Fer propostes pensant amb la gent de Lleida

Al darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel Partit Popular

En el darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel grup del Partit Popular. Una primera moció instava al Govern de la Generalitat a pagar als pagesos els plans de millora pendents dels anys 2012 i 2013, i obrir una nova convocatòria per aquest any 2014. L’impagament dels plans de millora suposa un cop fort per als pagesos, perquè representen el finançament del 40% de la inversió que fa l’agricultor per modernitzar les seves explotacions. Sigui en reg, en xarxes antipedra o en noves plantacions. És normal que els pagesos se sentin enganyats amb aquesta situació, sobretot si tenim en compte que el mateix president Mas al 2012, i el conseller d’Agricultura al 2013 (ho poden mirar a l’hemeroteca), van suggerir als afectats per les pedregades acollir-se a aquests plans de millora per pagar les inversions necessàries per instal·lar xarxes antipedra.
La segona moció del Partit Popular aprovada en el darrer Ple de la Diputació, demanava a la Direcció General de Carreteres que solucionés definitivament el problema dels despreniments de roques a la carretera C-13, en el tram comprés entre Llavorsí i Rialp, i que han provocat diversos tancaments de la carretera. Aquesta moció recollia la preocupació dels veïns del Pallars Sobirà i del mateix Consell Comarcal.
La tercera moció del PP aprovada per unaminitat demanava a la Generalitat instaurar la tarja de transport T-10 entre Lleida i els municipis de Vielha, la Seu d’Urgell, Sort, el Pont de Suert, Tremp i Solsona, a més de sol·licitar a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat que totes les targes T-10 puguin ser dispensades a les seus dels consells comarcals i a la seu central de Lleida de l’ATM, per oferir un millor servei a l’usuari. Aquesta moció la vam presentar perquè des del Partit Popular veiem una clara i flagrant discriminació de la Generalitat vers els habitants del Pirineu. No és que no hagin de tenir targes bonificades per viatjar a Barcelona, cosa que està molt bé, però en aquest tema es demostra una actitud clarament centralista, a la que ens tenen acostumats des de Barcelona.
El grup del Partit Popular de la Diputació va presentar aquestes tres mocions perquè considerem que són propostes que defensen el territori i vetllen pel benestar de la seva gent. Però a pesar de la unaminitat que va haver-hi al Ple per aprovar aquestes mocions, altres grups polítics van recriminar al grup del PP d’estar només pendent dels mitjans de comunicació per intentar «caçar» algun tema per fer una moció. És cert que la majoria de mocions es basen sobre temes que surten als mitjans de comunicació. I és el més normal, perquè el que fan els mitjans és recollir les preocupacions de la gent. Però almenys, gràcies a la manera de treballar que té el grup del Partit Popular de la Diputació, es van tractar al ple temes que preocupen als lleidatans.
També va haver grups polítics que ens van recriminar perquè consideren qu el PP només presenta mocions dirigides a la Generalitat. És clar, perquè és l’administració que té competències tan importants com agricultura, sanitat, educació, en la majoria de carreteres o el transport. Però aquests grups que ens critiquen va presentar en el darrer Ple mocions com la de l’avortament o la de la reforma del sector elèctric, que afecta a les plantes de cogeneració de tractament de purins, i que recrimina l’actuació del Ministeri d’Indústria. Podria dir que si a nosaltres ens acusen de presentar només mocions que estan dirigides a la Generalitat, també podria criticar que els altres grups només fan mocions dirigides al Govern de l’Estat. Però no ho faré, perquè jo sí sé reconèixer que totes dues mocions són legítimes, encara que amb la de l’avortament no hi vam estar gens d’acord.
Però pel que fa a la moció sobre les plantes de purins, el grup del Partit Popular va demostrar estar al costat dels ramaders. I va votar a favor de demanar al Ministeri d’Indústria una moratòria en l’aplicació d’aquesta Ordre ministerial.
L’altra moció, d’ERC, i recolzada per CiU i PSC, estava dirigida, com no podia ser d’una altra manera, al Govern d’Espanya. Era en contra de la reforma de l’admistració local que, segons aquests grups, pretén retallar poder als ajuntaments. Argumenten que els municipis perdran competències en matèria d’educació, de sanitat, de serveis socials. Però ningú diu que aquestes competències són de les comunitats autònomes, i no dels ajuntaments. I és la Generalitat qui ha de vetllar, en primera instància, per l’educació, per la sanitat i pels serveis socials. Precisament, la deixadesa de la Generalitat en els darrers anys ha fet que la majoria d’ajuntaments estiguin ara amb uns nivells d’endeutament preocupants, per voler seguir oferint, com ha de ser, uns serveis que, malauradament va deixar d’oferir la Generalitat. I no per falta de diners, si no per no voler prioritzar els seus recursos. Culpen al Govern de l’Estat de tot, quan ha sigut aquesta administració la que ha impulsat un pla de pagament a proveïdors, que ha permès pagar molts dels deutes que tenien els ajuntaments amb les empreses.
Si la Generalitat hagués fet els deures i no s’hagués gastat els diners amb ambaixades, amb polítiques identitàries i amb subvencions estratosfèriques, que moltes d’elles només serveixen per guanyar amics i tapar boques, ara no estarien cantant l’«Espanya ens roba». Ja ha sabut la Generalitat desviar l’atenció i enganyar a la gent, ja. Tenint-nos a tots distrets venent-nos una independència inviable de Catalunya i marejar la perdiu amb una consulta que al final no es farà. Si la Generalitat segueix anant per aquest camí, ni es pagaran els plans de millora pendents als pagesos ni hi haurà ajudes de transport pels habitants del Pirineu, malgrat s’hagi reclamat per unaminitat des de la Diputació de Lleida, gràcies a les mocions del Partit Popular.

Text de Salvador Puy, Secretari general del PP de Lleida i diputat provincial
Font: LA MAÑANA, diumenge 2 de març del 2014 (pdf)

La Diputació posa a prova el nou codi bancari europeu amb 700.000 domiciliacions

Tributs · Adaptació a la normativa comunitària · L’organisme de recaptació ha hagut d’adaptar el sistema de cobrament i el programa informàtic a la normativa comunitària · Els rebuts bancaris inclouran un codi per consultar dades per Internet

L’organisme de recaptació de la Diputació ha hagut d’adaptar el sistema de cobrament d’impostos d’uns 700.000 rebuts als nous codis bancaris marcats per la Unió Europea, que impliquen que els números de compte tenen des de l’1 de febrer 24 dígits en lloc de 20. L’organisme va obrir ahir el termini per al pagament de l’impost de vehicles en efectiu i a finals de març posarà a prova el cobrament domiciliat d’aquest mateix impost sota la nova fórmula europea. Aquest sistema ja pot utilitzar-se en les domiciliacions i les transferències bancàries i respon a la voluntat de la UE d’unificar la normativa de pagaments a la zona comunitària. Fonts de l’organisme de recaptació van afirmar que durant els últims mesos s’han dut a terme proves per comprovar el funcionament del sistema, encara que la prova de foc la passaran d’aquí tres o quatre setmanes. També han hagut d’actualitzar la configuració de les pantalles per permetre l’entrada de més dígits.
A banda de l’anomenat codi IBAN (que consta de dos lletres i dos dígits afegits als deu actuals), el nou sistema SEPA (Zona Única de Pagaments en Euros en les seues sigles en anglès) implica que la informació sobre l’import del pagament que apareix en els rebuts únicament podrà ocupar 140 caràcters (davant dels 600 actuals), la qual cosa redueix dràsticament les dades que es puguin facilitar al contribuent. El passat mes de novembre la Diputació va xifrar en uns 225.000 euros el cost total d’enviar per correu als contribuents la informació que fins ara figurava als rebuts bancaris. L’organisme de recaptació ha optat finalment per aprofitar l’espai que deixen els 140 caràcters (els mateixos que permet la xarxa social Twitter en cada missatge) per tal d’introduir un codi de referència que remeti a la seua pàgina web d’Internet, de manera que puguin tenir accés a la informació al voltant del rebut bancari amb aquesta consulta posterior.

Els usuaris de l’oficina virtual es dupliquen i estalvien mig milió

L’oficina virtual de l’organisme de recaptació va registrar el 2012 un total de 8.965 moviments, mentre que al llarg de l’any passat van ser 16.213, cosa que suposa un augment de més del 80% del volum d’usuaris.
L’organisme ha dut a terme un estudi de les implicacions d’aquest increment de l’ús de l’oficina virtual i ha arribat a la conclusió que suposa un estalvi de fins a mig milió d’euros per als contribuents.
Recaptació compta amb 10 seus repartides en gairebé totes les comarques de Lleida amb uns 90 empleats en plantilla. A aquestes s’hi han d’afegir unes altres tres, operatives un dia a la setmana en tres municipis més coincidint amb els dies de mercat setmanal al Pont de Suert, Sort i Bellver de Cerdanya.
L’oficina virtual s’està convertint en una seu més, un instrument l’ús del qual anirà probablement a l’alça i encara més tenint en compte que part de la informació tributària estarà disponible al web.

Més informació: Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals
Crònica d’Helena Culleré i E.H. des de Lleida
Font: SEGRE, divendres 28 de febrer del 2014 (pdf)

«Oportunitat única per saber què va passar de primera mà»

Entrevista: Alon Bar, ambaixador d’Israel a Espanya

(foto: Òscar Mirón/SEGRE)

(foto: Òscar Mirón/SEGRE)

Com valora la proposta de la Diputació de Lleida de senyalitzar aquestes 4 rutes d’evasió jueva en el nazisme?
És una iniciativa fantàstica ja que aconsegueix posar en el just context el coneixement, la història i el turisme recordant un esdeveniment històric molt dolorós.
Queda molt per saber?
L’interès internacional pel que va passar llavors està creixent en els últims anys. Per una mera qüestió de llei de vida, aquesta es converteix gairebé en una oportunitat única de rememorar la història per part de persones que han sigut testimonis de primera mà del que va succeir. En hebreu tenim una dita: «Salvar una ànima és salvar un món sencer» i les persones que van ser capaces d’ajudar-ne d’altres durant la persecució van contribuir a la humanitat.
A què atribueix l’augment de visitants israelians al Pirineu de Lleida?
Crec que té molt a veure amb la bellesa de la naturalesa d’aquest entorn, que és fantàstica.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Font: SEGRE, diumenge 6 d’octubre del 2013 (pdf)

Històries per no oblidar mai

Patrimoni històric · Homenatge · “Perseguits i salvats” és el projecte de la Diputació per senyalitzar 4 rutes del Pirineu lleidatà a 5 comarques que explicaran la història dels jueus evadits del nazisme. No deixa de ser curiós que mentre ells creuaven buscant la salvació, aquí molts recorrien el camí oposat per oposar-se de la dictadura. Tots fugien de totalitarismes. · La Diputació senyalitzarà quatre rutes de l’evasió jueva pels Pirineus lleidatans · Al juny · Les previsions són que les rutes estiguin senyalitzades abans de l’estiu vinent, al voltant del mes de juny · Retrobament · Evadits jueus que van creuar de nens o fins i tot nadons, en els últims anys hi han tornat, agraïts · “Perseguits i salvats” fa referència als perseguits per règims totalitaristes i salvats per ciutadans que moltes vegades es jugaven la vida per aquestes persones · Per evitar ser trobats i morir en mans dels policies, sempre escollien els camins més difícils i complicats, la qual cosa convertia, encara més, la seua travessia en un calvari. · La senyalització coincideix el 2014 amb 20 anys de la recuperació del Camí de la Llibertat, una de les principals rutes de pas de França al Pallars dels refugiats de l’Europa ocupada

«Tornem al record pels vells passos d'aquest camí», llegim al monòlit (foto: Òscar Mirón/SEGRE)

«Tornem al record pels vells passos d’aquest camí», llegim al monòlit (foto: Òscar Mirón/SEGRE)

La Història té multitud de capítols vergonyosos, encara que sens dubte un dels que s’emporten la palma és l’holocaust nazi. Malgrat que sorgeixin veus que s’atreveixin a negar-lo o a pesar de les comparacions banals de les quals és objecte. La II Guerra Mundial (1939-1945) i el règim de Hitler van comportar l’èxode de milers de jueus des d’Europa cap a Amèrica i Palestina, entre altres destins. Els Pirineus més agrests, les seues fredes temperatures i senders nevats es van convertir llavors en camins d’esperança per a unes 80.000 persones, sobretot resistents francesos, aviadors aliats i evidentment jueus (es calcula que entre 15.000 i 20.000) fugint de la barbàrie.
Precisament per recordar «uns fets que mai no han de tornar a repetir-se», en paraules del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, la corporació provincial va presentar aquesta setmana el projecte Perseguits i salvats, que pretén senyalitzar 4 rutes emmarcades en la vintena d’itineraris d’evasió que es van forjar al Pirineu de Lleida. L’esdeveniment va ser avalat per l’ambaixador israelià a Espanya, Alon Bar, que va lloar la iniciativa i va visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes, una de les destinacions preferides pels israelians que visiten Lleida.
Els Pirineus lleidatans es van convertir a partir de la tardor del 1939 en un escenari important com a lloc de pas i estada dels evadits. Per això les 4 rutes se centraran en Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya i Alta Ribagorça.
«Els criteris històrics en primer lloc, i el fet que els espais siguin accessibles i siguin a prop de nuclis de població, han estat determinant per a l’elecció d’aquests itineraris, que més enllà d’una proposta de recuperació antropològica, la memòria històrica i la promoció turística, és també un homenatge a la generositat entre dos pobles, el jueu i el català», va explicar Reñé.
Duanes, itineraris de fugida, casernes policials, presons o llocs d’acollida i hotels seran alguns dels espais que convidaran a la reflexió i que permetran descobrir als visitants vivències com la del sastre Avraham Bielinsky i la seua esposa Esther Guita. Alarmats per l’antisemitisme creixent a Alemanya van emigrar a França. Amb la duresa del govern de Vichy presidit per Petain, es van traslladar amb els seus dos fills (Reinold i Françoise) de París a Pau, encara a la França lliure. Allà ell va trobar feina en una fàbrica tèxtil propietat de Victor Masplé-Somps. Amb la imminent arribada dels alemanys al sud de França, van planejar una altra vegada la fugida. Masplé-Somps els va aconseguir passaports per arribar a Hondures, però una vegada a Espanya van ser detinguts a Les. Mentre la policia esperava ordres de si expulsar-los a França o deixar-los continuar el viatge, algú va segellar-los els passaports. Es van traslladar a Vigo i d’allà a Veneçuela, on van arribar el 3 de febrer del 1943. Alhora, Masplé-Somps va ser detingut per la Gestapo i va ser traslladat al camp de concentració de Sachsenshausen, on va morir al febrer del 1945. L’agost del 2013, just un any després de descobrir el punt exacte pel qual la seua família havia aconseguit escapar-se dels nazis, François Bielinsky, amb 75 anys, va tornar a Les, on va agrair l’ajuda rebuda.
És una de les moltes vivències, com la de la família Henle, que en la seua travessia de França a Tavascan va ser protegida pels Rogalle. El 2004, el nadó Henle, ara ja amb 64 anys, es va retrobar amb la seua salvadora a Aulus-les-Bains, la població francesa d’on havien sortit, en un emotiu acte. Precisament en l’encreuament de camins de Tavascan en el qual se separaven diverses rutes es va instal·lar dimecres un monòlit commemoratiu. Tornem pel record als vells passos d’aquest camí, pot llegir-s’hi en català, hebreu, anglès i francès. Aquest vers extret de La pell de brau, del poeta Salvador Espriu, és tota una metàfora. Recordar per no repetir errors. En serem capaços?

El turisme israelià ja representa un 5% i és el que més ha crescut

Els visitants israelians s’han convertit en els turistes estrangers el nombre dels quals més ha augmentat en els últims anys, segons va explicar el director del patronat de Turisme de la Diputació, Jordi Blanch. Concretament va assenyalar que «en poc temps han arribat a ser el 5% del total d’estrangers que visiten Lleida». Si ens centrem en el Parc Nacional d’Aigüestortes, una de les destinacions capdaventeres dels estrangers a Lleida, les xifres es disparen. «Els turistes israelians representen un 35%» del total dels visitants d’exterior del nostre país, va afirmar Blanch.

LES CLAUS

Els escenaris
Els escenaris del pas dels evadits jueus pel Pirineu de Lleida són múltiples i variats. Tanmateix podrien englobar-se en duanes; rutes de fugida; casernes de policia i la Guàrdia Civil; presons i espais de concentració; llocs d’acollida i hotels.
Les duanes
A les comarques de Lleida hi havia dos duanes: una a Pont d’Arre (a pocs quilòmetres de Les) i l’altra a la Seu d’Urgell. Aquests punts eren vigilats pels agents del cos d’investigació i vigilància de la Policia. Es duia a terme el control de persones i es revisaven passaports i mercaderies que pretenien entrar a Espanya.
Les rutes de fugida
Rutes de muntanya només transitables a peu, que connectaven França i Andorra amb Espanya per les comarques del Pirineu de Lleida: Val d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya. Es té constància certa d’una vintena, de les quals la Diputació en senyalitzarà quatre, una per comarca.
Quarters de Policia i Guàrdia Civil
Eren el primer lloc que visitaven els evadits, ,tant els que havien de revisar la documentació com els detinguts. Eren, entre altres espais, a Les, Bossòst, Alòs d’Isil, Tavascan i la Seu d’Urgell.
Presons
Els detinguts eren acusats de pas clandestí de frontera. Primer eren portats a les presons del partit judicial i, més tard, a Lleida. Existia la de Vielha, que els estudiosos creuen que tenia capacitat per a unes 8 persones; la de Sort (n’hi havia dos, una per a homes i una altra per a dones). S’ha documentat que entre 1939 i 1940 van passar almenys 2.660 refugiats per la d’homes i 157 per la de dones entre 1939 i 1944; Tremp, la Seu d’Urgell, Lleida i Cervera (es va habilitar la universitat) també tenien les seues presons.
Llocs d’acollida
Dins de les rutes d’evasió, alguns llocs eren emblemàtics com a espais de descans o lloc de reunió. Entre aquests podem esmentar: Cabana de l’Artiga de Lin (Es Bòrdes), Montgarri, Bordes de Perós (Alt Àneu) i Bordes de Noarre, a més de poblacions com Canejan, Les, Bossòst, Vielha, Alòs d’Isil, Tavascan, Sort, la Seu d’Urgell, Martinet i Lleida.
Hotels
Gràcies a consolats i organitzacions de suport als refugiats jueus, com l’American Jewish Distribution Committee, molts evadits van poder ser allotjats en hotels tant a les poblacions de frontera com a les localitats que tenien establiments penitenciaris.
Proposta de senyalització
La proposta de senyalització de la Diputació de Lleida atorgarà prioritat als espais més emblemàtics pel seu significat, atenent criteris de rellevància històrica, distribució territorial i possibilitat de ser visitats pel públic.
Així, se senyalitzaran les duanes de Pònt d’Arrel i la Seu d’Urgell. Pel que fa a les rutes, a la Val d’Aran, es marcarà l’itinerari que comunica Luzet de Luchon amb Les a través de la Passada de Tres Corets; al Pallars Sobirà, la ruta des d’Aulus-les-Bains fins a Tavascan passant pel coll de Guiló; a l’Alt Urgell, els itineraris que comuniquen l’Andorra amb les Valls de Valira i a la Cerdanya, l’itinerari que comunica Andorra amb Lles de Cerdanya a través de la Portella Blanca d’Andorra.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Crònica de Roser Banyeres des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 6 d’octubre del 2013 (pdf)

Intensifiquem les relacions amb Israel

La balança comercial catalana amb Israel ha augmentat significament · El projecte “Perseguits i salvats” representa la recuperació d’unes rutes catalanes de muntanya utilitzades per la fugida de refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial

Des de la Diputació de Lleida hem presentat aquesta setmana el projecte de recuperació històrica Perseguits i salvats, per identificar els itineraris utilitzats per la fugida de refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial, ja sigui a través de colls de muntanya, de camins i de carreteres de les comarques de Lleida.
Aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració d’ajuntaments i consells de la zona, va molt més enllà d’una magnífica proposta de recuperació cultural, de rescat de la memòria històrica o de la promoció turística del Pirineu lleidatà. És, alhora, un homenatge a la gent anònima, a la solidaritat i a la fraternitat del poble català amb el poble jueu, que al llarg de la seva història ha patit el flagell del discurs basat en l’odi, en la injustícia del fort, en la burla del vencedor i en la cínica acceptació del dolor dels febles, que diria Maria Aurèlia Capmany.
Per tant, el projecte Perseguits i salvats té una marcada dimensió moral, protagonitzada per lleidatans anònims; gent que, des d’una natural senzillesa i una profunda humanitat, va contribuir a salvar vides, persones, famílies i cultures que fugien de la barbàrie de la vella Europa.
La presentació de Perseguits i salvats ha comptat amb la presència de l’ambaixador d’Israel a Espanya i Andorra, Alon Bar, el qual s’ha mostrat profundament agraït per aquesta iniciativa i ha aprofitat la seva estada a Lleida per informar de la voluntat d’Israel que el pròxim consolat que obrirà aquest país a Europa sigui a Catalunya.
Perseguits i salvats, que a la pràctica representa la recuperació d’unes rutes catalanes del poble jueu fugint del nazisme, coincideix en el temps amb un fenomen certament preocupant que s’està donant amb una permissivitat astoradora a l’Estat espanyol: la banalització de l’Holocaust, l’exaltació del feixisme i accions de grupuscles ultradretans i violents.
Per tant, l’Estat espanyol ha d’adoptar actituds manifestament més fermes i unívoques si vol ser tractat com un soci més en el concert dels pobles de base irrefutablement democràtica, perquè el que està passant aquí no és de rebut. I més quan aquesta escalada xenòfoba i totalitària coincideix amb les legítimes aspiracions del poble de Catalunya a decidir el seu futur i, arribat el cas, a esdevenir un nou estat de la Unió Europea.
La visita de l’ambaixador israelià ha estat marcada, també, per l’agenda comercial i econòmica i ha servit per propiciar una reunió amb una trentena d’empresaris lleidatans dels sectors turístic i agroindustrial al palau de la Diputació de Lleida, amb l’objectiu d’aprofundir i explorar noves relacions comercials entre els dos territoris.
En els últims anys la balança comercial amb Israel ha augmentat significativament, fins al punt que les exportacions lleidatanes a aquest país de l’Orient Mitjà van créixer el 2012 un 32% respecte de l’any anterior. En Turisme, la presència de ciutadans de l’estat d’Israel i de comunitats jueves d’altres parts del món creix any rere any, atrets pel paisatge natural i la cultura, fet que situa les comarques de Lleida com a destinació preferent.
De la visita de l’ambaixador Alon Bar se’n poden extraure tres conclusions altament positives. Que el patrimoni natural i cultural de les comarques de Lleida pot tenir un més ampli recorregut en les destinacions turístiques israelianes (Catalunya rep 300.000 turistes israelians a l’any); que la relació comercial, ja de per sí prou important (les comarques exporten a Israel per valor de 50 MEUR/any) té marge real de creixement, especialment si es flexibilitza les condicions d’importació en productes agroalimentaris i ramaders; i, finalment, ara que la caverna política i mediàtica espanyola vaticinen un aïllament internacional de Catalunya, la veritat és que el procés de secessió catalana es percep com una magnífica oportunitat de negoci i de cooperació directa dels estats actualment constituïts amb Catalunya, sense intermediaris ni interferències.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Text de Joan Reñé i Huguet · President de la Diputació de Lleida
Font: LA MAÑANA, diumenge 6 d’octubre del 2013 (pdf)

Ahir fugitius, ahir turistes

Ciutadans · La Diputació de Lleida recupera rutes d’evasió dels jueus que fugien de Hitler pel Pirineu · Es calcula que més de 80.000 persones van passar de França a Espanya durant la Guerra Mundial · El projecte “Perseguits i salvats” estableix 17 vies de fuga a través de les muntanyes

Claude Henle tenia set mesos a la primavera del 1942, quan amb els seus pares, Hans i Laura, i la seva àvia, Meta, estava reclòs al camp d’Aulus-les-Bains, a la província francesa de l’Arieja, amb molts refugiats jueus que fugien del terror nazi. La família Henle anava veient atemorida les batudes que anaven buidant el camp de presoners fins que, el desembre del mateix any, van decidir escapar-se a través dels Pirineus, arribar a Espanya i poder salpar cap als Estats Units, Amèrica del Sud o Palestina. En aquell moment van disposar de la inestimable ajuda de Jean Pierre Agouau, veí d’Aulus, i de la seva filla de Jeanne. Tots dos coneixien els camins i les senderes perquè guardaven ramats d’ovelles a les muntanyes.
El trajecte, amb sis fugitius més, a ple hivern i amb una persona d’edat avançada i un nadó, va ser molt dur, però en Hans, la Laura i en Claude van aconseguir arribar a Tavascan, on van ser detinguts per la Guàrdia Civil.
Els agents van haver de rescatar l’àvia, accidentada i immobilitzada en un barranc a causa d’una caiguda. Traslladats a Lleida, en Hans va anar a parar al camp de concentració de Miranda de Ebro i la seva família va aconseguir anar a Madrid, on van gestionar la llibertat i des de Lisboa van navegar fins al Canadà, on es van establir.
El 2004, amb 62 anys, Claude Henle va tornar a Aulus-les-Bains i a Tavascan per visitar uns paratges que havien estat determinants per a la supervivència de tota la seva família i va poder abraçar la Jeanne, la jove que va haver de portar-lo als braços perquè la seva mare estava esgotada. Jeanne Agouau va ser condecorada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions.
Elena Serrado era una adolescent que ajudava la seva família a fer les feines de la fonda Marxant, l’única del poble, i que, com altres cases, va acollir molts refugiats, però no recorda els Henle. «Només arribar eren detinguts per la Guàrdia Civil. Arribaven esgotats, alguns malalts, amb molta gana, feien cara de por i d’angoixa. El meu pare els distribuïa entorn del foc de la casa i si en necessitaven, una manta. Els oferíem menjar i un lloc per descansar». Lluís Colomé, es-alcalde, també era un nano. «El meu record dels fugitius està associat al dia que el meu pare va tornar de la presó després de la guerra. En vam acollir uns quants a casa i vam celebrar el retrobament. Va tornar el pare i el pas de fugitius es va acabar, com la guerra a Europa».
Històries així conformen un dels episodis històrics més interessants del Pirineu. Es calcula que 80.000 persones van passar de França a Espanya pels paratges més recòndits de la serralada esquivant la policia del règim de Vichy i la policia de fronteres alemanya, i una quarta part d’aquestes eren jueus procedents de tot Europa. A França hi ha el Chemin de la Liberté, que cada any organitza una travessia pels recorreguts. S’han establert 17 rutes que partien de Luchon, Saint-Girons i Aulus a França, i de Sant Julià de Lòria, les Escaldes o la Rabassa des d’Andorra, que connectaven amb la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, camins de llibertat que les diverses xarxes d’evasió van anar traçant amb la complicitat de pastors, contrabandistes i algun funcionari, homes i dones que van arriscar la vida a banda i banda de la frontera. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, director del projecte, opina que es diu Perseguits i salvats per no agafar el francès «camí de llibertat». «En aquell temps i en aquelles circunstàncies, arribar a Espanya no era assolir la llibertat, precisament», afirma. Solé i Sabaté pretén «posar en relleu històric, cultural i turístic unes rutes i espais que testimoniaran el que va passar en aquestes muntanyes».
Pel president de la Diputació, Joan Reñé, «el projecte ajudarà a reforçar lligams amb Israel». Perseguits i salvats establirà rutes identificades i senyalitzades amb informació sobre el terreny per a excursionistes. També se senyalitzaran casernes de la Guàrdia Civil, presons o hotels que van allotjar fugitius, com el Pessets de Sort, l’Andria de la Seu d’Urgell, el Franco Español de Les, l’Internacional de Vielha o el Marxant de Tavascan.

Camins per no oblidar

L’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, van inaugurar ahir un monòlit a Tavascan, en memòria dels jueus acollits en aquesta localitat després de travessar la serralada fugint de l’horror nazi. Aquest és un dels primers senyals de les rutes que s’habilitaran amb el projecte Perseguits i salvats, que pretén recuperar la memòria històrica i oferir espais d’interès per al turisme hebreu, un col·lectiu que representa el 5% dels visitants estrangers a Lleida, però que és el que més ha crescut darrerament.
Alon Bar va agrair l’ajuda prestada ara fa setanta anys als seus compatriotes per la bona gent de Tavascan i va prometre fer costat a aquest projecte i difondre’l entre els descendents d’aquells fugitius. De la seva banda, Joan Reñé va demanar que les rutes serveixin per «no oblidar uns fets que no s’haurien de repetir».

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Crònica de Pau Echauz des de Sort
Font: LA VANGUARDIA, dijous 3 d’octubre del 2013 (pdf)

El Pirineu promocionarà 4 rutes usades per jueus fugits de Hitler

Memòria històrica i indústria turística · Més de 20.000 es van escapar per Lleida de la persecució nazi

Més de 20.000 jueus van travessar fa 70 anys el Pirineu lleidatà per escapar-se de la persecució i de la barbàrie nazi durant la Segona Guerra Mundial. Eren famílies senceres que entraven a Espanya pels camins més complicats per evitar que la Guàrdia Civil els capturés. La Diputació de Lleida va presentar ahir a Sort (Pallars Sobirà) el projecte Perseguits i salvats, per assenyalar i promocionar els escenaris de fugida més emblemàtics i per mostrar els llocs de pas i acollida, les presons i els espais de concentració que eren utilitzats per a les deportacions dels fugits capturats.
«L’objectiu és recuperar la memòria històrica i donar a conèixer uns fets poc coneguts que es van produir durant l’Holocaust», va afirmar el president de la Diputació, Joan Reñé, acompanyat per l’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar. El diplomàtic va explicar que la iniciativa servirà perquè familiars de molts jueus puguin conèixer alguns fets concrets del passat dels seus antecessors. «Salvar una ànima és salvar un món sencer», va dir Bar citant un proverbi hebreu per referir-se a aquest episodi i agrair a molts veïns que ajudessin milers de fugitius jugant-se la vida.

«Exhaustos i morts de fred»

Una veïna de Tavascan, Elena Tarrado, encara recorda l’estat lamentable en què arribaven al poble els fugitius. Ella aleshores tenia 15 anys i la seva família regentava l’hostal del poble i donava menjar als menys afortunats, als presoners de la Guàrdia Civil. «Venien exhaustos i morts de fred. La primera cosa que feien era buscar el foc», va explicar.
Les quatre rutes més importants estaran a punt a l’estiu i ajudaran a consolidar l’incipient turisme israelià a les comarques de Lleida.

Més informació: Presó-Museu del Camí de la Llibertat
Crònica d’Eva Visa des de Tavascan
Font: EL PERIÓDICO, dijous 3 d’octubre del 2013 (pdf)