Espadaler anuncia al Pallars la simplificació dels plans d’emergència

Seguretat · Interior · Tràmits més senzills per als consistoris · Protecció · Interior pretén reduir costos i tramitació per a la protecció dels petits municipis

El conseller Ramon Espadaler es va reunir amb els alcaldes del Pallars Sobirà (foto: ACN)

El conseller Ramon Espadaler es va reunir amb els alcaldes del Pallars Sobirà (foto: ACN)

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va anunciar ahir, en una visita a Sort i Tremp, que Interior simplificarà els tràmits administratius de la planificació en protecció civil, facilitant i fent més àgil l’elaboració, tramitació i registre dels plans d’emergència dels municipis. Aquest canvi, que es durà a terme durant el 2014, facilitarà la prevenció a centenars d’ajuntaments. Espadaler va assegurar que es modificarà el decret sobre planificació municipal perquè els plans d’emergència siguin més senzills, pràctics i fàcils d’elaborar i tramitar.
Així mateix, el conseller va explicar que també es reduirà el temps i els costos de tramitació i registre dels plans d’autoprotecció que han de presentar els organitzadors de les activitats.
Fins a l’any 2013 tots els ajuntaments, independentment de la seua població, tenien l’obligació de redactar un Pla d’Actuació Municipal per a aquells riscos que els afectessin (aigua, neu, foc o vent). Des de l’any passat el departament va crear una plantilla multirisc, més senzilla i pràctica, que permet als municipis amb un sol document estar al dia en matèria de Protecció Civil.
Durant la seua visita al Pallars Sobirà, el conseller Espadaler també va explicar que es modificarà el decret que regula els plans d’autoprotecció que han de presentar els organitzadors d’activitats (carnavals o curses populars) i els titulars d’instal·lacions com gimnasos, sales de concerts o guarderies. El conseller d’Interior va assistir ahir a les juntes de seguretat de Sort i Tremp i es va reunir amb alcaldes dels dos Pallars.
D’altra banda, Ramon Espadaler continuarà durant el dia d’avui el seu recorregut pel Pirineu de Lleida amb una visita a Vielha.

Font: SEGRE, dissabte 1 de març del 2014 (pdf)

Anuncis

La Generalitat estalvia 880.000 € en el lloguer de locals a Lleida

Administració · Oficines

La Generalitat de Catalunya ha reduït la factura que paga pel lloguer d’edificis i locals a Lleida en 880.911 euros en els dos últims anys, segons la comparativa entre les dades del pressupost del 2012, l’últim aprovat, i del projecte de pressupostos del 2014, ara en tràmit.
Així, segons les dades de la memòria d’arrendaments i compres d’immobles, el Govern ha passat d’assumir una factura de 8.777.303 euros anuals a 7.896.391. Aquest document inclou no només els lloguers tradicionals d’oficines, sinó també compres d’edificis que s’han dut a terme a través de fòrmules de pagament diferit, com el mètode alemany o els censos emfitèutics, entre altres.
Alguns dels imports més elevats que s’assumeixen dins d’aquest capítol d’arrendaments corresponen a centres educatius construïts durant la dècada passada. La inversió més gran són els 841.417 € consignats per a la seu d’Agricultura a Camp de Mart, adquirida el 2001 per 16,7 milions, però que encara s’està pagant.
El delegat de la Generalitat, Ramon Farré, va destacar que aquesta reducció en el cost dels arrendaments reflecteix la «voluntat de racionalitzar l’ús d’espais per deixar lloguers» des de l’inici de la passada legislatura i també que «s’ha mirat de liquidar el que es pot i no afegir noves càrregues» a les inversions diferides. «És un descens moderat, però substancial. És un estalvi que té límits, perquè el servei cal prestar-lo, però cal anar reduint-lo al màxim», va destacar Farré.
Va posar com a exemple d’aquesta política la renúncia a la nova seu de la conselleria d’Agricultura a Gardeny. En canvi, la seu única a Magisteri està descartada.

LES CLAUS

Despesa en arrendaments
La despesa sumarà el 2014 un total de 7,9 milions, un 10% menys. La superfície arrendada passa de 72.193 a 70.179 m².
Lleida capital
Es paga lloguer per 24 locals i edificis, entre oficines administratives, jutjats, centres educatius, magatzems i arxius. El cost total és de 4.116.600 €
Resta de la província
També es lloga a Albatàrrec, Alcarràs, Aitona, Balaguer, les Borges, Cervera, Mollerussa, Penelles, Ponts, la Seu, Solsona, Sort, Tàrrega, Torre de Cabdella, Torrefarrera, Tremp, el Pont i Vielha.

Crònica d’E.H. des de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 17 de desembre del 2013 (pdf)

«No hi vaig anar per dignitat»

Administració · Reaccions a la plantada a l’entrega de medalles de la patronal · Mas evidencia les discrepàncies de protocol amb Madrid i afirma que «no podia quedar en un segon ordre» darrere de la vicepresidenta · «No és un atac, ja està tot bastant caldejat»

El president Mas va aprofitar el seu viatge al Pirineu per aclarir la plantada a l’entrega de medalles de la patronal Foment del Treball dijous i va dir que no va assistir a l’acte per «mantindre la dignitat i el prestigi» de la institució i no crear un precedent. El protocol el relegava a un segon pla, darrere de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que actuava com a presidenta en funcions pel viatge de Mariano Rajoy a la Cimera Iberoamericana. Malgrat tot, en declaracions a la capital del Pallars Sobirà Mas va assenyalar que no ho va fer «molest» ni va ser un «cop sobre la taula». «Va ser una decisió per deixar clar que a Catalunya, si no ve algun membre de la Casa Reial, el president del Govern espanyol, del Congrés o del Senat, els actes els presideix el president de la Generalitat. Aquesta norma no es pot perdre i menys en els temps actuals», va assenyalar el cap de l’Executiu.
El president va explicar que les condicions en les quals l’havien convidat a l’acte de la patronal «van canviar» hores abans de l’acte i que la Generalitat, com a màxima institució del país, «no podia quedar en un segon ordre». Davant d’aquesta situació, va preferir que estigués representada en la figrua del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, per mantindre l’«autoritat» de la Generalitat, la «principal institució de Catalunya».
Des del seu punt de vista, el president català ha «de preservar» el prestigi de la institució i la seua posició en la vida de Catalunya, però va defensar que no ho va fer «enfadat» amb els empresaris. «No vull presentar-ho en forma d’atacs, que ja està tot prou calent i complicat», alhora que va defensar que «tampoc no vull afegir més llenya al foc».
Mas es va referir també a les declaracions del líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, en el sentit de desconèixer l’informe de «deslleialtats» que la Generalitat va fer públic aquesta setmana i va assenyalar que Duran sí que va rebre les dades «una mica més tard del que hauria sigut convenient», encara que l’Executiu ho assumeix «en el seu conjunt» i va ser «treballat per tots». «Hi ha consellers d’Unió i és un informe del Govern en el seu conjunt, amb consellers dels dos partits», va dir.

«Hi ha deutes més exigibles que d’altres, però tots són deutes»

El president de la Generalitat va donar la raó al líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, en relació amb l’actitud d’aquest sobre l’informe de greuges i el deute entre l’Estat i la Generalitat. Durant ha manifestat aquesta setmana que sempre ha mantingut que només està emparada per la legalitat la reclamació a l’Estat de 759 milions d’euros del 2009, xifra inferior al que demana el Govern.
Mas va recolzar aquesta versió encara que a mitges: «Hi ha deutes que són més immediatament exigibles i altres que es poden exigir potser amb una mica més de termini, però tot són deutes, d’una forma o una altra», va dir.
Cal assenyalar que la polèmica també ha aparegut a l’afirmar el conseller Francesc Homs que Duran sempre havia defensat la reclamació a l’Estat de 759 milions d’euros del 2009, xifra inferior al que demana el Govern.
Mas va recolzar aquesta versió encara que a mitges: «Hi ha deutes que són més immediatament exigibles i altres que es poden exigir potser amb una mica més de termini, però tot són deutes, d’una forma o una altra», va dir.
Cal assenyalar que la polèmica també ha aparegut a l’afirmar el conseller Francesc Homs que Duran sempre havia defensat la reclamació de totes les anualitats de la disposició addicional tercera de l’Estatut des de la seua entrada en vigor.

LES FRASES

«El president ha de preservar el prestigi de la màxima institució catalana»
«L’informe (de deslleialtats) el va assumir el Govern en el seu conjunt»
Artur Mas, president de la Generalitat

Crònica de Cynthia Sans i ACN des de Sort i La Seu d’Urgell
Font: SEGRE, dissabte 19 d’octubre del 2013 (pdf)

Intercanvi de retrets entre Mas i Sáenz de Santamaría per l’incident protocol·lari

El president de la Generalitat, Artur Mas, ahir a Sort (foto: Jordi Bedmar)

El president de la Generalitat, Artur Mas, ahir a Sort (foto: Jordi Bedmar)

El president apel·la a la dignitat i la vicepresidenta esgrimeix la legalitat vigent

Les hores no van apaigavar ahir el desacord entre la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president de la Generalitat, Artur Mas, ocasionat la nit de dijous passat amb motiu del lliurament d’uns premis organitzats per Foment del Treball a Barcelona. Molt al contrari, la número dos de l’executiu central i el cap del Govern català van afirmar les seves posicions sense cedir un mil·límetre en l’actitud que va motivar que Mas decidís no acudir a la invitació de la patronal catalana per no ser relegat en el protocol per la presidenta en funcions.
El president va argumentar ahir que va prendre la decisió d’enviar en el seu lloc un dels seus consellers, Felip Puig, per preservar el «prestigi i la dignitat» de la Generalitat. «No va ser un cop sobre la taula, simplement va ser una decisió per deixar clar que a Catalunya, si no ve la Casa Reial o el president del Govern espanyol o el president del Senat i del Congrés, que són els que protocol·làriament estan per davant del president de la Generalitat, els actes els presideix el president de Catalunya», va justificar Mas en declaracions als mitjans de comunicació durant una visita a Sort.
La màxima autoritat catalana també va voler deixar clar que Foment del Treball no va tenir cap responsabilitat en el que va passar, «com tampoc no té cap responsabilitat la Generalitat, a la qual li van canviar les condicions poques hores abans de l’acte», va afegir Mas.
La resposta de la vicepresidenta del Govern va ser ben diferent. Donant per descomptat que la reglamentació sobre el protocol d’aquest tipus d’actes no oferia dubte sobre la seva preeminència com a presidenta en funcions dels fets assegurant que Sáenz de Santamaría no va saber la decisió de Mas fins que l’avió va aterrar al Prat.
No obstant això, la número dos de l’Executiu espanyol no va eludir els retrets directes a la posició de Mas en relació amb el procés sobiranista. «El que jo vaig poder veure ahir (per dijous) a Barcelona va ser una apel·lació a l’estabilitat i no a obrir processos que els qui els promouen no saben després com tancar», va opinar. La vicepresidenta també va ser molt directa quan li van preguntar sobre el risc d’una possible declaració unilateral, anticipada dimecres al Congrés pel portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida. «Nosaltres hem de fer complir la Constitució i les lleis; i ho farem», va asseverar.
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va demanar al president Mas que es preocupi «pels problemes reals de la gent» i no per qüestions de protocol. Per la seva banda, l’expresident José Montilla va recordar que ell mai no va tenir aquest tipus de problemes quan presidia la Generalitat. I la portaveu socialista al Congrés, Soraya Rodríguez, va considerar «l’espectacle» una «tremenda irresponsabilitat».

Crònica de Luis Izquierdo des de Madrid
Font: LA VANGUARDIA, dissabte 19 d’octubre del 2013 (pdf)

El Govern negocia un acord per anul·lar o reduir peatges de Lleida a Tarragona per l’AP-2

Infraestructures viàries · El conseller Vila afirma que la Generalitat «està forçant una negociació» amb Foment i Abertis per tancar-lo aquest 2013 · Opció per evitar la perillosa N-240 com demanen els alcaldes i consells

El conseller Santi Vila, amb l'alcalde de Sort i president del Consell Comarcal del Sobirà, Llàtzer Sibís (foto: ACN)

El conseller Santi Vila, amb l’alcalde de Sort i president del Consell Comarcal del Sobirà, Llàtzer Sibís (foto: ACN)

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar ahir a Sort «un acord molt probable» abans que s’acabi l’any entre la Generalitat, el ministeri de Foment i la concessionària Abertis per alliberar o reduir de forma sensible el peatge de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc i que l’autopista pugui ser una alternativa sense càrrecs a la perillosa N-240. Així, el conseller va dir que la Generalitat és al costat del territori, els ajuntaments i els consells i que, per aquest motiu, està «forçant una negociació i discussió» amb el ministeri de Foment i Abertis per possibilitar aquest acord.
«Crec – va dir el conseller – que és possible i molt probable que abans de final d’any hi hagi un acord.» «Alliberar el peatge?», li van preguntar. I Vila va assentir dient que això seria «per garantir la culminació de les obres de l’A-27, que és un objectiu estratègic per a la Generalitat per unir la costa amb Lleida.» Aquesta mesura implica el rescat de la concessió de l’AP-2, que s’acaba el 2021, i que l’autopista es converteixi en el tram Montblanc-Lleida de l’autovia de la futura A-27. «I no només per això, sinó per millorar els fluxos de l’AP-2 i garantir que si no hi ha alternativa, el peatge sigui tan tou com sigui possible.»

Disset morts en 4 anys

El conseller va fer aquestes declaracions dos setmanes després que un nou sinistre a la N-240 a les Borges acabés amb la mort de dos veïns de Lleida, cosa que eleva la xifra de víctimes mortals en aquesta via a 17 des de l’any 2010. L’eterna proposta del ministeri de Foment és la construcció de rotondes a les principals cruïlles, però és una solució que no satisfà el territori i que el Govern central ni tan sols ha executat (només hi ha prevista la imminent licitació d’una, a l’encreuament de la carretera a l’altura de Margalef).

Comença aquest mes la col·locació de barreres contra allaus a la C-28

El conseller va anunciar que aquest mes d’octubre començaran les obres per a la col·locació de barreres antiallaus a la C-28 al port de la Bonaigua perquè estiguin enllestides entre els mesos de gener i febrer. Les obres suposaran una inversió d’1,3 milions i amb aquestes es pretén evitar que el port quedi tancat tants dies a l’hivern (aquest any van ser uns 40).
D’altra banda, Vila va explicar que se simplificaran els tràmits dels descomptes i bonificacions del túnel del Cadí per als residents de les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà, encara que va indicar que serà necessari seguir amb les garanties que no hi hagi frau.
Santi Vila es va reunir ahir amb els alcaldes i membres de l’Institut per al Desenvolupament del Pirineu i Aran, que li van plantejar la necessitat que hi hagi inversions en millores de camins. Vila va dir que és sensible a aquest tema i que tot dependrà de les disponibilitats pressupostàries.

DADES

14,5 euros
És el cost actual del peatge entre Lleida i Tarragona per a turismes. Entre la capital lleidatana i Montblanc és de 6,75.
23,35 euros
És la tarifa entre Lleida i Tarragona per a vehicles pesants. Fins a la capital de la Conca de Barberà és de 9,95.
7,8 quilòmetres
És la longitud de l’únic tram construït de l’autovia entre Lleida i Tarragona, entre aquesta última ciutat i el Morell.

Més informació: Institut de Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran
Font: SEGRE, dissabte 5 d’octubre del 2013 (pdf)

El catálogo del Pirineo pide más integración del esquí en el entorno

Paisaje * Objetivos y propuestas * Territori i Sostenibilitat presenta este documento que analiza los valores de los distintos paisajes de montaña

La Generalitat ha elaborado un catálogo en el que inventaría y analiza todos los valores paisajísticos de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran. Entre las propuestas para los paisajes que necesitan una atención especial destaca la apuesta que propone el documento para mejorar la integración de las estaciones de esquí en su entorno aplicado medidas de corrección paisajística, sobretodo las que estén en zonas de alto valor ecológico.
Este catálogo del paisaje, previsto en la Ley de protección, gestión y ordenación del paisaje, es un documento informativo de carácter técnico que determina la tipología de los paisajes de cada zona, sus valores y su estado de conservación, así como los objetivos de calidad que han de cumplir y las propuestas para alcanzarlos.
Además de la apuesta para la integración de las pistas en su entorno, también se destaca la necesidad que hay en la zona del Prepirineo de revitalizar las actividades primarias asociadas a la conservación del medio natural y para fijar la gente en el territorio y destaca en este sentido también el papel del turismo rural. El documento también advierte de la fragilidad del paisaje del Alt Segre.
Entre las propuestas generales destacan la revalorización de la arquitectura pirenaica, la preservación de los paisajes rurales, la conservación de los paisajes fluviales, el mantenimiento de los referentes visuales y los fondos escénicos o crear una red de miradores e itinerarios, entre otros.
El documento, que el subdirector general de Planificación Territorial y Paisaje, Eduard Rosell, presentó en sendos actos en Sort y La Seu d’Urgell (Lleida), será aprobado próximamente de forma inicial y después se someterá a información pública, según informó ayer el Departament de Territori i Sostenibilitat. Los catálogos del paisaje de las Tierras de Lleida, del Campo de Tarragona, de las Tierras del Ebro y de las comarcas de Girona ya se han aprobado definitivamente.
Así, al margen del catálogo de l’Alt Pirineu i Aran, los otros que se encuentran en proceso de redacción son los de la Región Metropolitana de Barcelona y de las Comarcas Centrales.
El documento del Pirineo de Lleida abarca las comarcas de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà y la Val d’Aran.
En el mismo se identifican las diez características principales de sus paisajes, como los valles y los desfiladeros, como los de Mont-Rebei o Terradets; las cimas, como la Pica d’Estats; los lagos y estanques, como los de Aigüestortes y Sant Maurici, o los bosques de abetos y otras coníferas.

Més informació: Observatori del Paisatge
Font: LA MAÑANA, divendres 16 de desembre del 2011 (enllaç)

Informació pública

INCASÒL
Lloguer d’un local comercial a Sort (Pallars Sobirà)

S’anuncia l’arrendament del local comercial número 2, situat al carrer del Raval número 24 del municipi de Sort.
Els interessats poden sol·licitar la informació a l’Àrea de Vendes d’INCASÒL (carrer de Còrsega, 289, 3r pis de Barcelona) o a l’Ajuntament de Sort (carrer Doctor Carles Pol i Aleu, 3 13) a partir del dia 29 d’abril de 2011, els dies feiners de 9.00 a 14.00 hores, excepte els dissabtes.
Les sol·licituds per a participar-hi es poden presentar al registre d’INCASÒL o a l’Ajuntament de Sort, fins a les 13.00 hores del dia 31 de maig de 2011.
Per a més informació, adreceu-vos al telèfon 93 556 69 72 o podeu consultar l’adreça d’Internet www.incasol.cat

Font: SEGRE, dimarts 17 de maig del 2011 (enllaç)