L’acord amb el TNC, a l’aire després de la coproducció de “Pedra de tartera”

La versió teatral de la novel·la de Maria Barbal "Pedra de tartera" es va estrenar el 2011 de la mà del TNC i El Celler d'Espectacles (foto: TNC)

La versió teatral de la novel·la de Maria Barbal “Pedra de tartera” es va estrenar el 2011 de la mà del TNC i El Celler d’Espectacles (foto: TNC)

Una de les potes principals del projecte d’El Celler d’Espectacles, la producció pròpia d’obres, ha quedat congelada per la falta de suport econòmic de les institucions. El juny del 2009, El Celler va firmar un conveni de col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya per coproduir espectacles, que es programessin en la temporada del TNC i que sortissin de gira per Catalunya. L’expressió màxima de l’acord va arribar amb el muntatge de Pedra de tartera, basada en la novel·la d’èxit homònima de l’escriptora pallaresa Maria Barbal i protagonitzada per Àurea Màrquez i Eduard Muntada. El TNC va aportar-hi més de 200.000 euros i El Celler, a través de la Paeria, 25.000 més. Durant el primer semestre del 2011 es va veure al TNC i posteriorment al Teatre Romea de Barcelona abans de sortir de gira, que va culminar el març del 2012 a Palma de Mallorca, després de més de mig centenar de funcions. Des d’aleshores, el conveni està a l’aire al quedar-se El Celler sense pressupost. El coordinador, Emili Baldellou, té a l’agenda entrevistar-se amb el nou director artístic del TNC, Xavier Albertí (que al juliol va substituir Sergi Belbel), per sondejar la possibilitat de noves enteses en un futur pròxim.

“MADE IN CELLER”

Doble contra senzill
El 2009, amb deu funcions
Cyrano de Bergerac
El 2010, amb 15 funcions
Pedra de tartera
El 2011 (TNC, Romea i gira)
Moby Dick
Temporada 2012-2013

Més informació: “Pedra de tartera” al Teatre Nacional de Catalunya
Crònica de J. Ballabriga des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 1 de desembre del 2013 (pdf)

Anuncis

Tradició invencible

El Setge d’Olp

Olp no es rendeix davant les dificultats que comporta la representació teatral anual del setge que aquest poble va patir durant la Guerra del Pallars l’agost del 1485, rememorant així la història i reforçant la seva identitat. En aquesta última edició, cal destacar la direcció i la qualitat del text de Toni Alcalde, que va aconseguir amb habilitat implicar la canalla. Tant de bo que per molts anys els olpins puguin portar a terme iniciatives tan plenes de valors.

Més informació: Ajuntament de Sort
Signat: Maria Canut, Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, diumenge 25 d’agost del 2013 (pdf)

El setge d’Olp

La figura d’Hug Roger III és cabdal si volem entendre l’abast de la gran guerra civil catalana del segle XV

Per sisè any consecutiu el Pallars Sobirà ha tornat a reviure un dels capítols més importants de la seva història. L’espectacle teatral que mostra cada any una nova faceta del darrer comte del Pallars, Hug Roger III, té com a epicentre l’assetjament que va sofrir el petit poble pallarès d’Olp durant la guerra del Pallars l’any 1485. Abans d’ahir, una mala caiguda mentre plegàvem rossinyols, una pedra recoberta de molsa en va ser la culpable, ens va impedir poder veure a Ribera de Cardós l’escenificació d’enguany, sota la direcció de Toni Alcalde, que narra tots els pensaments i records que passaven per la memòria del comte l’últim dia de la seva vida, l’any 1508, a la presó de Xàtiva, on va morir. Recordo el primer any, el 2008, que es va representar a la plaça d’Olp, justament quan es commemorava el 500 aniversari de la mort del comte a la presó de Xàtiva. Una de les actrius, la Concepció Canut, me’n va parlar entusiasmada. Aquell any la direcció de l’obra va recaure en el bon amic Marcel·lí Borrell, tota una garantia d’èxit. Des d’aleshores els escenaris han anat caminant pel Pallars, des d’Olp, passant per Rialp, Esterri, Peramea i Ribera de Cardós. La figura d’Hug Roger III, a voltes encara força desconeguda, és cabdal si volem entendre l’abast de la gran guerra civil catalana durant el segle XV, per tant d’una part de la nostra història, que va arrasar el país de punta a punta. Aquest senyor de les muntanyes, per alguns heroi, visionari, home d’honor, i, per d’altres, un traïdor, que es va negar a reconèixer el Trastàmara i que va ser el cap militar suprem de la Generalitat, i que representava la dinastia comtal més antiga de Catalunya, va pretendre crear un estat pirinenc independent. Un territori que havia d’anar des de la Val d’Aran fins a la Serra del Montsec i de la Ribagorça fins al Segre. Un projecte que xocava frontalment amb el rei Ferran d’Aragó. Davant del Trastàmara tots s’hi van agenollar, el comte de Cardona i tants altres que, tot i conservar el títol, van incorporar els seus territoris a la corona. Tots varen canviar de bàndol, tots menys Hug Roger III. L’aura de misteri i de llegenda que envolta aquest personatge històric retorna cada any al Pallars durant el mes d’agost. Una de les personalitats més interessants i apassionants de la història del nostre país: combatut, temut i admirat, proscrit i bandejat. Un personatge que cal redescobrir.

Més informació: Ajuntament de Sort
Text de Marta Alòs · Viure per veure
Font: SEGRE, dilluns 19 d’agost del 2013 (pdf)

Més de 400 persones a les representacions del Setge d’Olp a Ribera de Cardós

sortactual4050-01

Més de 400 persones van anar ahir a veure l’última de les representacions d’Hug, el darrer comte… que ahir van tindre lloc a Ribera de Cardós en el marc de les sisenes Festes del Setge d’Olp.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dilluns 19 d’agost del 2013 (pdf)