Capdella, la central que il·luminava Catalunya

Energia · Hidroelèctriques · El dimarts 28 de gener es compliran els 100 anys de la posada en marxa de la central hidroelèctrica de la Torre de Capdella, la construcció de la qual el 1914 va contribuir al ressorgir industrial català · Capdella va ser la primera gran central capaç de transportar l’energia als mercats de consum

La gran reserva d’aigua de la Vall Fosca va permetre que a finals del segle XIX Emili Riu, periodista i polític de Sort, projectés la utilització d’aquest recurs natural amb la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella. Els beneficis socials i econòmics de la producció d’energia van ser incalculables, tant per a Catalunya com per a la Vall Fosca, tradicionalment agrícola i ramadera. El salt de Capdella va ser un projecte que va iniciar el 1912 la firma Energia Hidroelèctrica de Catalunya (posteriorment adquirida per Barcelona Traction, la popular Canadenca, pionera de l’electricitat a Catalunya i Espanya), i que va començar a funcionar el 28 de gener de 1914 amb la posada en servei del primer grup de producció.
La construcció de la central va ser una obra faraònica executada en un temps rècord de 23 mesos, gràcies a l’esforç de més de 4.000 obrers arribats d’Andalusia, Aragó, Múrcia i les comarques veïnes per treballar incansablement a més de 2.000 metres d’altitud.
La central funcionava amb una maquinària innovadora procedent d’Europa. L’energia produïda era de 80.000 volts i es transportava a una subestació a més de 240 quilòmetres, des d’on es feia la distribució domèstica.
Capdella va ser la primera gran central espanyola capaç de transportar l’energia als mercats allunyats de consum. Les línies d’alta tensió permeten abaratir el cost del transport de l’energia elèctrica i la utilització a gran escala dels recursos hidràulics.
D’aquesta manera, nous mitjans de transport, enllumenats públics i el consum domèstic s’expandiran ràpidament per tot el país.
La línia elèctrica que es va construir del 1912 al 1913 es manté en l’actualitat.
El 1914, el preu del KW que es produïa a la central de Capdella era de 0,0037 pessetes. Tretze anys després es va fixar en 0,35 pessetes, un preu molt elevat per a l’època, però que al ser a perpetuïtat els actuals 0,0021 euros s’han convertit en simbòlics.
La central està encara en funcionament i produeix 25.000 kwh.

Projecte d’ENDESA per recréixer la central reversible de l’estany Gento

La construcció del salt de Capdella va consistir, aquell 1912, en el recreixement de l’estany Gento. Ara el complex és una central de bombatge amb un altre ambiciós projecte per recréixer el llac. De fet, la central reversible de Sallent-Estany Gento va ser la primera de bombatge que es va instal·lar a Catalunya i va entrar en marxa el 22 de setembre del 1985.
Actualment, la companyia ENDESA preveu recréixer la central reversible de Sallent-Estany Gento. El departament d’Agricultura va emetre el passat mes de novembre un primer informe favorable al projecte que preveu un increment en la capacitat d’emmagatzematge de la presa de l’estany Gento, amb un recreixement d’uns 8 metres, un allargament de la captació i la instal·lació d’una minicentral a la captació de Capdella.

Crònica d’Esmeralda Farnell des de La Torre de Capdella
Font: SEGRE, diumenge 26 de gener del 2014 (pdf)

Homes en un prat

Ara fa un segle, entre Tremp i la Pobla es comptabilitzen 13 prostíbuls

A l’article d’avui, la testosterona corre a raig. Som a la primavera de 1913. La Vall Fosca encara no ha il·luminat Catalunya. De fet, els dos visionaris que volen treure llum de l’aigua es troben immersos en una frenètica lluita per aconseguir-ho.
Emili Riu, a la Torre de Capdella, i l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, al Baix Segre i la Conca de Tremp. Milers d’homes treballen en condicions duríssimes per fer aquelles obres faraòniques que ens han de portar al segle XX catorze anys més tard que hi arribés el calendari. Massa homes i massa feina. «Un allistador dispara dos trets de revòlver a l’enginyer encarregat de les obres, Mr. Rabat». La notícia és del dia de Sant Josep d’ara fa cent anys. La localització, Utxesa, entre Aitona i Torres de Segre. Els diaris ho recullen en format breu, sembla que aquella escena tan del far west no era ni de bon tros d’impacte en aquell context de campaments d’obrers improvisats a peu d’obra.
El pobre Mr. Rabat morirà l’endemà en un ignot hospital lluny de casa seva. Del seu agressor no en transcendeix la identitat, només el càrrec a les obres del Canal de Seròs: allistador. Una d’aquelles professions que ja només existeixen al diccionari: la persona que porta el control d’altes i baixes d’una o més colles de jornalers. La Canadiense no es pot permetre de perdre dos caps en un mateix dia, Riu ha agafat embranzida a la Torre de Capdella i no poden badar. Es mouen fils i abans que s’acabi el mes s’instal·la a Aitona la guàrdia civil «como prudente medida previsora de cualquier contingencia en atención al gran número de obreros». Ja hem posat ordre al Baix Segre. Però a la Vall Fosca, els ànims també estan escalfats.
Han treballat tot l’hivern a més de 2.000 metres d’alçada. Costa tant de pujar i baixar que doblen torn. Arriben matats. I els espera poc menjar, matalassos que et balden i malalties escampant-se com plagues bíbliques. Un dia de juny van dir prou i els 4.000 obrers es van declarar en vaga. Una vaga de les que no es dissenyen en un despatx perquè els sindicats facin un pols al govern de torn. No, una vaga de les que t’ho jugues tot. Amb les obres aturades, tots els treballadors van baixar de la muntanya. Una padrina d’Espui recordava l’escena: «Mai havia vist tants homes! Em va fer por i tot veure aquell prat ple d’homes.»
Se’n van sortir.

Text d’Anna Sàez · El Retrovisor
Font: SEGRE, divendres 22 de març del 2013 (pdf)

Viatge a l’origen de la llum

Exposició · La força de l’aigua per crear energia
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, inaugura avui una mostra sobre la producció hidroelèctrica al Pallars i el seu efecte a Catalunya

En temps de crisi, una idea brillant. Així es podria resumir el que va succeir al Pallars Jussà a principis del segle XX. La plaga de la fil·loxera i diverses sequeres havien obligat molts dels habitants dels seus pobles a emigrar per buscar feina en altres llocs. Però, en aquella mateixa època, l’aigua dels llacs i rius d’aquell racó pirinenc – només a la Vall Fosca hi ha una trentena d’espais lacustres – van inspirar l’aprofitament de la força hidrogràfica per produir energia.
El novembre del 1911 es va fundar a Barcelona l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya que, amb capital majoritari de la Compagnie Généralle d’Electricité i de la Societé Suïsse d’Industrie Electrique, va construir les centrals hidroelèctriques de Capdella, Molinos i la Plana de Mont-ros, totes tres a la Vall Fosca. El negoci va ser impulsat per l’emprenedor, empresari i periodista pallarès (de Sort) Emili Riu. En altres zones del Pallars va ser la Canadenca la companyia que va fer centrals.
Com que aquella iniciativa va transformar la vida al Pallars i va activar la segona revolució industrial a Catalunya, gràcies a l’energia generada des d’aquelles obres hidràuliques, forma part del contingut de l’exposició El Pallars il·lumina Catalunya. Cent anys d’energia hidroelèctrica. Cent anys de patrimoni industrial, que s’inaugura avui al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. La mostra, que es podrà visitar fins al 2 de juny vinent, inclou la projecció de tres audiovisuals que repassen el canvi en el paisatge i la vida del Pallars a causa de les hidroelèctriques, la posada en marxa de l’enllumenat públic a Barcelona i altres documents històrics, com les visites oficials a les centrals i els inicis d’Enher.
L’exposició, organitzada conjuntament pel mNACTEC, l’Ajuntament de Tremp (Pallars Jussà) i Endesa, arriba a Terrassa després d’haver passat pel Casal Cultural de Tremp i la sala Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona.

Museu de la Ciència i de la Tècnica
Rambla d’Ègara, 270 · Terrassa
A les 13.00 hores
www.mnactec.cat

Més informació: El Pallars il·lumina Catalunya
Crònica de Carme Escales des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO, dilluns 25 de febrer del 2013 (pdf)

Les lliçons de la Canadenca

L’èxit de la Canadenca ens ve a dir també una cosa molt important: sense rerepaís no hi ha país. I el país som tots i sense uns no existirien els altres.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir dimecres passat la presentació d’un documental dedicat al centenari de la fundació de l’empresa La Canadenca. Un centenari que ens fa sentir orgullosos de la decidida aportació que les comarques de Lleida, i d’una manera més directa el Pirineu, van fer per al progrés i per al desenvolupament general de la Catalunya del primer quart del segle XX.
Ara fa cent anys, l’energia hidroelèctrica va impulsar un canvi de tot ordre, que va influir en la construcció d’una nova societat, una nova economia i noves formes d’organitzar-se. L’aprofitament de l’aigua dels rius del Pirineu (paradoxalment, el recurs natural d’unes comarques enfonsades en una profunda crisi econòmica i social) va comportar la transformació econòmica, social i industrial de tot un país. Sense l’aprofitament hidràulic i hidroelèctric del Pirineu lleidatà la revolució industrial, a Catalunya, hauria estat un miratge. Els dirigents polítics, enginyers i industrials catalans (els Riu, Sert i Montañés) i l’enginyer Pearson van ser visionaris, gent valenta i avançada al seu temps i van saber veure amb total claredat les oportunitats que brollaven als Pallars i riu avall.
I la societat catalana, com sempre ha fet, respongué. Respongué amb molt treball, i amb una unitat operativa i constructiva pròpia d’aquells anys en què es posicionava amb tantíssima dignitat la Mancomunitat de Catalunya, i es començaven a projectar estructures d’estat, materialitzades en noves infraestructures, reformes de l’Administració local, assistència social, cultura i educació. Ho sabem ara i ho sabien la gent d’aleshores: si no hi ha aigua no hi ha vida. No hi ha agricultura, no hi ha indústria, no hi ha turisme… I si no hi ha complicitats i generositats dins d’un mateix territori, no pot haver-hi, tampoc, desenvolupament econòmic, competitivitat, ni, en definitiva, progrés d’una manera igual i per a tothom.
Els cent anys de La Canadenca, a través d’aquest documental i l’exposició i conferències programades al voltant de l’efemèride, també ens posen de manifest una altra realitat: Catalunya sempre ha anat avançant malgrat les incomprensions institucionals de torn. Avui, entre moltes altres, la negativa espanyola al Corredor Mediterrani, l’isolament i l’ofec aeroportuari de Barcelona o la manca d’inversió en infraestructures a Catalunya recorden massa algunes actituds que es van produir en els passos previs a l’electrificació del Pirineu, quan els estaments polítics espanyols de principis del segle XX devien considerar que la idea d’electrificar Catalunya per impulsar el motor del progrés era un deliri. Però ens en vam sortir. I ho vam fer gràcies a l’esforç i la tenacitat de tothom: les persones que tingueren les idees, el talent, els diners; les persones que les executaren (els tècnics, els obrers), i, gràcies també, a una voluntat de transversalitat del país i d’anar tots a una.
Un país potent és aquell que sap compartir i repartir, ja siguin recursos, idees o innovacions. I el cas de l’electrificació del Pirineu és ben alliçonador: l’aprofitament hidroelèctric del Pirineu lleidatà va permetre a Barcelona tenir llum i força per moure les seves màquines i uns incalculables beneficis socials i econòmics. L’èxit de La Canadenca ens ve a dir també una cosa molt important: sense rerepaís no hi ha país. I el país som tots i sense uns no existirien els altres.
Els actes commemoratius del centenari de la fundació de La Canadenca coincideixen, en l’espai i en el temps, amb un període que molts veiem com l’inici d’una nova etapa i d’un canvi de paradigma. L’acte, que tingué lloc la vigília de la reunió Mas-Rajoy sobre el pacte fiscal, comptà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, a qui – recollint el sentit de molts dels que érem presents allí – vaig manifestar que no estava sol, que té tot un poble darrere que li fa costat en la idea d’una Catalunya que vol caminar sense llast.

Col·laboració de Joan Reñé i Huguet, President de la Diputació de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 23 de setembre del 2012 (pdf)

Informació pública

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Anunci d’informació pública
L’Ajuntament de Sort ha sol·licitat autorització d’obres en zona de policia de lleres del riu Noguera Pallaresa, marge dret, per realitzar les obres corresponents al Projecte de rehabilitació de la Central Vella de Sort, 1a fase, terme municipal de Sort (Pallars Sobirà), expedient UDPH2008000304.
La 2a fase correspondrà a les tasques d’adaptació dels espais per convertir-lo en el Centre d’Interpretació Emili Riu i Periquet, on s’estudiarà la història de la producció d’electricitat al Pallars del segle XX.
Es fa públic perquè tothom qui hagi de formular-hi alguna al·legació l’adreci, per escrit, a l’Agència Catalana de l’Aigua, Unitat del territori de Ponent, av. Alcalde Areny, 24, 25002 Lleida, en el termini de vint dies comptats des de la publicació del present Anunci al DOGC, indicant la referència expressada en l’encapçalament.
Dins d’aquest termini es poden presentar els escrits d’al·legacions en hores d’oficina, en el Registre de les dependències indicades i, així mateix, per qualsevol de les formes que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
La documentació presentada es podrà examinar en el termini indicat en hores d’oficina.

Lleida, 16 de gener de 2012
Signat: Julio Manciñeiras Vaz-Romero
Cap de la Unitat del Territori de Ponent

Font: DIARI OFICIAL GENERALITAT CATALUNYA, núm. 6216, 19/09/2012 (pdf)

Estrena del museu de Capdella

Patrimoni · Tecnologia
Inauguren nous espais del Museu Hidroelèctric, que explica l’electrificació del Pirineu · Exposició permanent i exterior, locomotora i funicular

El Museu Hidroelèctric de Capdella, al Pallars Jussà, inaugurarà demà dissabte els nous espais d’aquest equipament que aprofita les infraestructures d’una central que va començar a funcionar al gener del 1914 i que es va convertir en la primera productora industrial d’electricitat per als consumidors de Catalunya. El projecte museístic es va posar en marxa el 2002 i en aquests últims anys ha anat creixent dins la xarxa territorial de centres inscrits al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de la Generalitat. El director dels serveis territorials a Lleida d’Empresa i Ocupació, Octavi Miarnau, té previst estrenar els nous espais i atractius d’aquesta infraestructura museística, des de l’exposició permanent fins a les peces exposades a l’exterior del recinte, passant per l’interior de la central, la forja, la locomotora i el funicular de l’estany Gento.
Aquesta inauguració s’emmarca dins les activitats de celebració del centenari de l’inici dels treballs de construcció de la central hidroelèctrica, que van començar el 2011. S’ha de recordar que la construcció i posada en marxa d’aquesta central, promoguda pel diputat Emili Riu, nascut a Sort, va ser una obra colossal en la seva època, que va necessitar l’esforç de milers de treballadors perquè es fes realitat. En aquest sentit, la visita guiada a la central permet conèixer a través de nombrosa documentació gràfica històrica i material elèctric els tres actors que van intervindre en aquesta empresa èpica: el territori de muntanyes i llacs de la Vall Fosca, la tecnologia que va fer possible aquesta obra i la determinació humana que va encoratjar tot el projecte fa un centenar d’anys. La visita acaba a l’interior de la central, on el públic pot observar les màquines, encara en funcionament.

El projecte es va iniciar el 2002 i l’any passat va rebre 4.200 visites

El projecte del Museu Hidroelèctric de Capdella va arrencar fa deu anys i ha crescut de forma gradual amb nous espais i maquinària recuperada, cedits per ENDESA. Per la seua part, el fons documental del museu està format per més de 500 peces de material elèctric, el conjunt de la central hidroelèctrica i un arxiu fotogràfic de 1.500 imatges.
Aquest museu, que l’any passat va rebre 4.200 visitants, disposa d’una àmplia oferta didàctica de visites guiades, tallers i cursos per a tots els nivells educatius, i compta amb un equip de cinc guies interpretadors, la majoria extreballadors de la central.

Més informació: Museu Hidroelèctric de Capdella
Font: SEGRE, divendres 13 de juliol del 2012 (pdf)

Sort demana que Lleida i el Pirineu col·laborin per promocionar el patrimoni industrial

L’alcalde de Sort, Agustí López (CiU), i la tinent d’alcalde de Lleida Montse Parra (PSC), van plantejar ahir la possibilitat que la capital del Segrià i les comarques del Pirineu col·laborin en la promoció del patrimoni històric industrial de la província. López i Parra van fer aquestes declaracions a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials, que va inaugurar una exposició sobre el diputat Emili Riu.

Font: SEGRE, divendres 10 de desembre del 2010 (enllaç)