El Museu de les Papallones edita una revista

El Museu de les Papallones de Catalunya, a Pujalt (Sort), ha posat en marxa Addenda Naturae Pyrenaicae, una revista científica de naturalesa única a la província. La publicació es llança en format digital (addenda-naturae-pyrenaicae.eu) i en paper (a la venda al museu).

Més informació: Museu de les Papallones de Catalunya
Font: SEGRE, dissabte 8 de febrer del 2014 (pdf)

Anuncis

Insecte cavernícola del Pirineu de Lleida

Fauna · Entomologia · Descobreixen exemplars a Pujalt d’una espècie documentada per primera vegada l’any 1915 i que viu únicament en comarques de muntanya de Lleida i d’Osca

L'exemplar conservat al Museu de les Papallones (foto: Museu de les Papallones)

L’exemplar conservat al Museu de les Papallones (foto: Museu de les Papallones)

Investigadors del Museu de les Papallones de Catalunya, a Sort, han descobert al poble de Pujalt i els seus voltants exemplars d’una espècie d’insecte documentada per primera vegada l’any 1915 i que només es pot trobar en part del Pirineu de Lleida i d’Osca. A Lleida, s’ha detectat al Pallars Jussà, el Sobirà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i el Solsonès. El centre va assenyalar que aquesta espècie, emparentada amb els grills, és un «insecte cavernícola» que es pot veure en espais subterranis com coves i fins i tot soterranis i cellers de cases. Fa uns set centímetres amb les potes esteses. El Museu en conserva un exemplar dissecat en la seua exposició permanent.
«És la primera vegada que hem trobat aquests insectes en una zona situada tan al nord», va explicar Alfons Dolsa, entomòleg del Museu de les Papallones, que va apuntar que el nucli de Pujalt, a Sort, «és la zona més septentrional que poden habitar». Dolsa va indicar que es tracta d’una espècie coneguda per a nombrosos habitants de les comarques del Pirineu, encara que sovint passa desapercebuda, ja que són molts els que desconeixen que «es tracta d’una espècie endèmica, que només es pot trobar aquí i en part de la Franja».

Més informació: Museu de les Papallones de Catalunya
Font: SEGRE, dimarts 3 de setembre del 2013 (pdf)

La Vall d’Àssua, terra de novel·la

Narradors com Jaume Cabré o Maria Barbal han pouat en aquest racó del Pallars · L’escriptora Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua · L’acció de “Les veus del Pamano”, de Cabré, té lloc al principal nucli de la vall, Llessui, que anomena Torena · Les Trobades d’Escriptors al Pirineu s’han deixat de fer. Queden els llibres que n’han resultat

«La vall d’Àssua és part de la meva infantesa. La mare, d’Altron; el pare, de Rialp. Arribades les vacances d’estiu, el meu germà i jo viatjàvem a casa la padrina. Ell, llavors un noiet espavilat i àgil, contribuïa en alguna mesura als camps, en els tràfecs de la sega; a l’era, en la feina de mallar – dita també, batre -; del redall, als prats de farratge. Jo encara era xica i devia fer una mica de nosa enmig d’aquella activitat intensa, com una riuada, que semblava no poder tenir un final», diu Maria Barbal.
«Sense fixar-m’hi, escoltava les paraules de les dones, a la cuina, sovint a quieta veu entre el tapatge de cassoles i plats. Sentia també, o inconscientment escoltava, les converses de tots, a la llarga taula, durant el repàs – recorda Maria Barbal -. Tinc dues herències de la vall d’Àssua i són de dos colors. Una: la de la bellesa del paisatge, dels animals pròxims, de la despreocupació per raó de l’edat. Dues: l’herència de les paraules dient un passat tràgic, amb el mot guerra, en majúscula. Més tard, els fets que expliquen l’abandó de la hisenda. Del blanc i del negre, en va sorgir, primerament, Pedra de tartera. Tot seguit, La mort de Teresa, Mel i metzines i Càmfora. Més endavant, Camins de quietud i País íntim.
Maria Barbal és probablement qui més pàgines ha escrit sobre la vall d’Àssua. Però molts altres escriptors han pouat també en aquesta vall del Pallars Sobirà que pertany als municipis de Sort i de Rialp: Josep Virós (1905-1987), autor de Verd madur, de la qual es va fer una pel·lícula; Joan Lluís (1912-1999), autor d’El meu Pallars; Pep Coll, que ha recollit la mitologia d’aquesta contrada en bona part de les seves novel·les…
Tots els escriptors esmentats fins ara són nascuts al Pallars – Josep Virós és nascut a la mateixa vall d’Àssua, concretament a Llessui -. No hi és nascut, en canvi, qui ha projectat més aquesta vall a través de la literatura – i, de retop, a la televisió -, Jaume Cabré. Amb Les veus del Pamano, una novel·la molt ben travada, situada al principal nucli de la vall – Llessui (que Cabré rebateja amb el nom de Torena) -, Cabré trasllada el lector als anys quaranta, una època de pors, de silencis i d’heroïcitats – en aquesta zona les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat.
Què té la vall d’Àssua, que ha atret tants escriptors? Per què s’han fixat en aquesta vall i no en la del costat? «La natura hi és esplendorosa (i més aquest any, que ha estat plujós); a més, s’hi han mantingut molts aspectes de com es vivia i es treballava abans – diu Ferran Rella, autor del llibre Viatge literari pel Pallars Sobirà -. Per exemple, encara es fa la tria de les ovelles. Durant tot l’estiu, les ovelles han estat a la muntanya i per Sant Miquel els pastors es troben per emportar-se cadascú el seu ramat. El procés és llarg i laboriós. La ramada es troba tota en un corral i les ovelles es van fent passar, una a una, per un passadís amb diferents portes. Depenent del propietari de l’ovella, aquesta es fa entrar per una porta o per una altra. Les ovelles es coneixen per la marca que duen a l’esquena – explica Ferran Rella -. El que ja no es fa, però, és aprofitar la llana de les ovelles per fer matalassos – diu Rella -. Tots aquests detalls, i uns quants més, són explicats al Museu del Pastor, a Llessui, situat a l’edifici de l’antiga escola, avui tancada (es va traslladar a Sort a causa de la falta d’infants)», explica Ferran Rella, que ha organitzat durant una pila d’anys – del 1994 al 2011 – les Trobades d’Escriptors al Pirineu, un esdeveniment que, dissortadament, s’ha deixat de celebrar. Però queden les narracions dels qui hi han participat, ambientades en aquest preciós racó de món.

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Text de Daniel Romaní
Font: ARA-VIATGES LITERARIS, 16/06/2013 (pdf)

Dia dels Museus en més de 20 equipaments de tot Lleida

Política cultural · Celebració
A la capital del Segrià, vuit centres organitzen avui activitats fins a la mitjanit

Una vintena d’equipaments i centres museístics de les comarques de Lleida celebraran avui el Dia Internacional dels Museus amb jornades de portes obertes i diverses activitats de difusió. A més, vuit museus i sales de la capital del Segrià repetiran l’experiència dels últims anys de la Nit dels Museus, amb obertura fins a la mitjanit i activitats especials de promoció dels seus respectius fons.
La regidora de Cultura de Lleida, Montse Parra, va presidir ahir la presentació d’aquest programa d’actes juntament amb els responsables dels vuit espais expositius. Així, el Museu Morera hi posarà la nota virtual amb una viquimarató al voltant de l’exposició de fotografies de Gili i Roig. El Museu de Lleida oferirà un espectacle teatral al voltant de les pintures medievals de la Pia Almoina. CaixaForum ha organitzat visites guiades especials a l’exposició que va inaugurar dimecres d’obres de la col·lecció privada de Carmen Thyssen.
La Panera inaugurarà una exposició d’una col·lecció privada d’art contemporani i també estrenarà una mostra on line. El Museu de l’Aigua oferirà un espectacle de dansa, vídeo i fotografia. El Roda-Roda presentarà un cotxe del 1905, el més antic que ha exhibit fins ara al museu. Art i música electrònica a la Fundació Vallpalou i obres inèdites amb tast de cervesa de Lleida a la Fundació Sorigué completen aquesta oferta cultural fins a la mitjanit.

AGENDA DEL DIA

Altres centres
Portes obertes al Museu del Torró i la Xocolata d’Agramunt i de Papallones de Pujalt (Sort).

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dissabte 19 de maig del 2013 (pdf)

Informació pública

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Anunci d’informació pública
L’Ajuntament de Sort ha sol·licitat autorització d’obres en zona de policia de lleres del riu Noguera Pallaresa, marge dret, per realitzar les obres corresponents al Projecte de rehabilitació de la Central Vella de Sort, 1a fase, terme municipal de Sort (Pallars Sobirà), expedient UDPH2008000304.
La 2a fase correspondrà a les tasques d’adaptació dels espais per convertir-lo en el Centre d’Interpretació Emili Riu i Periquet, on s’estudiarà la història de la producció d’electricitat al Pallars del segle XX.
Es fa públic perquè tothom qui hagi de formular-hi alguna al·legació l’adreci, per escrit, a l’Agència Catalana de l’Aigua, Unitat del territori de Ponent, av. Alcalde Areny, 24, 25002 Lleida, en el termini de vint dies comptats des de la publicació del present Anunci al DOGC, indicant la referència expressada en l’encapçalament.
Dins d’aquest termini es poden presentar els escrits d’al·legacions en hores d’oficina, en el Registre de les dependències indicades i, així mateix, per qualsevol de les formes que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
La documentació presentada es podrà examinar en el termini indicat en hores d’oficina.

Lleida, 16 de gener de 2012
Signat: Julio Manciñeiras Vaz-Romero
Cap de la Unitat del Territori de Ponent

Font: DIARI OFICIAL GENERALITAT CATALUNYA, núm. 6216, 19/09/2012 (pdf)