Al 33 de Príncep de Viana, hi pastura un museu

Els camins avui són carreteres i els pastors un somni. Aquest restaurant lleidatà els rescata de l’oblit.

Diumenge 26 d’abril, tres de la tarda. Surto a passejar (m’agrada fer-ho en aquesta hora perquè la ciutat se m’ofereix insòlitament deserta) i, quan enfilo Príncep de Viana, la pluja em sorprèn. Busco aixopluc en una cafeteria-restaurant que pel nom, El Museu del Pastó, així sense la “r” final, em crida l’atenció. A primer cop d’ull, el reguitzell d’esquellots de gran format que pengen sobre la barra on em prenc un tallat, m’inclinen a pensar que em trobo en una franquícia, tòpica i típicament decorada per reforçar el nom del restaurant. Una segona mirada, però, em descobreix que els estris de pastor penjats de les parets traspuen autenticitat. Encuriosida, amb el tallat curt de cafè a les mans, ressegueixo el local. I un seguit de fotografies, que ja tenen uns anys, em mostren sempre el mateix personatge: un pastor enfeinat en diferents moments del seu ofici, en el que crec descobrir el rostre colrat del restaurador que m’atén. Definitivament el local no és una franquícia. I em recreo en els estris, on puc llegir el pas dels anys. Amb l’ADN esvalotat, sempre em passa quan m’encaro amb espais que em recorden d’on vinc (l’avi matern era pastor a la Seu d’Urgell), m’adreço al propietari, disposada a aplicar-li el tercer grau. I s’hi avé. És una hora tranquil·la, els clients encara fan la migdiada, així que seiem i la fem petar.
El pastor transhumant pertany al nostre imaginari col·lectiu. I l’Enric Ponsico i Arnau, àlies El Barbes, que així s’anomena el meu amfitrió, ho va ser de pastor transhumant, segons m’explica. I tractant ramader. Un dels pocs representants qeu en queden d’aquells que van dedicar els seus millors anys a aquesta tradició mil·lenària. Nascut a la pallaresa Vall d’Àssua, on va aprendre l’ofici tot pasturant amb l’avi i el pare, l’amor per una estudiant de Magisteri el va dur a establir-se a les terres del pla. I va fer sort amb unes pastures a Suchs que li van permetre ampliar els seus negocis. L’Enric em serveix vi i la conversa s’allarga. Entre glop i glop, vaig descobrint el passat i el present d’un home que va estimar el seu ofici. La proliferació, però, de les farratgeres i els molins, la industrialització, el turisme i la febre urbanística van posar fi a les pastures. I a les seves activitats de ramader.
Avui, molts dels camins de la transhumància han esdevingut carreteres. I els pastors com l’Enric, desapareixen. Observo el rostre eixut del meu interlocutor, la pell bruna i clivellada d’hores de sol al ras i els ulls inquiets i de mirada astuta, com astuts devien ser els seus tractes ramaders a Andorra i les valls d’Aran i Benasc, a tenor del que explica. Així va fer els diners. La seva loquacitat, tot i que més continguda, em recorda la del malaurat Francisco Javier Martínez, l’inefable vinater de Paco Vinos, que també s’esplaiava explicant-me la vida, mentre em descobria nous vins.
Ara, l’Enric Ponsico, després d’un que altre tempteig en la restauració en altres zones lleidatanes, aboca les seves il·lusions en aquest restaurant que rescata de l’oblit tota una forma de vida. Estris i fotografies en donen fe, però, sobretot, els plats que serveix a taula, cuinats amb la mà experta del pastor, que no sols lluitava per reeixir en els tractes comercials i en l’acolliment, transport i cura de les ovelles, sinó que també havia de batallar amb els fogons.
Sovint, comme il faut, focs de llenya. En acomiadar-nos, em regala una rosa que, lluny de les inodores i quadribarrades de Sant Jordi, exhala un perfum intens. Li prometo tornar per tastar els plats. I si les costelles a la llosa, el ternasco, el conill farcit a la cassola, els embotits i formatges que la carta ofereix, són autèntics i olorosos com la rosa, el Museu del Pastó, m’haurà guanyat com a clienta habitual.

Signat: Marisa García Viñals (¡Tarde, querido!)
Font: LA MAÑANA, divendres 1 de maig de 2015 (pdf)

Anuncis

L’Escola de Pastors arriba a la sisena edició

L’Escola de Pastors del Pallars arriba aquest any a la sisena edició, amb un 70% dels alumnes vinculats al món ramader. Segons dades de l’escola, des dels inicis, el 2009, ha rebut 197 sol·licituds d’admissió. Més de 90 explotacions hi han participat com a tutors.

Més informació: Escola de Pastors de Catalunya
Font: SEGRE, dimecres 27 de novembre del 2013 (pdf)

La Vall d’Àssua, terra de novel·la

Narradors com Jaume Cabré o Maria Barbal han pouat en aquest racó del Pallars · L’escriptora Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua · L’acció de “Les veus del Pamano”, de Cabré, té lloc al principal nucli de la vall, Llessui, que anomena Torena · Les Trobades d’Escriptors al Pirineu s’han deixat de fer. Queden els llibres que n’han resultat

«La vall d’Àssua és part de la meva infantesa. La mare, d’Altron; el pare, de Rialp. Arribades les vacances d’estiu, el meu germà i jo viatjàvem a casa la padrina. Ell, llavors un noiet espavilat i àgil, contribuïa en alguna mesura als camps, en els tràfecs de la sega; a l’era, en la feina de mallar – dita també, batre -; del redall, als prats de farratge. Jo encara era xica i devia fer una mica de nosa enmig d’aquella activitat intensa, com una riuada, que semblava no poder tenir un final», diu Maria Barbal.
«Sense fixar-m’hi, escoltava les paraules de les dones, a la cuina, sovint a quieta veu entre el tapatge de cassoles i plats. Sentia també, o inconscientment escoltava, les converses de tots, a la llarga taula, durant el repàs – recorda Maria Barbal -. Tinc dues herències de la vall d’Àssua i són de dos colors. Una: la de la bellesa del paisatge, dels animals pròxims, de la despreocupació per raó de l’edat. Dues: l’herència de les paraules dient un passat tràgic, amb el mot guerra, en majúscula. Més tard, els fets que expliquen l’abandó de la hisenda. Del blanc i del negre, en va sorgir, primerament, Pedra de tartera. Tot seguit, La mort de Teresa, Mel i metzines i Càmfora. Més endavant, Camins de quietud i País íntim.
Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua. Però molts altres escriptors han pouat també en aquesta vall del Pallars Sobirà que pertany als municipis de Sort i de Rialp: Josep Virós (1905-1987), autor de Verd madur, de la qual es va fer una pel·lícula; Joan Lluís (1912-1999), autor d’El meu Pallars; Pep Coll, que ha recollit la mitologia d’aquesta contrada en bona part de les seves novel·les…
Tots els escriptors esmentats fins ara són nascuts al Pallars – Josep Virós és nascut a la mateixa vall d’Àssua, concretament a Llessui -. No hi és nascut, en canvi, qui ha projectat més aquesta vall a través de la literatura – i, de retop, a la televisió -, Jaume Cabré. Amb Les veus del Pamano, una novel·la molt ben travada, situada al principal nucli de la vall – Llessui (que Cabré rebateja amb el nom de Torena) -, Cabré trasllada el lector als anys quaranta, una època de pors, de silencis i d’heroïcitats – en aquesta zona les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat.
Què té la vall d’Àssua, que ha atret tants escriptors? Per què s’han fixat en aquesta vall i no en la del costat? «La natura hi és esplendorosa (i més aquest any, que ha estat plujós); a més, s’hi han mantingut molts aspectes de com es vivia i es treballava abans – diu Ferran Rella, autor del llibre Viatge literari pel Pallars Sobirà -. Per exemple, encara es fa la tria de les ovelles. Durant tot l’estiu, les ovelles han estat a la muntanya i per Sant Miquel els pastors es troben per emportar-se cadascú el seu ramat. El procés és llarg i laboriós. La ramada es troba tota en un corral i les ovelles es van fent passar, una a una, per un passadís amb diferents portes. Depenent del propietari de l’ovella, aquesta es fa entrar per una porta o per una altra. Les ovelles es coneixen per la marca que duen a l’esquena – explica Ferran Rella -. El que ja no es fa, però, és aprofitar la llana de les ovelles per fer matalassos – diu Rella -. Tots aquests detalls, i uns quants més, són explicats al Museu del Pastor, a Llessui, situat a l’edifici de l’antiga escola, avui tancada (es va traslladar a Sort a causa de la falta d’infants)», explica Ferran Rella, que ha organitzat durant una pila d’anys – del 1994 al 2011 – les Trobades d’Escriptors al Pirineu, un esdeveniment que, dissortadament, s’ha deixat de celebrar. Però queden les narracions dels qui hi han participat, ambientades en aquest preciós racó de món.

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Text de Daniel Romaní
Font: ARA-VIATGES LITERARIS, 16/06/2013 (pdf)

Sort estrena cabanes per allotjar pastors d’ovelles durant l’estiu

Inauguració · Ramaderia
Les obres dels edificis han costat, aproximadament, 20.000 euros

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va inaugurar ahir, juntament amb l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, dos cabanes ramaderes a les muntanyes de Seurí i Llessui que serviran de refugi als pastors durant els mesos d’estiu. A través d’un conveni amb les societats de propietaris de les dos muntanyes, ramaders aliens al territori hi pugen els animals al maig perquè hi pasturin fins Sant Miquel.
«Els pastors tenen en aquestes cabanes el que poden necessitar durant la seua estada a la muntanya», va assenyalar Sibís, abans d’especificar que els refugis compten amb 17 metres quadrats, en què es distribueixen un lavabo amb aigua corrent, una habitació amb llit i un petit escriptori, una xemeneia i una presa de corrent.
«És molt important que els pastors puguin carregar el mòbil, ja que és una eina bàsica per a ells, atès que han de comunicar als ramaders l’estat de les seues ovelles, o per si necessiten parlar amb el veterinari», va explicar Sibís.
Els 20.000 euros que han costat les obres de les cabanes han estat finançats per Agricultura, l’Obra Social La Caixa, la Federació de Criadors d’Oví, el consell del Sobirà, les societats de propietaris de les muntanyes i l’ajuntament de Sort.

Crònica de L.M.G. des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 23 de setembre del 2012 (pdf)

Sort recupera dos antiguas cabañas de pastor a más de 1.900 metros de altitud

Ganadería · Mejora
Estos habitáculos sirven para facilitar la vida y la permanencia de los pastores en la montaña

El conseller de Agricultura, Ramadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural, Josep Maria Pelegrí, inauguró ayer dos cabañas ganaderas en el término municipal de Sort. Estas cabañas se han construido con la financiación de la Obra Social La Caixa a través del convenio de colaboración firmado con el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
La construcción y rehabilitación de las cabañas como infraestructuras ganaderas en las zonas en las que habita el oso intenta facilitar la coexistencia de estos animales con la ganadería. La actuación ha representado una inversión de 40.000 euros, financiados íntegramente por la Obra Social de La Caixa. La construcción se llevó a cabo a propuesta de la FCOC y contó con la colaboración del Ayuntamiento de Sort.
Una de las cabañas fue construida de nuevo y la otra fue mejorada y revestida de piedra (antes era de madera). Las cabañas están ubicadas en la montaña, en pastos de gran altitud, a más de 1.900 metros. Estas infraestructuras son muy importantes en estas zonas para facilitar la vida y la larga permanencia de los pastores en altitud. Tienen una superficie aproximada de 18 m² y disponen de agua corriente, placas solares que les facilitarán electricidad y una chimenea.
La montaña de Llessui es la principal montaña ganadera de Catalunya. Aunque no es una zona con presencia habitual de osos, éstos pasan esporádicamente. Esto podría comportar un riesgo de ataque hacia algún rebaño, fundamentalmente de ovejas o cabras. Por esta razón, la actuación del Departament, que asume diferentes labores de apoyo a la ganadería, pretende que las cabañas mejoren y dignifiquen el trabajo de los ganaderos y pastores en zonas de grandes dificultades y de exposición a los fenómenos atmosféricos.

Font: LA MAÑANA, diumenge 23 de setembre del 2012 (pdf)

Camins de la vall d’Àssua

Viatges
Gastronomia, literatura, museografia, art i paisatge es donen la mà en aquesta bucòlica vall dels Pirineus
La població, malgrat que és escassa, conserva vives localitats de noms suggerents
El llegat romànic de la vall no només es concreta en les esglésies, sinó també en cada racó dels pobles
La xisqueta és una raça d’ovella molt ben adaptada al pasturatge de l’alta muntanya pirinenca
“Un paisatge de novel·la” és una original proposta turística per descobrir a peu la vall d’Àssua

Josep Maria Espinàs, Jaume Cabré, Maria Barbal i Josep Virós són alguns dels escriptors que han vinculat les seves obres als paratges de la pirinenca vall d’Àssua i a la veïna subcomarca del Batlliu (Pallars Sobirà).
El perquè de tanta literatura situada en aquests paratges bucòlics es pot trobar en causes molt diverses: en el cas de Maria Barbal, la vall i les altes muntanyes que l’envolten van ser casa seva durant la infància i l’adolescència, unes experiències que van influir molt en novel·les com ara Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines. Per a Jaume Cabré, la relació va sorgir de la casualitat d’un viatge per la comarca, que va engendrar la idea de Les veus del Pamano i, en part, també de la novel·la multipremiada i traduïda a més de 10 llengües Jo confesso. I pel que fa a Josep Maria Espinàs, les seves caminades el van portar fins al Pirineu lleidatà acompanyat per un jove Camilo José Cela, un relat bellament explicat al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que aviat es va convertir en una referència obligada per a tots els lectors de relats de viatges.
Es diu que la vall d’Àssua, situada a l’oest de Sort (capital de la comarca), ocupa una conca fluvial extensa que recull les aigües de l’imponent pic del Montsent de Pallars. Aquesta muntanya, que domina la comarca, també apareix a les novel·les dels autors citats, com si es tractés d’un gendarme encarregat de vetllar pel benestar dels seus habitants; una població que, tot i que és escassa, conserva vius els seus pobles amb noms tan suggerents com Llessui, Saurí, Sorre, Altron, Caregue, Escàs, Enviny, Pujalt o Surp; un seguit de poblets que viuen del turisme de muntanya, la ramaderia i l’agricultura, així com de la producció selecta de formatges.
Per descobrir la comarca un pot estirar diferents fils que, com Teseu al laberint del Minotaure, permeten seguir un itinerari o un altre. Es pot embastar una ruta per museus de la comarca, o anar a la recerca dels sabors locals, o traçar el camí a partir de les esglésies romàniques que decoren aquests pobles de pessebre o passejar per l’extensa xarxa de camins que recorren els principals racons de la vall on estan situades les obres dels escriptors citats. És una interessant i innovadora proposta per enllaçar pobles al ritme dels propis passos que, recentment, han inaugurat els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i altres ens públics.

Imprescindibles

Si un s’acosta a la vall d’Àssua per descobrir els seus museus, el recorregut ha d’incloure el Museu de les Papallones, a Pujalt, i l’Ecomuseu del Pastor de Llessui. El primer, situat a l’únic poble de la comarca des del qual es veu la Pica d’Estats, sostre de Catalunya, ha patit una necessària ampliació. El 27 d maig vinent s’inaugurarà la nova ubicació, un antic paller, en què el visitant podrà gaudir de la sala d’exposicions on es presenta l’extensa col·lecció de la parella de lepidopteròlegs Alfons Dolsa i Maria Teresa Albarrán. El matrimoni ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de les papallones. El museu presenta més de 4.000 insectes, dels 25.000 que conformen el seu fons.
Per la seva part, l’Ecomuseu del Pastor ens descobreix un ofici ancestral i molt arrelat a la història de la comarca, però que desgraciadament sembla que està en vies d’extinció. Situada a les antigues escoles de Llessui, la instal·lació compta amb uns aclaridors audiovisuals mitjançant els quals es pot veure i sentir com és el món dels pastors: els xiulets, els pastors, el bel de les ovelles, el lladruc dels gossos que acompanyen el ramat i la dringadissa de les esquelles d’alguns dels animals. Tot això amb la finalitat de sentir-nos transportats a una època no tan llunyana en què es treballava amb les mans i l’ajuda d’unes eines rudimentàries.
L’Ecomuseu també serveix de porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai natural que té els seus límits a un centenar de metres de Llessui.
El pròxim motiu de la visita a la vall d’Àssua és el seu ric llegat romànic. Es pot començar a endinsar-se a la comarca des de l’encimbellat poble d’Enviny. La seva parròquia, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera o de la Purificació, està situada a la part baixa del poble, separada d’ell per la carretera d’accés al nucli històric. A l’interior s’hi conserva una còpia del retaule gòtic (segle XV) que a principis del segle XX va ser venut pel rector i que, en l’actualitat, està exposat en dos museus dels Estats Units.
A prop d’Enviny també es conserven dues petites joies que mereixen una visita: les ermites romàniques de Sant Miquel i Sant Roc, en divers estat de conservació.
La pròxima parada se situa al petit poble de Saurí, als peus de Llessui i banyat pel Pamano, que ha donat nom a la novel·la de Jaume Cabré. Es diu que si des de Llessui es pot sentir el riu, és que la mort està a prop. D’aquest poble en destaca l’estructura medieval: les seves 50 cases conformen un nucli tancat que conserva un aire antic, ancestral, gairebé màgic, accentuat pel desnivell dels seus carrerons, que dibuixen múltiples racons on el temps no existeix.
A continuació, es pot pujar fins a les ruïnes de la veïna església de Sant Pere de Llessui, un racó molt literari on Jaume Cabré situa una de les principals escenes de la seva llorejada obra Les veus del Pamano. De l’església s’han conservat els absis i el seu altiu campanar, far de la vall, així com els famosos tres esglaons als quals l’autor fa referència a la novel·la.
Ja de tornada cap al fons de la vall, la pròxima visita ha de contemplar l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, de Surp. Aquesta interessant construcció se singularitza pel seu absis i el seu campanar decorat, un dels més bells de la comarca. La seva situació privilegiada, en un balcó des d’on es domina la comarca, hi afegeix un plus que justifica encara més la ruta.
Per als gastrònoms, un motiu per visitar la vall d’Àssua és la seva rica oferta. A més del be, especialment de la varietat local xisqueta – famosa per acompanyar el personatge de Puyol del programa de TV3 Crackòvia -, i de la xicoia o xicoira – brots tendres de dent de lleó que són la delícia de qualsevol amanida -, a la vall s’elaboren bons i exclusius formatges artesans. Destaquen especialment les formatgeries La Peça d’Altron i Casa Mateu. Adquirir els seus productes és com emportar-se la vall a casa.
Si el que es desitja és allotjar-se a la vall, hi ha diverses ofertes per a tots els gustos, des dels familiars Hostal Andreva i la Pensió Can Trilla, de Llessui, fins a l’Hotel Roch i l’Hostal Vall d’Àssua, d’Altron, una interessant oferta per viure la vall a fons.

Seguir la literatura

Per als lectors que d’una manera o d’una altra hagin coincidit amb les obres de Barbal, Cabré i Espinàs, entre altres, els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, han publicat, amb el títol genèric d’Un paisatge de novel·la, rutes literàries per la vall d’Àssua. Aquestes propostes serveixen d’excusa perfecta per descobrir els pobles seguint algun dels cinc itineraris que els dos ajuntaments posen a disposició del visitant.
Els dos primers trajectes solquen els camins que, des de Sort, pugen fins a Llessui rere els passos de Les veus del Pamano, unes rutes que segueixen amb gran saviesa els camins ancestrals que unien els pobles de la vall. Són unes pistes delimitades de paret de pedra seca en què encara ressonen els crits del sagal guiant el ramat o el cantar de les noies anant a festa major.
El tercer itinerari proposa enfilar-se fins als llacs pirinencs de la Mainera, entorn en el qual es desenvolupa la novel·la Verd madur, de Josep Virós, un recorregut només apte per a bons excursionistes, que passa al peu del Montsent de Pallars i s’endinsa fins a racons recòndits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les dues últimes rutes rendeixen homenatge a l’escriptora Maria Barbal, dos itineraris que permeten descobrir aquell entorn rural d’Altron i Olp, pobles on estan situades les novel·les Pedra de tartera i Mel i metzines. Són traçats fàcils de recòrrer. Però no hi ha un sol camí per seguir, ja que art, gastronomia, museografia i literatura es donen la mà per ajudar el visitant a descobrir aquests recòndits paratges del Pirineu lleidatà i enamorar-se’n per sempre.

MÉS INFORMACIÓ

Patronat de Turisme de Lleida
www.lleidatur.com
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Camí de la Cabanera, s/n. Sort
www.turisme.pallarssobira.cat
Vall d’Àssua
www.valldassua.cat

VISITES

Museu de les Papallones de Catalunya
Pujalt. Telèfons: 973.62.07.43/655.475.661
www.papallones.net
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua – Centre d’Informació de Llessui
Antigues escoles de Llessui.
Llessui. Telèfon: 973.62.17.98
www.parcsdecatalunya.net

MENJAR I DORMIR

Hostal Andreva
La Torre de Llessui
Telèfon: 973.62.17.23
Pensió Can Trilla
Llessui
Telèfon: 973.62.17.19
Hotel Roch
Altron
Telèfon: 973.62.17.59
Hostal Vall d’Àssua
Altron
Telèfon: 973.62.17.38

GASTRONOMIA

Formatges exclusius de muntanya
Altron i Surp acullen dues formatgeries artesanes de primer ordre. A La Peça d’Altron, per exemple, Juanita Quesada i Jaume Orteu elaboren un formatge fumat de forma tradicional, sense additius i a base de llet crua de vaca. Un viatge a la sinceritat que desprenen aquests neorurals que van plantar llavor al Pallars fa més de 30 anys. I a Surp es pot visitar Casa Mateu, un establiment on Clara i Dimas, procedents de Granollers, es van instal·lar a la comarca el 2005 per elaborar iogurts de llet d’ovella i un formatge semicurat multipremiat. El tou és un autèntic despertar dels sentits.

La Peça d’Altron
Camí de les Bordes, s/n
Altron. Telèfon: 973.62.17.32
Formatgeria Casa Mateu
Surp. Telèfon: 973.62.14.05
www.formatgeriacasamateu.com

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Crònica de Joan Portell Rifà
Font: IDEES+TELETODO, núm. 87, 04/05/2012 (pdf)

Sort obre el Mercat de Formatges Artesans Catalans

Avui recomanem

Dijous s’inaugura el Gran Mercat de Formatges Artesans Catalans, que inclou una àrea de tast. En l’obertura, es presentarà el catàleg Els nostres productors. Pallars Sobirà i el mapa de productes Ben nostres del municipi de Sort. A més de l’activitat promocional i comercial, divendres al migdia, la formatgeria Tros de Sort imparteix un taller d’aprofitament del formatge, i a la tarda hi haurà un tast de formatges de pastor a Tros de Sort, seguit d’un altre de formatges de pastures suïssos.

21.00
Sort · Of. Turisme i Parc del Riuet
Dies 5, 6 i 7

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dijous 5 d’abril del 2012 (enllaç)