Fer propostes pensant amb la gent de Lleida

Al darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel Partit Popular

En el darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel grup del Partit Popular. Una primera moció instava al Govern de la Generalitat a pagar als pagesos els plans de millora pendents dels anys 2012 i 2013, i obrir una nova convocatòria per aquest any 2014. L’impagament dels plans de millora suposa un cop fort per als pagesos, perquè representen el finançament del 40% de la inversió que fa l’agricultor per modernitzar les seves explotacions. Sigui en reg, en xarxes antipedra o en noves plantacions. És normal que els pagesos se sentin enganyats amb aquesta situació, sobretot si tenim en compte que el mateix president Mas al 2012, i el conseller d’Agricultura al 2013 (ho poden mirar a l’hemeroteca), van suggerir als afectats per les pedregades acollir-se a aquests plans de millora per pagar les inversions necessàries per instal·lar xarxes antipedra.
La segona moció del Partit Popular aprovada en el darrer Ple de la Diputació, demanava a la Direcció General de Carreteres que solucionés definitivament el problema dels despreniments de roques a la carretera C-13, en el tram comprés entre Llavorsí i Rialp, i que han provocat diversos tancaments de la carretera. Aquesta moció recollia la preocupació dels veïns del Pallars Sobirà i del mateix Consell Comarcal.
La tercera moció del PP aprovada per unaminitat demanava a la Generalitat instaurar la tarja de transport T-10 entre Lleida i els municipis de Vielha, la Seu d’Urgell, Sort, el Pont de Suert, Tremp i Solsona, a més de sol·licitar a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat que totes les targes T-10 puguin ser dispensades a les seus dels consells comarcals i a la seu central de Lleida de l’ATM, per oferir un millor servei a l’usuari. Aquesta moció la vam presentar perquè des del Partit Popular veiem una clara i flagrant discriminació de la Generalitat vers els habitants del Pirineu. No és que no hagin de tenir targes bonificades per viatjar a Barcelona, cosa que està molt bé, però en aquest tema es demostra una actitud clarament centralista, a la que ens tenen acostumats des de Barcelona.
El grup del Partit Popular de la Diputació va presentar aquestes tres mocions perquè considerem que són propostes que defensen el territori i vetllen pel benestar de la seva gent. Però a pesar de la unaminitat que va haver-hi al Ple per aprovar aquestes mocions, altres grups polítics van recriminar al grup del PP d’estar només pendent dels mitjans de comunicació per intentar «caçar» algun tema per fer una moció. És cert que la majoria de mocions es basen sobre temes que surten als mitjans de comunicació. I és el més normal, perquè el que fan els mitjans és recollir les preocupacions de la gent. Però almenys, gràcies a la manera de treballar que té el grup del Partit Popular de la Diputació, es van tractar al ple temes que preocupen als lleidatans.
També va haver grups polítics que ens van recriminar perquè consideren qu el PP només presenta mocions dirigides a la Generalitat. És clar, perquè és l’administració que té competències tan importants com agricultura, sanitat, educació, en la majoria de carreteres o el transport. Però aquests grups que ens critiquen va presentar en el darrer Ple mocions com la de l’avortament o la de la reforma del sector elèctric, que afecta a les plantes de cogeneració de tractament de purins, i que recrimina l’actuació del Ministeri d’Indústria. Podria dir que si a nosaltres ens acusen de presentar només mocions que estan dirigides a la Generalitat, també podria criticar que els altres grups només fan mocions dirigides al Govern de l’Estat. Però no ho faré, perquè jo sí sé reconèixer que totes dues mocions són legítimes, encara que amb la de l’avortament no hi vam estar gens d’acord.
Però pel que fa a la moció sobre les plantes de purins, el grup del Partit Popular va demostrar estar al costat dels ramaders. I va votar a favor de demanar al Ministeri d’Indústria una moratòria en l’aplicació d’aquesta Ordre ministerial.
L’altra moció, d’ERC, i recolzada per CiU i PSC, estava dirigida, com no podia ser d’una altra manera, al Govern d’Espanya. Era en contra de la reforma de l’admistració local que, segons aquests grups, pretén retallar poder als ajuntaments. Argumenten que els municipis perdran competències en matèria d’educació, de sanitat, de serveis socials. Però ningú diu que aquestes competències són de les comunitats autònomes, i no dels ajuntaments. I és la Generalitat qui ha de vetllar, en primera instància, per l’educació, per la sanitat i pels serveis socials. Precisament, la deixadesa de la Generalitat en els darrers anys ha fet que la majoria d’ajuntaments estiguin ara amb uns nivells d’endeutament preocupants, per voler seguir oferint, com ha de ser, uns serveis que, malauradament va deixar d’oferir la Generalitat. I no per falta de diners, si no per no voler prioritzar els seus recursos. Culpen al Govern de l’Estat de tot, quan ha sigut aquesta administració la que ha impulsat un pla de pagament a proveïdors, que ha permès pagar molts dels deutes que tenien els ajuntaments amb les empreses.
Si la Generalitat hagués fet els deures i no s’hagués gastat els diners amb ambaixades, amb polítiques identitàries i amb subvencions estratosfèriques, que moltes d’elles només serveixen per guanyar amics i tapar boques, ara no estarien cantant l’«Espanya ens roba». Ja ha sabut la Generalitat desviar l’atenció i enganyar a la gent, ja. Tenint-nos a tots distrets venent-nos una independència inviable de Catalunya i marejar la perdiu amb una consulta que al final no es farà. Si la Generalitat segueix anant per aquest camí, ni es pagaran els plans de millora pendents als pagesos ni hi haurà ajudes de transport pels habitants del Pirineu, malgrat s’hagi reclamat per unaminitat des de la Diputació de Lleida, gràcies a les mocions del Partit Popular.

Text de Salvador Puy, Secretari general del PP de Lleida i diputat provincial
Font: LA MAÑANA, diumenge 2 de març del 2014 (pdf)

La Generalitat ja estudia una T-10 des d’Aran i l’Alt Urgell fins a Lleida

Comunicacions · Transport públic per carretera · Després de la reivindicació d’alcaldes del Pirineu, que tenen descomptes només fins a Barcelona · Als Pallars, la conselleria limita l’oferta a les T10/60 i 120 · Reivindicació · A la N-260 només hi ha transport públic entre la Seu i Sort però no a la Ribagorça ni Aran

La conselleria de Territori i Sostenibilitat va assegurar ahir que ja estudia la implantació d’un títol de deu viatges amb promoció (T-10) entre les comarques del Pirineu i Lleida ciutat. Fons del departament van concretar que el que s’analitza és la posada en marxa d’un servei d’aquestes característiques entre la Val d’Aran i Lleida, cosa que implicaria també aturades a l’Alta Ribagorça, i entre l’Alt Urgell i Lleida. En canvi, en els Pallars la conselleria considera que els actuals abonaments T-10/60 i T-10/120 per viatjar a Lleida ja inclouen aquests descomptes.
Aquesta mesura, encara sense data, respon a una reivindicació del territori ja que alcaldes com el de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, van reclamar recentment la implantació d’aquest títol, del qual sí que es disposa de la versió que enllaça totes les comarques del Pirineu amb Barcelona. La falta d’abonaments com aquest pot encarir el bitllet d’autobús fins a set vegades i obliga els viatgers a comprar una T-10 per cobrir el trajecte dins de la zona de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (entre Lleida i la Seu, fins a Ponts) i un altre per la resta. Els descomptes per als trajectes entre Lleida i els Pallars (fins a Esterri) es remunten a fa dos anys, quan el Govern català va eliminar dos de les tres freqüències de la línia de tren de la Pobla.
D’altra banda, el PP presentarà davant el ple de la Diputació divendres una moció per demanar la implantació de la T-10 a la Ribagorça, Aran i l’Alt Urgell, però també als dos Pallars i Solsona.

Les comarques de muntanya, sense enllaços interns

L’alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, que també és delegat de la Generalitat al Pirineu, va confirmar que l’executiu català estudia la implantació d’aquests abonaments per enllaçar les comarques de muntanya amb Lleida i va admetre que aquesta és una de les reivindicacions que més fan els usuaris. En paral·lel, també demanen comunicacions en transport públic per carretera entre les comarques del Pirineu per l’Eix Pirinenc (N-260). Actualment, va explicar Alins, només hi ha trajectes en autobús entre la Seu d’Urgell i Sort, però a partir de Sort s’acaben, de manera que no hi ha enllaços amb el Jussà, la Ribagorça o la Val d’Aran. En aquest cas, l’oferta està directament relacionada amb la demanda, que implicaria menys usuaris.
A la resta de Catalunya, les queixes sobre el transport públic se centren en l’encariment progressiu dels bitllets, que a l’àrea metropolitana es van traduir al gener en un 7% més de cost mitjà.
Això ha derivat en nombroses protestes i manifestacions ciutadanes, a les quals Lleida es podria afegir, segons els sindicats. No obstant, el cas lleidatà se centraria més en la reclamació de millors serveis. El preu mitjà a Lleida ha pujat un 3,5% als bitllets que gestiona l’ATM.

Crònica d’Helena Culleré des de Lleida
Font: SEGRE, dimecres 19 de febrer del 2014 (pdf)

Una nevada inesperada talla la carretera a la Seu i provoca el caos viari al Pirineu

Temporal · A tot Lleida · El temporal atrapa desenes de turistes a la capital de l’Alt Urgell i calen cadenes per circular en unes quinze vies · La neu s’enceba en zones baixes de les valls d’aquesta comarca, Pallars, Ribagorça i Cerdanya

Una intensa i imprevista nevada que va començar cap a les onze i mitja del matí va provocar ahir el caos en carreteres de totes les comarques de muntanya de Lleida, tret de la Val d’Aran, i va obligar a tallar la via d’accés a la Seu d’Urgell i Andorra entre Coll de Nargó i la capital de l’Alt Urgell en diferents trams durant diverses hores. El temporal va arribar sense avís previ, va agafar desprevinguts molts turistes que es van desplaçar a les estacions d’esquí del Pirineu i també va afectar el pla amb pluges en totes les seues comarques i granís en algunes zones de les Garrigues.
La pitjor part se la van emportar els que es van desplaçar a l’Alt Urgell i a Andorra, ja que la circulació va quedar tallada entre Coll de Nargó i Adrall (tram de titularitat de la Generalitat i amb denominació de C-14) des de les 13.10 h i entre Adrall i la Seu (de l’Estat i amb clau N-260) a partir de les cinc de la tarda. Les màquines llevaneu van tenir dificultats per netejar la calçada perquè molts cotxes van quedar creuats a la via, segons va explicar l’alcalde Albert Batalla. Cap a les sis es va poder restablir la circulació en tots els trams, encara que amb l’obligatorietat d’utilitzar cadenes. Molts turistes es van quedar aïllats a la capital de l’Alt Urgell diverses hores i els que no tenien cadenes al seu cotxe van haver de passar la nit a la ciutat.
A la resta del Pirineu, va ser obligatori l’ús de cadenes en els accessos a Sort, les Valls d’Àneu, la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà), en la via d’entrada a la Vall Fosca (Jussà), a la carretera de la Vall de Boí, a la Bonaigua i en recorreguts de la Cerdanya. En total, la nevada va afectar unes quinze carreteres i poblacions de cotes baixes de les valls del Pirineu i no a les zones altes. Va ser precisament la coincidència de diversos factors meteorològics el que va provocar aquesta situació: temperatures baixes al Pirineu durant la nit, acumulació d’aire fred en les parts inferiors de les valls i pluja a partir del migdia. «L’aigua es va convertir en neu al seu pas per les cotes inferiors», van explicar meteoròlegs consultats. «El fet que es produïssin tres fenòmens diferents va fer que no es preveiés la nevada», van indicar les mateixes fonts. Posteriorment a la precipitació en cotes baixes, la neu es va encebar també en les altes i en les pistes d’esquí.

DADES

10/15 centímetres
És la neu acumulada a les zones afectades i totes estan situades en cotes baixes de les valls del Pirineu.
20 litres/metre quadrat
És la quantitat d’aigua que va caure durant el matí a Lleida ciutat, xifra similar a altres localitats del pla.

INCIDÈNCIES

Cadenes
En els trams viaris de Sort a Esterri, de Baqueira al Pla de Beret, d’Esterri a Alòs d’Isil, de Baqueira a Esterri, de Tuixent a Gòsol, del Pont a Caldes de Boí, de Boí al Pla de l’Ermita, de Senterada a Espui, de Llavorsí a Tavascan, de Tírvia a Àreu i d’Isona a Coll de Nargó.
Vehicles atrapats
Els bombers «van rescatar» vehicles atrapats per la neu a Sort i Espot.

Més informació: Estació meteorològica automàtica de Sort (Barranc de Pietat)
Crònica de Jordi Gabernet des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 19 de gener del 2014 (pdf)

El Pirineu denuncia que l’Eix Pirinenc acumula 14 anys sense obres de reforma

L’Eix Pirinenc, la carretera dissenyada per unir les valls del Pirineu, espera des de fa catorze anys una reforma total als trams de Lleida i Osca. Ahir van començar les obres per reposar un pont destrossat per les riuades i els alcaldes denuncien que és «indigne» que la N-260 tingui qualificació de via nacional pel seu mal estat. · Infraestructures · Carreteres · Comencen els talls de trànsit per substituir un petit pont danyat per la riuada

El ministeri de Foment va iniciar ahir la reposició del pont de Malpàs, a l’Eix Pirinenc a l’altura del Pont de Suert, l’estructura del qual va quedar severament danyada per les riuades del 18 de juny; uns treballs que van tornar a recordar el lamentable estat en què es troba aquesta carretera dissenyada per unir totes les valls del Pirineu des de Girona fins a Osca passant per Lleida. Els alcaldes recorden que el Govern central va finalitzar la reforma i condicionament del tram entre Senterada i Xerallo al novembre del 1999 (fa catorze anys) i, des d’aleshores, poc més s’ha sabut de noves obres a Lleida excepte alguns pegats, estudis informatius per salvar amb túnels els ports de Perves i Viu de Llevata; un avantprojecte per construir una variant entre Adrall i Canturri, i el que semblava que anava de debò (la variant de Gerri) s’ha descartat i ara s’executarà una ampliació de la travessia actual, un coll de botella. I el tram aragonès està en una situació similar, mentre que a Girona és, des de fa anys, una autovia entre Besalú i Olot.
Les obres que van començar ahir comportaran la substitució del pont de Malpàs. Serà una inversió de 138.512 euros per a uns treballs que comportaran el tancament de la carretera en aquest punt fins al 4 de setembre. Una xifra ínfima comparada amb les desenes de milions que, recorden els alcaldes del Pirineu, necessita la N-260 per a la seua millora integral, que queda pendent com passa amb el tram entre Xerallo i el Pont.
Els ajuntaments, en aquest sentit, van tornar a denunciar la «deixadesa» de la carretera. «No està practicable», va dir el delegat de la Generalitat al Pirineu i alcalde del Pont, Albert Alins (CiU). «Hi ha esquerdes a la calçada i el ferm no s’aguanta. En fi, el nom de carretera nacional és indigne per a la N-260», va explicar Llàtzer Sibís, primer edil de Sort i president del Sobirà. «Tot està pendent de fer», va recordar Albert Batalla, de la Seu. El president de la Diputació, Joan Reñé, va dir que no és «només l’Eix Pirinenc», també «falten la connexió a Tarragona, l’autovia a Aran i altres millores». La diputada lleidatana del PSC al Congrés, Teresa Cunillera, va advocar per «un acord entre tots per trobar una solució a la N-260».
Per la seua part, la subdelegació del Govern va explicar que hi ha 8,9 milions d’euros per al manteniment de l’Eix Pirinenc i altres carreteres aquest any. Així mateix, va recordar que s’ha aprovat l’ampliació de la travessia de Gerri i que aquest any s’iniciarà el tram de l’autovia a Aran entre Lleida i Rosselló.

Com estan els trams de Lleida?

Entre Puigcerdà i la Seu presenta un estat acceptable. De la Seu a Sort, diuen els alcaldes, hi faltaria una àmplia reforma. De Sort a Xerallo està renovat (tret de la travessia de Gerri). De Xerallo al Pont és «deficient».

DADES

138.512 euros
És el que costarà la substitució del pont danyat per les riuades, les obres del qual van començar ahir.
13 milions
És el que va suposar construir l’últim tram totalment renovat, el 1999, entre Xerallo i el Pont de Suert.
1.700 milions
L’actual ministra de Foment, Ana Pastor, va admetre que reformar tot l’Eix entre Girona i Osca costaria aquesta xifra.

LES CLAUS

L’avanç dels anys 90
L’exministre Josep Borrell va impulsar la millora de la N-260 a Collegats i el PP va seguir entre la Pobla i Xerallo.
Catorze anys amb pegats
El tram Senterada-Xerallo va ser l’última gran inversió a l’Eix Pirinenc a Lleida. Va obrir al novembre del 1999.
El canvi de Gerri
La variant de Gerri, paralitzada per les retallades, i amb un traçat que els veïns van rebutjar, no es farà. Al seu lloc s’ampliarà la travessia.

Crònica de Jordi Gabernet i Lorena Metaute des d’El Pont de Suert
Font: SEGRE, dimarts 27 d’agost del 2013 (pdf)

Ramaders de muntanya tallaran carreteres aquest mes

Agricultura · Ramaderia
Els dies 13, 14 i 15 per exigir a Agricultura el pagament d’ajudes pendents · Les d’import més elevat, les primes ecològiques
Sanitat · Denuncien, a més, els danys causats per fauna salvatge, des de cérvols fins a óssos o llops

La paciència dels ramaders de muntanya sembla que s’ha esgotat i després d’amenaçar amb mobilitzacions, anuncien talls de carreteres a l’Eix Pirinenc per als pròxims dies 13, 14 i 15 d’aquest mes d’agost. Les mobilitzacions, que està previst que tinguin lloc en diferents punts d’aquesta via, es registraran en plena operació sortida i tornada de mitjans d’agost, el mes que encara continua sent de vacances per excel·lència. La raó de les protestes, com ha publicat SEGRE, és que reclamen que la conselleria d’Agricultura els pagui les ajudes que encara tenen pendents.
Fonts dels convocants van explicar que hi ha casos de productors que encara esperen els ingressos de primes relacionades amb diferents races de les campanyes 2008 i 2009. No obstant, per la seua quantia, les més importants que estan reclamant corresponen a les ajudes per producció ecològica. Es queixen que alimentar els animals amb pinsos ecològics pot suposar que aquests costos es doblin. Asseguren que la conselleria ha rebut els fons de Brussel·les per fer front a aquests pagaments per ramaderia «verda» fa mesos, concretament asseguren que al mes de novembre, però ells no han rebut els diners. «No som el banc de la Generalitat per finançar-los, nosaltres necessitem els diners», afirmava ahir indignat un dels ramaders.
Els ramaders afectats, segons les fonts, corresponen a les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i la Cerdanya. Es tracta de productors de boví, oví, cabrum i equí. A més, afirmen que animals salvatges, des de cérvols, daines, senglars o cabirols fins a óssos i llops els causen molts problemes. Des de menjar-se l’aliment dels seus ramats fins a contaminar-los amb virus de malalties tan nocives per al seu bestiar com la brucel·losi i la tuberculosi.

Font: SEGRE, dissabte 3 d’agost del 2013 (pdf)

Las carreteras de Lleida, las más peligrosas de Catalunya

Estudio EuroRAP que analiza el riesgo de padecer un accidente mortal o grave
El RACC asegura que el riesgo de accidente en Ponent es un 30% superior que en el resto del territorio · El tramo comprendido entre Coll de Nargó y Adrall en la C-14 es el que presenta mayor accidentalidad

El riesgo de sufrir un accidente en la red de carreteras de la provincia de Lleida en un 30% mayor que en el resto de Catalunya. Aun y así, cabe destacar que en los últimos seis trienios se ha reducido en mayor medida que en el territorio catalán. Esta evolución ha sido fruta de la mejora de la situación en las vías rápidas, vías en las que se ha reducido el nivel de riesgo un 64,3% y se aproximan, actualmente, al del global de Catalunya. Así lo afirmaron ayer desde el club del automóvil RACC en base a los datos obtenidos en el estudio EuroRAP.
El estudio tiene en cuenta los accidentes mortales y graves de seis trienios consecutivos, desde 2004-2006 hasta 2009-2011. En este aspecto, cabe destacar que la media anual de muertos y heridos graves en las carreteras leridanas se ha reducido a más de la mitad del trienio 2004-2006 al de 2009-2011, pasando de 284 a 133. En la misma línea, el número de accidentes con este tipo de víctimas se ha reducido un 48% de un trienio al otro, traduciéndose en 91 menos. En las vías rápidas ha sido donde el descenso ha sido más notable (-66,7%), lo contrario que en las vías convencionales (-41,7%).
Según anunció ayer el RACC, actualmente los cinco tramos más seguros de la provincia son vías rápidas desdobladas y se encuentran en la A-2 entre el límite de Aragón con Soses, en la AP-2 entre el límite de Aragón con Lleida y entre Lleida y les Borges Blanques, en la LL-11 entre els Alamús y Lleida, y en la LL-12 entre Lleida y el cruce con la AP-2. Por contra, los tramos con más accidentes mortales y graves se encuentran en la C-14 entre Coll de Nargó y Adrall, en la N-145 entre la Seu d’Urgell y la frontera con Andorra, la A-2 en la final de la variante de Lleida con Bellpuig, en la N-260 entre la N-1411 y Martinet, y en la N-240 entre el inicio de la variante de les Borges Blanques y el inicio de la ronda de Lleida. En la N-260 es donde se registran un mayor número de accidentes con moto, mientras que en la A-2 son los vehículos pesados los que más accidentalidad padecen. Actualmente, el 15% de la red de carreteras de la provincia son tramos con riesgo de accidentalidad muy alto o alto. Se trata de una mejora importante respecto al trienio 2004-2006, en el que el riesgo se encontraba en el del 24% de la red. Así, el 70% del total forman tramos de riesgo muy bajo o bajo. El balance positivo se acaba de engalanar en el estudio EuroRAP con la ratificación de que en la provincia no existe ningún tramo negro por encima de los 2.000 vehículos diarios de circulación.
EuroRAP indica el riesgo de un conductor de padecer un accidente mortal o grave en un tramo concreto, en función de la longitud de la vía y de la intensidad de la media de tráfico. RACC participa en el estudio desde hace una década.

A DESTACAR

Reducción de más de la mitad de los muertos
La media anual de muertos y heridos graves en las carreteras leridanas se ha reducido más de la mitad del trienio 2004-2006 al de 2009-2011, pasando de 284 a 133.
En la N-260, riesgo para las motos
La N-260 es la vía en que se producen más accidentes de moto, especialmente en el tramo comprendido entre Adrall y Sort.
Las vías rápidas, las más seguras
La mayoría de accidentes se produjeron en vías convencionales, siendo así las rápidas las más seguras para circular según el estudio.
Un territorio sin tramos negros
Pese a que las cifras dejan a Lleida con un alto porcentaje de riesgo de accidentalidad, cabe destacar que no existe ningún tramo negro por encima de los 2.000 vehículos diarios.
Una mejora considerable
Los datos contrastados entre los trienios de 2004-2006 a 2009-2011 demuestran que la mejora ha sido considerable.

Crònica de M. Romera des de Lleida
Font: LA MAÑANA, divendres 14 de juny del 2013 (pdf)

De menjador i bus gratis a pagar 7,5 € al dia al Sobirà

Alumnes de nuclis agregats del Pallars Sobirà que estudien en col·legis al mateix municipi on viuen passaran de tindre menjador i transport escolar gratuïts a pagar 7,5 euros diaris pels dos serveis si es consuma la retallada d’ajudes de la Generalitat. El president del consell i alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, ho va qualificar ahir de «discriminació inexplicable».

Font: SEGRE, dijous 13 de juny del 2013 (pdf)