De la terra i dels homes

La mirada · L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu) acull l’exposició fins al proper 29 d’agost

Ton Sirera: Terrassa del restaurant, estació d'esquí de Llessui, 1968

Ton Sirera: Terrassa del restaurant, estació d’esquí de Llessui, 1968

Ton Sirera (1911-1975) és una de les figures més rellevants de la història de la fotografia a Catalunya. La seva dilatada trajectòria en l’art de la fotografia, a la qual s’afeccionà des de molt jove, al mateix temps que a l’excursionisme i l’aviació, ha estat àmpliament reconeguda pel seu caràcter singular i experimental. Aquesta exposició, produïda per la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, se centra en la lúcida mirada de Ton Sirera sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida a partir d’una selecció d’obres procedents del seu arxiu preses entre finals dels anys quaranta i principis dels setanta.

Text d’Oriol Bosch
Font: LECTURA, núm. 795, 18/08/2013 (pdf)

Anuncis

Noticias del Pirineo de Lérida

Abans d’ara

De l’article de Nèstor Luján (Mataró, 1922 – Barcelona, 1995) a GACETA ILUSTRADA (1978). Llocs del Pallars que 30 anys després va popularitzar Jaume Cabré a Les veus del Pamano.

Un reciente viaje al Pirineo leridano, para ser más concretos a las comarcas del Pallars Sobirà y Alto Ribagorza, nos ha ofrecido un lisonjero resultado desde el punto de vista gastronómico. […]
La gastronomía de la región destaca sobre todo por la calidad de sus elementos fundamentalmente. Así, pues, las carnes de cordero y la ternera son excelentes, en su temporada las truchas, delicadísimas, como suelen ser todas las truchas de los ríos pirenaicos, la caza – también en su sazón – es magnífica, desde el civet de rebeco hasta el de liebre o las perdices encebolladas, las setas – ya sean elaboradas de la manera más primaria, léase a la parrilla, ya acompañando en guisados, suelen ser elemento principalísimo -, […] los productos del cerdo extraordinarios y los quesos, sobre manera los de oveja, excelentes cuando son de procedencia artesana: una cocina del país montañoso desde la reconfortadora escudella i carn d’olla hasta el confitat […].
Sort, capital del Pallars Sobirà, de gran importancia histórica y económica, tiene entre otros restaurantes, el tradicional Hotel Pessets, que mantiene su antiguo y acreditado prestigio. En la carretera que va hasta el Vall d’Àssua, hacia las pistas de esquí, están el Hotel Vall d’Àssua y Can Roc, que son dos restaurantes de plena confianza, y ya llegados a Llessui, cerca de los 1.500 metros, Can Massa nos ofrece quizá la cocina más interesante de las que hemos probado en esta región. En Can Massa, además de probar el mejor jamón pirenaico que conocemos – un vivo ejemplo de la calidad legendario del jamón pirenaico – y que se cura en el propio hotel, ofrecen platos extraordinarios como las judías con butifarra horneadas dentro de una calabaza, que es un plato delicadísimo y que aunque pueda sorprender de momento al curioso gastrónomo mantiene un equilibrio de exquisitez dentro de la más tradicional cocina catalana. Todo tiene en esta casa el sello de una gran cocina autóctona. […]

Text de Néstor Luján (1978)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
periodista, assagista i catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra
Font: ARA, dimarts 6 d’agost del 2013 (pdf)

Aigüestortes aparca l’ampliació i aposta per augmentar la rendibilitat

La Generalitat, que gestiona des de fa dècades el Parc Nacional d’Aigüestortes, prepara un pla per rendibilitzar l’espai natural, de manera que sigui més autosuficient i generi economia també per a l’administració. En paral·lel, el Govern central també prepara una llei per ampliar els usos turístics dels parcs nacionals.
Patrimoni natural · La joia del Pirineu
La Generalitat redacta un projecte per incrementar els ingressos del Parc Nacional
Ni un euro de Madrid · La Generalitat afirma que el Govern central ha tancat per primera vegada l’aixeta al parc
Futur · Aposta per crear un parc que s’autofinanci tal com es fa en altres parts del món
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ocupa actualment, després de tres ampliacions, 14.119 hectàrees de zona central i unes 26.733 hectàrees més de perifèria en deu municipis.
L’ampliació, impulsada el 2006, no ha aconseguit un acord entre les entitats locals afectades. Algunes, com Espot o Aran, hi són contràries, i altres, com ara Esterri, partidàries, mentre que d’altres hi han posat condicions.
En tot l’Estat hi ha 14 parcs nacionals i ben aviat es declararà el número 15 (Guadarrama). Aigüestortes va ser el quart parc que es va crear, el 21 d’octubre del 1955, per decret de Franco després de visitar la zona.
El Parc ha canviat de mans dos cops i tres s’ha ampliat. Va començar amb 9.851 hectàrees el 1955. Ja en mans de la Generalitat, es va ampliar primer a 10.230 i després a 14.119. El 2006 es va plantejar arribar a les 20.000

L’objectiu inicial havia sigut celebrar les noces d’or ampliant la superfície de l’únic parc nacional de Catalunya fins a assolir unes 20.000 hectàrees a l’àrea central davant de les 14.199 hectàrees actuals. Però, com en molts altres àmbits, la crisi ha pogut amb aquest projecte. El Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compleix a l’octubre 58 anys i en les últimes temporades ha perdut turistes. El 2012 no va assolir les 300.000 visites, davant de les 362.823 d’una dècada abans (2002) i lluny de la punta de 410.427 del 2001.
L’any passat, a més, el parc comptava amb un pressupost de tres milions d’euros, dels quals 587.000 procedien del Govern central. Aquest 2013, no obstant, la Generalitat encara no ha tancat els pressupostos generals però previsiblement aplicarà als comptes del parc una retallada similar a la que es preveu per al conjunt de la comptabilitat nacional. S’hi suma que Madrid no aportarà aquest any ni un euro a la gestió d’Aigüestortes, segons admet la conselleria d’Agricultura i Medi Natural. En els últims anys, el Govern central ja havia retallat la seua aportació i l’any passat no va arribar als 600.000 euros, però sí que preveia una partida.
Així les coses, el patronat que dirigeix la gestió del Parc s’ha donat unes setmanes de termini per redactar un projecte amb el qual traure una major rendibilitat a la joia del Pirineu de Lleida. El seu president, Ruben Farelo, assenyala que ara l’objectiu és traure rendiment d’Aigüestortes de manera que almenys entre un 20 i un 30% de les despeses es financin amb ingressos propis. D’uns pressupostos de tres milions d’euros, els ingressos propis suposen actualment al voltant de 60.000 euros, explica Farelo (un 2%).
El benefici que representa Aigüestortes per al conjunt de l’economia local és fora de tot dubte. El Parc Nacional es reparteix entre 10 municipis de quatre comarques, entre l’àrea central i la zona perifèrica, i només els taxistes de la Vall de Boí i Espot (amb llicència per portar als turistes fins el centre de l’espai protegit) ronden el mig centenar.
La plantilla del Parc oscil·la entre els 40 i els 60 empleats. Però l’economia indirecta que genera és encara major i incumbeix sobretot el turisme de la Ribagorça, el Sobirà, el Jussà i Aran, de manera que és una de les principals empreses del Pirineu. En termes comptables, tanmateix, és deficitària.
Pel president del patronat del Parc «el primer és la protecció. Tanmateix, cal intentar obtindre recursos» de l’espai protegit. No és una idea nova. La directora general de Turisme, Marian Muro, i el mateix sector, per mitjà de la Federació d’Hostaleria de Lleida, han plantejat recentment la necessitat d’ampliar les activitats permeses al Parc Nacional i de fomentar el turisme i la promoció d’Aigüestortes, fins i tot amb la millora de les comunicacions.
El Patronat d’Aigüestortes es va reunir el passat dia 11 i va acordar dissenyar una espècie de pla d’empresa amb totes les excepcions d’un espai natural protegit per llei. «La nostra postura com a Generalitat davant del futur del Parc passa per compatibilitzar el desenvolupament social i econòmic de la zona» amb la protecció del Parc Nacional i «aconseguir que tingui rendiments», explica Farelo.
Per exemple, incrementant les activitats que s’organitzen a l’interior del Parc, les de fotografia o les rutes i fins i tot algunes activitats esportives.
Sense entrar en més detalls, Ruben Farelo va rebutjar que s’aixequin les prohibicions de caça, pesca, recollida de bolets o l’acampada. Es tracta «de crear producte, com ja es fa en països com Finlàndia, on els parcs s’autofinancen». En aquest punt, el president del Parc va remarcar que «tenim 13 refugis i en bona part estan cedits», en els quals podria planificar-se una major activitat. O bé incidir en accions com el pasturatge a la perifèria del Parc, tal com es fa a Llessui.
Amb relació a l’ampliació, Farelo va recordar que no hi ha hagut un acord sobre les noves zones plantejades, de manera que es posposa sine die, igual com passa amb la nova Casa del Parc a Espot, ja aparcada.
Així mateix, pel que fa a la falta de suport del Govern central en els pressupostos per al 2013, va assenyalar que el mateix Partit Popular, que dóna suport a l’executiu de Mariano Rajoy, va plantejar una esmena al projecte de pressupostos per anul·lar la partida que s’havia previst per al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Un milió d’euros per reparar els danys causats per les riuades

Les riuades van danyar greument diversos accessos del Parc Nacional i la reposició de les vies costarà en total un milió d’euros, segons el president del Patronat, Rubén Farelo. Precisament, dimarts passat es va obrir l’accés a la zona d’Aigüestortes més enllà de la Llebreta, que estava tancat des de feia un mes després de la inundació del 18 de juny. A Espot, a més, s’ha de continuar utilitzant l’accés que ha cedit l’elèctrica ENDESA davant dels danys que va patir l’entrada pública, mentre que l’accés des de la zona de l’estany Gento està normalitzat.

LES CLAUS

El rànquing
Els parcs més visitats el 2012 van ser el del Teide (2.660.854 turistes); Picos de Europa (1.566.124); Timanfaya (1.474.383); Garajonay (744.304); Sierra Nevada (680.162 turistes); Ordesa i Mont Perdut (607.450); Caldera de Taburiente (354.901) i Aigüestortes (299.658 visitants).
Per sota
Per sota de l’únic Parc Nacional de Catalunya es van situar Doñana (282.817); Illes Atlàntiques (280.798); Monfragüe (259.408); Tablas de Daimiel (135.611); Arxipèlag de la Cabrera (108.188) i Cabañeros (81.150 visitants l’any passat).
Turisme nacional
Més d’un 80 per cent dels visitants del Parc Nacional procedeixen de la resta de Catalunya o de l’Estat, mentre que un 18 per cent ja són estrangers. Entre els nacionals, els catalans suposen un 72 per cent sobre el total, segons les enquestes elaborades entre els visitants.
Estrangers
Amb relació als estrangers, dels visitants que van demanar informació en algun dels punts d’acollida del Parc, un 30 per cent procedien d’Israel, un turisme que va a l’alça, seguits d’un 23 per cent de francesos i un 10 per cent d’alemanys. El nombre de turistes estrangers va créixer l’any passat, al contrari que el nombre de turistes nacionals. En el conjunt de les comarques de Lleida es va registrar la mateixa tendència i hi va haver un 9,8 per cent més d’estrangers.

Més informació: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Crònica d’Helena Culleré des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 21 de juliol del 2013 (pdf)

La Vall d’Àssua, terra de novel·la

Narradors com Jaume Cabré o Maria Barbal han pouat en aquest racó del Pallars · L’escriptora Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua · L’acció de “Les veus del Pamano”, de Cabré, té lloc al principal nucli de la vall, Llessui, que anomena Torena · Les Trobades d’Escriptors al Pirineu s’han deixat de fer. Queden els llibres que n’han resultat

«La vall d’Àssua és part de la meva infantesa. La mare, d’Altron; el pare, de Rialp. Arribades les vacances d’estiu, el meu germà i jo viatjàvem a casa la padrina. Ell, llavors un noiet espavilat i àgil, contribuïa en alguna mesura als camps, en els tràfecs de la sega; a l’era, en la feina de mallar – dita també, batre -; del redall, als prats de farratge. Jo encara era xica i devia fer una mica de nosa enmig d’aquella activitat intensa, com una riuada, que semblava no poder tenir un final», diu Maria Barbal.
«Sense fixar-m’hi, escoltava les paraules de les dones, a la cuina, sovint a quieta veu entre el tapatge de cassoles i plats. Sentia també, o inconscientment escoltava, les converses de tots, a la llarga taula, durant el repàs – recorda Maria Barbal -. Tinc dues herències de la vall d’Àssua i són de dos colors. Una: la de la bellesa del paisatge, dels animals pròxims, de la despreocupació per raó de l’edat. Dues: l’herència de les paraules dient un passat tràgic, amb el mot guerra, en majúscula. Més tard, els fets que expliquen l’abandó de la hisenda. Del blanc i del negre, en va sorgir, primerament, Pedra de tartera. Tot seguit, La mort de Teresa, Mel i metzines i Càmfora. Més endavant, Camins de quietud i País íntim.
Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua. Però molts altres escriptors han pouat també en aquesta vall del Pallars Sobirà que pertany als municipis de Sort i de Rialp: Josep Virós (1905-1987), autor de Verd madur, de la qual es va fer una pel·lícula; Joan Lluís (1912-1999), autor d’El meu Pallars; Pep Coll, que ha recollit la mitologia d’aquesta contrada en bona part de les seves novel·les…
Tots els escriptors esmentats fins ara són nascuts al Pallars – Josep Virós és nascut a la mateixa vall d’Àssua, concretament a Llessui -. No hi és nascut, en canvi, qui ha projectat més aquesta vall a través de la literatura – i, de retop, a la televisió -, Jaume Cabré. Amb Les veus del Pamano, una novel·la molt ben travada, situada al principal nucli de la vall – Llessui (que Cabré rebateja amb el nom de Torena) -, Cabré trasllada el lector als anys quaranta, una època de pors, de silencis i d’heroïcitats – en aquesta zona les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat.
Què té la vall d’Àssua, que ha atret tants escriptors? Per què s’han fixat en aquesta vall i no en la del costat? «La natura hi és esplendorosa (i més aquest any, que ha estat plujós); a més, s’hi han mantingut molts aspectes de com es vivia i es treballava abans – diu Ferran Rella, autor del llibre Viatge literari pel Pallars Sobirà -. Per exemple, encara es fa la tria de les ovelles. Durant tot l’estiu, les ovelles han estat a la muntanya i per Sant Miquel els pastors es troben per emportar-se cadascú el seu ramat. El procés és llarg i laboriós. La ramada es troba tota en un corral i les ovelles es van fent passar, una a una, per un passadís amb diferents portes. Depenent del propietari de l’ovella, aquesta es fa entrar per una porta o per una altra. Les ovelles es coneixen per la marca que duen a l’esquena – explica Ferran Rella -. El que ja no es fa, però, és aprofitar la llana de les ovelles per fer matalassos – diu Rella -. Tots aquests detalls, i uns quants més, són explicats al Museu del Pastor, a Llessui, situat a l’edifici de l’antiga escola, avui tancada (es va traslladar a Sort a causa de la falta d’infants)», explica Ferran Rella, que ha organitzat durant una pila d’anys – del 1994 al 2011 – les Trobades d’Escriptors al Pirineu, un esdeveniment que, dissortadament, s’ha deixat de celebrar. Però queden les narracions dels qui hi han participat, ambientades en aquest preciós racó de món.

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Text de Daniel Romaní
Font: ARA-VIATGES LITERARIS, 16/06/2013 (pdf)

El Parc d’Aigüestortes impulsa la seva ampliació

La Generalitat estudia amb els municipis pròxims els nous límits de màxima protecció de l’entorn natural. L’objectiu és aconseguir incrementar en 5.000 hectàrees les 14.000 actuals.

Créixer i continuar sembrant riquesa en el seu entorn. Aquest és el gran repte del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya – declarat el 1955 -, que és la màxima distinció a un espai natural. El març de l’any passat, el Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar el procés administratiu per ampliar un mínim de 5.000 hectàrees les 14.119 actuals que té el parc. «La petició feta pel mateix territori, els seus valors naturals i el seu paper dinamitzador socioeconòmic justifiquen la seva ampliació», ha explicat la directora general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marta Subirà.
En l’actualitat, el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici inclou en el seu territori quatre comarques (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Vall d’Aran i Pallars Sobirà) i deu municipis, amb una població aproximada de 15.000 habitants, la majoria dedicats al sector terciari.
«Juntament amb el patrimoni cultural de la zona, el parc és el principal actiu dinamitzador com a reclam turístic», assenyala Subirà. «És naturalesa en estat salvatge, el paisatge sense intervenció humana, i tota la zona susceptible d’afegir-se al parc ja té també aquest valor de patrimoni natural. Incloure-la sota la protecció del parc serà donar-li el reconeixement oficial, i per fer això comptem amb el més important: la il·lusió del territori i els valors naturals de l’entorn que s’estudia incloure», afegeix la directora de Polítiques Ambientals.
En l’actualitat, la Generalitat consensua els límits de l’ampliació amb els municipis afectats. «La nostra voluntat seria poder tancar una primera proposta consensuada en aquesta legislatura», calcula Subirà.
El procés d’ampliació inclou la seva aprovació al Parlament i pel consell de ministres del Govern central, ja que Aigüestortes, com a parc nacional, forma part de la Xarxa de Parcs Nacionals.

Ajuntaments afectats

Els consistoris del Pallars Sobirà involucrats en l’ampliació són Sort, Rialp i la Guingueta d’Àneu, i al Pallars Jussà, la Torre de Cabdella.
La ramaderia extensiva és pràcticament l’únic aprofitament que permet la protecció sobre un parc nacional. Tot i així, el territori valora, per sobre de la pèrdua d’altres aprofitaments, la promoció que significa el màxim reconeixement com a patrimoni natural de part del seu municipi. «D’interès en tenim. Per a la vall d’Àssua – l’accés al parc des del municipi de Sort – és, avui dia, l’única garantia de prosperitat», indica l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís. «Però és imprescindible salvaguardar les activitats tradicionals a la muntanya de Llessui, on pasturen una desena de ramats», afegeix Sibís. L’edifici de l’antiga escola de Llessui acull el Museu del Pastor i un punt d’informació i entrada al parc nacional, «malgrat que la promoció d’aquest accés encara no és suficient», apunta l’alcalde.
A l’altre costat de la muntanya, a la casa del parc de Boí (Alta Ribagorça), la directora del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Mercè Aniz, també aposta per l’ampliació. «La protecció del territori és clau per a la conservació de determinades espècies i hàbitats, i això no està renyit amb la ramaderia tradicional, present aquí des de l’edat de bronze», afirma Aniz.

Sinergies · Fusió de municipis
Els municipis d’Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Espot i Alt Àneu han decidit fusionar-se de manera voluntària, va anunciar la setmana passada la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que vol fomentar aquestes unions en tot el territori quan hi hagi causes identitàries, econòmiques, històriques i geogràfiques que ho justifiquin. Els quatre municipis de l’Alt Àneu, els primers de Catalunya que demanen unir-se, sumen uns 2.100 habitants.
Un altre exemple de sinergies entre municipis del Pirineu és la posada en marxa d’un servei d’autobús, des de finals de juny fins al 30 de setembre, que ofereix dos recorreguts diaris entre les poblacions d’Espot (Pallars Sobirà) i Boí (Alta Ribagorça), les dues portes d’entrada al parc. Gràcies al bus, els excursionistes poden deixar el seu vehicle en una de les entrades, recórrer el parc a peu i, amb el bus, tornar a l’aparcament on van deixar el vehicle. «La gent del territori també pot usar el bus, que para a tots els pobles», indica el responsable d’Ús Públic del Parc d’Aigüestortes, Jaume Comas. Aquest bus del parc supleix una de les carències pirinenques, el transport públic amb trajectes transversals.

COMARQUES · PALLARS SOBIRÀ

Habitants 7.457
Catalunya 7.570.908

Municipis 15
Capital: Sort (2.311 hab.)

Extensió 1.378 km²
El 4,29% de Catalunya

Principal activitat econòmica Turisme

Densitat 5,4 habitants/km²
Catalunya 235,8 hab/km²

Més informació: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Crònica de Carme Escales des d’Espot
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 18 d’abril del 2013 (pdf)

La viabilidad de las pistas de esquí, a debate en el “30 minuts”

Análisis · Reportaje

Llessui es uno de los municipios leridanos que aparecerá en el reportaje (foto: TVC)

Llessui es uno de los municipios leridanos que aparecerá en el reportaje (foto: TVC)

Esta temporada empezó con una mala noticia para los aficionados a la nieve. Dos de las estaciones catalanas de esquí alpino podían no abrir. En Vallter 2000 y Boí Taüll no cuadraban los números y la mala temporada del invierno anterior les puso contra las cuerdas. Vallter 2000 acabó en manos de los Ferrocarriles de la Generalitat y se ha convertido en la quinta estación bajo control público. Boí Taüll salió a concurso de creditores con refinanciación de la misma empresa propietaria, la constructora Nozar, también en concurso de creditores.
El equipo de 30 minuts de la cadena pública catalana TV3 se ha desplazado hasta la Vall de Camprodon y la Vall de Boí para intentar explicar las razones de la crisis y cómo las economías de los dos valles dependen del turismo de esquí.
Algunas de las preguntas a las que da respuesta el reportaje son: ¿Es viable el negocio del esquí? ¿Es lícito rescatar negocios privados con dinero público? ¿Podemos dejar a su merced un sector del cual depende la economía del Pirineo?

Més informació: 30 minuts
Font: LA MAÑANA, diumenge 24 de març del 2013 (pdf)