El Museu de les Papallones edita una revista

El Museu de les Papallones de Catalunya, a Pujalt (Sort), ha posat en marxa Addenda Naturae Pyrenaicae, una revista científica de naturalesa única a la província. La publicació es llança en format digital (addenda-naturae-pyrenaicae.eu) i en paper (a la venda al museu).

Més informació: Museu de les Papallones de Catalunya
Font: SEGRE, dissabte 8 de febrer del 2014 (pdf)

Anuncis

Insecte cavernícola del Pirineu de Lleida

Fauna · Entomologia · Descobreixen exemplars a Pujalt d’una espècie documentada per primera vegada l’any 1915 i que viu únicament en comarques de muntanya de Lleida i d’Osca

L'exemplar conservat al Museu de les Papallones (foto: Museu de les Papallones)

L’exemplar conservat al Museu de les Papallones (foto: Museu de les Papallones)

Investigadors del Museu de les Papallones de Catalunya, a Sort, han descobert al poble de Pujalt i els seus voltants exemplars d’una espècie d’insecte documentada per primera vegada l’any 1915 i que només es pot trobar en part del Pirineu de Lleida i d’Osca. A Lleida, s’ha detectat al Pallars Jussà, el Sobirà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i el Solsonès. El centre va assenyalar que aquesta espècie, emparentada amb els grills, és un «insecte cavernícola» que es pot veure en espais subterranis com coves i fins i tot soterranis i cellers de cases. Fa uns set centímetres amb les potes esteses. El Museu en conserva un exemplar dissecat en la seua exposició permanent.
«És la primera vegada que hem trobat aquests insectes en una zona situada tan al nord», va explicar Alfons Dolsa, entomòleg del Museu de les Papallones, que va apuntar que el nucli de Pujalt, a Sort, «és la zona més septentrional que poden habitar». Dolsa va indicar que es tracta d’una espècie coneguda per a nombrosos habitants de les comarques del Pirineu, encara que sovint passa desapercebuda, ja que són molts els que desconeixen que «es tracta d’una espècie endèmica, que només es pot trobar aquí i en part de la Franja».

Més informació: Museu de les Papallones de Catalunya
Font: SEGRE, dimarts 3 de setembre del 2013 (pdf)

El Festival de Música Antiga dels Pirineus crece con un 25% más de público

Valoración · Del 12 de julio al 24 de agosto · El FeMAP se despide con un total de 4.000 asistentes que han disfrutado de 40 conciertos en 20 municipios diferentes

El Festival de Música Antiga dels Pirineus cierra su tercera edición con un 25% más de público que el año anterior. Después de ofrecer 40 actuaciones entre el 12 de julio y el 24 de agosto, el FeMAP se despide con un total de 4.000 asistentes.
El Festival culminó la edición con tres conciertos de los grupos Ars Nova y Subtilior Ensemble, dos grupos venidos de Polonia, país invitado, que introdujo la música renacentista de su país a la Pobla de Segur, a la Seu d’Urgell y a Ordino. Con estas actuaciones culminó también la colaboración con el Ministerio de Cultura polonés, que ha permitido que durante el festival se haya descubierto una pequeña muestra de la música antigua polonesa, a través de un total de seis conciertos con las actuaciones de dos formaciones de prestigio del país invitado.
Además del aumento de visitantes, el FeMAP también puede presumir de haber vendido todas las entradas en siete de los conciertos programados, incluyendo las actuaciones del contratenor Xavier Sabata en las localidades de Avià y Puigcerdà, el concierto de la Accademia de Piacere en el Estany Gento de la Vall Fosca o los conciertos de La Ritirata en Sort [sic] y en Guardiola de Berguedà, entre otros. La venta de paquetes turísticos, que se inició en esta edición, también ha contribuido a este éxito. El FeMAP ha ofrecido más de 50 paquetes que combinaban conciertos con ofertas de alojamiento y propuestas culturales y gastronómicas. Destaca también la colaboración con la Associació Fònics para la creación del Curs del Festival de Música Antiga dels Pirineus, una escuela de verano exclusiva dirigida por el tenor Lluís Vilamajó.
Para el 2014, se prevé incrementar el nombre de municipios participantes, así como seguir buscando atractivos, como ofrecer un concierto en el Estany Gento, donde el público sólo podrá acceder en teleférico.

Més informació: Ajuntament de Sort
Crònica d’A.V. des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dimarts 27 d’agost del 2013 (pdf)

Dia dels Museus en més de 20 equipaments de tot Lleida

Política cultural · Celebració
A la capital del Segrià, vuit centres organitzen avui activitats fins a la mitjanit

Una vintena d’equipaments i centres museístics de les comarques de Lleida celebraran avui el Dia Internacional dels Museus amb jornades de portes obertes i diverses activitats de difusió. A més, vuit museus i sales de la capital del Segrià repetiran l’experiència dels últims anys de la Nit dels Museus, amb obertura fins a la mitjanit i activitats especials de promoció dels seus respectius fons.
La regidora de Cultura de Lleida, Montse Parra, va presidir ahir la presentació d’aquest programa d’actes juntament amb els responsables dels vuit espais expositius. Així, el Museu Morera hi posarà la nota virtual amb una viquimarató al voltant de l’exposició de fotografies de Gili i Roig. El Museu de Lleida oferirà un espectacle teatral al voltant de les pintures medievals de la Pia Almoina. CaixaForum ha organitzat visites guiades especials a l’exposició que va inaugurar dimecres d’obres de la col·lecció privada de Carmen Thyssen.
La Panera inaugurarà una exposició d’una col·lecció privada d’art contemporani i també estrenarà una mostra on line. El Museu de l’Aigua oferirà un espectacle de dansa, vídeo i fotografia. El Roda-Roda presentarà un cotxe del 1905, el més antic que ha exhibit fins ara al museu. Art i música electrònica a la Fundació Vallpalou i obres inèdites amb tast de cervesa de Lleida a la Fundació Sorigué completen aquesta oferta cultural fins a la mitjanit.

AGENDA DEL DIA

Altres centres
Portes obertes al Museu del Torró i la Xocolata d’Agramunt i de Papallones de Pujalt (Sort).

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dissabte 19 de maig del 2013 (pdf)

¿Qué us agrada més del Pallars Sobirà?

LA PREGUNTA

Jordi Abella
Dirigeix l’Ecomuseu d’Esterri
«Una comarca de gran valor natural i cultural»
El Pallars Sobirà és una comarca d’un gran valor natural i cultural, on es poden portar a terme interessants projectes de desenvolupament local i territorial. Disposa d’importants recursos, com el paisatge, la naturalesa i el patrimoni (material i immaterial), que ajuden a crear productes d’alta qualitat per a propostes de futur sostenibles».

Josep Taribó
Hoteler de Pujalt
«Activitats per a totes les estacions l’any»
M’agraden les possibilitats que ofereix la comarca durant tot l’any: des de l’esquí a l’hivern, als esports d’aventura a la primavera, les excursions i el senderisme a l’estiu, i la recerca bolets a la tardor. També els canvis de colors que hi ha en el paisatge en les diferents estacions»

Flórido Dolcet
Associació Empreses d’Aventura
«Hi ha una gran oferta d’esports d’aventura»
Les coses que més m’agraden del Pallars Sobirà són sens dubte la seva àmplia oferta per practicar esports d’aventura, com ara el ràfting, el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, la gastronomia i el poble de Sort, així com la gran oferta turística de què disposa la comarca en general».

Agustí Farré
Director Cooperativa del Pallars
«Les petites i les mitjanes parcel·les»
Veure les petites i mitjanes parcel·les que componen el paisatge del Pallars Sobirà i que, malgrat el seu desnivell i altres variades dificultats, els nostres cada dia més escassos ramaders segueixen cultivant. És aquesta representació del treball el que dóna encant al nostre paisatge.»

Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 18 d’abril del 2013 (pdf)

«S’ha de resoldre ja la identitat de Catalunya»

Gent corrent · Albert de Moner
Pagès. Viu a la casa que va aixecar la seva família fa 500 anys. Arrel profunda per a un ideal amb amplis horitzons

La capital del Pallars Sobirà, Sort, té 14 nuclis agregats. En un d’aquests nuclis, Pujalt, va néixer i viu Albert de Moner, una persona que coneix els avantatges de matinar. Ho ha fet tota la vida i ha mantingut el patrimoni de Casa Beta – terres de conreu i granja de vaques i vedells – que han suat 16 generacions. L’Albert té 42 anys, està casat, és pare de tres fills i presideix la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus.

Qui té clar els números de la no Espanya?
De tots els profetes econòmics que estem escoltant, a favor i en contra de la independència, ens hauríem de quedar amb un punt intermedi. No som ni Xipre ni Finlàndia, i crec que l’economia de la Catalunya independent no seria un camí de roses, però tampoc una catàstrofe.
¿No tem possibles boicots?
Gràcies a declaracions de certs responsables polítics, ja fa temps que a Espanya ens tenen mania. Però Espanya també és molt dependent de Catalunya i jo crec que de la manera com s’ha iniciat ara el camí cap a la independència, si es fa amb tranquil·litat i pedagogia, aclarint tots els dubtes, la relació de Catalunya i Espanya com a veïns pot ser millor que mai. Em sembla impensable que aquí es deixi de consumir pernil de Salamanca o que a Saragossa deixin de comprar embotits Tarradellas.
¿Creu que Espanya dóna per fet que Catalunya se n’anirà si hi ha quòrum?
Crec que qui ha tingut més clar que un dia o altre marxaríem són els espanyols. Per això la N-260 sembla un camí de carro i la N-2 i els accessos portuaris s’han parat i es plantegen un túnel que travessi els Pirineus d’Aragó a França. Del que Madrid ha fet amb Catalunya, aquí en diem cornut i pagar el beure. Un important empresari carni del nord d’Itàlia em va dir una vegada: «Nosaltres també tenim la sensació que Roma ens roba, però mai es burla de nosaltres».
¿L’avançament de les eleccions a Catalunya es pot llegir com un succedani de referèndum?
Sí, perquè té nassos que la Constitució naixés per a la democràcia i que ara sigui l’obstacle per exercir-la. De totes maneres, avançar les eleccions em sembla un acte de valentia i de noblesa per Artur Mas. Amb tota la retallada aplicada, fa falta valor per tornar a demanar el vot. Però aquell milió i mig de persones que van sortir al carrer ha desencadenat aquest procés i és molt noble ara consultar al poble.
¿I si es recondueixen les converses amb Rajoy i s’aconsegueix pactar?
Jo crec que estem en un punt de no retorn i que és una responsabilitat de Catalunya definir d’una vegada per sempre la seva identitat. No podem passar aquest deure a una altra generació, els ho hem de deixar resolt. Des del punt de vista polític, econòmic i cultural, que sàpiguen i puguin dir sense complexos de quin país són. No hi ha res pitjor que pensar que el teu carnet d’identitat és d’un altre. La identitat de Catalunya l’hem de resoldre ja.
¿Quins aspectes defineixen la seva catalanitat?
La meva manera de ser i de treballar. I que se’m posi la pell de gallina quan sento Els segadors i no amb l’himne d’Espanya. Que m’emocionin els castellers i no els toros. Sento que visc en un país amb una llengua i una cultura molt diferents de les d’un extremeny o un de Saragossa. Per això vull que el meu conseller vagi a Brussel·les a pactar, sense passar per Madrid.
¿Entre els pilars de la Catalunya independent que desitja, hi ha una sola llengua oficial?
No té per què ser així. El català pot conviure amb el castellà tranquil·lament. Com més llengües cooficials té un país, més gran és la seva cultura. Jo voldria que els meus fills aprenguessin bé català, castellà, anglès i, si poden, alemany.
Mentrestant, Mas encara no s’ha definit clarament.
Ja ho farà. Puc estar més o menys d’acord amb ell, però sí que tinc clar que el nucli dur d’aquest Govern no és irresponsable per portar aquest país a l’atzar. Crec que la gent del carrer ens preguntem coses que ells ja tenen clares. Potser no ho diuen per estratègia, o com a part del procés, però ho diran.

Entrevista de Carme Escales
Font: EL PERIÓDICO, dimarts 2 d’octubre del 2012 (pdf)