Sort i Solsona aposten per la sostenibilitat

sortactual4106

Solsona i Sort van tancar el cap de setmana passat els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Prop d’un centenar de persones de totes les edats van participar en una caminada-pedalada fins al Castellvell i la Font de la Mina organitzada per la regidoria de Medi Ambient de Solsona per tancar els actes de la Setmana de la Mobilitat.
A Sort, dissabte passat, unes 130 persones també van participar en una pedalada seguint el traçat del camí natural de les Vernedes dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dimarts 1 d’octubre del 2013 (pdf)

Insecte cavernícola del Pirineu de Lleida

Fauna · Entomologia · Descobreixen exemplars a Pujalt d’una espècie documentada per primera vegada l’any 1915 i que viu únicament en comarques de muntanya de Lleida i d’Osca

L'exemplar conservat al Museu de les Papallones (foto: Museu de les Papallones)

L’exemplar conservat al Museu de les Papallones (foto: Museu de les Papallones)

Investigadors del Museu de les Papallones de Catalunya, a Sort, han descobert al poble de Pujalt i els seus voltants exemplars d’una espècie d’insecte documentada per primera vegada l’any 1915 i que només es pot trobar en part del Pirineu de Lleida i d’Osca. A Lleida, s’ha detectat al Pallars Jussà, el Sobirà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i el Solsonès. El centre va assenyalar que aquesta espècie, emparentada amb els grills, és un «insecte cavernícola» que es pot veure en espais subterranis com coves i fins i tot soterranis i cellers de cases. Fa uns set centímetres amb les potes esteses. El Museu en conserva un exemplar dissecat en la seua exposició permanent.
«És la primera vegada que hem trobat aquests insectes en una zona situada tan al nord», va explicar Alfons Dolsa, entomòleg del Museu de les Papallones, que va apuntar que el nucli de Pujalt, a Sort, «és la zona més septentrional que poden habitar». Dolsa va indicar que es tracta d’una espècie coneguda per a nombrosos habitants de les comarques del Pirineu, encara que sovint passa desapercebuda, ja que són molts els que desconeixen que «es tracta d’una espècie endèmica, que només es pot trobar aquí i en part de la Franja».

Més informació: Museu de les Papallones de Catalunya
Font: SEGRE, dimarts 3 de setembre del 2013 (pdf)

ENDESA millora la seguretat d’una línia de mitjana tensió de Sort

Energia · Xarxes

ENDESA ha finalitzat els treballs per millorar una línia de mitjana tensió a Sort, una inversió de prop de 60.000 euros amb l’objectiu de garantir la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric als usuaris del nucli urbà de Sort i les poblacions d’Altron, Bernui, Llessui i Seurí. Així ho va anunciar ahir la companyia elèctrica, que va apuntar que els treballs han consistit en la renovació d’1 quilòmetre de cablatge, amb la instal·lació d’un nou cable de més prestacions i seguretat.
Així mateix, s’han substituït set suports de fusta deteriorats per l’acció de les aus per altres de metàl·lics, i s’ha instal·lat un nou aïllament polimèric, fabricat a base de fibra de vidre i silicona.
D’altra banda, els treballs han servit per instal·lar diferents elements de seguretat en la línia per reduir al màxim possibles accidents per col·lisions o l’electrocució d’aus. En aquest sentit, la companyia ha instal·lat fundes aïllants i dispositius per evitar que els ocells es posin a la línia. Aquesta actuació s’engloba en el pla de millora de la xarxa elèctrica al Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dijous 29 d’agost del 2013 (pdf)

ENDESA reforma una línea para proteger la avifauna

Medio ambiente · En Sort · Las obras han tenido un coste de 60.000 euros y se ha renovado un kilómetro de cable

ENDESA ha reformado una línea eléctrica de media tensión en el municipio de Sort para mejorar la calidad y continuidad del suministro eléctrico y para reducir al máximo las posibilidades de accidentes por colisión o electrocución de la avifauna. La reforma ha tenido una inversión de 60.000 euros y se ha renovado un kilómetro de cableado, se han sustituido siete apoyos de madera deteriorados por la acción de las aves por otros de metálicos, más resistentes, y se ha instalado un nuevo aislamiento. El nuevo aislamiento es de tipo polimérico, fabricado a partir de un compuesto a base de fibra de vidrio y silicona más ligero y más resistente a las inclemencias meteorológicas, al vandalismo y a los disparos de los cazadores.
También se han instalado fundas aislantes para reducir el riesgo eléctrico cuando las aves que reposan en las torres levantan el vuelo, ya que al extender las alas el contacto con los cables produce un arco eléctrico y la consecuente descarga, y puede suponer interrupciones. Se ha colocado también una herramienta disuasoria para que las aves no se apoyen.

Font: LA MAÑANA, dijous 29 d’agost del 2013 (pdf)

Aigüestortes aparca l’ampliació i aposta per augmentar la rendibilitat

La Generalitat, que gestiona des de fa dècades el Parc Nacional d’Aigüestortes, prepara un pla per rendibilitzar l’espai natural, de manera que sigui més autosuficient i generi economia també per a l’administració. En paral·lel, el Govern central també prepara una llei per ampliar els usos turístics dels parcs nacionals.
Patrimoni natural · La joia del Pirineu
La Generalitat redacta un projecte per incrementar els ingressos del Parc Nacional
Ni un euro de Madrid · La Generalitat afirma que el Govern central ha tancat per primera vegada l’aixeta al parc
Futur · Aposta per crear un parc que s’autofinanci tal com es fa en altres parts del món
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ocupa actualment, després de tres ampliacions, 14.119 hectàrees de zona central i unes 26.733 hectàrees més de perifèria en deu municipis.
L’ampliació, impulsada el 2006, no ha aconseguit un acord entre les entitats locals afectades. Algunes, com Espot o Aran, hi són contràries, i altres, com ara Esterri, partidàries, mentre que d’altres hi han posat condicions.
En tot l’Estat hi ha 14 parcs nacionals i ben aviat es declararà el número 15 (Guadarrama). Aigüestortes va ser el quart parc que es va crear, el 21 d’octubre del 1955, per decret de Franco després de visitar la zona.
El Parc ha canviat de mans dos cops i tres s’ha ampliat. Va començar amb 9.851 hectàrees el 1955. Ja en mans de la Generalitat, es va ampliar primer a 10.230 i després a 14.119. El 2006 es va plantejar arribar a les 20.000

L’objectiu inicial havia sigut celebrar les noces d’or ampliant la superfície de l’únic parc nacional de Catalunya fins a assolir unes 20.000 hectàrees a l’àrea central davant de les 14.199 hectàrees actuals. Però, com en molts altres àmbits, la crisi ha pogut amb aquest projecte. El Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compleix a l’octubre 58 anys i en les últimes temporades ha perdut turistes. El 2012 no va assolir les 300.000 visites, davant de les 362.823 d’una dècada abans (2002) i lluny de la punta de 410.427 del 2001.
L’any passat, a més, el parc comptava amb un pressupost de tres milions d’euros, dels quals 587.000 procedien del Govern central. Aquest 2013, no obstant, la Generalitat encara no ha tancat els pressupostos generals però previsiblement aplicarà als comptes del parc una retallada similar a la que es preveu per al conjunt de la comptabilitat nacional. S’hi suma que Madrid no aportarà aquest any ni un euro a la gestió d’Aigüestortes, segons admet la conselleria d’Agricultura i Medi Natural. En els últims anys, el Govern central ja havia retallat la seua aportació i l’any passat no va arribar als 600.000 euros, però sí que preveia una partida.
Així les coses, el patronat que dirigeix la gestió del Parc s’ha donat unes setmanes de termini per redactar un projecte amb el qual traure una major rendibilitat a la joia del Pirineu de Lleida. El seu president, Ruben Farelo, assenyala que ara l’objectiu és traure rendiment d’Aigüestortes de manera que almenys entre un 20 i un 30% de les despeses es financin amb ingressos propis. D’uns pressupostos de tres milions d’euros, els ingressos propis suposen actualment al voltant de 60.000 euros, explica Farelo (un 2%).
El benefici que representa Aigüestortes per al conjunt de l’economia local és fora de tot dubte. El Parc Nacional es reparteix entre 10 municipis de quatre comarques, entre l’àrea central i la zona perifèrica, i només els taxistes de la Vall de Boí i Espot (amb llicència per portar als turistes fins el centre de l’espai protegit) ronden el mig centenar.
La plantilla del Parc oscil·la entre els 40 i els 60 empleats. Però l’economia indirecta que genera és encara major i incumbeix sobretot el turisme de la Ribagorça, el Sobirà, el Jussà i Aran, de manera que és una de les principals empreses del Pirineu. En termes comptables, tanmateix, és deficitària.
Pel president del patronat del Parc «el primer és la protecció. Tanmateix, cal intentar obtindre recursos» de l’espai protegit. No és una idea nova. La directora general de Turisme, Marian Muro, i el mateix sector, per mitjà de la Federació d’Hostaleria de Lleida, han plantejat recentment la necessitat d’ampliar les activitats permeses al Parc Nacional i de fomentar el turisme i la promoció d’Aigüestortes, fins i tot amb la millora de les comunicacions.
El Patronat d’Aigüestortes es va reunir el passat dia 11 i va acordar dissenyar una espècie de pla d’empresa amb totes les excepcions d’un espai natural protegit per llei. «La nostra postura com a Generalitat davant del futur del Parc passa per compatibilitzar el desenvolupament social i econòmic de la zona» amb la protecció del Parc Nacional i «aconseguir que tingui rendiments», explica Farelo.
Per exemple, incrementant les activitats que s’organitzen a l’interior del Parc, les de fotografia o les rutes i fins i tot algunes activitats esportives.
Sense entrar en més detalls, Ruben Farelo va rebutjar que s’aixequin les prohibicions de caça, pesca, recollida de bolets o l’acampada. Es tracta «de crear producte, com ja es fa en països com Finlàndia, on els parcs s’autofinancen». En aquest punt, el president del Parc va remarcar que «tenim 13 refugis i en bona part estan cedits», en els quals podria planificar-se una major activitat. O bé incidir en accions com el pasturatge a la perifèria del Parc, tal com es fa a Llessui.
Amb relació a l’ampliació, Farelo va recordar que no hi ha hagut un acord sobre les noves zones plantejades, de manera que es posposa sine die, igual com passa amb la nova Casa del Parc a Espot, ja aparcada.
Així mateix, pel que fa a la falta de suport del Govern central en els pressupostos per al 2013, va assenyalar que el mateix Partit Popular, que dóna suport a l’executiu de Mariano Rajoy, va plantejar una esmena al projecte de pressupostos per anul·lar la partida que s’havia previst per al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Un milió d’euros per reparar els danys causats per les riuades

Les riuades van danyar greument diversos accessos del Parc Nacional i la reposició de les vies costarà en total un milió d’euros, segons el president del Patronat, Rubén Farelo. Precisament, dimarts passat es va obrir l’accés a la zona d’Aigüestortes més enllà de la Llebreta, que estava tancat des de feia un mes després de la inundació del 18 de juny. A Espot, a més, s’ha de continuar utilitzant l’accés que ha cedit l’elèctrica ENDESA davant dels danys que va patir l’entrada pública, mentre que l’accés des de la zona de l’estany Gento està normalitzat.

LES CLAUS

El rànquing
Els parcs més visitats el 2012 van ser el del Teide (2.660.854 turistes); Picos de Europa (1.566.124); Timanfaya (1.474.383); Garajonay (744.304); Sierra Nevada (680.162 turistes); Ordesa i Mont Perdut (607.450); Caldera de Taburiente (354.901) i Aigüestortes (299.658 visitants).
Per sota
Per sota de l’únic Parc Nacional de Catalunya es van situar Doñana (282.817); Illes Atlàntiques (280.798); Monfragüe (259.408); Tablas de Daimiel (135.611); Arxipèlag de la Cabrera (108.188) i Cabañeros (81.150 visitants l’any passat).
Turisme nacional
Més d’un 80 per cent dels visitants del Parc Nacional procedeixen de la resta de Catalunya o de l’Estat, mentre que un 18 per cent ja són estrangers. Entre els nacionals, els catalans suposen un 72 per cent sobre el total, segons les enquestes elaborades entre els visitants.
Estrangers
Amb relació als estrangers, dels visitants que van demanar informació en algun dels punts d’acollida del Parc, un 30 per cent procedien d’Israel, un turisme que va a l’alça, seguits d’un 23 per cent de francesos i un 10 per cent d’alemanys. El nombre de turistes estrangers va créixer l’any passat, al contrari que el nombre de turistes nacionals. En el conjunt de les comarques de Lleida es va registrar la mateixa tendència i hi va haver un 9,8 per cent més d’estrangers.

Més informació: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Crònica d’Helena Culleré des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 21 de juliol del 2013 (pdf)