Els danys de les riuades en regadius i granges del Sobirà superen els 850.000 €

Riuada · Valoració

Les inundacions del passat mes de juny, quan es van desbordar rius com la Garona a la Val d’Aran i la Noguera Pallaresa al Sobirà, van danyar explotacions ramaderes i infraestructures de regadiu al Pallars per valor de 850.818 euros. Un total de 54 propietaris són els que han notificat els danys a les seues propietats al Consell del Sobirà. Molts van fer peritar els danys tècnics i d’altres van optar per esperar als del Departament d’Agricultura. Des de la conselleria no han arribat ni ajudes econòmiques ni dels tècnics per peritar els danys. La comunitat de regants de la Vall Ferrera, una de les més afectades per les crescudes del riu, ha valorat els danys en més de 99.848 euros. Altres comunitats de regants afectades per les riuades són les de la vall de Cardós, Baix Pallars, Espot, Son del Pi, Sort o Montardit. Dels 54 propietaris amb danys a les seues finques per les inundacions, una desena no tenen la valoració econòmica pels danys, ja que van optar per esperar els tècnics del departament d’Agricultura. Els danys a particulars oscil·len entre els 375 i els 150.000 euros. En paral·lel, els danys a infraestructures hidràuliques de la Confederació de l’Ebre, entre la Pallaresa i la Ribagorçana, són de 700.000 euros.

Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Font: SEGRE, dimarts 8 d’octubre del 2013 (pdf)

Lleida té sis restaurants quilòmetre 0 Slow Food

Gastronomia · Distincions
La Fundació Alícia acollirà l’entrega d’acreditacions dilluns que ve · Rebran la distinció una trentena de locals de Catalunya

Sis restaurants de la província de Lleida rebran, dilluns que ve a la Fundació Alícia, l’acreditació quilòmetre 0 Slow Food. En total, 33 restaurants catalans recolliran aquesta distinció, que demostra que prioritzen l’agricultura propera i ecològica, que fan servir aliments de temporada evitant l’ús de transgènics, que recuperen productes de l’Arca del Gust (un cens d’aliments locals amenaçats d’extinció) i que cuinen peix capturat de forma sostenible.
Joan Roca, cuiner del Celler de Can Roca, serà l’encarregat d’entregar els distintius després d’una reunió entre els que ja compten amb l’acreditació i els aspirants a tindre-la. Cada any es renoven aquestes distincions i es dóna la circumstància que els sis restaurants lleidatans que recolliran el distintiu el renovaran. Els cuiners que rebran aquests guardons són Teresa Segura, de l’Espai Tomata de Burg; Joan Luque, del Celler dels Joglars de Montardit; Ramon Gaspà, de Lo Pons de Ponts; Mercè Camins, de Casa Mercè de Fontdepou (Àger); Enric Millà, del Dien de Vallfogona de Balaguer, i Zaraida Cotonat, del Fogony de Sort. Perquè un restaurant pugui rebre aquesta acreditació a Catalunya ha de tindre un mínim de sis plats quilòmetre 0 durant tot l’any, ja sigui a la carta, en un menú o en els suggeriments o recomanacions, i també ha de comprar, com a mínim, a 7 productors de tipologia diferent, que estiguin establerts a menys de 100 km del restaurant, entre altres requisits. Més informació, a http://slowfood.es.
D’altra banda, un total de 33 restaurants i bars de Lleida participen entre avui i el proper 28 d’abril en la campanya Anem de tapes?, en què oferiran una tapa i una canya per 2,5 euros.

ELS RESTAURANTS

Fogony. Zaraida Cotonat dirigeix la cuina d’aquest restaurant de l’avinguda Generalitat de Sort.
www.fogony.com
El Celler dels Joglars. Situat a Montardit de Baix, agregat de Sort. Més informació, a www.elcellerdelsjoglars.com

Més informació: Slow Food
Crònica de M. Mas des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 11 d’abril del 2013 (pdf)

Els taxistes del Pirineu volen recollir passatgers de l’AVE

Municipis · Serveis
Per poder continuar amb la seua activitat i garantir el futur del sector · Assemblea anual a prop de Sort amb uns 60 socis

Els taxistes que ahir van anar a l'assemblea de Montardit

Els taxistes que ahir van anar a l’assemblea de Montardit

Els taxistes del Pirineu reclamen a la Generalitat de Catalunya la reforma de la llei del taxi (1986) per tal de poder recollir passatgers a les estacions de trens d’alta velocitat, un espai ara reservat als taxistes del municipi en el qual es troba l’estació. Des de fa anys demanen que, igual que passa en ports i aeroports, qualsevol taxista, amb l’autorització prèvia del client, pugui recollir passatgers a les estacions de l’AVE. Així ho va assegurar el president de l’entitat que reuneix els 124 taxistes de les comarques de muntanya, Kiko Latorre, que ahir va celebrar l’assemblea anual a Montardit de Baix (Sort) amb l’assistència d’uns 60 socis. Segons Latorre, d’aquesta activitat i del manteniment del transport sanitari depèn la pervivència del sector a la muntanya. Va indicar que l’esmentada activitat s’ha reduït gairebé un 40 per cent durant l’últim any i que molts taxistes subsisteixen pels trajectes que fan amb pacients que necessiten diàlisi o tractaments contra el càncer. Latorre va remarcar que la Generalitat ja ha avançat la major part dels 400.000 euros pendents de cobrament per aquest tipus de serveis, encara que queden hores per abonar les factures per la prestació del transport escolar. Latorre va indicar que, al dependre de cada consell comarcal, és difícil de comptabilitzar. A la reunió es va fer un homenatge al company mort recentment Josep Maria Jabato.

Text de M.M.B., fotografia de Kiko Latorre
Font: SEGRE, diumenge 10 de març del 2013 (pdf)

Los taxistas del Pirineo notan menos viajes de traslado sanitario

Asamblea anual de la Asociación
El colectivo quiere seguir realizando este servicio y reivindican el AVE

La Associació Autotaxi del Pirineu, que aglutina al colectivo de taxistas del Pirineo de Lleida, se reunió ayer en su asamblea anual en la localidad de Montardit de Baix, en el Pallars Sobirà. En la reunión de ayer participaron unos 60 socios de la entidad.

El colectivo de taxistas del Pirineo se reunió ayer en Montardit de Baix, como ya es tradicional

El colectivo de taxistas del Pirineo se reunió ayer en Montardit de Baix, como ya es tradicional

Según explicó el presidente de la asociación, Francesc Latorre, durante la asamblea se abordaron varios temas de interés para el colectivo, como son el transporte sanitario, el transporte escolar y el transporte del AVE. Respecto al transporte sanitario, la asociación reclamó seguir realizando este servicio como hasta ahora y que en los últimos meses ha visto reducida la demanda. Según Latorre, el servicio ha sufrido también los recortes presupuestarios y se contratan menos servicios de transporte sanitario. A los taxistas del Pirineo que cubren este servicio se les adeudan los cobros desde octubre de 2012, una situación más soportable de lo que se les adeuda en materia de transporte escolar, en que hay taxistas que no cobran el servicio desde abril.
Respecto a la revindicación de realizar servicio de taxi desde la estación del AVE de Lleida, que se ve reiteradamente denegada desde la Generalitat, Latorre informó que la asociación ha vuelto a reunirse con la dirección general de Transports para solicitar poder realizar este servicio con sus clientes. La normativa vigente sólo les permite realizar el servicio con origen dentro de su municipio o en puertos y aeropuertos (no en estaciones de tren).
Por otra parte, durante la asamblea de ayer, los taxistas del Pirineo rendieron un emotivo homenaje a Josep Maria Jabato, taxista de Lleida de 53 años fallecido hace unos días. Aunque no pertenecía al colectivo del Pirineo, sí se hallaba ligado a la asociación como compañero del sector.

Crònica i foto de Núria Castells des de Montardit de Baix
Font: LA MAÑANA, diumenge 10 de març del 2012 (pdf)

Homenatge al Sobirà a 19 afusellats al maig del 1938

Memòria històrica · Guerra Civil
Inauguren una placa diumenge al cementiri de Montardit

El Pallars Sobirà retrà un homenatge aquest diumenge al cementiri de Montardit als 19 afusellats al maig del 1938 per les tropes franquistes: vuit veïns d’Escaló i onze de Rialp. Les autoritats franquistes van obligar els veïns de Montardit a enterrar-los al cementiri municipal, creat el 1936.
Durant l’acte d’homenatge, s’inaugurarà una placa informativa que explica l’origen del cementiri i les circumstàncies en què van ser executats els 19 veïns d’Escaló i Rialp, quinze homes i quatre dones. Aquest plafó recupera per primera vegada els noms, cognoms i edat de totes les víctimes de la repressió franquista enterrades a Montardit i dignifica aquest espai en la seua doble condició de lloc d’afusellament i d’enterrament.
La dignificació d’aquest espai forma part del projecte d’investigació i d’actuacions de senyalització dels llocs de memòria històrica de la repressió i mort durant la Guerra Civil situats al voltant de l’eix viari de la carretera C-13 al Pallars Sobirà, una iniciativa impulsada pel consell comarcal des del 2010.
S’ha de recordar que, en aquesta comarca, entre l’abril i el novembre del 1938, van perdre la vida un mínim de 69 civils a les mans de les tropes d’ocupació sense cap tipus de judici. La majoria van ser enterrats prop de la cuneta de l’actual C-13. Els afusellats del cementiri de Montardit van ser els únics sepultats en un recinte, sense creus, ni làpides, ni noms, tot i que eren recordats cada any.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, divendres 26 d’octubre del 2012 (pdf)

“Renovació”: uns mestres del Pallars

Mestres de la República
«Hi ha una generació de mestres sobre la qual s’aplicà la llei del silenci i és injust: mereixen tot el nostre reconeixement»

Anant pels pobles de les Valls d’Àneu, la vall d’Àssua, la de Soriguera – antiga vall de Siarb -, cap al coll del Cantó o pels volts de Sort… et trobes uns edificis ben singulars, les antigues escoles; avui, moltes d’elles, cau de cultura, estatge social.
Alguns exemples: A Llagunes, l’escola és alberg i museu amb restes del despoblat medieval que hi ha al terme, el de “Santa Creu”; la de Llessui, centre d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes/Sant Maurici i museu del Pastor – com a curiositat, actualment en aquella vall es roda la sèrie Gran Nord -; si ens apropem a Tornafort trobarem que l’antic estudi és Centre d’Interpretació del Parc Natural de l’Alt Pirineu; a Enviny, enfilant la costa s’arriba al cap de vila i allí, senyorejant la plaça major, l’escola; tancada i barrada, amb un rètol on es pot llegir “Escuelas Nacionales”. «No és l’original», ens diu una jove, mare del Quim, un dels tres marrecs del poble, «són de quan en aquesta plaça filmaren escenes de Les veus del Pamano»; sèrie basada en l’obra de l’escriptor Jaume Cabré.
Molta canalla passà per aquelles aules fins que tot canvià. A l’emigració rural cap a les zones industrials i urbanes dels anys 50 i 60, que despoblà el territori, s’havia d’afegir la política de tancament d’escoles rurals i creació de concentracions promogudes a principis dels anys setanta, per la Llei del ministre Villar Palacín. Arribà un nou curs escolar, la quitxalla baixà al poble gran. A Llessui, a Montardit, a València, a Son, a Enviny, a Soriguera, a Alòs d’Isil… les aules restaren en silenci, els mestres ja no pujaren a fer classe ni van ocupar les vivendes que havia al pis de dalt de l’escola. Aquells docents s’havien anat, portant-se com a motxilla experiència, vivències…; molts deixaren petjada i encara avui són recordats, estimats.
Hi ha una generació de mestres sobre la qual s’aplicà la llei del silenci i és injust; mereixen tot el nostre reconeixement; foren els mestres de la República que en aquell temps d’il·lusió colectiva s’organitzaren al Pallars mitjançant el grup Renovació.
La primera trobada de Renovació es convocà l’abril del 1932 a Espot, fou amfitrió Epifanio Holgado, mestre que havia arribat el 1930 procedent de l’Escola Normal de Barcelona, amb destinació al poble fins el 1933 que fou reclamat per ocupar una plaça al Pere Vila, grup escolar del Patronat Municipal de Barcelona. S’aplegaren: de València d’Àneu, Isidor Boix; d’Esterri, Elvira Cañellas; de Son del Pi, Vicent Gardenyes i de Berrós Jussà, Bartolomé Matas.
Aquells mestres definiren Renovació com: «idea lliure, forta, espontània; l’expressió i el nexe, el comú denominador d’un grapat d’esperits joves, inquiets…» i es plantejaren com a finalitat: «… sense deixar de recolzar-nos en la realitat, tractar de canviar lo vell i corcat (…) anar als més apartats indrets, portar els nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República.»
Altres ensenyants destinats als Pallars s’afegiren a l’activisme renovador i alguns d’ells participaren en l’organització de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) que naixia a les nostres contrades, adscrita a la UGT: Josep Pach, aquells anys a Sort i en baixar al Pla, a l’escola d’Artesa de Lleida, esdevingué Secretari General de la UGT de les nostres contrades; Josep Santaularia, destinat a Altron; el petit dels Xuriguera, el Pau, mestre a Tornafort; Pere Bigatà, fill de casa Lido d’Enviny, amb plaça a Torre de Cabdella que durant el període bèl·lic fou el Sotssecretari General de la FETE-UGT i a finals dels anys 40 arribà a ser el Secretari General de la UGT de Catalunya a l’exili; Ramon Costa, nascut a Llagunes on feia escola la mare, Dolors Jou, esposa del mestre Costa de Vilamur. Ramon Costa Jou fou reconegut ensenyant freinetista i primer secretari d’organització que tingué la FETE de Catalunya.
No oblidem Maria Escolà, nascuda a Esterri, va estudiar magisteri a Lleida i el seu primer destí fou a Surp, camí amunt de Rialp, al 1925; mestra a Torregrossa del 31 al 34, any que es traslladà a Molins de Rei; activista del grup Batec i membre de la cooperativa Freinet.
La trajectòria d’aquells joves mestres es preveia molt fructífera; a tall d’exemple l’Isidor Boix i l’Elvira Cañellas participaren en la Missió Pedagògica que es va realitzar a l’agost del 34 a Vinarós; el Vicent Gardenyes, amb el temps, director de l’escola Freinet de Barcelona… Fins que una maleïda guerra i dictadura feixista que s’imposà, cruel amb aquells mestres activistes, renovadors i republicans, l’estroncà. Per a uns l’ignomínia, per altres l’expulsió del magisteri, l’exili, els camps de concentració i l’extermini.
L’objectiu d’aquest escrit és recuperar la memòria d’uns mestres del Pallars, «agitadors de ments» que van fer seu aquell pensament de la pedagoga Maria Montessori: «La primera tasca de l’educació és sacsejar la vida, però deixar-la lliure per a què es desenvolupi», i això el feixisme no ho podia permetre i menys, perdonar.

Text de Javier Giménez Gracia · FETE-UGT Terres de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 25 d’agost del 2012 (pdf)