El PSC de la Seu critica el tancament de la guarderia que donava servei per hores

Serveis · Municipals

El PSC-Progrés de la Seu d’Urgell va denunciar ahir el tancament del servei de guarderia perquè les famílies hi deixin els nens de forma puntual i en moments que hagin de fer alguna activitat, feina o gestió. Es tracta d’una prestació que va començar a funcionar en diverses poblacions de Lleida i la resta de Catalunya en el marc del programa Minuts menuts que va finançar la Generalitat. A més de la Seu, s’hi van sumar els ajuntaments del Pont de Suert, Sort, Esterri d’Àneu, Alcarràs, Tremp i Balaguer. La majoria d’aquests ajuntaments ja van decidir tancar el servei fa uns anys, mentre que en el cas de la Seu s’ha clausurat aquest any. A la província, només Alcarràs ha dit explícitament que continuarà prestant-lo.
El PSC de la capital de l’Alt Urgell critica que suprimir aquesta prestació se suma «a la clausura de la guarderia La Grandalla, l’augment de quotes per accedir a les llars d’infants o la supressió dels descomptes a famílies nombroses i monoparentals».
Per la seua part, l’alcalde, Albert Batalla, va indicar que la Generalitat ha decidit suprimir les ajudes per finançar aquest servei i va indicar que l’ajuntament no disposa de fons per continuar prestant-lo.

Més informació: Llar d’Infants Els Malfargats
Font: SEGRE, dijous 3 d’octubre del 2013 (pdf)

Protesta al consell del Sobirà per l’aprovació de la taxa de menjador escolar

Ensenyament · Manifestacions · Pancartes en el ple del Consell Comarcal · Insubmissió · Les famílies del Sobirà afectades podrien unir-se a la insubmissió que ja han acordat tres comarques

Els pares van mostrar una pancarta amb el lema “Llei injusta. Menjadors gratuïts” (foto: Marta Lluvich/ACN)

Pares afectats pel copagament del menjador escolar es van manifestar dilluns a la nit en el transcurs del ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà en contra d’aquesta mesura. La sessió del ple incloïa en l’ordre del dia l’aprovació de les noves taxes per als menjadors escolars.
Els pares van demanar mantindre la gratuïtat d’aquest servei i que es modifiqui la llei, que exclou dels ajuts els alumnes de nuclis agregats situats al mateix terme municipal on és l’escola. Els pares consideren que la llei actual és discriminatòria i no entenen que uns límits administratius estableixin que uns alumnes hagin de pagar (per transport i menjador escolar en l’ensenyament no obligatori) i d’altres no. El grup de manifestants portava una pancarta on es podia llegir: «Llei injusta. Menjadors gratuïts». El ple va aprovar la nova taxa de 3,10 euros per alumne i dia.
El president comarcal, Llàtzer Sibís, va dir que compten amb una quantitat destinada a beques menjador per ajudar les famílies amb necessitats econòmiques i socials. S’ha d’assenyalar que la Diputació va garantir fa unes setmanes una aportació aquest curs (i amb tota probabilitat el pròxim) per cobrir el transport escolar i la meitat del menjador en el cas
d’aquests alumnes. Les famílies del Pallars Sobirà afectades pel copagament estudien ara incorporar-se a la protesta de pares d’altres comarques (Urgell, Segarra i Alta Ribagorça) i no pagar les quotes que se’ls reclamen.
En paral·lel a aquesta insubmissió, els pares planegen mantindre accions de protesta en actes públics o fires.
Pròximament podrien portar les seues pancartes a la fira del Medi Ambient a Tàrrega, segons van explicar ahir.

Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Font: SEGRE, dimecres 2 d’octubre del 2013 (pdf)

Vargas Llosa complica més el primer dia de selectivitat que Pàmias i Baulenas

La selectivitat va començar ahir per a 1.681 alumnes de Lleida. Un fragment d’un conte de Mario Vargas Llosa va complicar ahir l’examen de castellà, que els futurs universitaris van veure més difícil que el de català, en el qual van aparèixer textos del lleidatà Jordi Pàmias i Lluís-Anton Baulenas. Les proves continuen avui i demà.
Educació · Accés a la universitat
Els alumnes veuen més difícil l’examen de castellà, amb el primer autor, que el de català

Nervis i repassos d’última hora van marcar ahir els minuts anteriors a l’inici de la selectivitat per a 1.681 alumnes lleidatans, 80 menys que l’any passat. L’examen de castellà va obrir foc i va resultar complicat, almenys per als estudiants consultats, al contrari que en anys anteriors. Van haver d’elegir entre un fragment del conte Los jefes, de Mario Vargas Llosa, i un article del filòsof José Antonio Marina titulat La motivación, publicat a La Vanguardia. En la prova de català, més assequible segons els alumnes, la disjuntiva va ser entre un fragment de l’obra La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas, i un altre del text Ciència i poesia, del lleidatà Jordi Pàmias, que va ser el menys elegit.
Als dos exàmens van haver de respondre qüestions relacionades amb els textos, així com sobre gramàtica, fonètica i semàntica. A més de castellà i català, que són obligatoris, els futurs universitaris també es van enfrontar a proves de matèries de modalitat com ciències de la terra.

Exàmens a la Seu d’Urgell

Així mateix, a la Seu d’Urgell es van examinar 90 alumnes, la majoria procedents dels instituts Joan Brudieu de la Seu, Pere Borrell de Puigcerdà i Hug Roger III de Sort. I a Lleida van fer les proves quatre estudiants amb discapacitats.
La selectivitat segueix avui amb els exàmens d’història o història de la filosofia, llengua estrangera, dibuix artístic, llatí i matemàtiques, entre d’altres. Demà, hi ha previstos els de resta de matèries de modalitat. Els resultats es podran consultar el dia 28 a www.gencat.cat/universitatsirecerca. La llei Wert suprimeix la selectivitat, malgrat que encara passaran dos cursos fins que desaparegui. La reforma estableix la nota de batxillerat com a accés a la universitat i permet a cada una programar, a més, les seues pròpies proves. Les universitats catalanes ja van anunciar que mantindran una sola prova coordinada que inclourà el català.

Més informació: IES Hug Roger III
Crònica de S. Espín des de Lleida
Font: SEGRE, dimecres 12 de juny del 2013 (pdf)

Més de 260 famílies del Pirineu i 80 més de la Noguera hauran de pagar menjador escolar

Educació · Planificació
Alumnes que viuen en nuclis agregats de municipis amb escola, i la normativa no preveu subvencionar-los · La Noguera també pagarà el transport i l’Urgell i la Segarra ja han començat a mobilitzar-se

Unes 260 famílies del Pallars Jussà, el Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell hauran de pagar amb tota probabilitat a partir del setembre el menjador escolar dels seus fills després que la Generalitat hagi comunicat als consells comarcals que deixarà de subvencionar-los, i unes altres 80 de la Noguera hauran d’assumir el cost del menjador i també del transport escolar. Es tracta de casos en què fins ara les famílies rebien les ajudes malgrat que la llei no les considera obligatòries, ja que els alumnes cursen els seus estudis en una escola situada al seu mateix municipi. La llei contempla l’obligatorietat només en casos en què l’alumne resideixi en un municipi diferent al de l’escola, encara que estigui a menys d’1 quilòmetre. Això provoca «greuges» entre estudiants, van explicar ahir diversos edils. Responsables dels consells dels Pallars, l’Alt Urgell i la Ribagorça, així com de la Cerdanya, van acordar recentment en una reunió a Sort mantindre les ajudes (d’1,5 euros per alumne i dia) al transport, però van admetre que si la Generalitat retira les del menjador escolar no podran costejar-les. Suposen uns 1.050 euros a l’any per alumne, és a dir, uns 273.000 euros en total.
Per la seua part, el consell de la Noguera ja ha notificat als centres que cobrarà 1,5 euros per dia i alumne que utilitzi el transport escolar en els casos que no és obligatori. D’altra banda, preveu treure a concurs el servei de menjador. La mesura afecta especialment Artesa de Segre, amb 20 nuclis agregats i 65 nens afectats. «Els números són inconcebibles per a moltes famílies», van assenyalar ahir alguns pares. L’alcalde d’Artesa, Domènech Sabanés, va dir que el consistori estudia una moció contra l’acord del consell al ser un «greuge» per als que «aposten per viure als pobles petits». Per la seua part, les AMPA van destacar la importància de defensar un «dret històric adquirt quan van tancar les escoles». Deu alumnes de Vilanova de Meià, set d’Àger i un de les Avellanes estan en la mateixa situació.

COMARQUES

Pirineu
El Jussà (amb 97 nens afectats), el Sobirà (92), l’Alta Ribagorça (uns 50) i l’Alt Urgell (uns 25) van decidir, juntament amb la Cerdanya, continuar pagant el transport escolar (1,5 euros al dia per nen), comptant amb ajudes de la Diputació.

Crònica d’E.F. i Helena Culleré des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 6 de juny del 2013 (pdf)

El Sobirà ratifica l’acord per evitar més vagues en el transport escolar

Ensenyament · Polèmica

El president del consell comarcal del Sobirà, Llàtzer Sibís, i els empresaris adjudicataris del transport escolar a la comarca van ratificar ahir l’acord assolit dimecres amb la conselleria d’Ensenyament pel qual es preveu el pagament d’almenys 88.000 euros dimecres que ve (dels 450.000 que els deu la Generalitat), que se suplementaran amb una aportació del consell fins a arribar a abonar dos dels cinc mesos que es deuen. D’aquesta manera, els adjudicataris de les línies de transport escolar no portaran a terme ara per ara més jornades de protesta.
Dimecres passat van fer vaga durant tota la jornada escolar, aturada que va afectar uns 420 alumnes. Bona part dels estudiants es van traslladar a les escoles o instituts en transport privat, si bé una altra part va renunciar a acudir a classe.
Els 24 transportistes reclamen el pagament dels últims cinc mesos (sense comptar el març) de servei, que els deu la Generalitat. L’última mensualitat que van cobrar va ser la del setembre, diners que va haver d’avançar el consell comarcal.

Font: SEGRE, divendres 22 de març del 2013 (pdf)

Les perles del dia

«L’Administració treballa fora de la legalitat. No paga, i si ho fa, no compensa els endarreriments amb interessos»
Manel Bernacho · Transport escolar del Sobirà

Font: SEGRE, dijous 21 de març del 2013 (pdf)

Mil firmes per l’educació al Pirineu

Protestes

La plataforma dels Pirineus per una educació pública i de qualitat va entregar ahir unes mil firmes en defensa de l’educació a la seu de la delegació de la Generalitat a l’Alt Pirineu a Tremp. Amb aquestes firmes, el col·lectiu també reclama el final de les retallades al sector educatiu.
A l’entrada de la delegació van llegir un manifest. Així mateix, coincidint amb l’entrega de firmes, que s’han recollit als centres educatius del Pirineu, s’ha iniciat la campanya Penja una motxilla al teu balcó amb un llaç groc. La plataforma vol convertir-lo en un símbol de la reivindicació.

Més informació: Pirineus per l’Educació Pública
Font: SEGRE, divendres 16 de novembre del 2012 (pdf)

Massa mestres sense alumnes

Universitat · Formació
La Generalitat planteja una reducció de places generalitzada a totes les facultats de Ciències de l’Educació · La cancel·lació d’oposicions ha portat a l’atur centenars de titulats

La Generalitat ha plantejat a les universitats públiques catalanes una reducció generalitzada de les places de mestre amb què compten les cinc facultats que ofereixen aquests estudis a Catalunya. Aquesta decisió respon a la falta de sortida professional que es troben ara els titulats per la paralització de les oposicions i el fet que mesures com l’eliminació de la sisena hora han reduït les necessitats de professionals. Tant la degana de Ciències de l’Educació, Maria Pau Cornadó, com el vicerector de Docència, Francisco García, van confirmar que la conselleria ha plantejat aquesta reducció, encara que no s’ha decidit en quin percentatge. El director general d’Universitats, Lluís Jofre, assenyalava diumenge, en declaracions a La Vanguardia, que la reducció podria ser d’un 20%, de les més de 3.200 places que hi ha anualment a Catalunya. La UdL ofereix 120 places de magisteri d’educació infantil i 195 de primària, de manera que podria perdre al voltant de 60 places. Cornadó va indicar que fa temps que es parla d’aquesta possibilitat i que ho entenen «per una qüestió de falta de sortida laboral». A més, va apuntar que pot arribar a ser beneficiós pedagògicament, perquè es fa difícil atendre bé un nombre molt alt d’alumnes.
Per la seua part, García va assenyalar que aquestes carreres tenen una gran demanda d’estudiants interessats a cursar-les, però que amb la crisi la seua sortida laboral s’ha vist molt afectada, ja que no es convoquen noves places ni hi ha previsió que sigui així a curt termini. «La gent té dret a estudiar la carrera que vulgui, però cal fer una planificació a mitjà termini», va afirmar. La UdL és partidària que si es tira endavant aquesta reducció de places s’apliqui de forma progressiva per repartir en diversos anys l’impacte que tindrà.

Escola d’elit

D’altra banda, la possibilitat de crear a Barcelona una titulació de magisteri conjunta de totes les universitats, amb poques places i una nota alta d’accés, ha agafat per sorpresa a la UdL. Els docents de Ciències de l’Educació debatran aquest model en una pròxima reunió.

EN PRIMERA PERSONA

Marta Benet · Alumna de magisteri infantil
«Abans hi havia feina segura i ara, vés a saber…»
Aquests alumnes de magisteri infantil tenen clar que la seua sortida laboral és ara molt complicada. «Abans hi havia feina segura, però ara, vés a saber…», explica la Marta (tercera per l’esquerra), que parla en nom dels seus companys. «Treballar del que hem estudiat està difícil, però també pots fer altres coses; una carrera et dóna moltes opcions i les crisis són cícliques, potser en uns anys les coses milloren», afegeix. Aquests estudiants veuen obligat plantejar-se anar a treballar a altres països.

Jordi Escarp/Víctor Flores · Alumnes de magisteri de primària
«Crec que haurem de marxar fora»
«Crec que haurem de marxar fora, encara que jo preferiria treballar a casa. Potser a Sud-amèrica, per l’idioma», explica el Víctor. «Fa tres anys que no surten places d’oposicions i quan surtin hi haurà un col·lapse. Però per anar fora la clau és saber idiomes», opina el Jordi. Consideren que, ara mateix, no hi ha possibilitats de trobar feina de mestre aquí i continuar estudiant és massa car.

Crònica de J. Martí i E. Herrero des de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 13 de novembre del 2012 (pdf)

Bonificacions per a estudiants del Pallars en la línia de la Pobla

Transport · Recorregut Esterri-Lleida
Podran beneficiar-se’n aquells que utilitzen la línia de bus d’Esterri a Lleida

Bones notícies per als estudiants dels dos Pallars que a partir d’aquest any tindran bonificacions en els viatges de Bus d’Esterri fins a Lleida. El president del consell comarcal del Pallars Jussà, Joan Ubach, va explicar ahir que a principis de l’any que ve està previst que es materialitzi un acord oral pel qual el director general de Mobilitat, Ricard Font, es va comprometre a implantar als Pallars les bonificacions de les que ja disfruten a l’Alt Urgell.
«Parlant de la línia de la Pobla i les seues deficiències, ja que molts estudiants es trobaven amb el problema que no tenien prou combinacions o el trajecte amb autocar els era molt costós, vaig demanar a Ricard Font les mateixes condicions per als habitants del Pallars que les que tenen els de l’Alt Urgell, i em va prometre que es faria efectiu a principis d’any», va explicar ahir Ubach.
Per la seua part, el president del consell comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís, es va mostrar més prudent que Ubach i va declarar: «Sí que hi va haver una conversa en què es tractava el punt de les bonificacions però, fins al moment, no he rebut cap comunicació oficial de la direcció general de Transport que indiqui que és una proposta en ferm, ni dates de posada en marxa dels descomptes». Si es materialitza la promesa contreta per Font, segons el president del Jussà, els estudiants del Pallars de la línia de bus d’Esterri a Lleida disfrutarien d’un bo similar al que hi ha a l’Alt Urgell. Segons el president d’aquesta comarca, Jesús Fierro, «des del passat mes de juny tots els habitants de l’Alt Urgell poden disfrutar de la T-120, un bo de 10 viatges a bescanviar en quatre mesos, que permet un estalvi de gairebé el 50% del bitllet. El viatge surt a uns 12,50 euros, quan sense bonificació costa uns 27 euros».
Fierro va assenyalar que «mentre no es porta a terme la integració tarifària, això és molt bona solució». L’ATM va informar ahir a través d’un anunci el restabliment dels horaris d’hivern de bus i tren d’Esterri fins a Lleida, és a dir, amb més freqüències i horaris que a l’estiu.

Crònica d’L.M.G. des de Tremp
Font: SEGRE, diumenge 16 de setembre del 2012 (pdf)

Taxis i busos del Sobirà cobren dos mesos endarrerits

El transport escolar a la comarca del Pallars Sobirà va començar ahir sense problemes gràcies a l’acord a què van arribar la setmana passada el consell i els titulars de taxis i autobusos. El president del consell, Llàtzer Sibís, va dir que ahir van materialitzar el pagament de la segona de les quatre mensualitats pendents del curs passat, després que divendres haguessin abonat un altre mes. Cobrar aquests dos mesos era una de les condicions de l’acord per continuar prestant el servei.

Font: SEGRE, dijous 13 de setembre del 2012 (pdf)