Nace en el Sobirà una entidad para recuperar los viejos caminos

Territorio · Asociación “Camí Vell”

La asociación Camí Vell, una entidad creada este mes de febrero con sede en Sort y que tiene el objetivo de recuperar los caminos históricos del Pallars Sobirà, ha puesto en marcha una campaña para catalogar los caminos en mal estado de la comarca para decidir cuál será la primera actuación.
Según avanza el portal Pallars Digital, la entidad está formada por personas voluntarias que se proponen hacer a nivel voluntario una tarea de mantenimiento y recuperación de estos caminos.
La idea que se mantiene es la de realizar esta primera actuación «de la forma más participativa posible», según explican en su página de Facebook. Por este motivo, han puesto en marcha una campaña a través de esta red social para recoger aquellos caminos que estén en mal estado, a punto de perderse o con señalización insuficiente. Las propuestas también se pueden hacer a través de correo electrónico camivellpallars@gmail.com.
La asociación del Pallars priorizará aquellos caminos que no tengan asegurada su recuperación por parte de otro ente, que sean los propios vecinos los principales interesados, que sean caminos de diferentes municipios de la comarca o que sean senderos útiles o interesantes en algún aspecto.
En este sentido, se pone como ejemplo que formen parte de alguna ruta, puesto que son susceptibles de pasar más gente, o que tengan algún elemento patrimonial interesante.

Més informació: Associació Camí Vell
Font: LA MAÑANA, dimecres 26 de febrer del 2014 (pdf)

Anuncis

Tricentenari cultural en una desena de localitats de Lleida

Política cultural · Història · Amb exposicions, “Ruta 1714” i festivals musicals dedicats a l’efemèride · Exposició de Viladomat · El Museu de Lleida acolllirà obres del MNAC de l’artista Antoni Viladomat, el més destacat de l’època

Almenys una desena de localitats de Lleida comptaran l’any que ve amb activitats del programa cultural oficial que impulsa la Generalitat per commemorar els tres segles de la Guerra de Successió, que va acabar el 1714. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, van presentar ahir a Barcelona aquest programa d’activitats culturals en el qual destaca sobretot l’exposició sobre l’artista Antoni Viladomat (1678-1755), coproduïda entre el Museu de Lleida, el MNAC i altres centres de Girona i Mataró. Cada espai mostrarà, del maig al novembre, un aspecte determinat del que va ser l’artista català més destacat de l’època. Gràcies a la cessió del MNAC, el Museu de Lleida exhibirà una selecció de les obres restaurades del conjunt pictòric més important de la pintura catalana d’època moderna, el cicle Vida de Sant Francesc de l’antic claustre franciscà de Barcelona; així com un Sant Sopar – una de les millors peces del pintor – i una Santa Quitèria davant d’una vista inèdita de la Lleida del XVIII.
D’altra banda, l’exposició itinerant Catalunya i la Guerra de Successió ha iniciat un recorregut des del setembre passat – ja pot veure’s al Museu Comarcal de Cervera -, que igualment l’atansarà l’any que ve al Museu de Lleida. Així mateix, la Generalitat també ha preparat una altra exposició itinerant, 300 anys després, que s’oferirà als ajuntaments que vulguin acollir-la i, del febrer al setembre, es crearà la Ruta 1714, una proposta de recorregut turístic i cultural per escenaris de la Guerra de Successió, en el qual ja figuren Lleida, Cervera, la Seu d’Urgell, Peramola, Almenar, Oliana, el Poal, Sort i Bonestarre, al Pallars Sobirà.
A més, certàmens com el Festival de Pasqua de Cervera i el Festival de Música Antiga dels Pirineus també adaptaran el seu programa musical a l’esdeveniment.

PRESENTACIÓ

Calçada destaca que «la cultura és l’epicentre de la catalanitat»
La parcel·la cultural del Tricentenari del 1714 desplegarà una sèrie d’activitats sota la premissa que la cultura es troba «en l’epicentre de la catalanitat» i que al seu voltant s’expressen «símbols, valors i identitats», va remarcar ahir el comissari de l’esdeveniment, Miquel Calçada. Un ampli programa d’actes, des d’exposicions a concerts passant per xarrades i itineraris culturals, es desenvoluparan durant l’any 2014 sota el lema Érem, Som, Serem. Entre els més simbòlics, El roure del Tricentenari, que es plantarà a Montserrat el mes de març amb terra procedent de tots els municipis de Catalunya.

Més informació: Tricentenari
Crònica de J.B. i ACN des de Barcelona
Font: SEGRE, dissabte 23 de novembre del 2013 (pdf)

Restauren fites turístiques de fa 51 anys a Alins

Gerard Sabarich, Jep Tàpias, Llàtzer Sibís i Josep Poch (foto: Manuel Cabanillas/AEC)

Gerard Sabarich, Jep Tàpias, Llàtzer Sibís i Josep Poch (foto: Manuel Cabanillas/AEC)

Excursionisme

L’Agrupació Excursionista Catalunya va inaugurar ahir la rehabilitació dels pals de senyalització que va instal·lar a la vall Ferrera fa 51 anys. Van ser les primeres fites que es van col·locar a la vall. L’acte d’ahir va comptar amb la presència de l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís; el de Rialp, Gerard Sabarich; el d’Alins, Josep Poch; i el president de l’Agrupació Catalunya, Jep Tàpias.

Més informació: Agrupació Excursionista Catalunya
Font: SEGRE, dilluns 18 de novembre del 2013 (pdf)

«Oportunitat única per saber què va passar de primera mà»

Entrevista: Alon Bar, ambaixador d’Israel a Espanya

(foto: Òscar Mirón/SEGRE)

(foto: Òscar Mirón/SEGRE)

Com valora la proposta de la Diputació de Lleida de senyalitzar aquestes 4 rutes d’evasió jueva en el nazisme?
És una iniciativa fantàstica ja que aconsegueix posar en el just context el coneixement, la història i el turisme recordant un esdeveniment històric molt dolorós.
Queda molt per saber?
L’interès internacional pel que va passar llavors està creixent en els últims anys. Per una mera qüestió de llei de vida, aquesta es converteix gairebé en una oportunitat única de rememorar la història per part de persones que han sigut testimonis de primera mà del que va succeir. En hebreu tenim una dita: «Salvar una ànima és salvar un món sencer» i les persones que van ser capaces d’ajudar-ne d’altres durant la persecució van contribuir a la humanitat.
A què atribueix l’augment de visitants israelians al Pirineu de Lleida?
Crec que té molt a veure amb la bellesa de la naturalesa d’aquest entorn, que és fantàstica.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Font: SEGRE, diumenge 6 d’octubre del 2013 (pdf)

Històries per no oblidar mai

Patrimoni històric · Homenatge · “Perseguits i salvats” és el projecte de la Diputació per senyalitzar 4 rutes del Pirineu lleidatà a 5 comarques que explicaran la història dels jueus evadits del nazisme. No deixa de ser curiós que mentre ells creuaven buscant la salvació, aquí molts recorrien el camí oposat per oposar-se de la dictadura. Tots fugien de totalitarismes. · La Diputació senyalitzarà quatre rutes de l’evasió jueva pels Pirineus lleidatans · Al juny · Les previsions són que les rutes estiguin senyalitzades abans de l’estiu vinent, al voltant del mes de juny · Retrobament · Evadits jueus que van creuar de nens o fins i tot nadons, en els últims anys hi han tornat, agraïts · “Perseguits i salvats” fa referència als perseguits per règims totalitaristes i salvats per ciutadans que moltes vegades es jugaven la vida per aquestes persones · Per evitar ser trobats i morir en mans dels policies, sempre escollien els camins més difícils i complicats, la qual cosa convertia, encara més, la seua travessia en un calvari. · La senyalització coincideix el 2014 amb 20 anys de la recuperació del Camí de la Llibertat, una de les principals rutes de pas de França al Pallars dels refugiats de l’Europa ocupada

«Tornem al record pels vells passos d'aquest camí», llegim al monòlit (foto: Òscar Mirón/SEGRE)

«Tornem al record pels vells passos d’aquest camí», llegim al monòlit (foto: Òscar Mirón/SEGRE)

La Història té multitud de capítols vergonyosos, encara que sens dubte un dels que s’emporten la palma és l’holocaust nazi. Malgrat que sorgeixin veus que s’atreveixin a negar-lo o a pesar de les comparacions banals de les quals és objecte. La II Guerra Mundial (1939-1945) i el règim de Hitler van comportar l’èxode de milers de jueus des d’Europa cap a Amèrica i Palestina, entre altres destins. Els Pirineus més agrests, les seues fredes temperatures i senders nevats es van convertir llavors en camins d’esperança per a unes 80.000 persones, sobretot resistents francesos, aviadors aliats i evidentment jueus (es calcula que entre 15.000 i 20.000) fugint de la barbàrie.
Precisament per recordar «uns fets que mai no han de tornar a repetir-se», en paraules del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, la corporació provincial va presentar aquesta setmana el projecte Perseguits i salvats, que pretén senyalitzar 4 rutes emmarcades en la vintena d’itineraris d’evasió que es van forjar al Pirineu de Lleida. L’esdeveniment va ser avalat per l’ambaixador israelià a Espanya, Alon Bar, que va lloar la iniciativa i va visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes, una de les destinacions preferides pels israelians que visiten Lleida.
Els Pirineus lleidatans es van convertir a partir de la tardor del 1939 en un escenari important com a lloc de pas i estada dels evadits. Per això les 4 rutes se centraran en Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya i Alta Ribagorça.
«Els criteris històrics en primer lloc, i el fet que els espais siguin accessibles i siguin a prop de nuclis de població, han estat determinant per a l’elecció d’aquests itineraris, que més enllà d’una proposta de recuperació antropològica, la memòria històrica i la promoció turística, és també un homenatge a la generositat entre dos pobles, el jueu i el català», va explicar Reñé.
Duanes, itineraris de fugida, casernes policials, presons o llocs d’acollida i hotels seran alguns dels espais que convidaran a la reflexió i que permetran descobrir als visitants vivències com la del sastre Avraham Bielinsky i la seua esposa Esther Guita. Alarmats per l’antisemitisme creixent a Alemanya van emigrar a França. Amb la duresa del govern de Vichy presidit per Petain, es van traslladar amb els seus dos fills (Reinold i Françoise) de París a Pau, encara a la França lliure. Allà ell va trobar feina en una fàbrica tèxtil propietat de Victor Masplé-Somps. Amb la imminent arribada dels alemanys al sud de França, van planejar una altra vegada la fugida. Masplé-Somps els va aconseguir passaports per arribar a Hondures, però una vegada a Espanya van ser detinguts a Les. Mentre la policia esperava ordres de si expulsar-los a França o deixar-los continuar el viatge, algú va segellar-los els passaports. Es van traslladar a Vigo i d’allà a Veneçuela, on van arribar el 3 de febrer del 1943. Alhora, Masplé-Somps va ser detingut per la Gestapo i va ser traslladat al camp de concentració de Sachsenshausen, on va morir al febrer del 1945. L’agost del 2013, just un any després de descobrir el punt exacte pel qual la seua família havia aconseguit escapar-se dels nazis, François Bielinsky, amb 75 anys, va tornar a Les, on va agrair l’ajuda rebuda.
És una de les moltes vivències, com la de la família Henle, que en la seua travessia de França a Tavascan va ser protegida pels Rogalle. El 2004, el nadó Henle, ara ja amb 64 anys, es va retrobar amb la seua salvadora a Aulus-les-Bains, la població francesa d’on havien sortit, en un emotiu acte. Precisament en l’encreuament de camins de Tavascan en el qual se separaven diverses rutes es va instal·lar dimecres un monòlit commemoratiu. Tornem pel record als vells passos d’aquest camí, pot llegir-s’hi en català, hebreu, anglès i francès. Aquest vers extret de La pell de brau, del poeta Salvador Espriu, és tota una metàfora. Recordar per no repetir errors. En serem capaços?

El turisme israelià ja representa un 5% i és el que més ha crescut

Els visitants israelians s’han convertit en els turistes estrangers el nombre dels quals més ha augmentat en els últims anys, segons va explicar el director del patronat de Turisme de la Diputació, Jordi Blanch. Concretament va assenyalar que «en poc temps han arribat a ser el 5% del total d’estrangers que visiten Lleida». Si ens centrem en el Parc Nacional d’Aigüestortes, una de les destinacions capdaventeres dels estrangers a Lleida, les xifres es disparen. «Els turistes israelians representen un 35%» del total dels visitants d’exterior del nostre país, va afirmar Blanch.

LES CLAUS

Els escenaris
Els escenaris del pas dels evadits jueus pel Pirineu de Lleida són múltiples i variats. Tanmateix podrien englobar-se en duanes; rutes de fugida; casernes de policia i la Guàrdia Civil; presons i espais de concentració; llocs d’acollida i hotels.
Les duanes
A les comarques de Lleida hi havia dos duanes: una a Pont d’Arre (a pocs quilòmetres de Les) i l’altra a la Seu d’Urgell. Aquests punts eren vigilats pels agents del cos d’investigació i vigilància de la Policia. Es duia a terme el control de persones i es revisaven passaports i mercaderies que pretenien entrar a Espanya.
Les rutes de fugida
Rutes de muntanya només transitables a peu, que connectaven França i Andorra amb Espanya per les comarques del Pirineu de Lleida: Val d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya. Es té constància certa d’una vintena, de les quals la Diputació en senyalitzarà quatre, una per comarca.
Quarters de Policia i Guàrdia Civil
Eren el primer lloc que visitaven els evadits, ,tant els que havien de revisar la documentació com els detinguts. Eren, entre altres espais, a Les, Bossòst, Alòs d’Isil, Tavascan i la Seu d’Urgell.
Presons
Els detinguts eren acusats de pas clandestí de frontera. Primer eren portats a les presons del partit judicial i, més tard, a Lleida. Existia la de Vielha, que els estudiosos creuen que tenia capacitat per a unes 8 persones; la de Sort (n’hi havia dos, una per a homes i una altra per a dones). S’ha documentat que entre 1939 i 1940 van passar almenys 2.660 refugiats per la d’homes i 157 per la de dones entre 1939 i 1944; Tremp, la Seu d’Urgell, Lleida i Cervera (es va habilitar la universitat) també tenien les seues presons.
Llocs d’acollida
Dins de les rutes d’evasió, alguns llocs eren emblemàtics com a espais de descans o lloc de reunió. Entre aquests podem esmentar: Cabana de l’Artiga de Lin (Es Bòrdes), Montgarri, Bordes de Perós (Alt Àneu) i Bordes de Noarre, a més de poblacions com Canejan, Les, Bossòst, Vielha, Alòs d’Isil, Tavascan, Sort, la Seu d’Urgell, Martinet i Lleida.
Hotels
Gràcies a consolats i organitzacions de suport als refugiats jueus, com l’American Jewish Distribution Committee, molts evadits van poder ser allotjats en hotels tant a les poblacions de frontera com a les localitats que tenien establiments penitenciaris.
Proposta de senyalització
La proposta de senyalització de la Diputació de Lleida atorgarà prioritat als espais més emblemàtics pel seu significat, atenent criteris de rellevància històrica, distribució territorial i possibilitat de ser visitats pel públic.
Així, se senyalitzaran les duanes de Pònt d’Arrel i la Seu d’Urgell. Pel que fa a les rutes, a la Val d’Aran, es marcarà l’itinerari que comunica Luzet de Luchon amb Les a través de la Passada de Tres Corets; al Pallars Sobirà, la ruta des d’Aulus-les-Bains fins a Tavascan passant pel coll de Guiló; a l’Alt Urgell, els itineraris que comuniquen l’Andorra amb les Valls de Valira i a la Cerdanya, l’itinerari que comunica Andorra amb Lles de Cerdanya a través de la Portella Blanca d’Andorra.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Crònica de Roser Banyeres des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 6 d’octubre del 2013 (pdf)

Intensifiquem les relacions amb Israel

La balança comercial catalana amb Israel ha augmentat significament · El projecte “Perseguits i salvats” representa la recuperació d’unes rutes catalanes de muntanya utilitzades per la fugida de refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial

Des de la Diputació de Lleida hem presentat aquesta setmana el projecte de recuperació històrica Perseguits i salvats, per identificar els itineraris utilitzats per la fugida de refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial, ja sigui a través de colls de muntanya, de camins i de carreteres de les comarques de Lleida.
Aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració d’ajuntaments i consells de la zona, va molt més enllà d’una magnífica proposta de recuperació cultural, de rescat de la memòria històrica o de la promoció turística del Pirineu lleidatà. És, alhora, un homenatge a la gent anònima, a la solidaritat i a la fraternitat del poble català amb el poble jueu, que al llarg de la seva història ha patit el flagell del discurs basat en l’odi, en la injustícia del fort, en la burla del vencedor i en la cínica acceptació del dolor dels febles, que diria Maria Aurèlia Capmany.
Per tant, el projecte Perseguits i salvats té una marcada dimensió moral, protagonitzada per lleidatans anònims; gent que, des d’una natural senzillesa i una profunda humanitat, va contribuir a salvar vides, persones, famílies i cultures que fugien de la barbàrie de la vella Europa.
La presentació de Perseguits i salvats ha comptat amb la presència de l’ambaixador d’Israel a Espanya i Andorra, Alon Bar, el qual s’ha mostrat profundament agraït per aquesta iniciativa i ha aprofitat la seva estada a Lleida per informar de la voluntat d’Israel que el pròxim consolat que obrirà aquest país a Europa sigui a Catalunya.
Perseguits i salvats, que a la pràctica representa la recuperació d’unes rutes catalanes del poble jueu fugint del nazisme, coincideix en el temps amb un fenomen certament preocupant que s’està donant amb una permissivitat astoradora a l’Estat espanyol: la banalització de l’Holocaust, l’exaltació del feixisme i accions de grupuscles ultradretans i violents.
Per tant, l’Estat espanyol ha d’adoptar actituds manifestament més fermes i unívoques si vol ser tractat com un soci més en el concert dels pobles de base irrefutablement democràtica, perquè el que està passant aquí no és de rebut. I més quan aquesta escalada xenòfoba i totalitària coincideix amb les legítimes aspiracions del poble de Catalunya a decidir el seu futur i, arribat el cas, a esdevenir un nou estat de la Unió Europea.
La visita de l’ambaixador israelià ha estat marcada, també, per l’agenda comercial i econòmica i ha servit per propiciar una reunió amb una trentena d’empresaris lleidatans dels sectors turístic i agroindustrial al palau de la Diputació de Lleida, amb l’objectiu d’aprofundir i explorar noves relacions comercials entre els dos territoris.
En els últims anys la balança comercial amb Israel ha augmentat significativament, fins al punt que les exportacions lleidatanes a aquest país de l’Orient Mitjà van créixer el 2012 un 32% respecte de l’any anterior. En Turisme, la presència de ciutadans de l’estat d’Israel i de comunitats jueves d’altres parts del món creix any rere any, atrets pel paisatge natural i la cultura, fet que situa les comarques de Lleida com a destinació preferent.
De la visita de l’ambaixador Alon Bar se’n poden extraure tres conclusions altament positives. Que el patrimoni natural i cultural de les comarques de Lleida pot tenir un més ampli recorregut en les destinacions turístiques israelianes (Catalunya rep 300.000 turistes israelians a l’any); que la relació comercial, ja de per sí prou important (les comarques exporten a Israel per valor de 50 MEUR/any) té marge real de creixement, especialment si es flexibilitza les condicions d’importació en productes agroalimentaris i ramaders; i, finalment, ara que la caverna política i mediàtica espanyola vaticinen un aïllament internacional de Catalunya, la veritat és que el procés de secessió catalana es percep com una magnífica oportunitat de negoci i de cooperació directa dels estats actualment constituïts amb Catalunya, sense intermediaris ni interferències.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Text de Joan Reñé i Huguet · President de la Diputació de Lleida
Font: LA MAÑANA, diumenge 6 d’octubre del 2013 (pdf)

El Govern negocia un acord per anul·lar o reduir peatges de Lleida a Tarragona per l’AP-2

Infraestructures viàries · El conseller Vila afirma que la Generalitat «està forçant una negociació» amb Foment i Abertis per tancar-lo aquest 2013 · Opció per evitar la perillosa N-240 com demanen els alcaldes i consells

El conseller Santi Vila, amb l'alcalde de Sort i president del Consell Comarcal del Sobirà, Llàtzer Sibís (foto: ACN)

El conseller Santi Vila, amb l’alcalde de Sort i president del Consell Comarcal del Sobirà, Llàtzer Sibís (foto: ACN)

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar ahir a Sort «un acord molt probable» abans que s’acabi l’any entre la Generalitat, el ministeri de Foment i la concessionària Abertis per alliberar o reduir de forma sensible el peatge de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc i que l’autopista pugui ser una alternativa sense càrrecs a la perillosa N-240. Així, el conseller va dir que la Generalitat és al costat del territori, els ajuntaments i els consells i que, per aquest motiu, està «forçant una negociació i discussió» amb el ministeri de Foment i Abertis per possibilitar aquest acord.
«Crec – va dir el conseller – que és possible i molt probable que abans de final d’any hi hagi un acord.» «Alliberar el peatge?», li van preguntar. I Vila va assentir dient que això seria «per garantir la culminació de les obres de l’A-27, que és un objectiu estratègic per a la Generalitat per unir la costa amb Lleida.» Aquesta mesura implica el rescat de la concessió de l’AP-2, que s’acaba el 2021, i que l’autopista es converteixi en el tram Montblanc-Lleida de l’autovia de la futura A-27. «I no només per això, sinó per millorar els fluxos de l’AP-2 i garantir que si no hi ha alternativa, el peatge sigui tan tou com sigui possible.»

Disset morts en 4 anys

El conseller va fer aquestes declaracions dos setmanes després que un nou sinistre a la N-240 a les Borges acabés amb la mort de dos veïns de Lleida, cosa que eleva la xifra de víctimes mortals en aquesta via a 17 des de l’any 2010. L’eterna proposta del ministeri de Foment és la construcció de rotondes a les principals cruïlles, però és una solució que no satisfà el territori i que el Govern central ni tan sols ha executat (només hi ha prevista la imminent licitació d’una, a l’encreuament de la carretera a l’altura de Margalef).

Comença aquest mes la col·locació de barreres contra allaus a la C-28

El conseller va anunciar que aquest mes d’octubre començaran les obres per a la col·locació de barreres antiallaus a la C-28 al port de la Bonaigua perquè estiguin enllestides entre els mesos de gener i febrer. Les obres suposaran una inversió d’1,3 milions i amb aquestes es pretén evitar que el port quedi tancat tants dies a l’hivern (aquest any van ser uns 40).
D’altra banda, Vila va explicar que se simplificaran els tràmits dels descomptes i bonificacions del túnel del Cadí per als residents de les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà, encara que va indicar que serà necessari seguir amb les garanties que no hi hagi frau.
Santi Vila es va reunir ahir amb els alcaldes i membres de l’Institut per al Desenvolupament del Pirineu i Aran, que li van plantejar la necessitat que hi hagi inversions en millores de camins. Vila va dir que és sensible a aquest tema i que tot dependrà de les disponibilitats pressupostàries.

DADES

14,5 euros
És el cost actual del peatge entre Lleida i Tarragona per a turismes. Entre la capital lleidatana i Montblanc és de 6,75.
23,35 euros
És la tarifa entre Lleida i Tarragona per a vehicles pesants. Fins a la capital de la Conca de Barberà és de 9,95.
7,8 quilòmetres
És la longitud de l’únic tram construït de l’autovia entre Lleida i Tarragona, entre aquesta última ciutat i el Morell.

Més informació: Institut de Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran
Font: SEGRE, dissabte 5 d’octubre del 2013 (pdf)