Fer propostes pensant amb la gent de Lleida

Al darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel Partit Popular

En el darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel grup del Partit Popular. Una primera moció instava al Govern de la Generalitat a pagar als pagesos els plans de millora pendents dels anys 2012 i 2013, i obrir una nova convocatòria per aquest any 2014. L’impagament dels plans de millora suposa un cop fort per als pagesos, perquè representen el finançament del 40% de la inversió que fa l’agricultor per modernitzar les seves explotacions. Sigui en reg, en xarxes antipedra o en noves plantacions. És normal que els pagesos se sentin enganyats amb aquesta situació, sobretot si tenim en compte que el mateix president Mas al 2012, i el conseller d’Agricultura al 2013 (ho poden mirar a l’hemeroteca), van suggerir als afectats per les pedregades acollir-se a aquests plans de millora per pagar les inversions necessàries per instal·lar xarxes antipedra.
La segona moció del Partit Popular aprovada en el darrer Ple de la Diputació, demanava a la Direcció General de Carreteres que solucionés definitivament el problema dels despreniments de roques a la carretera C-13, en el tram comprés entre Llavorsí i Rialp, i que han provocat diversos tancaments de la carretera. Aquesta moció recollia la preocupació dels veïns del Pallars Sobirà i del mateix Consell Comarcal.
La tercera moció del PP aprovada per unaminitat demanava a la Generalitat instaurar la tarja de transport T-10 entre Lleida i els municipis de Vielha, la Seu d’Urgell, Sort, el Pont de Suert, Tremp i Solsona, a més de sol·licitar a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat que totes les targes T-10 puguin ser dispensades a les seus dels consells comarcals i a la seu central de Lleida de l’ATM, per oferir un millor servei a l’usuari. Aquesta moció la vam presentar perquè des del Partit Popular veiem una clara i flagrant discriminació de la Generalitat vers els habitants del Pirineu. No és que no hagin de tenir targes bonificades per viatjar a Barcelona, cosa que està molt bé, però en aquest tema es demostra una actitud clarament centralista, a la que ens tenen acostumats des de Barcelona.
El grup del Partit Popular de la Diputació va presentar aquestes tres mocions perquè considerem que són propostes que defensen el territori i vetllen pel benestar de la seva gent. Però a pesar de la unaminitat que va haver-hi al Ple per aprovar aquestes mocions, altres grups polítics van recriminar al grup del PP d’estar només pendent dels mitjans de comunicació per intentar «caçar» algun tema per fer una moció. És cert que la majoria de mocions es basen sobre temes que surten als mitjans de comunicació. I és el més normal, perquè el que fan els mitjans és recollir les preocupacions de la gent. Però almenys, gràcies a la manera de treballar que té el grup del Partit Popular de la Diputació, es van tractar al ple temes que preocupen als lleidatans.
També va haver grups polítics que ens van recriminar perquè consideren qu el PP només presenta mocions dirigides a la Generalitat. És clar, perquè és l’administració que té competències tan importants com agricultura, sanitat, educació, en la majoria de carreteres o el transport. Però aquests grups que ens critiquen va presentar en el darrer Ple mocions com la de l’avortament o la de la reforma del sector elèctric, que afecta a les plantes de cogeneració de tractament de purins, i que recrimina l’actuació del Ministeri d’Indústria. Podria dir que si a nosaltres ens acusen de presentar només mocions que estan dirigides a la Generalitat, també podria criticar que els altres grups només fan mocions dirigides al Govern de l’Estat. Però no ho faré, perquè jo sí sé reconèixer que totes dues mocions són legítimes, encara que amb la de l’avortament no hi vam estar gens d’acord.
Però pel que fa a la moció sobre les plantes de purins, el grup del Partit Popular va demostrar estar al costat dels ramaders. I va votar a favor de demanar al Ministeri d’Indústria una moratòria en l’aplicació d’aquesta Ordre ministerial.
L’altra moció, d’ERC, i recolzada per CiU i PSC, estava dirigida, com no podia ser d’una altra manera, al Govern d’Espanya. Era en contra de la reforma de l’admistració local que, segons aquests grups, pretén retallar poder als ajuntaments. Argumenten que els municipis perdran competències en matèria d’educació, de sanitat, de serveis socials. Però ningú diu que aquestes competències són de les comunitats autònomes, i no dels ajuntaments. I és la Generalitat qui ha de vetllar, en primera instància, per l’educació, per la sanitat i pels serveis socials. Precisament, la deixadesa de la Generalitat en els darrers anys ha fet que la majoria d’ajuntaments estiguin ara amb uns nivells d’endeutament preocupants, per voler seguir oferint, com ha de ser, uns serveis que, malauradament va deixar d’oferir la Generalitat. I no per falta de diners, si no per no voler prioritzar els seus recursos. Culpen al Govern de l’Estat de tot, quan ha sigut aquesta administració la que ha impulsat un pla de pagament a proveïdors, que ha permès pagar molts dels deutes que tenien els ajuntaments amb les empreses.
Si la Generalitat hagués fet els deures i no s’hagués gastat els diners amb ambaixades, amb polítiques identitàries i amb subvencions estratosfèriques, que moltes d’elles només serveixen per guanyar amics i tapar boques, ara no estarien cantant l’«Espanya ens roba». Ja ha sabut la Generalitat desviar l’atenció i enganyar a la gent, ja. Tenint-nos a tots distrets venent-nos una independència inviable de Catalunya i marejar la perdiu amb una consulta que al final no es farà. Si la Generalitat segueix anant per aquest camí, ni es pagaran els plans de millora pendents als pagesos ni hi haurà ajudes de transport pels habitants del Pirineu, malgrat s’hagi reclamat per unaminitat des de la Diputació de Lleida, gràcies a les mocions del Partit Popular.

Text de Salvador Puy, Secretari general del PP de Lleida i diputat provincial
Font: LA MAÑANA, diumenge 2 de març del 2014 (pdf)

Informació pública

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ
Edicte de pressupost general exercici 2014 Consell Comarcal del Pallars Sobirà

L’expedient del pressupost general del Consell Comarcal del Pallars Sobirà per a l’exercici 2014, juntament a les bases d’execució i l’annex de personal, va ser aprovat inicialment pel Ple del Consell en la sessió del dia 20 de desembre de 2013 i ha estat exposat al públic durant el termini legal mitjançant edicte publicat al BOP de Lleida núm. 21, de data 31 de gener de 2013, sense que s’hagi presentat cap al·legació, per la qual cosa cal considerar-lo definitivament aprovat.
Es fa públic el resum per capítols del pressupost general (consulteu a l’enllaç a peu de pàgina), juntament amb la plantilla orgànica del personal i la relació de llocs de treball.
Contra l’aprovació definitiva del pressupost, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida, d’acord amb el que disposa l’article 171 del Text refós de la Llei reguladora d’Hisendes Locals, en el termini de dos mesos comptats des de la publicació d’aquest edicte al BOP.

Sort, 19 de febrer de 2014
El president, Llàtzer Sibís Goset

Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA, núm. 37, 24/02/2014 (pdf)

El Sobirà demana recursos a Boi Ruiz per a malalts mentals

El conseller, ahir al CAP de Sort amb representants locals (foto: Ajuntament de Sort)

El conseller, ahir al CAP de Sort amb representants locals (foto: Ajuntament de Sort)

Sanitat · Acció social · Aran presenta al conseller el seu projecte per ampliar l’hospital

L’alcalde de Sort i president del Consell del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís, i altres alcaldes de la comarca es van reunir ahir a Sort amb el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, a qui van reclamar el suport de la Generalitat per cobrir les necessitats dels malalts mentals que hi ha al Sobirà. El conseller de Sanitat va visitar l’ampliació del CAP de Sort i la nova seu d’emergències per a les ambulàncies del SEM, finançada per la Diputació. Allà, els representants municipals i comarcals van traslladar al conseller la seua petició d’ampliar l’atenció psiquiàtrica, que ara es limita a una visita setmanal al CAP de Sort, amb professionals de l’hospital de Tremp, amb projectes d’integració social. Segons Sibís, Boi Ruiz va mostrar la predisposició del departament, encara que va animar a impulsar una associació de familiars de la vintena de malalts mentals que hi ha a la comarca com a entitat que promogui un espai d’integració i treball. Sibís va indicar que el Consell Comarcal treballarà en aquesta direcció.
D’altra banda, el conseller es va reunir amb el síndic d’Aran, Carlos Barrera, que li va exposar el projecte de les obres de reforma de l’hospital de la Val d’Aran.
Boi Ruiz es va reunir amb Barrera abans de participar en el XIV Simposi Val d’Aran i les primeres jornades farmacèutiques que es van celebrar ahir al parador de Vielha.

Font: SEGRE, diumenge 23 de febrer del 2014 (pdf)

El Sobirà pide soluciones a los derrumbes en la C-13

Movilidad · Cortes intermitentes de la circulación · Las rocas obligan a cortar el tráfico en algunos puntos

Un nuevo desprendimiento de piedras, este pasado domingo, en la carretera C-13, entre Rialp y Llavorsí, ha llevado el presidente del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís, a pedir a la Generalitat de Catalunya una actuación integral y urgente en todo el tramo de carretera. Durante las últimas semanas se han producido tres desprendimientos de roca importantes que han obligado a cortar la carretera momentáneamente y a hacer actuaciones de urgencia que han alterado la normalidad en la circulación. Sibís aseguró que el estado de la carretera «es una amenaza y un riesgo para los vehículos que circulan». El último desprendimiento ocasionó años en un coche que circulaba por la vía sin tener que lamentar daños personales. Se trata de la principal arteria de comunicación de la comarca del Pallars Sobirà. Este lunes los operarios se aprestan a retirar el escombro de la calzada para poder dar paso en los dos sentidos de la marcha. Actualmente está regulado por semáforos. Las tareas que se están haciendo sobre el terreno consisten en retirar los escombros que quedaron en la calzada.

Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Font: LA MAÑANA, dimarts 18 de febrer del 2014 (pdf)

Informació pública

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ
Edicte d’expedient modificació de crèdits

Es fa pública l’aprovació inicial pel Ple en data 11 de novembre de 2013, de l’expedient de modificació de crèdits número 02/2013, que es concreta en:

1. Concedir suplement de crèdit per transferències entre partides en les aplicacions pressupostàries de despesa que es detallen seguidament:
** veure detall al fitxer pdf a peu de pàgina **

2. Concedir suplement de crèdit amb càrrec a majors ingressos segons el següent detall:
** veure detall al fitxer pdf a peu de pàgina **

S’exposa al públic el contingut d’aquest acord d’aprovació inicial per un termini de 15 dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es creguin adients, fent constar expressament que, transcorregut el termini esmentat, si no es presenten reclamacions, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu sense més tràmits.

Sort, 3 de febrer de 2014
El president, Llàtzer Sibís Goset

Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA, núm. 32, 17/02/2014 (pdf)

El Sobirà obrirà piscifactories a Escaló, Ainet i Llavorsí

Administració · Fauna · Per a la producció d’alevins de truita autòctona del Pallars · Inversió · El projecte preveu una inversió de 250.000 euros que es finançen mitjançant el programa LEADER

El Consell del Pallars Sobirà està tramitant la construcció de tres microestacions on criar alevins de truita fario autòctona del Pirineu al nucli d’Escaló, a la Guingueta; a Llavorsí, i Ainet, a Vall de Cardós, respectivament. L’ens comarcal serà l’encarregat de gestionar la construcció de les tres petites piscifactories encara que la d’Ainet serà de titularitat municipal, mentre que a les altres dos serà comarcal. Segons el president, Llàtzer Sibís, l’ajuntament de la Guingueta ja ha donat llum verda a la cessió gratuïta d’una finca de més de 600 metres quadrats a Escaló amb aquesta finalitat, mentre que a Llavorsí s’està tramitant aquesta mateixa operació. D’altra banda, el Consell també tramita la concessió de cabals de la Pallaresa per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i la regulació d’aquests amb la companyia ENDESA amb la qual té un acord que es revisa anualment de cara a l’organització d’esdeveniments esportius, com les campanyes d’esports d’aventura; dies festius, com la baixada dels Raiers de la Pobla, o com és el cas, la producció agropecuària.
Sibís va indicar que la previsió és que les obres comencen a la primavera i que estiguin enllestides aquest mateix any «perquè no seran gaire complicades, ja que es tracta d’obrir petits canals per acollir als alevins i habilitar instal·lacions de control».
El pressupost previst per a aquestes tres instal·lacions és d’uns 250.000 euros amb els quals ja compta gràcies a les subvencions del programa de la Unió Europea LEADER i de la conselleria d’Agricultura. Les truites serviran per a la repoblació dels rius a fi d’introduir truites de qualitat i l’objectiu de dinamitzar el sector de la pesca com a atractiu turístic.

Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Crònica d’M.M.B. des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 16 de febrer del 2014 (pdf)

El Govern logra 800.000 euros en Lleida por la tasa turística

Turismo · Catalunya recauda un total de 34,4 millones de noviembre de 2012 a septiembre de 2013 · El Pirineo recibe cerca de 285.000 euros derivados del impuesto por las riadas del pasado mes de junio · El presidente de Hostelería de Lleida, Juan Antonio Serrano, afirma que la tasa es «injusta» para la demarcación

La Generalitat de Catalunya ha recaudado más de 800.000 euros en la demarcación de Lleida gracias a la tasa turística que se implantó en Catalunya en noviembre de 2012. Así lo anunció ayer la Agència Catalana del Turisme tras la valoración que realizó el conseller d’Ocupació i Empresa, Felip Puig, que anunció que en todo el país se ha obtenido un total de 34,4 millones de euros hasta el mes de septiembre de este año por el impuesto, que grava las pernoctaciones entre 0,45 y 2,25 euros.
El 30% del dinero logrado en la demarcación de Lleida se destinará a las administraciones locales. Estos recursos económicos se dedicarán, según destacó Puig en su intervención, a los proyectos y actuaciones que persigan la promoción turística de Catalunya, el impulso de un turismo sostenible, responsable y de calidad y al desarrollo de infraestructuras relacionados con el sector turístico. En esta tesitura cabe destacar que la Generalitat ha fijado tres excepciones a la hora de distribuir el dinero recaudado por el impuesto en el territorio.
Las inundaciones que afectaron al Pirineo el mes de junio pasado ha obligado al Govern a efectuar tres transferencias extraordinarias para cubrir los gastos derivados de las obras de mejoras de las infraestructuras: una de ellas es para el Conselh Generau d’Aran, que recibirá un total de 204.462 euros en concepto de ayudas. Este montante supone un 0,6% del total de ingresos por esta tasa en toda Catalunya. El segundo ente que recibe aportación extraordinaria del ejecutivo catalán es el Consell Comarcal del Pallars Sobirà. En este caso se reparten 53.068 euros, un 0,16% del total del dinero que se reparte, que es 33,7 millones ya que la Generalitat ha dejado sin asignar 665.000 euros. Finalmente, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça también recibe dinero en concepto de las transfernecias extraordinarias. La suma para el ente comarcal es menor que el de las otras dos instituciones, y se queda en 24.475 euros, un 0,08% del importe global del gravamen.
El presidente del gremio de Hostelería de Lleida, Juan Antonio Serrano, se mostró contrariado ayer por el hecho de que el dinero de esta tasa sirva para financiar las obras realizadas tras las riadas de junio en el Aran, y aunque destacó que el dinero es bien recibido, criticó la filosofía del impuesto. Serrano afirmó también que esta tasa «es injusta para la demarcación de Lleida» y consideró que la decisión de devolver el dinero en forma de respaldo a las actuaciones que fomenten el turismo es una suerte de trampa ya que «la terminología sobre la promoción turística es demasiado amplia».
El presidente del gremio de hoteleros destacó que los problemas que se sucedieron para cobrar el impuesto durante los primeros meses de implantación ya están resueltos.

Crònica d’Àlvar Llobet des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dijous 12 de desembre del 2013 (pdf)