La digitalització amenaça la meitat de sales de Lleida

Per l’elevada inversió que suposa el canvi de projectors per al nou format · La caiguda d’espectadors, un altre factor negatiu

La meitat dels cines de la província de Lleida podrien quedar-se sense pel·lícules en els pròxims mesos. O, com a mínim, haver d’esperar setmanes (o mesos) per aconseguir un film d’estrena. El final de la distribució de cintes en cel·luloide i el consegüent pas a la projecció digital penja com una espasa de Dàmocles per sobre de moltes sales lleidatanes – algunes de privades i, la majoria, municipals -, que tenen molt costa amunt l’adquisició de projectors digitals, una inversió que pot superar els 60.000 euros.
A la capital del Segrià, el Grup Principal ja comopta amb sistema digital al Principal, el Rambla i dos sales del complex JCA Alpicat.
Tanmateix, les sales Lauren i l’Espai Funatic – empresa que no treballa amb les grans distribuïdores comercials – no s’han adaptat al canvi. El Funatic confia que les petites distribuïdores aguantin encara el cel·luloide.
A comarques, la situació és més crítica. El recentment estrenat complex cultural La Lira de Tremp, els cines Guiu de la Seu d’Urgell i una de les sales Urgell de Mollerussa són els únics cines que disposen de moment de tecnologia digital. L’ajuntament de Vielha va anunciar aquest estiu la intenció d’adquirir un projector digital per a la sala Era Audiovisuau i el cine París de Solsona, privat, també podria fer aquest pas ben aviat.
Municipis com Balaguer, Almacelles, Bellpuig o Agramunt estan estudiant donar llum verda o no a la inversió per als seus cinemes.
Més difícil serà el cas del cine Casal de Cervera, al no ser municipal. Sales de poblacions més petites com Tornabous, Maldà, Castelldans o Barbens tenen el futur més negre. Les sales del Pont de Suert i Linyola ja van tancar a l’estiu.

ELS CINES DE LLEIDA

Localitat: Sort · Els Til·lers
Sales: 1

Crònica de J.B. des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 3 de novembre del 2013 (pdf)

Avions nazis al Pirineu de Lleida

Cine · Història · Roden un documental sobre dos aparells alemanys que van caure al Pallars Sobirà durant la II Guerra Mundial · Basat en el llibre del lleidatà Josep Pla, el film s’estrenarà a principis del 2014

Foto del 1944 de l'avió de guerra que va caure a Enviny

Foto del 1944 de l’avió de guerra que va caure a Enviny

L’investigador i aficionat a la història Josep Pla Blanch, de Balaguer, va publicar el 1999 el llibre Avions alemanys caiguts al Pallars durant la Segona Guerra Mundial – que l’editorial Garsineu va reeditar l’any passat -, en què després d’anys de recerca va descriure i va localitzar un primer avió de guerra nazi que va caure el 1943 a Aigüestortes, a Espot, i un segon aparell, un any després, a Enviny. En aquest cas, només es van trobar les restes mig calcinades del pilot, que mai ha pogut ser identificat. El cineasta argentí Laureano Clavero, establert a Catalunya des de l’any 2000, acaba de finalitzar el rodatge d’un documental d’uns 30 minuts de durada basat en aquests dos episodis que la gent gran de la zona encara recorda. Aquest migmetratge, que es titularà Ombres, inclou entrevistes amb l’investigador de Balaguer i amb veïns que aporten detalls d’aquells fets de fa setanta anys, quan ells només eren uns nens.
El film, que està previst que s’estreni a començaments del 2014, també recrea el descobriment de les restes per part de l’investigador de Balaguer i l’accident dels pilots d’aquells avions, interpretats per actors. El documental també visita el cementiri de Cuacos de Yuste, a Extremadura, on hi ha enterrats pilots alemanys caiguts a Espanya durant la guerra i on es va traslladar el 1982 el cadàver del tripulant de l’avió d’Enviny, que figura com a “soldat desconegut”.
«Ens agradaria fer la presentació oficial del film al gener a Sort i després explotarem el documental, que se subtitularà al castellà, l’anglès i l’alemany, per festivals internacionals de cine», va explicar Clavero.

LES CLAUS

Laureano Clavero va néixer a Buenos Aires fa 32 anys, encara que viu a Catalunya des de l’any 2000. Es va estrenar el 2009 amb un curt i el 2010 es va traslladar a Argentina durant dos anys per rodar el documental 1.533 kilómetros hasta casa, sobre excombatents argentins a la Guerra de les Malvines, amb el qual ha aconseguit diversos premis en festivals internacionals.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Crònica de Juanjo Ballabriga des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 31 d’agost del 2013 (pdf)

No hi haurà més “Gran Nord”

Brauli Duart va aprofitar la comissió de control parlamentari per comentar que no estava previst encarregar més capítols de la sèrie Gran Nord. Aquesta comèdia, ambientada al Pallars i protagonitzada per Roger Coma i Aina Clotet, va tancar la segona temporada dilluns passat, 22 de juliol. Els seus resultats d’audiència han estat més aviat discrets, tenint en compte que es tracta d’una aposta per prime time de la cadena pública. En la segona temporada ha aconseguit reunir 370.000 espectadors de mitjana, la qual cosa representa una quota del 12,3%.

Més informació: Gran Nord
Font: ARA, dissabte 27 de juliol del 2013 (pdf)

Lo Catxador

S’ha acabat la camàndula Gran Nord (TV3). Han tancat temporada amb un dels capítols més ridículs. Jugant amb la paraula catxar – que al Pallars, col·loquialment, pot significar follar -, han intentat construir una trama de mals entesos. Ha estat d’un patetisme inenarrable. Pretenien un suspens i se’ls va veure el llautó des del primer minut. Lamento una vegada més que uns intèrprets tan excel·lents siguin castigats amb guions tan barroers.

Més informació: Gran Nord
Text de Ferran Monegal – Tu i jo som tres
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 25 de juliol del 2013 (pdf)

“Gran Nord” s’acomiada liderant la nit

AudiènciesTV

L’últim capítol de Gran Nord va ser l’emissió més vista d’aquest dilluns a la nit a Catalunya i la quarta en el conjunt del dia. Amb 374.000 espectadors i un 14,1% de quota de pantalla, la sèrie protagonitzada per Aina Clotet pràcticament no va tenir oposició: els seus principals rivals van ser El mentalista – amb 222.000 seguidors a La Sexta – i Bella y bestia – que va aplegar 231.000 persones a Cuatro. En canvi, ni les reposicions d’Isabel a La 1 ni l’estrena de la segona temporada de Frágiles a Telecinco no van arribar als 200.000 espectadors, mentre que Pulseras rojas es va quedar amb només 90.000 a Antena3. Pel que fa a la resta de la jornada, destaca l’excel·lent paper de Plats bruts, que 14 anys després de l’estrena manté encara el suport de l’audiència. El primer capítol de la sèrie va tenir dilluns 375.000 espectadors i un 19,6% de share a la sobretaula de TV3, i va convertir-se així en el tercer espai més seguit del dia. Pel que fa al Mundial de natació, la final d’equip tècnic de sincronitzada va aportar al canal públic 124.000 espectadors i un 9,3% de quota i va arribar a liderar durant els minuts finals.

Programes més vistos a Catalunya
Dilluns 22 de juliol

4t Gran Nord (TV3, 22.02)
Espectadors 374.000
Share 14,1%

Més informació: Gran Nord
Font: ARA, dimecres 25 de juliol del 2013 (pdf)

Fi de temporada de “Gran Nord”

Sèrie · A les 22.15, a TV3

La reeixida sèrie de TV3 Gran Nord s’acomiada dels seus seguidors amb l’últim capítol de la segona temporada. En aquest episodi, la sèrie de ficció ambientada al Pallars Sobirà mantindrà la tensió amb les incògnites entre l’Anna i l’Ermengol i l’arribada d’un nou personatge que alterarà la trama.

Més informació: Gran Nord
Font: SEGRE, dilluns 22 de juliol del 2013 (pdf)