Fer propostes pensant amb la gent de Lleida

Al darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel Partit Popular

En el darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel grup del Partit Popular. Una primera moció instava al Govern de la Generalitat a pagar als pagesos els plans de millora pendents dels anys 2012 i 2013, i obrir una nova convocatòria per aquest any 2014. L’impagament dels plans de millora suposa un cop fort per als pagesos, perquè representen el finançament del 40% de la inversió que fa l’agricultor per modernitzar les seves explotacions. Sigui en reg, en xarxes antipedra o en noves plantacions. És normal que els pagesos se sentin enganyats amb aquesta situació, sobretot si tenim en compte que el mateix president Mas al 2012, i el conseller d’Agricultura al 2013 (ho poden mirar a l’hemeroteca), van suggerir als afectats per les pedregades acollir-se a aquests plans de millora per pagar les inversions necessàries per instal·lar xarxes antipedra.
La segona moció del Partit Popular aprovada en el darrer Ple de la Diputació, demanava a la Direcció General de Carreteres que solucionés definitivament el problema dels despreniments de roques a la carretera C-13, en el tram comprés entre Llavorsí i Rialp, i que han provocat diversos tancaments de la carretera. Aquesta moció recollia la preocupació dels veïns del Pallars Sobirà i del mateix Consell Comarcal.
La tercera moció del PP aprovada per unaminitat demanava a la Generalitat instaurar la tarja de transport T-10 entre Lleida i els municipis de Vielha, la Seu d’Urgell, Sort, el Pont de Suert, Tremp i Solsona, a més de sol·licitar a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat que totes les targes T-10 puguin ser dispensades a les seus dels consells comarcals i a la seu central de Lleida de l’ATM, per oferir un millor servei a l’usuari. Aquesta moció la vam presentar perquè des del Partit Popular veiem una clara i flagrant discriminació de la Generalitat vers els habitants del Pirineu. No és que no hagin de tenir targes bonificades per viatjar a Barcelona, cosa que està molt bé, però en aquest tema es demostra una actitud clarament centralista, a la que ens tenen acostumats des de Barcelona.
El grup del Partit Popular de la Diputació va presentar aquestes tres mocions perquè considerem que són propostes que defensen el territori i vetllen pel benestar de la seva gent. Però a pesar de la unaminitat que va haver-hi al Ple per aprovar aquestes mocions, altres grups polítics van recriminar al grup del PP d’estar només pendent dels mitjans de comunicació per intentar «caçar» algun tema per fer una moció. És cert que la majoria de mocions es basen sobre temes que surten als mitjans de comunicació. I és el més normal, perquè el que fan els mitjans és recollir les preocupacions de la gent. Però almenys, gràcies a la manera de treballar que té el grup del Partit Popular de la Diputació, es van tractar al ple temes que preocupen als lleidatans.
També va haver grups polítics que ens van recriminar perquè consideren qu el PP només presenta mocions dirigides a la Generalitat. És clar, perquè és l’administració que té competències tan importants com agricultura, sanitat, educació, en la majoria de carreteres o el transport. Però aquests grups que ens critiquen va presentar en el darrer Ple mocions com la de l’avortament o la de la reforma del sector elèctric, que afecta a les plantes de cogeneració de tractament de purins, i que recrimina l’actuació del Ministeri d’Indústria. Podria dir que si a nosaltres ens acusen de presentar només mocions que estan dirigides a la Generalitat, també podria criticar que els altres grups només fan mocions dirigides al Govern de l’Estat. Però no ho faré, perquè jo sí sé reconèixer que totes dues mocions són legítimes, encara que amb la de l’avortament no hi vam estar gens d’acord.
Però pel que fa a la moció sobre les plantes de purins, el grup del Partit Popular va demostrar estar al costat dels ramaders. I va votar a favor de demanar al Ministeri d’Indústria una moratòria en l’aplicació d’aquesta Ordre ministerial.
L’altra moció, d’ERC, i recolzada per CiU i PSC, estava dirigida, com no podia ser d’una altra manera, al Govern d’Espanya. Era en contra de la reforma de l’admistració local que, segons aquests grups, pretén retallar poder als ajuntaments. Argumenten que els municipis perdran competències en matèria d’educació, de sanitat, de serveis socials. Però ningú diu que aquestes competències són de les comunitats autònomes, i no dels ajuntaments. I és la Generalitat qui ha de vetllar, en primera instància, per l’educació, per la sanitat i pels serveis socials. Precisament, la deixadesa de la Generalitat en els darrers anys ha fet que la majoria d’ajuntaments estiguin ara amb uns nivells d’endeutament preocupants, per voler seguir oferint, com ha de ser, uns serveis que, malauradament va deixar d’oferir la Generalitat. I no per falta de diners, si no per no voler prioritzar els seus recursos. Culpen al Govern de l’Estat de tot, quan ha sigut aquesta administració la que ha impulsat un pla de pagament a proveïdors, que ha permès pagar molts dels deutes que tenien els ajuntaments amb les empreses.
Si la Generalitat hagués fet els deures i no s’hagués gastat els diners amb ambaixades, amb polítiques identitàries i amb subvencions estratosfèriques, que moltes d’elles només serveixen per guanyar amics i tapar boques, ara no estarien cantant l’«Espanya ens roba». Ja ha sabut la Generalitat desviar l’atenció i enganyar a la gent, ja. Tenint-nos a tots distrets venent-nos una independència inviable de Catalunya i marejar la perdiu amb una consulta que al final no es farà. Si la Generalitat segueix anant per aquest camí, ni es pagaran els plans de millora pendents als pagesos ni hi haurà ajudes de transport pels habitants del Pirineu, malgrat s’hagi reclamat per unaminitat des de la Diputació de Lleida, gràcies a les mocions del Partit Popular.

Text de Salvador Puy, Secretari general del PP de Lleida i diputat provincial
Font: LA MAÑANA, diumenge 2 de març del 2014 (pdf)

Anuncis

Alícia, fes-te gran

Sra. Sánchez-Camacho:
Ets sens dubte una dona d’empenta, valenta i decidida. Mediàtica, t’has passat gairebé dos anys «tocant cuixa» amb el president Mas, com per demostrar als teus que el tenies al palmell de la mà, sempre buscant la foto. Després de les eleccions del 25-N, això canvia, ara has de petonejar Madrid, aquí s’ha acabat.
Els teus s’hi presten, ets el seu referent, però comencen els errors de bulto, guardaespatlles espanyols, entrevistes per fer mal, silencis de tres anys, protagonisme dels companys, més aviat semblen pinxos que homes de seny que haurien d’ésser els polítics. Ara et poses de peus a la galleda amb la immersió lingüística.
Catalunya terra d’acollida, com sempre, no pot tenir xarnegos, sinó docents i ensenyants com l’Aina Moll, Maria Rúbies, Mercè Agustí i tants d’altres. Com deia el president Pujol, és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho.
Fa anys es va fer una campanya institucional del mil·lenari de Catalunya. Quan els operaris arribaren al Sobirà per col·locar les empostissades, en trobaren unes que deien: «Els pallaresos ja hi érem». I era cert, ells hi eren des de feia temps.
És per això que m’atreveixo a fer-te aquesta reflexió: un dia deixa la contaminació de la costa i puja al Pallars Sobirà, pots triar Rialp, Sort, Llavorsí, Escaló, Tírvia, Esterri… no et cal escorta, som gent de pau. Sopa bé, passeja al vespre pel poble que hagis triat. Sentiràs bramar el riu i dormiràs bé.
L’endemà, lleva’t tard, esmorza bé. Agafa el cotxe i puja per qualsevol carretera, atura’t a qualsevol indret, seu a la riba de la carretera, de cara a una vall verda, segons els experts, podràs comptar fins dinou tonalitats de verds, tant a primavera com a la tardor, aguanta una bona estona, aviat sentiràs com aquella massa forestal va avançant cap a tu, entrant pels porus de la cara i la resta del cos, fins a engolir-te dins la massa verda, donant-te un benestar incommensurable, sentiràs coses increïbles, sensacions extraordinàries, entendràs moltes coses. T’hauràs fet gran i assolit la maduresa.
Ben cordialment,

Signat: Jordi Marimon i Sarra – Correu
Font: SEGRE, dijous 25 d’abril del 2013 (pdf)

Eleccions al Parlament 25-N

SORT

% escrutat 100
% participació 73

CiU
2012 vots 493 % 45
2010 vots 560 % 52

PSC
2012 vots 100 % 9
2010 vots 144 % 13

PP
2012 vots 70 % 6
2010 vots 57 % 5

ICV-EUiA
2012 vots 54 % 4
2010 vots 56 % 5

ERC
2012 vots 212 % 19
2010 vots 92 % 8

Ciutadans
2012 vots 10 % 0
2010 vots 30 % 2

SI
2012 vots 35 % 3
2010 vots 11 % 1

CUP
2012 vots 80 % 7
2010 vots %

PxC
2012 vots 0 % 0
2010 vots 1 % 0

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: ARA, dilluns 26 de novembre del 2012 (pdf)

«S’enrecorda de mi?»

De míting amb… Xavier Gabriel
Dretes · «El meu vot ha oscil·lat sempre entre PP i CiU, sobretot CiU», diu Gabriel
Loteria · Ningú sap què passaria amb la rifa de Nadal si Catalunya fos independent

Míting de Mariano Rajoy a la Llotja, el flamant Palau de Congressos de Lleida. Una trentena de joves es concentren a les portes de l’edifici i fan sonar xiulets i cassoles contra els que anem entrant. M’agafen del braç. És un militant de bona fe del PP que se m’acosta a l’orella i m’agraeix que hagi vingut. «Em pensava que no eres dels nostres». No tinc temps d’explicar-li que l’ARA m’ha encarregat anar als mítings de tots els partits. I anar-hi cada vegada amb una persona diferent. El meu company avui a Lleida és el venedor de loteria més famós del món. L’acte està a punt de començar. Que la sort ens acompanyi.

Una pèrdua de temps

Xavier Gabriel, propietari de l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, m’adverteix que si fos per ell no aniria ni a aquest ni a cap altre míting. «Són la pèrdua de temps més acollonant que hi ha». El personal de protocol del PP ens fa seure a la fila quatre, en dues butaques que fins a aquell moment estaven reservades a algú altre. Tenim l’escenari molt a prop, presidit pel lema del PP: Catalunya, sí; España, también. «És un eslògan intel·ligent. M’hauria agradat ser el publicista que se l’ha inventat». Per la megafonia sona l’himne del PP. És el senyal que Mariano Rajoy i Alícia Sánchez-Camacho estan a punt d’entrar a la sala. Xavier Gabriel s’identifica políticament: «El meu vot sempre ha oscil·lat entre PP i CiU, sobretot CiU». Diu amb orgull i honestedat que es considera un home de dretes. «Ja ho era quan vaig començar de grum en un banc de Lleida i ho continuo sent ara». Té una especial predilecció, però, per Àngel Ros, l’alcalde socialista de Lleida. «Ve del món de l’empresa, per això és tan hàbil gestionant».

Cara de pòquer

El propietari de La Bruixa d’Or segueix les intervencions dels líders populars en silenci i amb cara de pòquer. Xavier Gabriel només aplaudeix en una ocasió, quan Rajoy anuncia la paralització temporal dels desnonaments de les famílies més vulnerables. I corregeix no una sinó dues vegades Alícia Sánchez-Camacho. Quan la candidata del PP diu que la gestió de CiU ha sigut pitjor que la del tripartit («No és veritat, el tripartit ha sigut la desgràcia més gran de Catalunya») i quan Sánchez-Camacho afirma, entre aplaudiments, que si guanya el PP reduiran l’aportació del govern a TV3 («Aquí s’ha equivocat»). I una discrepància de fons de Xavier Gabriel amb el discurs de Rajoy: «Hauria de venir aquí a parlar de les empreses punteres de Lleida, que n’hi ha moltes. I no a perdre el temps criticant CiU. Respectar els altres és sagrat. Mai em deus haver sentit criticar cap altra administració de loteria».

La rifa de Nadal

Entre els possibles efectes secundaris de la independència de Catalunya, s’ha parlat molt de a quina lliga jugaria el Barça, però no s’ha dit res de què passaria amb la rifa de Nadal. ¿El 22 de desembre ens quedarem sense la cantarella dels nens de Sant Ildefons? Uns només tenen una vinculació lúdico-sentimental amb aquest sorteig. Però a Xavier Gabriel li va el negoci. «Una loteria catalana no és viable. Amb set milions i mig de persones no hi ha prou mercat». La Bruixa d’Or també nota la crisi. Calculen que aquest any els ingressos els baixaran un 5%, una tendència que es repeteix als últims exercicis. Mariano Rajoy s’ho fa venir bé, a mig discurs, per fer una referència a la loteria, «que aquí a Lleida és molt important». El públic s’ha girat cap a la butaca que ocupa Gabriel. Ell, que se sent observat, es tapa la boca com quan Messi parla en un camp de futbol i em xiuxiueja: «Li deuen haver dit que sóc aquí. Després anirem a saludar-lo».

Com el sexe

El discurs del PP contra la independència de Catalunya em recorda el que tenen els capellans amb el sexe. Els obsessiona de tal manera que contamina totes les seves paraules. Ens demanen que no caiguem en temptacions i derives separatistes i ens alerten dels perills que això tindria per a cadascun de nosaltres.
Si et masturbes et quedaràs cec, deien durant el franquisme els hermanos. Si Catalunya se separa d’Espanya, tindreu fronteres entre Lleida i Aragó i us haureu de canviar els cognoms, adverteix ara el PP. A Gabriel no li agrada el camí que ha agafat el president de la Generalitat: «Artur Mas s’ha deixat portar excessivament per la Diada. En moments d’eufòria o de depressió, com ara, no s’ha de prendre cap decisió. El govern espanyol ha de respectar més els catalans, però hem d’anar units».

Quaranta segons

S’acaba el míting del PP a Lleida. La comitiva del PP marxa corrent a agafar l’AVE cap a Tarragona. Quan Alícia Sánchez-Camacho ens veu, crida Rajoy pels passadissos de la Llotja. «¡¡Presidente, presidente!!» Fa les presentacions pertinents i assistim a la conversa entre Gabriel i el president del govern espanyol: «S’enrecorda de mi? Una vegada va venir a La Bruixa d’Or». «¡Cómo no!», contesta Rajoy. Encara no era president, llavors, m’aclareix Xavier Gabriel. Foto de família, i segona i última encaixada de mans. Tot plegat no dura més de 40 segons. «Els polítics, quan tenen tanta gent al seu voltant, no són ells. Ja els hi veus a la cara».

L’amo de La Bruixa d’Or
Xavier Gabriel és el propietari de l’administració de loteria La Bruixa d’Or, a la població pallaresa de Sort, famosa per haver donat consecutivament diversos premis de la grossa de Nadal. La seva administració de loteria ha fet famós el municipi arreu i ara està diversificant el seu negoci.

Text d’Albert Om
Font: ARA, diumenge 18 de novembre del 2012 (pdf)

El PP pasa «el rodillo» sobre las enmiendas de CiU para Lleida

Presupuestos Generales del Estado · Cámara Alta
La representación nacionalista en el Senado denuncia que los conservadores no han aceptado ni una de sus propuestas

Cero. Ése es el saldo de las enmiendas de CiU presentadas en el Senado para la provincia de Lleida que han merecido la consideración del PP. El grupo nacionalista habla de un hecho «sin precedentes en la democracia» y de «rodillo» popular. En total, han realizado 50 propuestas de modificación que tendrían un coste de 95 millones de euros, pero bajo el palio de la austeridad el partido de Gobierno las ha rechazado.
Así lo denunciaron ayer los senadores Ramon Alturo, Mayte Rivero y Manel Plana en una rueda de prensa en la que hablaron de agravios para el territorio de austeridad «asimétrica» y de «deslegitimación» de la mayoría absoluta del PP por su falta de diálogo y apertura con el resto de fuerzas.
Rivero hizo de portavoz de las enmiendas destinadas al territorio pirenaico, que suman 55 millones del total de las propuestas debido al «déficit histórico» de la montaña sobre el llano, sobre todo en materia de comunicaciones. Rivero apuntó directamente al Eje Pirenaico, al que se dedican hasta ocho enmiendas por valor de más de 20 millones de euros. La senadora recordó que esa demanda es tan antigua que hasta la propia ministra, Ana Pastor, respondió a sus demandas de forma equívoca: «Tenía el convencimiento de que ya estaba completado y acabado», de acuerdo a una conversación entre ambas.
Lejos de ser así, aclaró, sólo se ha ejecutado un 20% de toda la infraestructura (incluyendo los tramos que están fuera de Catalunya), por lo que CiU proponía dotación presupuestaria para obras como la variante de Gerri de la Sal (con 17,6 millones de euros), la de la Seu d’Urgell (300.000) o Pont de Suert (un millón) y estudios para diversos tramos: entre Adrall y Canturri o Canturri y Sort.
Otra de las reclamaciones importantes está en la conexión con Francia a través del túnel de Vielha, sobre todo en la boca norte, que Rivera calificó de auténtico «punto negro». Pero el millón de euros que cuesta el acondicionamiento según la enmienda de CiU no se puede rascar de otros sitios para el PP.
Otras partidas importantes que han desaparecido y que los nacionalistas querían recuperar son los planes de desarrollo rural para los dos Pallars y la Ribagorça catalana y aragonesa. Nada: seis millones de euros que tampoco han podido volver al territorio, denuncian.
Finalmente, Manel Plana destacó la incoherencia de que Lleida, como potencia agroalimentaria, esté aumentando sus exportaciones entre un 4 y un 6% y vea como sus «venas» – las infraestructuras – no mejoran. O que se desatiende el I+D+I en un sector que se está demostrando más dinámico ante la crisis.

Crònica d’Óscar Forradellas des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 23 de juny del 2012 (pdf)

Aclariment sobre les autovies de Lleida

Tribuna
El socialistes han sortit en tromba, criticant els PGE del 2012. És el més habitual quan no governen. I la diputada socialista per Lleida no podia ser una excepció. Es necessiten, no obstant, grans dosis de cinisme per traslladar al Partit Popular, que governa des de fa només quatre mesos, les responsabilitats dels errors i els malbarataments dels gairebé vuit anys de govern socialista, que obliguen a fer severs ajustos.
Si volem seguir en l’euro i no volem que ens intervinguin, aquests pressupostos han de servir per al sanejament de la nostra economia.

Com s’ha dit fins a la sacietat, aquests pressupostos tenen una característica principal. L’austeritat, obligada per excessos com el de l’últim pressupost, que es va tancar amb 90.000 milions d’euros de diferència entre els diners gastats i els ingressats. I quan es gasta més del que s’ingressa, ve el dèficit, el deute i el pagament obligat del principal i els interessos, que arriben a l’astronòmica xifra de 29.000 milions d’euros i que es converteixen en una de les principals partides de despesa de l’Estat.
A més, com que el dèficit heretat no ha sigut del 6 per cent, com assegurava el Govern de Zapatero, sinó del 8,5 per cent, per reduir-lo des d’aquesta xifra al 5,3 per cent exigit per Brussel·les, l’esforç ha de ser titànic, perquè cada punt de dèficit suposa 10.000 milions d’euros. Per això, si volem seguir en l’euro i no volem que ens intervinguin, aquests pressupostos han de servir per al sanejament de la nostra economia, sense el qual és impossible recuperar la inversió i l’activitat necessària per crear ocupació i garantir l’estat del benestar.
No obstant, des de l’òptica lleidatana, els PGE per al 2012 no estan tan malament, perquè la reducció respecte a l’anterior, l’últim pressupost socialista, és només del 7 per cent. Va ser precisament en aquest pressupost, en el de l’any 2011, on es va reduir la dotació per a Lleida en més d’un 30 per cent respecte al 2010. No cal ser gaire viu ni escrutar els comptes de l’Estat per comparar les enormes diferències entre les inversions que arriben a Lleida durant el període que va governar el Partit Popular, del 1996 al 2004, i les que no han arribat en l’etapa 2004-2012 del Govern de Zapatero.
N’hi ha prou de contemplar la realitat. L’AVE a Lleida, l’autovia Cervera-Igualada, el túnel de Vielha a la CN-230, la futura A-14 i el canal Segarra-Garrigues, executades o impulsds decisivament durant el Govern d’Aznar, són realitats que tots podem constatar. Com també és una altra realitat que aquestes inversions es van compaginar amb la creació de 5 milions de llocs de treball i la disminució de l’atur del 22 a l’11 per cent, la reducció del dèficit heretat del Govern de Felipe González del 7 per cent al dèficit zero, la supressió de l’IAE, la baixada dos vegades de l’IRPF i el compliment de totes les exigències que ens van permetre d’ingressar a l’Europa de l’euro, de la qual ara estem a punt de ser expulsats.
I què és el que s’ha fet des del 2004 fins al 2011, a part d’elevar l’atur de l’11 al 22 per cent i el dèficit zero al 8,5 per cent? Anem a les autovies, que és on concentra les seues crítiques la diputada socialista. Encara que no s’haguessin produït retallades no s’hauria pogut avançar. Perquè la construcció d’una autovia, o un tram, requereix una sèrie de fases prèvies que, durant aquests vuit anys de Rodríguez Zapatero, han estat absolutament paralitzades, com són l’estudi informatiu, l’informe públic, la redacció del projecte, la declaració de l’impacte ambiental o la licitació de l’obra.
Precisament, una de les claus perquè es mantingués viu el ritme de la inversió des del 1996 fins al 2004 és que s’escalonaven les referides fases prèvies en les diverses infraestructures perquè no es paralitzessin. Vegem les autovies més notables que afecten Lleida. En vuit anys, l’autovia A-22 Lleida-Osca no ha arribat ni al límit de la veïna província, per això en aquests PGE del 2012 comptarà amb una dotació per a l’execució d’11,3 milions d’euros.
Però l’autovia A-14 Lleida-Val d’Aran-frontera francesa és que ni s’ha començat. El cúmul de despropòsits que afecten aquesta autovia queda reflectit en el fet que no s’ha començat pel principi, com seria el més natural. És més, a l’estiu del 2010, l’anterior govern va decidir la rescissió de les obres del tram inicial Lleida-Rosselló, les expropiacions del qual encara estan per pagar. Com també ho estan la meitat de les expropiacions del tram Rosselló-Almenar, que és l’únic que s’ha finalitzat en aquests vuit anys i està pendent de posada en servei.
L’estat de la tramitació de la resta de l’autovia A-14, tan reclamada, sobretot ara, pels alcaldes de les poblacions afectades, és el següent. El més avançat és el tram Almenar-límit província de Lleida, que està en fase de redacció de projecte. El tram Sopeira-boca sud del túnel de Vielha i el tram túnel de Vielha-frontera francesa no han superat la fase de l’estudi informatiu, igual que pràcticament tots els trams de la CN-260, Eix Pirinenc, al seu pas per Lleida, tram Canturri-Adrall i variants de Senterada, Sort i la Seu d’Urgell. I encara no està aprovat el projecte del tram Xerallo-el Pont de Suert i el de la variant de Pobla de Segur.
Tampoc hi ha hagut temps en vuit anys ni tan sols que es redactés l’estudi informatiu de la A-27 Montblanc-Lleida. En vista de tot plegat s’ha de deduir, com he dit abans, que els abundants malbarataments socialistes d’aquests anys no només no s’han traduït en inversions per a Lleida, és que, a més, les diferents fases prèvies que es necessita superar per adjudicar i començar una obra estan pendents, cosa que demostra l’escassa voluntat política per emprendre-les.
Per tot plegat, el compromís d’aquest govern i de la ministra de Foment, Ana Pastor, és doble. D’una banda, sanejar l’economia per disposar de prou recursos per impulsar les infraestructures, i això es fa arribant a l’estabilitat pressupostària – per cert, la setmana passada hi va votar en contra el PSOE al Congrés, trencant el pacte a què es va arribar entre Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero. De l’altra, aprofitant aquests pressupostos d’austeritat i aquest temps per impulsar les fases prèvies que requereix la construcció d’una obra i que permet utilitzar les futures disponibilitats pressupostàries.

Text de José Ignacio Llorens Torres · Diputat PP per Lleida · President Comissió d’Agricultura del Congrés dels Diputats
Font: SEGRE, dijous 19 d’abril del 2012 (enllaç)