ENDESA millora la seguretat d’una línia de mitjana tensió de Sort

Energia · Xarxes

ENDESA ha finalitzat els treballs per millorar una línia de mitjana tensió a Sort, una inversió de prop de 60.000 euros amb l’objectiu de garantir la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric als usuaris del nucli urbà de Sort i les poblacions d’Altron, Bernui, Llessui i Seurí. Així ho va anunciar ahir la companyia elèctrica, que va apuntar que els treballs han consistit en la renovació d’1 quilòmetre de cablatge, amb la instal·lació d’un nou cable de més prestacions i seguretat.
Així mateix, s’han substituït set suports de fusta deteriorats per l’acció de les aus per altres de metàl·lics, i s’ha instal·lat un nou aïllament polimèric, fabricat a base de fibra de vidre i silicona.
D’altra banda, els treballs han servit per instal·lar diferents elements de seguretat en la línia per reduir al màxim possibles accidents per col·lisions o l’electrocució d’aus. En aquest sentit, la companyia ha instal·lat fundes aïllants i dispositius per evitar que els ocells es posin a la línia. Aquesta actuació s’engloba en el pla de millora de la xarxa elèctrica al Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dijous 29 d’agost del 2013 (pdf)

Anuncis

Abiertas las inscripciones para la 4ª edición de la Rialp Matxicots

Alpinismo · La cita será los días 14 y 15 de septiembre

Ya están abiertas las inscripciones para la 4a edición de la Rialp Matxicots. El fin de semana del 14 y 15 de septiembre se celebrará una de las carreras de montaña más reconocidas de Catalunya y en el admirable paisaje de la comarca del Pallars Sobirà, Pirineo de Lleida.
Se disputarán tres carreras durante todo el fin de semana: la Rialp Matxicots Extrem – de 82 km y 5800 m de desnivel positivo -, la Rialp Matxicots Marató – de 42 km y 3200 m de desnivel positivo -, y la Rialp Matxicots Popular, de 17 km y 1200 m de desnivel positivo.
Una de las grandes novedades en esta edición se encuentra en el recorrido, donde se pasará por los pueblos de Altron y Seurí, mejorando la espectacularidad del itinerario. Los participantes podrán disfrutar del deslumbrante paisaje natural de la Vall d’Àssua para adentrarse en lugares únicos como la fuente de Libeto, el paraje denominado la Virgen de la Montaña, en Caregue; la Serra de Posa, el pueblo abandonado de Sant Romà de Tavèrnoles por donde sólo se accede por un estrecho camino; así como descubrir los búnkeres de la Guerra Civil en Roní.
En la pasada edición, el vencedor en la Rialp Matxicots Extrem fue Jaume Folguera, con un tiempo de 10 horas, 51 minutos y 47 segundos. El tarrasense se desmarcó del resto de participantes desde el inicio de la carrera y coronó como el primer clasificado el Montsent de Pallars de 2.883 metros de altura, siendo el pico más alto de todo el recorrido.
Después, Folguera mantendría su ventaja en solitario hasta la meta. En categoría femenina, se impuso Berta Moreno con un tiempo de 14 horas, 39 minutos y 18 segundos. La organización de la Rialp Matxicots hace meses que trabaja en la edición del año 2013 y, recientemente, estuvo presente en la Expo Sports Trail de la Marató de Barcelona.

Més informació: Rialp Matxicots
Font: LA MAÑANA, dimarts 30 d’abril del 2013 (pdf)

Entra en servicio la depuradora de Roní

Aguas · 17 depuradoras en el Sobirà
El tratamiento del agua hará posible su reutilización, que mantendrá el caudal ecológico

La Agència Catalana de l’Aigua ha puesto en servicio la depuradora y los colectores en el municipio de Roní, en la comarca del Pallars Sobirà. Esta actuación ha costado 342.000 euros, que han sido financiados en un 80% por el Fondo de Cohesión Social Europea, y ha consistido en una depuradora compacta subterránea con tratamiento biológico, diseñada para un caudal de 120 m³ al día. El agua depurada se volverá al río Noguera Pallaresa contribuyendo de esta forma a su mejora medioambiental.
El tratamiento del agua hará posible una reutilización indirecta o no planificada que mantendrá el caudal ecológico del río y el aprovechamiento para usos urbanos, agrícolas y industriales.
Esta es la decimoséptima estación depuradora en servicio en la comarca junto con las demás plantas de Alins, Altron, Àreu, Escaló, Estaís, Espot, Esterri d’Àneu, Gerri de la Sal, la Guingueta d’Àneu, Llessui, Rialp, Sort, Seurí (Sort), Tavascan, Tírvia i Vall de Cardós.
El Programa de Saneamiento de Aguas Residuales Urbanas 2005 tiene el objetivo de mejorar el saneamiento de la población.

Font: LA MAÑANA, dijous 22 de novembre del 2012 (pdf)

Sort estrena cabanes per allotjar pastors d’ovelles durant l’estiu

Inauguració · Ramaderia
Les obres dels edificis han costat, aproximadament, 20.000 euros

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va inaugurar ahir, juntament amb l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, dos cabanes ramaderes a les muntanyes de Seurí i Llessui que serviran de refugi als pastors durant els mesos d’estiu. A través d’un conveni amb les societats de propietaris de les dos muntanyes, ramaders aliens al territori hi pugen els animals al maig perquè hi pasturin fins Sant Miquel.
«Els pastors tenen en aquestes cabanes el que poden necessitar durant la seua estada a la muntanya», va assenyalar Sibís, abans d’especificar que els refugis compten amb 17 metres quadrats, en què es distribueixen un lavabo amb aigua corrent, una habitació amb llit i un petit escriptori, una xemeneia i una presa de corrent.
«És molt important que els pastors puguin carregar el mòbil, ja que és una eina bàsica per a ells, atès que han de comunicar als ramaders l’estat de les seues ovelles, o per si necessiten parlar amb el veterinari», va explicar Sibís.
Els 20.000 euros que han costat les obres de les cabanes han estat finançats per Agricultura, l’Obra Social La Caixa, la Federació de Criadors d’Oví, el consell del Sobirà, les societats de propietaris de les muntanyes i l’ajuntament de Sort.

Crònica de L.M.G. des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 23 de setembre del 2012 (pdf)

Un avenç al Pallars

Sort, capital del Pallars Sobirà, disposarà aviat d’un escorxador ampliat d’acord amb les potencialitats d’una comarca curosa amb tot el cicle de la carn de consum.
Hi ha una carn excel·lent en aquella contrada. La més pròpia i mengívola és la d’ovella xisqueta. No té res a veure el gust i la textura d’una mitjana de xai menjada allí amb la impressió que tenim si en posem a taula una comprada a Barcelona. Diuen que el transport d’aquesta mena de bestiar – engabiat de manera inhumana com els humans en un tren de rodalies – transforma les qualitats de la carn. L’animal pateix, sua amb escreix, i això es nota. En la xisqueta menjada a Sort o en el seu entorn no hi trobareu el gust de llana tosca que té el corder que arriba a les ciutats.
L’ampliació de l’escorxador de Sort millorarà el sacrifici de totes les espècies de bestiar. Les xisquetes que pasturen pels vessants de Saurí i Llessui tenen bona fama, però també les vedelles brunes i els pollins que els ramaders de la vall d’Àssua avien amunt, cap als prats que s’enlairen fins als rocams del Montsent.
Millorarà tot el tractament. Les operacions d’escorxar i d’especejar, sempre ingrates per a la gent sensible que no és de l’ofici, i també la d’envasar, que és determinant en l’aprofitament absolut dels porcs. La xisqueta i la bruna tenen renom, però també les meravelles que la saviesa pairal aconsegueix en manipular totes les parts del porc. El xolís i la secallona són dos monuments de la cansaladeria pallaresa, com ho és també la girella, un genuí embotit de xai.
El nou escorxador de Sort s’ha projectat per desplegar-hi dues línies de tractament: la convencional i l’ecològica. Tot això està molt bé si va acompanyat de programes que fomentin la ramaderia. A Sort ja es fan. Cal no descurar la formació del jovent en els oficis ramaders, com el de xollar, i cal difondre les virtuts del bestiar que neix i creix en condicions naturals òptimes. La vida dels animals que van a l’escorxador determina la seva bondat gastronòmica més enllà de la mort.

Text de Josep Maria Casasús – La columna
Font: EL PUNT-AVUI, dilluns 27 d’agost del 2012 (pdf)

Camins de la vall d’Àssua

Viatges
Gastronomia, literatura, museografia, art i paisatge es donen la mà en aquesta bucòlica vall dels Pirineus
La població, malgrat que és escassa, conserva vives localitats de noms suggerents
El llegat romànic de la vall no només es concreta en les esglésies, sinó també en cada racó dels pobles
La xisqueta és una raça d’ovella molt ben adaptada al pasturatge de l’alta muntanya pirinenca
“Un paisatge de novel·la” és una original proposta turística per descobrir a peu la vall d’Àssua

Josep Maria Espinàs, Jaume Cabré, Maria Barbal i Josep Virós són alguns dels escriptors que han vinculat les seves obres als paratges de la pirinenca vall d’Àssua i a la veïna subcomarca del Batlliu (Pallars Sobirà).
El perquè de tanta literatura situada en aquests paratges bucòlics es pot trobar en causes molt diverses: en el cas de Maria Barbal, la vall i les altes muntanyes que l’envolten van ser casa seva durant la infància i l’adolescència, unes experiències que van influir molt en novel·les com ara Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines. Per a Jaume Cabré, la relació va sorgir de la casualitat d’un viatge per la comarca, que va engendrar la idea de Les veus del Pamano i, en part, també de la novel·la multipremiada i traduïda a més de 10 llengües Jo confesso. I pel que fa a Josep Maria Espinàs, les seves caminades el van portar fins al Pirineu lleidatà acompanyat per un jove Camilo José Cela, un relat bellament explicat al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que aviat es va convertir en una referència obligada per a tots els lectors de relats de viatges.
Es diu que la vall d’Àssua, situada a l’oest de Sort (capital de la comarca), ocupa una conca fluvial extensa que recull les aigües de l’imponent pic del Montsent de Pallars. Aquesta muntanya, que domina la comarca, també apareix a les novel·les dels autors citats, com si es tractés d’un gendarme encarregat de vetllar pel benestar dels seus habitants; una població que, tot i que és escassa, conserva vius els seus pobles amb noms tan suggerents com Llessui, Saurí, Sorre, Altron, Caregue, Escàs, Enviny, Pujalt o Surp; un seguit de poblets que viuen del turisme de muntanya, la ramaderia i l’agricultura, així com de la producció selecta de formatges.
Per descobrir la comarca un pot estirar diferents fils que, com Teseu al laberint del Minotaure, permeten seguir un itinerari o un altre. Es pot embastar una ruta per museus de la comarca, o anar a la recerca dels sabors locals, o traçar el camí a partir de les esglésies romàniques que decoren aquests pobles de pessebre o passejar per l’extensa xarxa de camins que recorren els principals racons de la vall on estan situades les obres dels escriptors citats. És una interessant i innovadora proposta per enllaçar pobles al ritme dels propis passos que, recentment, han inaugurat els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i altres ens públics.

Imprescindibles

Si un s’acosta a la vall d’Àssua per descobrir els seus museus, el recorregut ha d’incloure el Museu de les Papallones, a Pujalt, i l’Ecomuseu del Pastor de Llessui. El primer, situat a l’únic poble de la comarca des del qual es veu la Pica d’Estats, sostre de Catalunya, ha patit una necessària ampliació. El 27 d maig vinent s’inaugurarà la nova ubicació, un antic paller, en què el visitant podrà gaudir de la sala d’exposicions on es presenta l’extensa col·lecció de la parella de lepidopteròlegs Alfons Dolsa i Maria Teresa Albarrán. El matrimoni ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de les papallones. El museu presenta més de 4.000 insectes, dels 25.000 que conformen el seu fons.
Per la seva part, l’Ecomuseu del Pastor ens descobreix un ofici ancestral i molt arrelat a la història de la comarca, però que desgraciadament sembla que està en vies d’extinció. Situada a les antigues escoles de Llessui, la instal·lació compta amb uns aclaridors audiovisuals mitjançant els quals es pot veure i sentir com és el món dels pastors: els xiulets, els pastors, el bel de les ovelles, el lladruc dels gossos que acompanyen el ramat i la dringadissa de les esquelles d’alguns dels animals. Tot això amb la finalitat de sentir-nos transportats a una època no tan llunyana en què es treballava amb les mans i l’ajuda d’unes eines rudimentàries.
L’Ecomuseu també serveix de porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai natural que té els seus límits a un centenar de metres de Llessui.
El pròxim motiu de la visita a la vall d’Àssua és el seu ric llegat romànic. Es pot començar a endinsar-se a la comarca des de l’encimbellat poble d’Enviny. La seva parròquia, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera o de la Purificació, està situada a la part baixa del poble, separada d’ell per la carretera d’accés al nucli històric. A l’interior s’hi conserva una còpia del retaule gòtic (segle XV) que a principis del segle XX va ser venut pel rector i que, en l’actualitat, està exposat en dos museus dels Estats Units.
A prop d’Enviny també es conserven dues petites joies que mereixen una visita: les ermites romàniques de Sant Miquel i Sant Roc, en divers estat de conservació.
La pròxima parada se situa al petit poble de Saurí, als peus de Llessui i banyat pel Pamano, que ha donat nom a la novel·la de Jaume Cabré. Es diu que si des de Llessui es pot sentir el riu, és que la mort està a prop. D’aquest poble en destaca l’estructura medieval: les seves 50 cases conformen un nucli tancat que conserva un aire antic, ancestral, gairebé màgic, accentuat pel desnivell dels seus carrerons, que dibuixen múltiples racons on el temps no existeix.
A continuació, es pot pujar fins a les ruïnes de la veïna església de Sant Pere de Llessui, un racó molt literari on Jaume Cabré situa una de les principals escenes de la seva llorejada obra Les veus del Pamano. De l’església s’han conservat els absis i el seu altiu campanar, far de la vall, així com els famosos tres esglaons als quals l’autor fa referència a la novel·la.
Ja de tornada cap al fons de la vall, la pròxima visita ha de contemplar l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, de Surp. Aquesta interessant construcció se singularitza pel seu absis i el seu campanar decorat, un dels més bells de la comarca. La seva situació privilegiada, en un balcó des d’on es domina la comarca, hi afegeix un plus que justifica encara més la ruta.
Per als gastrònoms, un motiu per visitar la vall d’Àssua és la seva rica oferta. A més del be, especialment de la varietat local xisqueta – famosa per acompanyar el personatge de Puyol del programa de TV3 Crackòvia -, i de la xicoia o xicoira – brots tendres de dent de lleó que són la delícia de qualsevol amanida -, a la vall s’elaboren bons i exclusius formatges artesans. Destaquen especialment les formatgeries La Peça d’Altron i Casa Mateu. Adquirir els seus productes és com emportar-se la vall a casa.
Si el que es desitja és allotjar-se a la vall, hi ha diverses ofertes per a tots els gustos, des dels familiars Hostal Andreva i la Pensió Can Trilla, de Llessui, fins a l’Hotel Roch i l’Hostal Vall d’Àssua, d’Altron, una interessant oferta per viure la vall a fons.

Seguir la literatura

Per als lectors que d’una manera o d’una altra hagin coincidit amb les obres de Barbal, Cabré i Espinàs, entre altres, els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, han publicat, amb el títol genèric d’Un paisatge de novel·la, rutes literàries per la vall d’Àssua. Aquestes propostes serveixen d’excusa perfecta per descobrir els pobles seguint algun dels cinc itineraris que els dos ajuntaments posen a disposició del visitant.
Els dos primers trajectes solquen els camins que, des de Sort, pugen fins a Llessui rere els passos de Les veus del Pamano, unes rutes que segueixen amb gran saviesa els camins ancestrals que unien els pobles de la vall. Són unes pistes delimitades de paret de pedra seca en què encara ressonen els crits del sagal guiant el ramat o el cantar de les noies anant a festa major.
El tercer itinerari proposa enfilar-se fins als llacs pirinencs de la Mainera, entorn en el qual es desenvolupa la novel·la Verd madur, de Josep Virós, un recorregut només apte per a bons excursionistes, que passa al peu del Montsent de Pallars i s’endinsa fins a racons recòndits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les dues últimes rutes rendeixen homenatge a l’escriptora Maria Barbal, dos itineraris que permeten descobrir aquell entorn rural d’Altron i Olp, pobles on estan situades les novel·les Pedra de tartera i Mel i metzines. Són traçats fàcils de recòrrer. Però no hi ha un sol camí per seguir, ja que art, gastronomia, museografia i literatura es donen la mà per ajudar el visitant a descobrir aquests recòndits paratges del Pirineu lleidatà i enamorar-se’n per sempre.

MÉS INFORMACIÓ

Patronat de Turisme de Lleida
www.lleidatur.com
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Camí de la Cabanera, s/n. Sort
www.turisme.pallarssobira.cat
Vall d’Àssua
www.valldassua.cat

VISITES

Museu de les Papallones de Catalunya
Pujalt. Telèfons: 973.62.07.43/655.475.661
www.papallones.net
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua – Centre d’Informació de Llessui
Antigues escoles de Llessui.
Llessui. Telèfon: 973.62.17.98
www.parcsdecatalunya.net

MENJAR I DORMIR

Hostal Andreva
La Torre de Llessui
Telèfon: 973.62.17.23
Pensió Can Trilla
Llessui
Telèfon: 973.62.17.19
Hotel Roch
Altron
Telèfon: 973.62.17.59
Hostal Vall d’Àssua
Altron
Telèfon: 973.62.17.38

GASTRONOMIA

Formatges exclusius de muntanya
Altron i Surp acullen dues formatgeries artesanes de primer ordre. A La Peça d’Altron, per exemple, Juanita Quesada i Jaume Orteu elaboren un formatge fumat de forma tradicional, sense additius i a base de llet crua de vaca. Un viatge a la sinceritat que desprenen aquests neorurals que van plantar llavor al Pallars fa més de 30 anys. I a Surp es pot visitar Casa Mateu, un establiment on Clara i Dimas, procedents de Granollers, es van instal·lar a la comarca el 2005 per elaborar iogurts de llet d’ovella i un formatge semicurat multipremiat. El tou és un autèntic despertar dels sentits.

La Peça d’Altron
Camí de les Bordes, s/n
Altron. Telèfon: 973.62.17.32
Formatgeria Casa Mateu
Surp. Telèfon: 973.62.14.05
www.formatgeriacasamateu.com

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Crònica de Joan Portell Rifà
Font: IDEES+TELETODO, núm. 87, 04/05/2012 (pdf)

On és el Pamano?

On és el Pamano?, pregunten els turistes que arriben al poble de Saurí, en el municipi de Sort. Des d’aquell racó de la Vall d’Àssua surten els camins que baixen al riu que Jaume Cabré ha fet famós amb Les veus del Pamano, la novel·la més venuda i traduïda d’aquest autor, membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
La nova sèrie El Gran Nord, que TV3 preveu emetre aviat, encara posarà més de moda aquesta vall. Els promotors del nou producte diuen que potenciarà el turisme a la contrada.
Han explicat a la gent del país que la nova sèrie oferirà una imatge positiva del Pallars Sobirà. Creuen que projectarà una visió interessant del territori. Suposen que aquesta obra televisiva promocionarà la vall d’Àssua.
Ja ho fa, a gran escala, des del 2004, Les veus del Pamano de Cabré. Molt abans altres llibres ja havien fressat el camí de l’imaginari d’aquest indret del Pallars, afavorit per la mà gegantina que cisella muntanyes i modela la pell de la terra, però alhora sotmès a tota mena d’adversitats.
Vint anys abans de l’obra de Cabré, la pallaresa Maria Barbal publicà, el 1985, Pedra de tartera, traduïda també a set idiomes, una primera aportació cimera a la saga de les llegendes de l’èpica íntima i compartida de la gent i els pobles del nostre Nord que viuen i lluiten de fa segles sense esperar res del Sud.
Cada vint o trenta anys s’ha escrit, doncs, una novel·la que mostra esquinços d’una realitat que la distància física, i sobretot la mental, fa llunyana als habitants de les grans ciutats. L’any 1957 fou l’advocat Josep Virós, nat a Llessui, qui publicà Verd madur, narració duta al cinema gràcies a la iniciativa del mateix autor i del joier Amadeu Bagués.
La vall d’Àssua es projecta ara cap enfora amb la literatura i la televisió. No oblidem els qui la treballen cada dia. Ni els pioners de la promoció turística com Flora Cadena i Alfons Segalàs. Endegaren l’estació d’esquí de Llessui, aixecaren hotels, engrescaren la gent del país i posaren el Pallars en el mapa del turisme selecte.

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Text de Josep Maria Casasús
Font: EL PUNT-AVUI, dilluns 3 d’octubre del 2011 (enllaç)