De míting amb… Xavier Gabriel
Dretes · «El meu vot ha oscil·lat sempre entre PP i CiU, sobretot CiU», diu Gabriel
Loteria · Ningú sap què passaria amb la rifa de Nadal si Catalunya fos independent
Míting de Mariano Rajoy a la Llotja, el flamant Palau de Congressos de Lleida. Una trentena de joves es concentren a les portes de l’edifici i fan sonar xiulets i cassoles contra els que anem entrant. M’agafen del braç. És un militant de bona fe del PP que se m’acosta a l’orella i m’agraeix que hagi vingut. «Em pensava que no eres dels nostres». No tinc temps d’explicar-li que l’ARA m’ha encarregat anar als mítings de tots els partits. I anar-hi cada vegada amb una persona diferent. El meu company avui a Lleida és el venedor de loteria més famós del món. L’acte està a punt de començar. Que la sort ens acompanyi.
Una pèrdua de temps
Xavier Gabriel, propietari de l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, m’adverteix que si fos per ell no aniria ni a aquest ni a cap altre míting. «Són la pèrdua de temps més acollonant que hi ha». El personal de protocol del PP ens fa seure a la fila quatre, en dues butaques que fins a aquell moment estaven reservades a algú altre. Tenim l’escenari molt a prop, presidit pel lema del PP: Catalunya, sí; España, también. «És un eslògan intel·ligent. M’hauria agradat ser el publicista que se l’ha inventat». Per la megafonia sona l’himne del PP. És el senyal que Mariano Rajoy i Alícia Sánchez-Camacho estan a punt d’entrar a la sala. Xavier Gabriel s’identifica políticament: «El meu vot sempre ha oscil·lat entre PP i CiU, sobretot CiU». Diu amb orgull i honestedat que es considera un home de dretes. «Ja ho era quan vaig començar de grum en un banc de Lleida i ho continuo sent ara». Té una especial predilecció, però, per Àngel Ros, l’alcalde socialista de Lleida. «Ve del món de l’empresa, per això és tan hàbil gestionant».
Cara de pòquer
El propietari de La Bruixa d’Or segueix les intervencions dels líders populars en silenci i amb cara de pòquer. Xavier Gabriel només aplaudeix en una ocasió, quan Rajoy anuncia la paralització temporal dels desnonaments de les famílies més vulnerables. I corregeix no una sinó dues vegades Alícia Sánchez-Camacho. Quan la candidata del PP diu que la gestió de CiU ha sigut pitjor que la del tripartit («No és veritat, el tripartit ha sigut la desgràcia més gran de Catalunya») i quan Sánchez-Camacho afirma, entre aplaudiments, que si guanya el PP reduiran l’aportació del govern a TV3 («Aquí s’ha equivocat»). I una discrepància de fons de Xavier Gabriel amb el discurs de Rajoy: «Hauria de venir aquí a parlar de les empreses punteres de Lleida, que n’hi ha moltes. I no a perdre el temps criticant CiU. Respectar els altres és sagrat. Mai em deus haver sentit criticar cap altra administració de loteria».
La rifa de Nadal
Entre els possibles efectes secundaris de la independència de Catalunya, s’ha parlat molt de a quina lliga jugaria el Barça, però no s’ha dit res de què passaria amb la rifa de Nadal. ¿El 22 de desembre ens quedarem sense la cantarella dels nens de Sant Ildefons? Uns només tenen una vinculació lúdico-sentimental amb aquest sorteig. Però a Xavier Gabriel li va el negoci. «Una loteria catalana no és viable. Amb set milions i mig de persones no hi ha prou mercat». La Bruixa d’Or també nota la crisi. Calculen que aquest any els ingressos els baixaran un 5%, una tendència que es repeteix als últims exercicis. Mariano Rajoy s’ho fa venir bé, a mig discurs, per fer una referència a la loteria, «que aquí a Lleida és molt important». El públic s’ha girat cap a la butaca que ocupa Gabriel. Ell, que se sent observat, es tapa la boca com quan Messi parla en un camp de futbol i em xiuxiueja: «Li deuen haver dit que sóc aquí. Després anirem a saludar-lo».
Com el sexe
El discurs del PP contra la independència de Catalunya em recorda el que tenen els capellans amb el sexe. Els obsessiona de tal manera que contamina totes les seves paraules. Ens demanen que no caiguem en temptacions i derives separatistes i ens alerten dels perills que això tindria per a cadascun de nosaltres.
Si et masturbes et quedaràs cec, deien durant el franquisme els hermanos. Si Catalunya se separa d’Espanya, tindreu fronteres entre Lleida i Aragó i us haureu de canviar els cognoms, adverteix ara el PP. A Gabriel no li agrada el camí que ha agafat el president de la Generalitat: «Artur Mas s’ha deixat portar excessivament per la Diada. En moments d’eufòria o de depressió, com ara, no s’ha de prendre cap decisió. El govern espanyol ha de respectar més els catalans, però hem d’anar units».
Quaranta segons
S’acaba el míting del PP a Lleida. La comitiva del PP marxa corrent a agafar l’AVE cap a Tarragona. Quan Alícia Sánchez-Camacho ens veu, crida Rajoy pels passadissos de la Llotja. «¡¡Presidente, presidente!!» Fa les presentacions pertinents i assistim a la conversa entre Gabriel i el president del govern espanyol: «S’enrecorda de mi? Una vegada va venir a La Bruixa d’Or». «¡Cómo no!», contesta Rajoy. Encara no era president, llavors, m’aclareix Xavier Gabriel. Foto de família, i segona i última encaixada de mans. Tot plegat no dura més de 40 segons. «Els polítics, quan tenen tanta gent al seu voltant, no són ells. Ja els hi veus a la cara».
L’amo de La Bruixa d’Or
Xavier Gabriel és el propietari de l’administració de loteria La Bruixa d’Or, a la població pallaresa de Sort, famosa per haver donat consecutivament diversos premis de la grossa de Nadal. La seva administració de loteria ha fet famós el municipi arreu i ara està diversificant el seu negoci.
Text d’Albert Om
Font: ARA, diumenge 18 de novembre del 2012 (pdf)