Capdella, la central que il·luminava Catalunya

Energia · Hidroelèctriques · El dimarts 28 de gener es compliran els 100 anys de la posada en marxa de la central hidroelèctrica de la Torre de Capdella, la construcció de la qual el 1914 va contribuir al ressorgir industrial català · Capdella va ser la primera gran central capaç de transportar l’energia als mercats de consum

La gran reserva d’aigua de la Vall Fosca va permetre que a finals del segle XIX Emili Riu, periodista i polític de Sort, projectés la utilització d’aquest recurs natural amb la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella. Els beneficis socials i econòmics de la producció d’energia van ser incalculables, tant per a Catalunya com per a la Vall Fosca, tradicionalment agrícola i ramadera. El salt de Capdella va ser un projecte que va iniciar el 1912 la firma Energia Hidroelèctrica de Catalunya (posteriorment adquirida per Barcelona Traction, la popular Canadenca, pionera de l’electricitat a Catalunya i Espanya), i que va començar a funcionar el 28 de gener de 1914 amb la posada en servei del primer grup de producció.
La construcció de la central va ser una obra faraònica executada en un temps rècord de 23 mesos, gràcies a l’esforç de més de 4.000 obrers arribats d’Andalusia, Aragó, Múrcia i les comarques veïnes per treballar incansablement a més de 2.000 metres d’altitud.
La central funcionava amb una maquinària innovadora procedent d’Europa. L’energia produïda era de 80.000 volts i es transportava a una subestació a més de 240 quilòmetres, des d’on es feia la distribució domèstica.
Capdella va ser la primera gran central espanyola capaç de transportar l’energia als mercats allunyats de consum. Les línies d’alta tensió permeten abaratir el cost del transport de l’energia elèctrica i la utilització a gran escala dels recursos hidràulics.
D’aquesta manera, nous mitjans de transport, enllumenats públics i el consum domèstic s’expandiran ràpidament per tot el país.
La línia elèctrica que es va construir del 1912 al 1913 es manté en l’actualitat.
El 1914, el preu del KW que es produïa a la central de Capdella era de 0,0037 pessetes. Tretze anys després es va fixar en 0,35 pessetes, un preu molt elevat per a l’època, però que al ser a perpetuïtat els actuals 0,0021 euros s’han convertit en simbòlics.
La central està encara en funcionament i produeix 25.000 kwh.

Projecte d’ENDESA per recréixer la central reversible de l’estany Gento

La construcció del salt de Capdella va consistir, aquell 1912, en el recreixement de l’estany Gento. Ara el complex és una central de bombatge amb un altre ambiciós projecte per recréixer el llac. De fet, la central reversible de Sallent-Estany Gento va ser la primera de bombatge que es va instal·lar a Catalunya i va entrar en marxa el 22 de setembre del 1985.
Actualment, la companyia ENDESA preveu recréixer la central reversible de Sallent-Estany Gento. El departament d’Agricultura va emetre el passat mes de novembre un primer informe favorable al projecte que preveu un increment en la capacitat d’emmagatzematge de la presa de l’estany Gento, amb un recreixement d’uns 8 metres, un allargament de la captació i la instal·lació d’una minicentral a la captació de Capdella.

Crònica d’Esmeralda Farnell des de La Torre de Capdella
Font: SEGRE, diumenge 26 de gener del 2014 (pdf)

ENDESA reforma una línia elèctrica de mitjana tensió que proveeix Sort

Serveis · Energia

Línia de mitjana tensió que proveeix Sort (foto: ENDESA)

La companyia elèctrica ENDESA ha finalitzat la reforma tecnològica d’una línia de mitjana tensió que proveeix el municipi de Sort. L’objectiu és millorar la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric a clients d’aquest municipi al Pallars Sobirà, així com protegir les aus i evitar que provoquin danys a la xarxa.
L’actuació ha suposat una inversió de 14.000 euros aportada íntegrament per la companyia, i s’ha basat en la renovació del tram del cablatge per millorar les condicions de seguretat de la infraestructura. També s’han substituït tres suports de fusta, que estaven danyats per les aus, per una torre metàl·lica amb seccionador i s’hi ha instal·lat un nou aïllant compost de fibra de vidre i silicona, un material més lleuger i més resistent a diferents inclemències meteorològiques (com la pedra, tempestes fortes de neu i descàrregues de llampecs).
D’altra banda, també s’han instal·lat diferents suports per reduir al màxim el risc de possibles contactes amb aus i s’han instal·lat fundes aïllants que permeten reduir el risc elèctric en el moment que una au reposa en una torre. L’actuació s’emmarca en el pla de millora de la xarxa de mitjana tensió que es porta a terme a la comarca del Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dissabte 5 d’octubre del 2013 (pdf)

ENDESA millora la seguretat d’una línia de mitjana tensió de Sort

Energia · Xarxes

ENDESA ha finalitzat els treballs per millorar una línia de mitjana tensió a Sort, una inversió de prop de 60.000 euros amb l’objectiu de garantir la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric als usuaris del nucli urbà de Sort i les poblacions d’Altron, Bernui, Llessui i Seurí. Així ho va anunciar ahir la companyia elèctrica, que va apuntar que els treballs han consistit en la renovació d’1 quilòmetre de cablatge, amb la instal·lació d’un nou cable de més prestacions i seguretat.
Així mateix, s’han substituït set suports de fusta deteriorats per l’acció de les aus per altres de metàl·lics, i s’ha instal·lat un nou aïllament polimèric, fabricat a base de fibra de vidre i silicona.
D’altra banda, els treballs han servit per instal·lar diferents elements de seguretat en la línia per reduir al màxim possibles accidents per col·lisions o l’electrocució d’aus. En aquest sentit, la companyia ha instal·lat fundes aïllants i dispositius per evitar que els ocells es posin a la línia. Aquesta actuació s’engloba en el pla de millora de la xarxa elèctrica al Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dijous 29 d’agost del 2013 (pdf)

ENDESA reforma una línea para proteger la avifauna

Medio ambiente · En Sort · Las obras han tenido un coste de 60.000 euros y se ha renovado un kilómetro de cable

ENDESA ha reformado una línea eléctrica de media tensión en el municipio de Sort para mejorar la calidad y continuidad del suministro eléctrico y para reducir al máximo las posibilidades de accidentes por colisión o electrocución de la avifauna. La reforma ha tenido una inversión de 60.000 euros y se ha renovado un kilómetro de cableado, se han sustituido siete apoyos de madera deteriorados por la acción de las aves por otros de metálicos, más resistentes, y se ha instalado un nuevo aislamiento. El nuevo aislamiento es de tipo polimérico, fabricado a partir de un compuesto a base de fibra de vidrio y silicona más ligero y más resistente a las inclemencias meteorológicas, al vandalismo y a los disparos de los cazadores.
También se han instalado fundas aislantes para reducir el riesgo eléctrico cuando las aves que reposan en las torres levantan el vuelo, ya que al extender las alas el contacto con los cables produce un arco eléctrico y la consecuente descarga, y puede suponer interrupciones. Se ha colocado también una herramienta disuasoria para que las aves no se apoyen.

Font: LA MAÑANA, dijous 29 d’agost del 2013 (pdf)

El Pallars il·lumina Catalunya (1912-2012)

L’observatori

El nostre patrimoni industrial. Fins al 8 de setembre es pot visitar a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà aquesta exposició de caràcter històric i tècnic, en què es mostra com el creixement i la diversificació industrial de Barcelona i Catalunya van ser possibles gràcies a la introducció d’avenços tècnics en la producció d’electricitat i l’explotació hidroelèctrica del Pallars. La mostra situa el visitant cent anys enrere, en el naixement de les primeres grans centrals hidroelèctriques a partir d’audiovisuals, documents, fotos i objectes. També hi ha recreacions, com un campament dels treballadors.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: ARA, diumenge 25 d’agost del 2013 (pdf)

“El Pallars il·lumina Catalunya”, a Sort

L’exposició El Pallars il·lumina Catalunya, dedicada al centenari de l’energia hidroelèctrica als Pallars, es podrà veure a l’Arxiu de Sort a partir de divendres i fins al 8 de setembre.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dimecres 17 de juliol del 2013 (pdf)

Dos ferits a l’electrocutar-se en una empresa de Sant Guim de Freixenet

Successos · Accident laboral
Un va ser traslladat a la Unitat de Cremats de la Vall d’Hebron amb lesions greus a la cara · Tots dos estaven reparant un quadre elèctric de Piensos Yak

Dos operaris van resultar ferits ahir després d’electrocutar-se quan treballaven en un quadre elèctric en una empresa de pinso de Sant Guim de Freixenet. Els fets van passar a les 15.59 hores, quan els dos treballadors estaven manipulant la instal·lació elèctrica de l’empresa Piensos Yak, als afores de la població. Els dos operaris van rebre una descàrrega elèctrica a la cara quan intentaven arreglar el transformador de corrent elèctric de l’empresa. Un d’ells, Jordi C.D., de 43 anys, presentava cremades a la cara i als ulls. Davant de la gravetat de les ferides, va ser traslladat en helicòpter a la Unitat de Cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. L’altre operari, Joan T.L., de 20 anys, veí de Sant Guim de Freixenet, que es va fer ferides lleus, va ser traslladat al CAP de Sant Guim de Freixenet i, posteriorment, va ser atès a la mútua de l’empresa.
Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de l’accident. A més, la Inspecció de Treball també elaborarà una investigació. Els agents investiguen si les pluges caigudes ahir a la Segarra podrien haver provocat la descàrrega elèctrica i el posterior accident laboral. Fins al lloc de l’accident es van desplaçar dos dotacions dels Bombers de la Generalitat i dos ambulàncies del Sistemes d’Emergències Mèdiques (SEM).
En els últims sis anys, quatre persones han perdut la vida electrocutades a les comarques de Ponent. Al maig del 2007, al pantà d’Utxesa, a Torres de Segre, un veí de Terrassa de 70 anys va morir al quedar-se-li enredada la canya amb una torre d’alta tensió.
Al juny del 2009, un treballador de 22 anys de nacionalitat romanesa i veí de Sort va morir al rebre una descàrrega elèctrica quan treballava netejant un bosc a Gavet de la Conca i va tocar un cable. Mig any després, al desembre, el propietari d’una casa rural de Navès de 45 anys va morir electrocutat quan manipulava una bomba d’aigua. L’últim accident mortal d’aquest tipus va passar al març del 2011, quan un topògraf de 36 anys va morir a Abella de la Conca després d’electrocutar-se amb un cable d’alta tensió.

Crònica de Xavier Santesmasses des de Sant Guim de Freixenet
Font: SEGRE, dimarts 30 d’abril del 2013 (pdf)

Homes en un prat

Ara fa un segle, entre Tremp i la Pobla es comptabilitzen 13 prostíbuls

A l’article d’avui, la testosterona corre a raig. Som a la primavera de 1913. La Vall Fosca encara no ha il·luminat Catalunya. De fet, els dos visionaris que volen treure llum de l’aigua es troben immersos en una frenètica lluita per aconseguir-ho.
Emili Riu, a la Torre de Capdella, i l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, al Baix Segre i la Conca de Tremp. Milers d’homes treballen en condicions duríssimes per fer aquelles obres faraòniques que ens han de portar al segle XX catorze anys més tard que hi arribés el calendari. Massa homes i massa feina. «Un allistador dispara dos trets de revòlver a l’enginyer encarregat de les obres, Mr. Rabat». La notícia és del dia de Sant Josep d’ara fa cent anys. La localització, Utxesa, entre Aitona i Torres de Segre. Els diaris ho recullen en format breu, sembla que aquella escena tan del far west no era ni de bon tros d’impacte en aquell context de campaments d’obrers improvisats a peu d’obra.
El pobre Mr. Rabat morirà l’endemà en un ignot hospital lluny de casa seva. Del seu agressor no en transcendeix la identitat, només el càrrec a les obres del Canal de Seròs: allistador. Una d’aquelles professions que ja només existeixen al diccionari: la persona que porta el control d’altes i baixes d’una o més colles de jornalers. La Canadiense no es pot permetre de perdre dos caps en un mateix dia, Riu ha agafat embranzida a la Torre de Capdella i no poden badar. Es mouen fils i abans que s’acabi el mes s’instal·la a Aitona la guàrdia civil «como prudente medida previsora de cualquier contingencia en atención al gran número de obreros». Ja hem posat ordre al Baix Segre. Però a la Vall Fosca, els ànims també estan escalfats.
Han treballat tot l’hivern a més de 2.000 metres d’alçada. Costa tant de pujar i baixar que doblen torn. Arriben matats. I els espera poc menjar, matalassos que et balden i malalties escampant-se com plagues bíbliques. Un dia de juny van dir prou i els 4.000 obrers es van declarar en vaga. Una vaga de les que no es dissenyen en un despatx perquè els sindicats facin un pols al govern de torn. No, una vaga de les que t’ho jugues tot. Amb les obres aturades, tots els treballadors van baixar de la muntanya. Una padrina d’Espui recordava l’escena: «Mai havia vist tants homes! Em va fer por i tot veure aquell prat ple d’homes.»
Se’n van sortir.

Text d’Anna Sàez · El Retrovisor
Font: SEGRE, divendres 22 de març del 2013 (pdf)

Viatge a l’origen de la llum

Exposició · La força de l’aigua per crear energia
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, inaugura avui una mostra sobre la producció hidroelèctrica al Pallars i el seu efecte a Catalunya

En temps de crisi, una idea brillant. Així es podria resumir el que va succeir al Pallars Jussà a principis del segle XX. La plaga de la fil·loxera i diverses sequeres havien obligat molts dels habitants dels seus pobles a emigrar per buscar feina en altres llocs. Però, en aquella mateixa època, l’aigua dels llacs i rius d’aquell racó pirinenc – només a la Vall Fosca hi ha una trentena d’espais lacustres – van inspirar l’aprofitament de la força hidrogràfica per produir energia.
El novembre del 1911 es va fundar a Barcelona l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya que, amb capital majoritari de la Compagnie Généralle d’Electricité i de la Societé Suïsse d’Industrie Electrique, va construir les centrals hidroelèctriques de Capdella, Molinos i la Plana de Mont-ros, totes tres a la Vall Fosca. El negoci va ser impulsat per l’emprenedor, empresari i periodista pallarès (de Sort) Emili Riu. En altres zones del Pallars va ser la Canadenca la companyia que va fer centrals.
Com que aquella iniciativa va transformar la vida al Pallars i va activar la segona revolució industrial a Catalunya, gràcies a l’energia generada des d’aquelles obres hidràuliques, forma part del contingut de l’exposició El Pallars il·lumina Catalunya. Cent anys d’energia hidroelèctrica. Cent anys de patrimoni industrial, que s’inaugura avui al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. La mostra, que es podrà visitar fins al 2 de juny vinent, inclou la projecció de tres audiovisuals que repassen el canvi en el paisatge i la vida del Pallars a causa de les hidroelèctriques, la posada en marxa de l’enllumenat públic a Barcelona i altres documents històrics, com les visites oficials a les centrals i els inicis d’Enher.
L’exposició, organitzada conjuntament pel mNACTEC, l’Ajuntament de Tremp (Pallars Jussà) i Endesa, arriba a Terrassa després d’haver passat pel Casal Cultural de Tremp i la sala Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona.

Museu de la Ciència i de la Tècnica
Rambla d’Ègara, 270 · Terrassa
A les 13.00 hores
www.mnactec.cat

Més informació: El Pallars il·lumina Catalunya
Crònica de Carme Escales des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO, dilluns 25 de febrer del 2013 (pdf)

Atacs en 44 municipis de Lleida

Catalunya bombardejada

Entre el febrer del 1937 i finals del gener del 1939, Catalunya va ser víctima de milers de bombardejos de l’aviació italiana, alemanya i franquista. A les comarques de Lleida es van registrar bombardejos sobre 44 municipis, des de Lleida, Alcarràs i Seròs fins a Sort, Tremp i la Pobla de Segur, passant per Agramunt, Tàrrega, Bellpuig, Cervera, Solsona, les Borges Blanques, Arbeca, Mollerussa i Artesa de Segre.

Més informació: Patrimoni Hidroelèctric
Font: SEGRE, diumenge 28 d’octubre del 2012 (pdf)