El Pallars compleix 25 anys d’exitós turisme d’aventura

Els atractius naturals de Lleida * La primera empresa espanyola de ràfting va néixer el 1986 al Noguera Pallaresa * Les aigües braves i el senderisme mouen 9 milions d’euros cada any

A Manel Nogueira se li il·luminen els ulls quan recorda la seva primera baixada de ràfting pel Noguera Pallaresa. La descriu com a emocionant. Va ser el 1986. Un descens de 40 quilòmetres per les aigües braves del riu des de Llavorsí (Pallars Sobirà) fins al congost de Collegats. Llavors no sabia la importància que tindria per a la seva vida i per a la comarca. Una baixada capitanejada per un grup de francesos experimentats en aquest esport, que pretenia proporcionar a Nogueira i a Christian Pecquerie les nocions necessàries per conduir una barca de ràfting i convertir-se així en els primers monitors d’Espanya d’aquesta modalitat.
Han passat 25 anys des d’aquell descens, quan es va inaugurar la primera empresa d’esports d’aventura del país, Esports d’Aventura de l’Alt Pirineu, fundada per tres visionaris i arriscats veïns de Sort, i per a la qual van treballar els nous monitors. El tret de sortida d’una nova etapa turística en un territori que avui ofereix la meitat de les activitats de turisme actiu de Lleida i que compta amb 44 empreses d’aventura, el 25% de les que hi ha a la província.

La idea

«Feia tres anys que els francesos portaven les seves barques aquí per baixar pel nostre riu. Ells ens van donar la idea i van insistir que creéssim l’empresa», explica Antoni Fort, un dels fundadors d’Esports d’Aventura de l’Alt Pirineu. «Al principi la gent d’aquí no veia el ràfting com una oportunitat de negoci o com un possible atractiu per a la zona. No hi confiaven perquè crèien que era com la piragua, que per baixar-s’hi se n’ha d’aprendre primer», afegeix. I és que els pallaresos ja feia més de 20 anys que practicaven el piragüisme, coneixedors de la qualitat de les aigües del Noguera Pallaresa. «És un dels millors rius d’Europa i, sens dubte, el millor d’Espanya per a aquest tipus d’esports. Perquè té un cabal d’aigua suficient, és divertit i gens perillós. Per això i per la temperatura de l’aigua, els francesos van començar a freqüentar-lo», explica Pecquerie, que viu a Sort des que va trepitjar el Pallars per primer cop, el 1986, per una competició de piragua.
El ràfting va ser la punta de llança, la modalitat que va descobrir una faceta comercial per als esports d’aventura. Sis mesos després d’aquella primera empresa, que va desaparèixer uns anys més tard, va néixer la segona, Rubber River, avui la més antiga d’Espanya. Darrere seu, en van aparèixer moltes més, no només dedicades al ràfting o als esports de riu sinó també a activitats de turisme actiu per terra i aire. «El primer estiu ja va ser un gran èxit. Vam tenir molts clients. La majoria de Lleida, Barcelona i el País Basc. Buscaven experiències noves», recorda Fort.
El creixement de les activitats d’oci i aventura va suposar un augment dels serveis i, sobretot, dels ingressos econòmics. Avui la pràctica d’aquest tipus d’esports és un dels atractius turístics més importants de la comarca (juntament amb el parc nacional d’Aigüestortes) i genera un volum econòmic anual de 8.740.000 euros i 1.800 llocs de treball, directes i indirectes.
«L’aparició de les empreses d’esports d’aventura es va donar en un moment ideal, quan el turisme de pesca anava a la baixa. Així, van omplir el buit que quedava a la primavera i l’estiu», comenta Ramon Aytés, president de l’Associació d’Hotelers del Pallars Sobirà. «Sort lidera avui l’oferta de turisme actiu del mercat espanyol. Ofereix qualitat i exclusivitat, per això els clients repeteixen», afirma Flórido Dolcet, president de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà.

Motor turístic

S’estima que després d’aquell primer estiu, en què es va demostrar que aprofitar les característiques naturals de la zona per atraure turistes era una bona idea, al voltant de cinc milions de persones han passat pel Pallars Sobirà per practicar alguna activitat de turisme actiu. Més de la meitat procedeixen d’altres comarques catalanes, i la majoria practiquen ràfting o senderisme.
Els empresaris del sector diuen que la crisi també afecta els esports d’aventura. Els visitants han caigut un 5% en el mes de juliol. Per això han decidit ajustar preus, encara que no han variat gaire des dels inicis. El 1986, una jornada de ràfting amb dinar inclòs costava 12.000 pessetes. Avui pel mateix servei demanen 80 euros.

Crònica de Laura Gordó des de Sort
Font: EL PERIÓDICO, diumenge 7 d’agost del 2011 (enllaç)