El libro “Beneïda terbolina” pone a debate la despoblación

El Ateneu Popular de Ponent se convirtió ayer en el escenario del acto (foto: Tony Alcántara)

El Ateneu Popular de Ponent se convirtió ayer en el escenario del acto (foto: Tony Alcántara)

Publicación · De Josep Mitjana Berdié

Josep Mitjana Berdié (Biscarbó, 1941) presentó ayer en Lleida, más concretamente en la Sala Nausica del Ateneu Popular de Ponent, su Beneïda terbolina. El libro, que tiene como subtítulo Des dels Pirineus a la terra plana II, se pregunta sobre la despoblación del Port del Cantó y se cuestiona qué habría ocurrido si las condiciones de vida no hubieran sido tan duras en este territorio «salvaje».
El autor de esta publicación es ingeniero técnico. También escritor ha publicado distintas obras sobre técnica del campo: Guía práctica de tratamientos, peral y manzano (1969), Guía práctica del melocotonero (1986), Herbicidas, guía práctica en frutales y hortalizas (1978), Fruites, manual de reconeixement d’alteracions en la fruita de llavor en post collita (2004) y de la obra de creación Maleïda terbolina (2012).

Més informació: Pagès Editors
Font: LA MAÑANA, divendres 21 de febrer del 2014 (pdf)

Anuncis

El futur control digital de la societat

sortactual4213

Novel·la de la lleidatana Dolors Millat · L’autora de Sort publica “Terra inhòspita”, una denúncia sobre un futur social no gaire llunyà

D’aquí 35 anys tot serà digital, tot estarà interconnectat online, tota la societat estarà sota control. En aquest any 2048 ambienta la novel·la Terra inhòspita (Edicions del Periscopi) l’escriptora lleidatana M. Dolors Millat, una obra que pot semblar de ciència-ficció però que esdevé una història d’acció, misteri i suspens, i també amb unes gotes d’amor. En la seva segona novel·la – després de publicar l’any passat Quirat i mig, una obra de caràcter intimista -, Millat (Sort, 1953) narra les aventures d’un grup de la resistència que lluita contra el control digital de la societat per part del poder econòmic i financer, una vegada anul·lat el món de la política i la democràcia. Millat firma una història que transporta el lector cap a un futur perillosament proper i que qüestiona la deriva d’una societat cada cop més controlada. Va situar l’acció l’any 2048 perquè aleshores es compliran cent anys de la Declaració Universal dels Drets Humans i també per jugar amb les xifres al revés del clàssic 1984 de George Orwell. L’autora, que el 1995 va fundar a Barcelona l’Aula de Lletres, viu des del 2007 a Salàs de Pallars.

Més informació: Maria Dolors Millat – Terra inhòspita: Barcelona 2048
Font: LECTURA, núm. 812, 15/12/2013 (pdf)

L’acord amb el TNC, a l’aire després de la coproducció de “Pedra de tartera”

La versió teatral de la novel·la de Maria Barbal "Pedra de tartera" es va estrenar el 2011 de la mà del TNC i El Celler d'Espectacles (foto: TNC)

La versió teatral de la novel·la de Maria Barbal “Pedra de tartera” es va estrenar el 2011 de la mà del TNC i El Celler d’Espectacles (foto: TNC)

Una de les potes principals del projecte d’El Celler d’Espectacles, la producció pròpia d’obres, ha quedat congelada per la falta de suport econòmic de les institucions. El juny del 2009, El Celler va firmar un conveni de col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya per coproduir espectacles, que es programessin en la temporada del TNC i que sortissin de gira per Catalunya. L’expressió màxima de l’acord va arribar amb el muntatge de Pedra de tartera, basada en la novel·la d’èxit homònima de l’escriptora pallaresa Maria Barbal i protagonitzada per Àurea Màrquez i Eduard Muntada. El TNC va aportar-hi més de 200.000 euros i El Celler, a través de la Paeria, 25.000 més. Durant el primer semestre del 2011 es va veure al TNC i posteriorment al Teatre Romea de Barcelona abans de sortir de gira, que va culminar el març del 2012 a Palma de Mallorca, després de més de mig centenar de funcions. Des d’aleshores, el conveni està a l’aire al quedar-se El Celler sense pressupost. El coordinador, Emili Baldellou, té a l’agenda entrevistar-se amb el nou director artístic del TNC, Xavier Albertí (que al juliol va substituir Sergi Belbel), per sondejar la possibilitat de noves enteses en un futur pròxim.

“MADE IN CELLER”

Doble contra senzill
El 2009, amb deu funcions
Cyrano de Bergerac
El 2010, amb 15 funcions
Pedra de tartera
El 2011 (TNC, Romea i gira)
Moby Dick
Temporada 2012-2013

Més informació: “Pedra de tartera” al Teatre Nacional de Catalunya
Crònica de J. Ballabriga des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 1 de desembre del 2013 (pdf)

La lleidatana Dolors Millat alerta del control digital amb “Terra inhòspita”

Llibres · Novel·la

L'escriptora de Sort publica la seua primera novel·la d'acció (foto: Lleonard Delshams)

L’escriptora de Sort publica la seua primera novel·la d’acció (foto: Lleonard Delshams)

«D’aquí a 35 anys tot serà digital, tot estarà interconnectat on line. Tota la societat estarà sota control», explica l’escriptora lleidatana M. Dolors Millat. En aquest ambient ja no tan futurista està situada la seua primera novel·la d’acció, intriga i amor Terra inhòspita (Ed. Periscopi), en què un grup de la resistència lluita contra aquest control digital per part del poder econòmic i financer una vegada anul·lat el món de la política. Millat (Sort, 1953) va explicar que «la novel·la està ambientada a l’any 2048 perquè en aquesta data es complirà el centenari de la Declaració Universal dels Drets Humans i també per jugar amb les xifres al revés del clàssic de George Orwell 1984». Millat va publicar l’any passat la seua primera novel·la, una història de caràcter intimista titulada Quirat i mig, després de debutar en el panorama literari amb els poemaris Lunas de arena (2008) i Al batec de la terra (2009). Llicenciada en Història Antiga per la Universitat de Barcelona, es va traslladar el 1987 a Montréal (Canadà), on va descobrir els tallers d’escriptura. Després de tornar a Barcelona, va fundar el 1995 l’Aula de Lletres, la primera escola d’escriptura de Catalunya. Encara que ha escrit durant tota la vida, el 2007 es va mudar al seu Pallars natal i va decidir passar de la teoria a la pràctica llançant-se al mercat editorial. «L’escriptor naix, però aprendre la tècnica t’escurça el camí», assegura.

Més informació: Terra inhòspita. Barcelona 2048
Font: SEGRE, dissabte 30 de novembre del 2013 (pdf)

Un viaje al futuro en el nuevo libro de Maria Dolors Millat

Estreno literario · Entrevista a la novelista, profesora e historiadora · La escritora de Sort traslada al lector hasta el año 2048 y pone en cuestión una sociedad cada vez más artificial · La autora ubica la segunda parte de su obra “Terra inhòspita” en la ciudad de Lleida y en el Pirineo leridano

Con los frecuentes avisos de las salidas y llegadas de los trenes en la estació Lleida-Pirineus de la capital del Segrià como banda sonora, la escritora leridana Maria Dolors Millat (Sort, 1953) viajaba ayer en el tiempo, con ruta dirección al futuro y parada en el año 2048, para presentar a LA MAÑANA su nueva y segunda novela, Terra inhòspita (Edicions del Periscopi), una crítica atrevida que mediante 350 páginas persigue transportar al lector hasta un futuro próximo y poner en cuestión una sociedad cada vez más artificial.
«Mi libro ocurre en dos lugares: la primera parte, en Barcelona, y la segunda, en el Pirineo leridano. Lleida tiene un papel predominante en la obra y en la estación, más concretamente, en su entrada y en el andén, ocurre una de las escenas más fascinantes del libro», adelantó ayer una Millat que se definía como «emocionada» paseando por unos pasillos que hacía unos meses había recorrido con su imaginación para escribir la obra. Una Terra inhòspita que ubica en parte en Lleida, una ciudad en la que vivió durante diez años la autora y que para nada le es inhospitalaria.
Millat coge un billete de ida y vuelta hasta el futuro y espera que el público también lo adquiera así: «Me inspiro en el presente, en situaciones actuales y las llevo al extremo. Mi finalidad es dar un grito de alerta al público y aunque no doy conclusiones, invito al lectro a que piense qué sociedad quiere».
El libro explica la historia de Ronda Vailor, una ingeniera de telecomunicaciones que trabaja para un gobierno conducido por multinacionales y que pertenece a un grupo clandestino que lucha contra el sistema. En el Museu de les Lletres trabaja Sirio, un responsable de seguridad que sabe mucho más que las entradas y salidas de los visitantes al complejo. Con la relación de estos personajes y las aventuras que tiñen el relato – acción, amor, misterio e intriga – la escritora pone sobre el papel las ventajas de la tecnología, pero pronostica los riesgos que tiene bajo un mal control: en la novela, la vida en la calle no existe y las relaciones sólo se entienden a través de Internet, los ciudadanos toman pastillas para combatir la tristeza o para enamorarse y el poder económico controla una sociedad donde no hay libertad.
M. Dolors Millat presentará en diciembre su libro de forma oficial en un acto conducido por el decano de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, Joan Busqueta.

Més informació: Barcelona 2048. Terra inhòspita2048
Crònica d’Anna Mora des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 30 de novembre del 2013 (pdf)

El Pirineu de Lleida, escenari prolífic per als escriptors

Literatura · Publicacions · Pep Coll, Dolors Millat i Jordi Badia i Luisjo Gómez hi ambienten les seus novel·les · Vall de Boí · Els autors d'”El llegat de la vall” tornen a la vall de Boí en la seua nova novel·la “La creu de Saraís”

L'escriptora Dolors Millat

L’escriptora Dolors Millat

El Pirineu de Lleida és un escenari perfecte per novel·lar crims, misteris, secrets… en definitiva, històries que aconsegueixen atrapar el lector de la primera a l’última pàgina. Un bon exemple n’és el recent títol de l’escriptor de Pessonada, Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Proa), que des que va sortir al mercat el 28 d’agost s’ha mantingut entre els deu més venuts en l’apartat de ficció a Catalunya. En aquesta, l’autor narra l’assassinat d’una família de Carreu el 1943. Un esdeveniment que en el seu moment va commocionar les masies i pobles d’aquest racó del Pallars Jussà. La magnífica ploma de l’escriptor és una de les raons de l’èxit, encara que també el fet que es tracti d’un esdeveniment real que en el seu moment va quedar impune. Una història que la gent gran del lloc encara recorda amb pena i algun calfred i que l’escriptor pallarès ha situat en el seu context social, investigant quines van poder ser les motivacions d’assassins i víctimes.
Ara, acaben de sumar-s’hi dos títols més. Un d’aquests, que precisament es presentarà avui a la Llibreria Caselles de Lleida, és La creu de Saraís, un thriller ambientat a la Vall de Boí com a centre neuràlgic, encara que transcorre també a Uganda, Barcelona, Lisboa i Bangkok. Una història fictícia «encara que documentada fins a l’últim detall», expliquen els seus autors, Jordi Badia i Luisjo Gómez. «No inventem enigmes», sentencien. Tant és així que un dels misteris que abordaven a la seua primera novel·la El llegat de la vall sobre el Pantocràtor està sent estudiat a la Universitat de Barcelona, una de les especialistes en Història Medieval de la qual publicarà ben aviat un llibre sobre aquest tema.
A més l’escriptora Dolors Millat (Sort, 1953) ambienta la seua novel·la Terra inhòspita entre Barcelona i el Pirineu lleidatà. Millat barreja una història d’aventures amb una altra d’amor, en un futur no gaire llunyà amb una societat totalment artificial.

Societat artificial
Millat ambienta Terra inhòspita al Pirineu lleidatà

Dolors Millat, en el sue últim llibre, Terra inhòspita. Barcelona 2048 (Edicions del Periscopi), narra una història ambientada d’aquí a 35 anys entre Barcelona i el Pirineu lleidatà. En un món en el qual tot sembla «fàcil» i solucionable per mitjà de fàrmacs o avenços tecnològics, les diferències de classe són abismals i la insatisfacció és a l’ordre del dia. Ronda Vailor, una jove hacker, i Sirio Grimau, un vigilant de museu, col·laboraran amb Draco, una xarxa de resistència per destruir el sistema que s’ha establert.

Més informació: Terra inhòspita. Barcelona 2048
Crònica de Roser Banyeres des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 21 de novembre del 2013 (pdf)