L’èxit de la Canadenca ens ve a dir també una cosa molt important: sense rerepaís no hi ha país. I el país som tots i sense uns no existirien els altres.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir dimecres passat la presentació d’un documental dedicat al centenari de la fundació de l’empresa La Canadenca. Un centenari que ens fa sentir orgullosos de la decidida aportació que les comarques de Lleida, i d’una manera més directa el Pirineu, van fer per al progrés i per al desenvolupament general de la Catalunya del primer quart del segle XX.
Ara fa cent anys, l’energia hidroelèctrica va impulsar un canvi de tot ordre, que va influir en la construcció d’una nova societat, una nova economia i noves formes d’organitzar-se. L’aprofitament de l’aigua dels rius del Pirineu (paradoxalment, el recurs natural d’unes comarques enfonsades en una profunda crisi econòmica i social) va comportar la transformació econòmica, social i industrial de tot un país. Sense l’aprofitament hidràulic i hidroelèctric del Pirineu lleidatà la revolució industrial, a Catalunya, hauria estat un miratge. Els dirigents polítics, enginyers i industrials catalans (els Riu, Sert i Montañés) i l’enginyer Pearson van ser visionaris, gent valenta i avançada al seu temps i van saber veure amb total claredat les oportunitats que brollaven als Pallars i riu avall.
I la societat catalana, com sempre ha fet, respongué. Respongué amb molt treball, i amb una unitat operativa i constructiva pròpia d’aquells anys en què es posicionava amb tantíssima dignitat la Mancomunitat de Catalunya, i es començaven a projectar estructures d’estat, materialitzades en noves infraestructures, reformes de l’Administració local, assistència social, cultura i educació. Ho sabem ara i ho sabien la gent d’aleshores: si no hi ha aigua no hi ha vida. No hi ha agricultura, no hi ha indústria, no hi ha turisme… I si no hi ha complicitats i generositats dins d’un mateix territori, no pot haver-hi, tampoc, desenvolupament econòmic, competitivitat, ni, en definitiva, progrés d’una manera igual i per a tothom.
Els cent anys de La Canadenca, a través d’aquest documental i l’exposició i conferències programades al voltant de l’efemèride, també ens posen de manifest una altra realitat: Catalunya sempre ha anat avançant malgrat les incomprensions institucionals de torn. Avui, entre moltes altres, la negativa espanyola al Corredor Mediterrani, l’isolament i l’ofec aeroportuari de Barcelona o la manca d’inversió en infraestructures a Catalunya recorden massa algunes actituds que es van produir en els passos previs a l’electrificació del Pirineu, quan els estaments polítics espanyols de principis del segle XX devien considerar que la idea d’electrificar Catalunya per impulsar el motor del progrés era un deliri. Però ens en vam sortir. I ho vam fer gràcies a l’esforç i la tenacitat de tothom: les persones que tingueren les idees, el talent, els diners; les persones que les executaren (els tècnics, els obrers), i, gràcies també, a una voluntat de transversalitat del país i d’anar tots a una.
Un país potent és aquell que sap compartir i repartir, ja siguin recursos, idees o innovacions. I el cas de l’electrificació del Pirineu és ben alliçonador: l’aprofitament hidroelèctric del Pirineu lleidatà va permetre a Barcelona tenir llum i força per moure les seves màquines i uns incalculables beneficis socials i econòmics. L’èxit de La Canadenca ens ve a dir també una cosa molt important: sense rerepaís no hi ha país. I el país som tots i sense uns no existirien els altres.
Els actes commemoratius del centenari de la fundació de La Canadenca coincideixen, en l’espai i en el temps, amb un període que molts veiem com l’inici d’una nova etapa i d’un canvi de paradigma. L’acte, que tingué lloc la vigília de la reunió Mas-Rajoy sobre el pacte fiscal, comptà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, a qui – recollint el sentit de molts dels que érem presents allí – vaig manifestar que no estava sol, que té tot un poble darrere que li fa costat en la idea d’una Catalunya que vol caminar sense llast.
Col·laboració de Joan Reñé i Huguet, President de la Diputació de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 23 de setembre del 2012 (pdf)
SORT ACTUAL 