Política · Projecte del Govern
Denuncien el buidatge de competències que implica el projecte del Govern central per a les futures administracions locals · Veuen la llei com una «ingerència» i fins i tot un «retorn al franquisme»
Alcaldes de totes les formacions polítiques i de municipis de diferents mides de Lleida consultats ahir per aquest diari van rebutjar de ple un buidatge de competències o la pèrdua d’autonomia municipal que podria suposar l’aprovació de l’avantprojecte de llei de reforma de l’Administració local que planteja el Govern. Regidors de CiU, ERC, PSC i fins i tot del PP van coincidir de forma unànime en aquest punt i van criticar que la proposta (que planteja, per exemple, una llista tancada de competències municipals i el traspàs a les diputacions dels serveis deficitaris en ajuntaments de menys de 20.000 habitants) obvia realitats com la distribució municipal de Lleida.
El text també preveu un control més exhaustiu sobre les finances locals i que els interventors passin de nou a dependre de l’Estat. En aquest punt, l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, va denunciar una «tornada al franquisme», però va confiar que es «respecti l’autonomia de Catalunya» per regular el règim de l’Administració local. El primer edil de Bassella, Xavier Esteve (PP), va admetre que «poden arreglar-se moltes coses» en el funcionament de l’Administració local, si bé va opinar que «és un error que prenguin competències als ajuntaments. El municipi ha de tindre una mica d’autonomia i de finançament», va assenyalar. Els alcaldes també van criticar la regulació de sous que estableix la llei (que limita el nombre de retribucions al 18% dels regidors a tot l’Estat i deixa sense assignació els de municipis de menys de 1.500 habitants, uns 150 a Lleida). Tot i així, van admetre que a Catalunya tindrà poca incidència, ja que la gran majoria només perceben ajudes de la Generalitat.
Les reaccions adverses a l’informe sobre l’avantprojecte presentat divendres van continuar ahir en l’àmbit català i l’espanyol. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va assenyalar que «és una reforma basada en una concepció rància de l’Administració pública». «Cal establir un model del segle XXI i no del XIX». El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va qualificar la llei d’«inútil» i va dir que si el PP està preocupat «perquè algú cobra, que suprimeixi el Senat, les diputacions o les aportacions a Defensa».
«Es respecte les comarques i se les integra a les províncies»
El secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, va assegurar ahir que el projecte respecta els estatuts d’autonomia i va posar com a exemple les comarques: «Se les respecta i integra dins del que són les províncies». Va admetre que la llei suposarà la pèrdua d’ocupació pública al prohibir als municipis crear nous ens, obligar-los a sanejar o dissoldre els existents i suprimir els que depenguin, al seu torn, d’altres entitats.
Resposta unànime
L’opinió contrària al contingut de la reforma dels ajuntaments i l’Administració local és generalitzada i unànime, especialment des del sector local, però també en àmbits autonòmics i bona part dels estatals.
L’OPINIÓ DELS REGIDORS
Llàtzer Sibís (Sort, CiU)
«Em sembla una ingerència en les competències de la Generalitat i que pretén desmantellar l’autonomia dels municipis».
Font: SEGRE, diumenge 17 de febrer del 2013 (pdf)