va arribar de tornada al poble sense cinc dels compartiments de la predel·la (la part inferior del retaule).
Resulta que dos d’aquests, el Sant Sopar i L’oració de l’hort, s’exhibeixen al Museu Maricel de Sitges. Velasco recorda al seu llibre: «Aquesta pinacoteca es va formar gràcies al fons del doctor i amant de les arts Jesús Pérez Rosales, íntim amic de l’antiquari Josep Bardolet, un dels personatges que va treballar de forma més activa al Pirineu de Lleida des dels anys vint. «Una altra taula de la predel·la de Son, El bes de Judes, estava a la venda a Barcelona als anys quaranta i avui està desapareguda».
Una quarta peça, La flagel·lació, «es conserva des del 1967 al Museu Diocesà d’Urgell». Velasco ha utilitzat aquesta imatge per a la portada del seu llibre. Finalment, la taula de la discòrdia. Es tracta d’un Calvari que l’historiador de l’art lleidatà ha identificat com a procedent de la predel·la del retaule de Son. Aquesta taula va aparèixer al mercat en una subhasta a la sala Alcalá de Madrid al juny del 2009. El ministeri de Cultura va licitar per ella (va pagar 9.500 euros) a petició de la Generalitat i també, de forma sorprenent, del Govern d’Aragó. Un any després, els tècnics del ministeri van decidir atorgar-la a Aragó i van donar la raó a un informe redactat, curiosament, per una assessora de la Universitat de Saragossa que al·legava que l’obra procedia d’un retaule de Barbastre. Velasco contradiu aquesta versió amb uns arguments (històrics, estilístics i fins i tot de mesures de la taula) que, tot i això, no han fet fins ara que el Calvari recuperi el seu origen, Son, i el seu autor, Pere Espallargues.
Taules d’Erill la Vall a Lleida
L’historiador ha trobat al Museu de Lleida dos taules (Sant Pere i el Calvari) que procedeixen del retaule de l’església d’Erill la Vall, que es conserva al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
Del Pirineu de Lleida a Detroit
Velasco va descobrir que un retaule del segle XV que s’exhibeix des de fa més de 60 anys a Detroit, als EUA, procedeix d’Espui, al Pallars Jussà. Va ser venut el 1925 amb el vistiplau del bisbe d’Urgell.
Retaule desconegut al MNAC
Aquest retaule de Santa Anna [veure imatges a l’enllaç] llueix al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de procedència desconeguda. Velasco ha descobert que és originari d’Isil, a les valls d’Àneu.

Més informació: Pagès Editors
Crònica de J. Ballabriga des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 8 de gener del 2012 (enllaç)

Enviny obté la còpia íntegra d’un retaule del XV

Celebració per a l’art sacre * L’original està dividit entre dos museus, a Nova York i a Filadèlfia * La tècnica utilitzada en la recuperació, de patent catalana, és pionera al món

El pròxim 29 d’agost, el bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, inaugurarà a Enviny – pedania de Sort de 15 habitants -, la còpia íntegra d’un retaule del segle XV. És la primera vegada que s’aconsegueix al món una reproducció tan fidel d’un retaule sencer, i Enviny serà l’únic lloc on es podrà veure al complet una obra amb un original que està repartit entre dos museus dels Estats Units. Una part s’exposa a la Hispanic Society de Nova York i l’altra, al Philadelphia Museum of Art.
El retaule gòtic, obra de Pere Espallargues, va ser venut a un antiquari el 1909. «Era vell, el corc l’afectava i sembla que no hi havia diners per a la seva conservació, per això el van vendre», explica Joan Escales Barbal, fill, veí i rector d’Enviny. Dedicat a la Mare de Déu de la Purificació, el moble consta de tres carrers, amb tres quadros cada un que representen escenes del Calvari, l’Anunciació, la Nativitat i l’Epifania. «Amb la seva recuperació, rescatem història, art i fe del segle XV, quan la pintura era l’únic llenguatge per als illetrats, que eren la majoria», assenyala Escales.
Tan interessant és poder veure el retaule sencer al seu lloc d’origen, com la tècnica que ho ha fet possible: el Papelgel. És l’únic sistema que fa rèpliques exactes de pintura. «S’aconseguien volums idèntics, però després no hi havia manera de copiar de manera exacta imatge i policromia», diu Olga Méndez, restauradora d’Arsus Paper, una empresa que investiga com es poden transferir imatges a qualsevol suport.

Patent a 13 països

Són els descobridors i propietaris de la patent de Papelgel a 13 països, entre els quals hi ha els Estats Units, el Japó, la Xina, Espanya, França i Alemanya. «Venint de Belles Arts, vam voler entrar en la reproducció exacta d’obres d’art i vam fer les pintures murals de l’església de Santa Maria d’Àneu, també al Pallars. Els seus originals són al MNAC», declara Méndez.
Al seu taller, a prop de la Rambla de Barcelona, van analitzar les fotos del retaule d’Enviny que l’Ajuntament de Sort va comprar als museus de Nova York i Filadèlfia. «Primer vam modelar les motllures i ornaments, vam calibrar els colors a reproduir i vam imprimir les fotos a Papelgel. S’imprimeixen com un paper convencional d’impressora, després s’humiteja i, així, es fa modelable per adherir-se a qualsevol relleu. Es col·loca al suport, es retira el paper i la imatge queda adaptada de manera immediata a la superfície on es quedarà», explica la restaudora. Aquest mètode ha superat proves d’envelliment – amb raigs ultraviolats – que garanteixen 200 anys de permanència.
La recuperació del retaule d’Enviny ha costat uns 26.000 euros i forma part d’un programa de dinamització cultural de la comarca. «No podem presumir d’art històric al Pirineu si els nostres temples tenen problemes estructurals greus», afirma l’alcalde de Sort, Agustí López Pla. «I els museus públics de Catalunya, com és ara el MNAC, haurien d’orientar els visitants cap al lloc d’origen de les obres que exposen. El paisatge ja el tenim, falta que se’ns reconeguin les peculiaritats, també les artístiques», afegeix l’alcalde. El dia 29 d’agost, una gran festa al poble i per al poble d’Enviny reconeixerà l’històric retorn d’una d’aquestes peculiaritats.

Crònica de Carme Escales des de Sort, Pallars Sobirà
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, diumenge 16 d’agost del 2009 (enllaç)

Reportatge en una revista d’EUA sobre les piragües artístiques d’Ermengol

Art * Al magazín especialitzat “Sea Kayaker”

La revista nord-americana Sea Kayaker, especialitzada en el món del canoe-caiac i una de les de més difusió en aquest àmbit, publica un reportatge en el seu número de desembre dedicat a l’art piragüístic de l’humorista gràfic de SEGRE Ermengol. El setembre de l’any passat, Ermengol va inaugurar a l’Espai Cavallers de Lleida l’exposició Kayart, amb una selecció d’autèntiques piragües transformades en objecte artístic gràcies a la imaginació del dibuixant.
Des de llavors, Kayart ha itinerat per diverses localitats de Lleida com Tàrrega, Sort o la Seu d’Urgell i ha participat al Saló Nàutic de Barcelona, ara fa un any.
La mostra de piragües transformades en llanternes màgiques, sabates, taüts, barres de pa o fins i tot ous ferrats també es va exhibir l’estiu passat al Museu Olímpic de Barcelona i a l’Exposició Universal de Saragossa. Ermengol també va presentar la seua singular proposta al setembre a l’Open Air Fair d’Utrecht, a Holanda. Ara, el projecte ja pot seguir-se fins i tot a través de la pàgina web www.kayart.eu.

Font: SEGRE, dijous 27 de novembre del 2008 (enllaç)