Unió de Pagesos exigeix mesures urgents per prevenir els atacs de la fauna salvatge

Els assalts van en augment a les zones de muntanya

Unió de Pagesos va reclamar ahir, als responsables de Medi Natural del departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, que es posin en marxa mesures urgents i específiques per prevenir els atacs dels voltors a la ramaderia extensiva de muntanya, que van en augment, i de suport als ramaders. Tot i que Medi Natural va anunciar el 2010 la implantació d’un programa d’actuació per a la prevenció dels danys dels voltors, el sindicat d’Unió de Pagesos va recordar als seus responsables que aquest programa no s’ha dut a terme i, per contra, els atacs són cada vegada més nombrosos.
Unió de Pagesos insisteix en que siguin els veterinaris els que facin una valoració professional dels danys dels voltors a la ramaderia i no els agents rurals.
Unió de Pagesos demana a Medi Natural que posi en marxa mesures de suport per als ramaders, amb la vigilància de les zones de risc d’atacs per part del cos d’agents rurals, i que, si és necessari, es foragitin els voltors d’acord amb l’autorització del director general de Medi Natural vigent des del 2011.
D’altra banda, Unió de Pagesos va demanar als responsables de Medi Natural que no es deneguin de forma sistemàtica les sol·licituds de compensació de danys, ja que aquest fet comporta que molts atacs no siguin denunciats perquè els ramaders ja no confien en ser indemnizats per l’administració.
El sindicat es va reunir ahir amb Antoni Trasobares, director general de Medi Natural; Francesc Cano, subdirector general de Biodiversitat; i Ricard Casanovas, cap del servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals.
L’últim atac de voltors que s’ha produït al Pirineu lleidatà va ocórrer el passat 13 d’abril, quan els voltors van matar a Enviny (el Pallars Sobirà) una vaca.

Font: LA MAÑANA, divendres 1 de maig de 2015 (pdf)

Anuncis

Informació pública

MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE
Confederación Hidrográfica del Ebro · Comisaría de Aguas

Ref. 2013-EXT-70/2008-RC-2106 · Nota Anuncio

Por acuerdo del comisario de Aguas de esta Confederación Hidrográfica del Ebro de fecha 3 de abril de 2008 se ha iniciado de oficio expediente de extinción de derechos, por encontrarse sin explotar permanentemente desde hace más de tres años consecutivos, de un aprovechamiento de aguas a derivar del río Llarvent y destinado a riego, con un caudal máximo de 15 l/s, en término municipal de Enviny – Sort (Lleida), que había sido otorgado a favor de Juan Nus e inscrito con el núm. 31770 del Registro de Aprovechamiento de Aguas Públicas.
No consta la existencia de servidumbre que afecte al aprovechamiento, ni de terceros interesados en el mismo.
Lo que se hace público para general conocimiento y para que quienes se consideren perjudicados por este procedimiento de extinción puedan presentar por escrito sus reclamaciones ante la Confederación Hidrográfica del Ebro, durante el plazo de 25 días hábiles, contados a partir de la fecha de publicación de este anuncio en el Boletín Oficial de la Provincia, a cuyo efecto el expediente y la documentación técnica estarán de manifiesto en la Confederación Hidrográfica del Ebro, Pº de Sagasta 26-28, Zaragoza, en horas hábiles de oficina.

Zaragoza, 24 de octubre de 2013
El Comisario de Aguas. P.D. El comisario adjunto, Francisco José Hijós Bitrián

Més informació: Confederación Hidrográfica del Ebro
Font: BOP LLEIDA, núm. 216, 22/11/2013 (pdf)

Avions nazis al Pirineu de Lleida

Cine · Història · Roden un documental sobre dos aparells alemanys que van caure al Pallars Sobirà durant la II Guerra Mundial · Basat en el llibre del lleidatà Josep Pla, el film s’estrenarà a principis del 2014

Foto del 1944 de l'avió de guerra que va caure a Enviny

Foto del 1944 de l’avió de guerra que va caure a Enviny

L’investigador i aficionat a la història Josep Pla Blanch, de Balaguer, va publicar el 1999 el llibre Avions alemanys caiguts al Pallars durant la Segona Guerra Mundial – que l’editorial Garsineu va reeditar l’any passat -, en què després d’anys de recerca va descriure i va localitzar un primer avió de guerra nazi que va caure el 1943 a Aigüestortes, a Espot, i un segon aparell, un any després, a Enviny. En aquest cas, només es van trobar les restes mig calcinades del pilot, que mai ha pogut ser identificat. El cineasta argentí Laureano Clavero, establert a Catalunya des de l’any 2000, acaba de finalitzar el rodatge d’un documental d’uns 30 minuts de durada basat en aquests dos episodis que la gent gran de la zona encara recorda. Aquest migmetratge, que es titularà Ombres, inclou entrevistes amb l’investigador de Balaguer i amb veïns que aporten detalls d’aquells fets de fa setanta anys, quan ells només eren uns nens.
El film, que està previst que s’estreni a començaments del 2014, també recrea el descobriment de les restes per part de l’investigador de Balaguer i l’accident dels pilots d’aquells avions, interpretats per actors. El documental també visita el cementiri de Cuacos de Yuste, a Extremadura, on hi ha enterrats pilots alemanys caiguts a Espanya durant la guerra i on es va traslladar el 1982 el cadàver del tripulant de l’avió d’Enviny, que figura com a “soldat desconegut”.
«Ens agradaria fer la presentació oficial del film al gener a Sort i després explotarem el documental, que se subtitularà al castellà, l’anglès i l’alemany, per festivals internacionals de cine», va explicar Clavero.

LES CLAUS

Laureano Clavero va néixer a Buenos Aires fa 32 anys, encara que viu a Catalunya des de l’any 2000. Es va estrenar el 2009 amb un curt i el 2010 es va traslladar a Argentina durant dos anys per rodar el documental 1.533 kilómetros hasta casa, sobre excombatents argentins a la Guerra de les Malvines, amb el qual ha aconseguit diversos premis en festivals internacionals.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Crònica de Juanjo Ballabriga des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 31 d’agost del 2013 (pdf)

DVD sobre la presó de Lleida en la Guerra Civil

Història · UdL

El periple que van seguir en plena Guerra Civil més d’un centenar de reclusos i els seus guardians des de Lleida fins a la frontera francesa és l’eix del DVD Ocupació i retirada. La ruta d’evacuació de la presó de Lleida (1938-1939), editat per la Universitat de Lleida, dins de la col·lecció Llocs de memòria amb història, que es va presentar ahir a la facultat de Lletres.
El DVD, fruit de la investigació de l’historiador Robert Duró, repassa l’evacuació dels reclusos de Lleida, molts dels quals van quedar en llibertat, mentre que d’altres van haver de seguir un llarg viatge passant per una seu provisional de la presó a Solsona per seguir camí després cap a Vic, Olot i França.
També es va presentar el DVD Avions i aviadors de la II Guerra Mundial als Pirineus, amb guió de Josep Calvet i que recull l’incident de dos aparells alemanys al Pallars Sobirà.

Més informació: Universitat de Lleida
Font: SEGRE, divendres 17 de maig del 2013 (pdf)

“Renovació”: uns mestres del Pallars

Mestres de la República
«Hi ha una generació de mestres sobre la qual s’aplicà la llei del silenci i és injust: mereixen tot el nostre reconeixement»

Anant pels pobles de les Valls d’Àneu, la vall d’Àssua, la de Soriguera – antiga vall de Siarb -, cap al coll del Cantó o pels volts de Sort… et trobes uns edificis ben singulars, les antigues escoles; avui, moltes d’elles, cau de cultura, estatge social.
Alguns exemples: A Llagunes, l’escola és alberg i museu amb restes del despoblat medieval que hi ha al terme, el de “Santa Creu”; la de Llessui, centre d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes/Sant Maurici i museu del Pastor – com a curiositat, actualment en aquella vall es roda la sèrie Gran Nord -; si ens apropem a Tornafort trobarem que l’antic estudi és Centre d’Interpretació del Parc Natural de l’Alt Pirineu; a Enviny, enfilant la costa s’arriba al cap de vila i allí, senyorejant la plaça major, l’escola; tancada i barrada, amb un rètol on es pot llegir “Escuelas Nacionales”. «No és l’original», ens diu una jove, mare del Quim, un dels tres marrecs del poble, «són de quan en aquesta plaça filmaren escenes de Les veus del Pamano»; sèrie basada en l’obra de l’escriptor Jaume Cabré.
Molta canalla passà per aquelles aules fins que tot canvià. A l’emigració rural cap a les zones industrials i urbanes dels anys 50 i 60, que despoblà el territori, s’havia d’afegir la política de tancament d’escoles rurals i creació de concentracions promogudes a principis dels anys setanta, per la Llei del ministre Villar Palacín. Arribà un nou curs escolar, la quitxalla baixà al poble gran. A Llessui, a Montardit, a València, a Son, a Enviny, a Soriguera, a Alòs d’Isil… les aules restaren en silenci, els mestres ja no pujaren a fer classe ni van ocupar les vivendes que havia al pis de dalt de l’escola. Aquells docents s’havien anat, portant-se com a motxilla experiència, vivències…; molts deixaren petjada i encara avui són recordats, estimats.
Hi ha una generació de mestres sobre la qual s’aplicà la llei del silenci i és injust; mereixen tot el nostre reconeixement; foren els mestres de la República que en aquell temps d’il·lusió colectiva s’organitzaren al Pallars mitjançant el grup Renovació.
La primera trobada de Renovació es convocà l’abril del 1932 a Espot, fou amfitrió Epifanio Holgado, mestre que havia arribat el 1930 procedent de l’Escola Normal de Barcelona, amb destinació al poble fins el 1933 que fou reclamat per ocupar una plaça al Pere Vila, grup escolar del Patronat Municipal de Barcelona. S’aplegaren: de València d’Àneu, Isidor Boix; d’Esterri, Elvira Cañellas; de Son del Pi, Vicent Gardenyes i de Berrós Jussà, Bartolomé Matas.
Aquells mestres definiren Renovació com: «idea lliure, forta, espontània; l’expressió i el nexe, el comú denominador d’un grapat d’esperits joves, inquiets…» i es plantejaren com a finalitat: «… sense deixar de recolzar-nos en la realitat, tractar de canviar lo vell i corcat (…) anar als més apartats indrets, portar els nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República.»
Altres ensenyants destinats als Pallars s’afegiren a l’activisme renovador i alguns d’ells participaren en l’organització de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) que naixia a les nostres contrades, adscrita a la UGT: Josep Pach, aquells anys a Sort i en baixar al Pla, a l’escola d’Artesa de Lleida, esdevingué Secretari General de la UGT de les nostres contrades; Josep Santaularia, destinat a Altron; el petit dels Xuriguera, el Pau, mestre a Tornafort; Pere Bigatà, fill de casa Lido d’Enviny, amb plaça a Torre de Cabdella que durant el període bèl·lic fou el Sotssecretari General de la FETE-UGT i a finals dels anys 40 arribà a ser el Secretari General de la UGT de Catalunya a l’exili; Ramon Costa, nascut a Llagunes on feia escola la mare, Dolors Jou, esposa del mestre Costa de Vilamur. Ramon Costa Jou fou reconegut ensenyant freinetista i primer secretari d’organització que tingué la FETE de Catalunya.
No oblidem Maria Escolà, nascuda a Esterri, va estudiar magisteri a Lleida i el seu primer destí fou a Surp, camí amunt de Rialp, al 1925; mestra a Torregrossa del 31 al 34, any que es traslladà a Molins de Rei; activista del grup Batec i membre de la cooperativa Freinet.
La trajectòria d’aquells joves mestres es preveia molt fructífera; a tall d’exemple l’Isidor Boix i l’Elvira Cañellas participaren en la Missió Pedagògica que es va realitzar a l’agost del 34 a Vinarós; el Vicent Gardenyes, amb el temps, director de l’escola Freinet de Barcelona… Fins que una maleïda guerra i dictadura feixista que s’imposà, cruel amb aquells mestres activistes, renovadors i republicans, l’estroncà. Per a uns l’ignomínia, per altres l’expulsió del magisteri, l’exili, els camps de concentració i l’extermini.
L’objectiu d’aquest escrit és recuperar la memòria d’uns mestres del Pallars, «agitadors de ments» que van fer seu aquell pensament de la pedagoga Maria Montessori: «La primera tasca de l’educació és sacsejar la vida, però deixar-la lliure per a què es desenvolupi», i això el feixisme no ho podia permetre i menys, perdonar.

Text de Javier Giménez Gracia · FETE-UGT Terres de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 25 d’agost del 2012 (pdf)