Homes en un prat

Ara fa un segle, entre Tremp i la Pobla es comptabilitzen 13 prostíbuls

A l’article d’avui, la testosterona corre a raig. Som a la primavera de 1913. La Vall Fosca encara no ha il·luminat Catalunya. De fet, els dos visionaris que volen treure llum de l’aigua es troben immersos en una frenètica lluita per aconseguir-ho.
Emili Riu, a la Torre de Capdella, i l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, al Baix Segre i la Conca de Tremp. Milers d’homes treballen en condicions duríssimes per fer aquelles obres faraòniques que ens han de portar al segle XX catorze anys més tard que hi arribés el calendari. Massa homes i massa feina. «Un allistador dispara dos trets de revòlver a l’enginyer encarregat de les obres, Mr. Rabat». La notícia és del dia de Sant Josep d’ara fa cent anys. La localització, Utxesa, entre Aitona i Torres de Segre. Els diaris ho recullen en format breu, sembla que aquella escena tan del far west no era ni de bon tros d’impacte en aquell context de campaments d’obrers improvisats a peu d’obra.
El pobre Mr. Rabat morirà l’endemà en un ignot hospital lluny de casa seva. Del seu agressor no en transcendeix la identitat, només el càrrec a les obres del Canal de Seròs: allistador. Una d’aquelles professions que ja només existeixen al diccionari: la persona que porta el control d’altes i baixes d’una o més colles de jornalers. La Canadiense no es pot permetre de perdre dos caps en un mateix dia, Riu ha agafat embranzida a la Torre de Capdella i no poden badar. Es mouen fils i abans que s’acabi el mes s’instal·la a Aitona la guàrdia civil «como prudente medida previsora de cualquier contingencia en atención al gran número de obreros». Ja hem posat ordre al Baix Segre. Però a la Vall Fosca, els ànims també estan escalfats.
Han treballat tot l’hivern a més de 2.000 metres d’alçada. Costa tant de pujar i baixar que doblen torn. Arriben matats. I els espera poc menjar, matalassos que et balden i malalties escampant-se com plagues bíbliques. Un dia de juny van dir prou i els 4.000 obrers es van declarar en vaga. Una vaga de les que no es dissenyen en un despatx perquè els sindicats facin un pols al govern de torn. No, una vaga de les que t’ho jugues tot. Amb les obres aturades, tots els treballadors van baixar de la muntanya. Una padrina d’Espui recordava l’escena: «Mai havia vist tants homes! Em va fer por i tot veure aquell prat ple d’homes.»
Se’n van sortir.

Text d’Anna Sàez · El Retrovisor
Font: SEGRE, divendres 22 de març del 2013 (pdf)

Anuncis

Viatge a l’origen de la llum

Exposició · La força de l’aigua per crear energia
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, inaugura avui una mostra sobre la producció hidroelèctrica al Pallars i el seu efecte a Catalunya

En temps de crisi, una idea brillant. Així es podria resumir el que va succeir al Pallars Jussà a principis del segle XX. La plaga de la fil·loxera i diverses sequeres havien obligat molts dels habitants dels seus pobles a emigrar per buscar feina en altres llocs. Però, en aquella mateixa època, l’aigua dels llacs i rius d’aquell racó pirinenc – només a la Vall Fosca hi ha una trentena d’espais lacustres – van inspirar l’aprofitament de la força hidrogràfica per produir energia.
El novembre del 1911 es va fundar a Barcelona l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya que, amb capital majoritari de la Compagnie Généralle d’Electricité i de la Societé Suïsse d’Industrie Electrique, va construir les centrals hidroelèctriques de Capdella, Molinos i la Plana de Mont-ros, totes tres a la Vall Fosca. El negoci va ser impulsat per l’emprenedor, empresari i periodista pallarès (de Sort) Emili Riu. En altres zones del Pallars va ser la Canadenca la companyia que va fer centrals.
Com que aquella iniciativa va transformar la vida al Pallars i va activar la segona revolució industrial a Catalunya, gràcies a l’energia generada des d’aquelles obres hidràuliques, forma part del contingut de l’exposició El Pallars il·lumina Catalunya. Cent anys d’energia hidroelèctrica. Cent anys de patrimoni industrial, que s’inaugura avui al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. La mostra, que es podrà visitar fins al 2 de juny vinent, inclou la projecció de tres audiovisuals que repassen el canvi en el paisatge i la vida del Pallars a causa de les hidroelèctriques, la posada en marxa de l’enllumenat públic a Barcelona i altres documents històrics, com les visites oficials a les centrals i els inicis d’Enher.
L’exposició, organitzada conjuntament pel mNACTEC, l’Ajuntament de Tremp (Pallars Jussà) i Endesa, arriba a Terrassa després d’haver passat pel Casal Cultural de Tremp i la sala Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona.

Museu de la Ciència i de la Tècnica
Rambla d’Ègara, 270 · Terrassa
A les 13.00 hores
www.mnactec.cat

Més informació: El Pallars il·lumina Catalunya
Crònica de Carme Escales des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO, dilluns 25 de febrer del 2013 (pdf)

Atacs en 44 municipis de Lleida

Catalunya bombardejada

Entre el febrer del 1937 i finals del gener del 1939, Catalunya va ser víctima de milers de bombardejos de l’aviació italiana, alemanya i franquista. A les comarques de Lleida es van registrar bombardejos sobre 44 municipis, des de Lleida, Alcarràs i Seròs fins a Sort, Tremp i la Pobla de Segur, passant per Agramunt, Tàrrega, Bellpuig, Cervera, Solsona, les Borges Blanques, Arbeca, Mollerussa i Artesa de Segre.

Més informació: Patrimoni Hidroelèctric
Font: SEGRE, diumenge 28 d’octubre del 2012 (pdf)

Comença el Ral·li Noguera Pallaresa i ENDESA incrementa el cabal del riu

El 49è Ral·li Noguera Pallaresa, que s’acaba el 29, va començar ahir amb l’acte inaugural, en què va intervindre el grup local Entelados Ntelades amb un espectacle de teles acrobàtiques, i els parlaments de l’alcalde, Llàtzer Sibís, i el president de l’AE Pallars, Guillem Puras. ENDESA hi col·labora augmentant el cabal del riu durant les proves.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dissabte 21 de juliol del 2012 (pdf)

Estrena del museu de Capdella

Patrimoni · Tecnologia
Inauguren nous espais del Museu Hidroelèctric, que explica l’electrificació del Pirineu · Exposició permanent i exterior, locomotora i funicular

El Museu Hidroelèctric de Capdella, al Pallars Jussà, inaugurarà demà dissabte els nous espais d’aquest equipament que aprofita les infraestructures d’una central que va començar a funcionar al gener del 1914 i que es va convertir en la primera productora industrial d’electricitat per als consumidors de Catalunya. El projecte museístic es va posar en marxa el 2002 i en aquests últims anys ha anat creixent dins la xarxa territorial de centres inscrits al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de la Generalitat. El director dels serveis territorials a Lleida d’Empresa i Ocupació, Octavi Miarnau, té previst estrenar els nous espais i atractius d’aquesta infraestructura museística, des de l’exposició permanent fins a les peces exposades a l’exterior del recinte, passant per l’interior de la central, la forja, la locomotora i el funicular de l’estany Gento.
Aquesta inauguració s’emmarca dins les activitats de celebració del centenari de l’inici dels treballs de construcció de la central hidroelèctrica, que van començar el 2011. S’ha de recordar que la construcció i posada en marxa d’aquesta central, promoguda pel diputat Emili Riu, nascut a Sort, va ser una obra colossal en la seva època, que va necessitar l’esforç de milers de treballadors perquè es fes realitat. En aquest sentit, la visita guiada a la central permet conèixer a través de nombrosa documentació gràfica històrica i material elèctric els tres actors que van intervindre en aquesta empresa èpica: el territori de muntanyes i llacs de la Vall Fosca, la tecnologia que va fer possible aquesta obra i la determinació humana que va encoratjar tot el projecte fa un centenar d’anys. La visita acaba a l’interior de la central, on el públic pot observar les màquines, encara en funcionament.

El projecte es va iniciar el 2002 i l’any passat va rebre 4.200 visites

El projecte del Museu Hidroelèctric de Capdella va arrencar fa deu anys i ha crescut de forma gradual amb nous espais i maquinària recuperada, cedits per ENDESA. Per la seua part, el fons documental del museu està format per més de 500 peces de material elèctric, el conjunt de la central hidroelèctrica i un arxiu fotogràfic de 1.500 imatges.
Aquest museu, que l’any passat va rebre 4.200 visitants, disposa d’una àmplia oferta didàctica de visites guiades, tallers i cursos per a tots els nivells educatius, i compta amb un equip de cinc guies interpretadors, la majoria extreballadors de la central.

Més informació: Museu Hidroelèctric de Capdella
Font: SEGRE, divendres 13 de juliol del 2012 (pdf)

Centenari de les hidroelèctriques al Pirineu

Correu

Sr. Director:
Aquest any s’està celebrant el centenari de l’arribada de les companyies hidroelèctriques al Pirineu. L’arribada d’aquestes empreses al Pallars Jussà va suposar passar d’una economia pràcticament autocràtica a la producció d’electricitat per ser consumida a les indústries i grans ciutats. En definitiva, l’arribada del capitalisme i la revolució industrial a la comarca després de molts anys.
El 1909, alguns veïns afectats per la compra dels terrenys varen escripturar finques per després poder vendre-les a les companyies, tot i que les obres varen començar dos o tres anys més tard. El primer poble on començaren les obres va ser Sossís. Per un costat, la presa, el canal i la central hidroelèctrica per produir l’energia elèctrica necessària per construir el mur del pantà de Sant Antoni i la central de Talarn, promoguts per Riegos y Fuerzas del Ebro, coneguda com La Canadenca.
L’altra companyia que va arribar al poble de Sossís va ser Eléctrica de Mollet, filial d’Energia Elèctrica de Catalunya, per explotar unes mines de carbó i calç per fer ciment. La fàbrica del ciment la varen construir a l’altre cantó del riu, al costat de la carretera de la Pobla de Segur a Sort, a fi de proporcionar el ciment necessari per construir les centrals i els murs als estanys de la Vall Fosca. Després dels anys seixanta les mines i la fàbrica quedaren abandonades.
Valguin aquestes ratlles per donar a conèixer aquesta petita història, que, d’altra manera, podria quedar tristament oblidada per falta de voluntat política, ja que si es volen fer uns actes commemoratius del centenari de l’arribada de les companyies elèctriques al Pirineu, s’ha de comptar amb tots.

Signat per Rafel Noray i Peret, regidor de l’ajuntament de Conca de Dalt, Independents-Progrés Municipal
Font: SEGRE, dimecres 29 de febrer del 2012 (enllaç)