Que passi el següent

Els seré sincer, abans de començar el partit pensava que jugar-lo tal com estava el temps i el terreny de joc era una cafrada. Si els dos equips estaven d’acord en ajornar-lo, per què l’àrbitre havia de fer-lo jugar? Per estalviar-se un viatge? Un cop acabat el partit crec que estem contents d’haver-lo jugat.
Hem guanyat 2-0 al líder, li hem remuntat el gol average (amb el Nâstic també), ha suposat una galletada immensa de moral i hem presenciat un partit on els jugadors han demostrat una implicació absoluta amb el projecte. Físicament han estat com un John Deere. Molo multiplicant-se per tot el camp, Jesús Imaz demostrant la seua màgia fins i tot en el fang, Raúl Fuster l’amo de la banda esquerra… magnífics tots!
I una pregunta per acabar… com és que el Llagostera porta publicitat de La Bruixa d’Or a la samarreta i a nosaltres que som més a prop no ens patrocinen ni una tanca?

Més informació: La Bruixa d’Or
Text de Ferran Montardit · La veu del soci
Font: LA MAÑANA, diumenge 19 de gener del 2014 (pdf)

Anuncis

El festival del tòpic

Loteria · La rifa de Nadal · La caspa de la loteria es veu potenciada per la retransmissió rància de TVE

Començaven les retransmissions del sorteig de Nadal a les nou del matí. A TVE, com els últims anys, Ana Belén Roy i Miguel Ángel Box, amb l’obvietat, el tòpic i la intranscedència més absoluta d’aportacions. I tenen sort que existeix Twitter per poder dir alguna cosa, perquè sense el farcit d’aquesta xarxa social no haurien sabut què dir. Ell apuntava: «¡Un espectador dice que si le toca la lotería se lo da todo a su abuela porque no le da porque no le da para hacer croquetas!» I ella responia: «¡Hombre! ¡Es que las croquetas son croquetas!» Un dels primers premis a caure del bombo va anar a parar a Sort, i sí, va passar allò tan típic: «!Ha tocado en Suerte!». Molt sospitosament a la sala hi havia un individu amb pijama que assegurava que havia estat afortunat amb el segon premi. Ensenyava el número a través del mòbil. Molt rebombori però cap garantia de certesa. Per sort els comentaristes van callar una mica en llegir un altre tuit: «En las redes sociales también nos han dicho que a ver si nos callamos un poco y dejamos escuchar a los niños». Perquè hi deu haver espectadors que frueixen amb els càntics repetitius d’aquesta festa plena de caspa pròpia de les seqüeles de l’escola franquista. Ens hi hem acostumat gràcies a les retransmissions televisives, però l’escena és pura naftalina.
Ana Belén Roy cap a tres quarts d’onze advertia: «¡Estos niños huelen a premio gordo!» Una frase per emmarcar. Però efectivament al cap d’una estona cantaven la grossa. El presentador es va equivocar a l’hora de repetir el número del primer premi i va demanar perdó fins a quatre cops. La connexió de després amb els nens que havien cantat la grossa va ser carn d’APM? Preguntes buides amb uns nens i nenes que semblen exclusivament ensinistrats per entonar xifres. Incapaços de respondre res. La presentadora, inconscient dels riscos de fer exhibicions amb canalla a la tele, els va demanar que felicitessin el Nadal tot cantant com si fos la loteria. Va ser un desastre.
A 8TV oferien retransmissió simultània amb RAC1, on Jordi Basté feia un extra de diumenge amb la festa-tertúlia de cada any: Màrius Carol, Xavier Sardà, Jordi Bosch, Sergi Pàmies… Una escabetxada en què rep tothom, ja sigui per les semblances físiques o pels cognoms curiosos. Un clàssic ja de la ràdio adaptat molt rudimentàriament a la tele. A TV3 i el 3/24, un punt molt gran a favor: els únics que van fer servir uns infogràfics austers però molt clars en pantalla, amb el premi i el número afortunat. Servei públic. Van estar finíssims, subtils i irònics. Ho presentaven Lídia Prádanos, Josep Maria Soro i el corresponsal a Madrid, Josep Capella. A poc a poc es van anar animant i si llegies entre línies notaves la conya entre ells fixant-se en detalls intranscendents d’una manera falsament ingènua. Sarcasme camuflat. Una retransmissió divertidíssima per tot el que tenia d’implícit. Veurem si a l’hora de comentar la Grossa de Cap d’Any, la nostra, tant a 8TV com a TV3 mantenen l’humor valent i punxant. O si l’actitud burleta és més fàcil quan es juga fora de casa.

Més informació: La Bruixa d’Or
Anàlisi de Mònica Planas
Font: ARA, dilluns 23 de desembre del 2013 (pdf)

Lleida espera que “el Gordo” de Navidad vuelva después de seis años de ausencia

Sorteo de Navidad · Primer premio de 400.000 euros por décimo · Hacienda se quedará, por primera vez, con un 20% del valor de todos los premios superiores a 2.500 euros · El propietario de la Bruixa d’Or, Xavier Gabriel, augura que la combinación ganadora terminará en 510

Un año más los leridanos se despiertan hoy con la ilusión de ser agraciados con el Gordo de Navidad, «al menos que toque un pellizquito», dice una compradora de la administración número 13 de Pardinyes. Hace seis años que el premio grande no cae en la demarcación de Lleida, una hazaña complicada teniendo en cuenta que hay una probabilidad entre 100.000 de que toque. Aún así, la gente juega. «Por tradición» o «por ilusión», argumentan dos compradores, que ven con recelo el nuevo impuesto aplicado a la Lotería de Navidad.
Por primera vez en los 211 años de vida de la Lotería de Navidad. Hacienda se quedará el 20% de todos los premios superiores a los 2.500 euros. El impuesto, bautizado como «solidaridad», podría llegar a recaudar 188,3 millones de euros si todos los décimos premiados han sido vendidos, según estimaciones de los técnicos del ministerio de Hacienda.
«La crisis económica y el nuevo impuesto sobre los premios superiores a los 2.500 euros han hecho que las ventas de décimos y participaciones haya descendido cerca del 20%», afirma la propietaria de la administración número 13 de Pardinyes. «Se nota el esfuerzo de la gente, la ilusión y las ganas», explica la propietaria, aunque también hay más personas que, o por superstición o por falta de tiempo o dinero, espera hasta el último día a comprar el décimo.
Los números más solicitados son los terminados en 13, «tenemos que reservar el número a principios de año» dice la propietaria de la administración. Aunque los números terminados en 14, con motivo del nuevo año o el 46664, que llevó Mandela durante su estancia en la cárcel, han sido también muy demandados.

Previsión del ganador

Por su parte, el responsable de la administración de la Bruixa d’Or, Xavier Gabriel, se atrevió a predecir ayer cómo terminará la combinación agraciada. Según Gabriel, el Gordo de Navidad terminará en 510. «Voy a decir el número completo: 19510», afirmó Gabriel. El número se ha vendido en ventanilla y por Internet, y según el lotero está muy repartido, aunque es en Málaga donde más décimos se han vendido.
La administración de lotería más famossa de España, la de la Bruixa d’Or, que repartió su último Gordo de Navidad en 2007 y otros tantos premios importantes, «una media de dos premios por temporada», según su propietario, consolida su fama a nivel estatal.
Su afán por ser la administración más afortunada del Estado no pierde gas. La oficina de Sort ha vendido, a través de Internet y en taquilla, 2,5 millones de décimos de lotería, lo que supone un 18,6% de posibilidades de conseguir el premio grande.
La Lotería de Navidad reparte 400.000 euros por décimo del premio Gordo, 125.000 euros del segundo y 50.000 por el tercer premio. También hay cuartos y quintos premios de 20.000, 6.000 y 1.794 premios de 1.000 euros por décimo, la Pedrea.
Los niños de San Ildefonso repartirán fortuna hoy a partir de las 9.00 horas cuando el bombo instalado en el Teatro Real de Madrid comience a girar.

Més informació: La Bruixa d’Or
Crònica d’M.G. des de Lleida
Font: LA MAÑANA, diumenge 22 de desembre del 2013 (pdf)

«Hem venut una mica més de loteria que l’any passat»

(foto: Pere Tordera)

(foto: Pere Tordera)

Xavier Gabriel
Propietari de l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort

Xavier Gabriel, propietari de l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, és la cara més coneguda de la grossa estatal a Catalunya.

Com han anat les vendes per al sorteig d’avui a La Bruixa d’Or?
Ens hem mantingut, sembla que tancarem una mica per sobre de l’any passat, però molt poc. Considerem que és un gran èxit, tenint en compte la crisi. Totes les accions que hem fet han servit per aconseguir clients nous, que han contrarestat la davallada normal i lògica dels clients habituals.
¿S’ha notat l’aparició de la Grossa de Cap d’Any de la Generalitat?
Potser algunes empreses que tenien la pressió d’haver de vendre loteria catalana han hagut de rebaixar una mica. Però en realitat la loteria catalana no pot competir, perquè per tenir èxit necessites un mínim de clients. De beneficis, la Generalitat en tindrà menys que La Bruixa d’Or, i per mi això és ridícul.
És molt crític amb la Generalitat. També amb la loteria estatal?
Estic orgullós de ser català, però quan les coses no es fan bé, com per exemple fent més loteries de les necessàries, no hi ha més remei que dir-ho. Tampoc estic content amb el nou impost de l’Estat i amb la manera de fer les coses de la loteria estatal. Espanya tampoc ho fa bé.

Més informació: La Bruixa d’Or
Entrevista d’Auri Garcia Morera
Font: ARA, diumenge 22 de desembre del 2013 (pdf)

La nounada Grossa conviu sense competir amb el sorteig de Nadal

Convivència pacífica. És el que resumeix la relació entre la grossa del sorteig de Nadal i la Grossa catalana, que per primer any li fa la competència. La majoria de venedors de loteria asseguren que el sorteig de Loteria de Catalunya no resta vendes a l’estatal. «No competeixen, la gent n’està comprant de les dos», afirma David Masip, president de l’Associació de Loteries de Lleida. «No poden competir, perquè els premis de l’estatal són molt més abundants i disposa de moltes més sèries per a les empreses que compren loteria per als seus treballadors», assegura Xavier Gabriel, responsable de l’administració La Bruixa d’Or de Sort. Es facin o no la competència, el cert és que les xifres entre una i una altra disten molt entre si. La loteria de Cap d’Any catalana ha despatxat bitllets per valor de 25 milions d’euros, mentre que el sorteig de Nadal espera recaptar a Catalunya, com a mínim, els 393 milions de l’any passat.
A la província de Lleida, la consignació del sorteig de Nadal és de 144 euros per habitant, segons dades de Loteries i Apostes de l’Estat. És la segona província espanyola amb una major consignació després de Sòria, amb 236 euros per habitant. Quant a les vendes, l’any passat van caure un 13,9%, amb 140 euros de despesa per habitant a Lleida, segons les mateixes fonts. El venedor de loteria apunta que en general aquest any 2013 han baixat entre un 15 i un 20% respecte a l’any anterior.
«És una tendència que hem notat durant tot l’any», assegura Masip. «La crisi i l’impost del 20% són els principals culpables», afegeix.

Més informació: La Bruixa d’Or
Crònica de Susana Diego i corresponsals des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 21 de desembre del 2013 (pdf)

En Rambo de la Rambla

Loteria de Nadal · Els venedors de loteria tradicional noten la crisi, però no veuen encara competència en la Grossa · El 20% d’impostos als premis alts ha fet disminuir també les vendes, segons els venedors de loteria

En Rambo de la Rambla anuncia amb una discreta cantarella que té números de la loteria de Nadal acabats en tretze, l’estrella d’aquest any, els més sol·licitats i anhelats. «De tretzes ja no en té cap des de fa mesos – assegura davant la històrica administració Valdés -. Aquests 13 són del carrer Aragó», explica en Rambo amb un to confident i aire expert.
«Jo sóc aquí, a la Rambla, venent loteria des de fa més de quaranta anys… I aquest any està sent desastrós, no es ven ni la meitat que l’any passat!».
I un barceloní que passa caminant amb pas accelerat, és a dir, el pas propi del barceloní que travessa la Rambla, sempre amb la intenció d’estar-hi el menor temps possible, frena en sec i pregunta a en Rambo si aquest 13 és de Sort, amb referència a la mítica administració La Bruixa d’Or. «No, no… de cap de les maneres – respon en Rambo -. La Bruixa d’Or no ven mai el 13, ells també tenen les seves manies. De Sort tinc el…». «No, no, vull un 13, quant és?». «Vint-i-cinc». «Vint-i-cinc?».
Sí, la comissió del Rambo de la Rambla és de 5 euros. Però, això sí, un s’estalvia la cua. I el barceloní en qüestió té pressa. «Queda per veure com funciona la compra impulsiva i compulsiva d’última hora – continua analitzant en Rambo -. La gent compra a última hora, quan li entra la por que tothom es farà ric al voltant seu… Jo fa un munt d’anys que demano una comissió de 5 euros, amb crisi i sense crisi. I qui vol un dècim de Sort o de la madrilenya Doña Manolita els paga ben content».
«Sí – confirma Pedro Fortuño, responsable de l’administració de la plaça Urquinaona, cantonada amb el carrer Trafalgar de Barcelona, una altra de les tradicionals d’aquests dies -, el descens de vendes és la tònica general des que va començar la crisi, les empreses tanquen i els treballadors ja no compren participacions…».
Aquí la cua no és com la del Gato Negro, que fins i tot té un guarda de seguretat per garantir l’ordre. Tot i així, té aires nadalencs. Aquestes coses continuen il·lusionant la gent, encara que sigui perquè el fill que ha tornat a casa s’emancipi per segona vegada.
«I aquest descens sostingut de la crisi – continua Fortuño – s’agreuja aquests dies perquè aquest any l’Estat es queda amb el 20 per cent dels premis més alts. Aquesta mesura ja es va fer notar en l’últim sorteig de Reis. Als grans aficionats a la loteria no els va agradar gens la idea. La loteria catalana no ens està afectant. Potser alguns deixen de comprar loteria espanyola per la Grossa, però són molt pocs i la majoria ho fa per motius polítics».
«Cinc euros de comissió? – li diu a en Rambo una senyora gran davant l’administració Valdés, a mig camí entre l’exclamació i la interrogació -. No, no… Jo faig la cua. Com cada any. No sembla tan llarga – continua dient, tota trempada, amb un somriure a la boca -. Cada any baixo un matí a Barcelona i faig la cua a la plaça Urquinaona, a Valdés, i al Gato Neegro del carrer Pelai… De Ripollet, sóc de Ripollet. I si puc fer que em coincideixi amb la visita al metge, doncs millor, però si no… A mi és que això em diverteix».
I en Rambo de la Rambla li diu a la senyora gran que prefereix estalviar-se cinc euros i fer la cua que molt bé, però que els números de Sort els té ell, només ell… I la senyora gran de Ripollet de sobte s’ho pensa millor, recupera el somriure i furga dins el moneder, a veure si entre totes les monedes arriba a cinc euros i no ha de canviar cap bitllet. «Total, una vegada a l’any… i la veritat és que Sort reparteix moltíssim, i no tindrà pas un 13 de Sort?». «No, senyora. Sort no ven el 13. Ells també tenen les seves manies».
I després, recuperant el to confident, i el d’expert, en Rambo respon que no, que el descens de vendes no té res a veure amb l’arribada de la Grossa. Aquest expert diu que el que passa en realitat és que la gent no té diners i el que fa uns anys en comprava cinc ara en compra un i el que en comprava un ara no en compra cap. «Però deixi que li digui una cosa. Els diners són dolents, són indigestos… Si a mi em toca un bon premi em planto a Hawaii i m’ho gasto tot. Que et toquin mil euros, dos mil… Però s’ha d’anar molt amb compte amb les fortunes».

Més informació: La Bruixa d’Or
Crònica de Luis Benvenuty des de Barcelona
Font: LA VANGUARDIA, dimecres 18 de desembre del 2013 (pdf)

Una vecina de Salou, en el anuncio de La Bruixa d’Or

Publicidad · Concurso de Facebook

Una vecina de la población tarraconense de Salou ganó un concurso de Facebook y se convirtió en la protagonista del nuevo anuncio navideño de la conocida administración de lotería leridana La Bruixa d’Or.
Según informó La Bruixa, el spot fue cercano a la localidad leridana de Sort – donde se ubica La Bruixa d’Or – y en el mismo «la ganadora del concurso se convierte en una singular Alicia en su propio país de las maravillas».
«A través de un apasionante paseo por un frondoso y mágico bosque, al que llega en un emocionante viaje en helicóptero, esta nueva Alicia se convierte en la figura principal de una cena majestuosa e ilusionante», explicó Xavier Gabriel, el popular propietario de La Bruixa d’Or.

Més informació: La Bruixa d’Or
Font: LA MAÑANA, dimecres 18 de desembre del 2013 (pdf)