TV3, l’antiecologista

«La visió del món extrametropolità és la que mostra un rerepaís pintoresc i graciós»

Des dels seus inicis i, especialment, durant l’època que Mònica Terribas va dirigir la televisió pública de Catalunya, aquesta s’ha caracteritzat per deixar de banda els problemes mediambientals, evitar els grups ecologistes, fer propaganda gratuïta a algunes empreses «estratègiques» i difondre la versió «oficial» dels fets. Molt lògic tot plegat, si tenim en compte que, de forma similar, però molt més subtil, del que passava al Canal 9 valencià, la TV catalana sempre ha estat a les ordres dels governs i no pas de la ciutadania. I per rematar l’assumpte, també resulta característic l’oblit de la majoria de qüestions que afecten les terres de Lleida, a excepció del referent als successos, l’agricultura o les pistes d’esquí. Com s’ha pogut apreciar en personatges satírics, com lo Cartanyà, o en produccions com Gran Nord o El foraster, la visió del món extrametropolità és la que mostra un rerepaís pintoresc i graciós, idoni per a l’esbarjo de «pixapins» estressats i camp adobat per a les facècies. Si ens fixem en l’actualitat, la publicitat que els canals de TVC dedica al negoci de l’esquí a càrrec dels impostos de la ciutadania, la major part de la qual ni esquia, esdevé ja una tradició igual que la promoció de loteries i caves. Comparar la propaganda gratuïta que els canals de la televisió i ràdio públics dediquen a les estacions d’esquí amb la informació referida al litoral o a pràctiques de lleures o esportives, com a mínim, és demagògica, ja que, de moment, les platges són públiques i d’accés gratuït. Entre la Fórmula 1 i l’esquí alpí, anem ben arreglats! Visca la moderació i la sostenibilitat!

Més informació: Gran Nord
Text de David Colell Orrit · UCI de la natura
Font: LA MAÑANA, divendres 22 de novembre del 2013 (pdf)

Oh happy, molt happy

També TV3 ha penetrat en el món musical amb el concurs Oh happy day. Hi competeixen virtuosos i estimables grups corals. Ja n’han emès dues o tres edicions. No és un programa perjudicial, tot al contrari. A casa, el nostre canari flauta Papitu ja ha pronosticat que mereixen estar en la gran final les corals Messengers de Taller de Músics i Ol’Green. Aquest últim conjunt ens va fer dissabte una suggestiva interpretació d’aquell Voulez vous coucher avec moi ce soir, el picant passatge de la peça Lady Marmalade que amb tanta picardia va popularitzar Patti Labelle. A mi particularment aquest concurs de TV3 m’agrada i sobretot em tranquil·litza. L’hi han encarregat a la productora Veranda i és possible que havent aconseguit aquesta fabulosa contracta a La seva aquesta companyia de produccions televisives hagi quedat complaguda i no torni a insistir perquè li contractin també noves temporades d’aquell terrorífic Gran Nord, aquella espècie de disbarat en forma de culebró.

Més informació: Gran Nord
Text de Ferran Monegal – Tu i jo som tres
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dilluns 7 d’octubre del 2013 (pdf)

Mauro Corona

L’escriptor és conegut per una incontenible tendència a voler seduir dones

Mauro Corona és un autor de culte a Europa, admirat per escriptors com Gregorio Morán, que és qui l’ha fet més conegut entre el públic a casa nostra. Si pensen en Morán, es poden fer una idea del perfil de Corona: home savi, gran cor però capriciós, de reaccions primàries i males puces. I virtuós de la ploma. Corona també és la quinta essència del bon salvatge, de l’home bondadós que viu als Alps italians lluny dels vicis de la ciutat. Sembla sortit d’un capítol de Gran Nord. Corona era escalador, treballava la fusta i després el marbre al poble d’Erto. El 1963 la presa de Vajont es va desbordar i va arrasar Erto i d’altres contrades. Van morir gairebé 2.000 persones. L’abans i el després l’explica a Fantasmas de piedra (Altaïr), que el va fer famós.
Qui el va convèncer perquè publiqués va ser el matrimoni Magris, més en concret la dona, Marisa Madieri. El 1997 visitaven Erto i Madieri va descobrir Corona treballant escultures de fusta. Corona, que és conegut per una incontenible tendència a voler seduir les dones, va dedicar el temps a Madieri mentre Magris voltava per Erto. Madieri va descobrir els contes de Corona i va fer el possible perquè els publiqués.
Albert Padrol, editor d’Altaïr, m’explica que quan va visitar Corona a Erto l’escriptor també va estar més pendent de la seva muller que d’ell. «És la seva manera de ser», diu mentre em mostra la fotografia de Corona que publiquen a El mundo equivocado. La va fer el mateix Padrol. Hi surt Corona amb cara de no em molestis escrivint assegut sobre un llit i una taula de fusta. És el racó on treballa, un escenari d’ermità. Padrol té un munt d’anècdotes de Corona. La més felliniana és la següent: Padrol va ser a Erto durant la Setmana Santa. El municipi celebra aquells dies unes representacions teatrals dels darrers dies de vida de Jesús. Corona assumeix el paper de Judes, però aquell any alguna cosa no va anar bé i va acabar amb una sonada discussió amb veïns del poble perquè l’escriptor els recriminava que en una representació de feia 30 anys el van deixar penjat dalt d’un arbre i no el van baixar fins hores més tard.

Més informació: Gran Nord
Text de Cristian Segura – El secret de…
Font: ARA, dissabte 28 de setembre del 2013 (pdf)

«Ja no hi ha diners a TV3 per a “Gran Nord”»

Entrevista · Mercè Arànega, actriu · L’actriu catalana protagonitza el pròxim 27 de setembre l’obra “Bona gent”, que obrirà la temporada teatral de la Llotja

(foto: Òscar Mirón)

(foto: Òscar Mirón)

La popular actriu catalana Mercè Arànega protagonitza la comèdia dramàtica Bona gent, que el pròxim 27 de setembre (21.00 hores, 37€-32€) obrirà la temporada teatral de la Llotja de Lleida. Una obra sobre una mare soltera amb una filla discapacitada, abocada a la fallida absoluta però que mira de recuperar la il·lusió a la vida i buscar un futur millor.
Bona gent és un drama?
Parla d’una tragèdia humana, però en clau de comèdia. El públic riu. Si no fos així, seria inaguantable. La gent acaba rient de coses molt bèsties, però aquesta és la gràcia.
Té premis de teatre i de cine, però és popular per la tele.
Sí, com tots els actors de teatre, però no considero que existeixi un abans i un després d’El cor de la ciutat. Ja vaig fer tele a TVE en blanc i negre. La televisió m’ha acompanyat al llarg de la meua carrera.
S’ho va passar bé a la sèrie Gran Nord?
Molt, molt!…, encara que sempre teníem a sobre la Noèlia, de la Universitat de Lleida, per corregir-nos l’accent pallarès. No podia amb nosaltres.
Hi haurà nova temporada?
No, ja no es farà més. TV3 diu que no hi ha diners, no només per a Gran Nord sinó per a qualsevol altra sèrie. L’única que segueix és La Riera. És una llàstima perquè tenia molt èxit. Imagina’t com estem els actors, acabarem fent marionetes!

Més informació: Gran Nord
Crònica de Juanjo Ballabriga
Font: SEGRE, dijous 19 de setembre del 2013 (pdf)

Gossos contra ovelles

Tradicions · Pallars · Més de 3.000 persones assisteixen al Concurs Internacional de Gossos d’Atura del Pallars · El pastor Juli Bayot, de Castelló, va ser el primer classificat del certamen, que va celebrar la 27 edició · Fira · Divendres Llavorsí va acollir la fira de productes artesans relacionats amb l’ovella xisqueta

Foto de família dels participants en el concurs, acompanyats de les autoritats que van assistir al campionat (Foto: Ajuntament de Llavorsí)

Foto de família dels participants en el concurs, acompanyats de les autoritats que van assistir al campionat (Foto: Ajuntament de Llavorsí)

Llavorsí va celebrar ahir la 27 edició del Concurs Internacional de Gossos d’Atura del Pallars, al qual van assistir més de 3.000 persones.
Anna Panisello, alcaldessa del municipi, va explicar que en el concurs, en el qual els pastors han de fer obeir les ovelles donant ordres als seus gossos, van participar un total de dotze professionals procedents del País Basc, França, Catalunya, les illes Balears i el País Valencià. Panisello va destacar que aquest any «el nivell dels pastors ha sigut altíssim».
El primer classificat va ser Juli Bayot, del Baix Maestrat (Castelló), el segon va ser Josep Maria Pleguezuelos de la Canonja (Tarragona), el tercer, Hilari Novillo de Santpedor (Bages) i el quart, Armand Flaujat de Bor (Cerdanya).
L’actor Pep Cruz (actor de la sèrie de TV3 Gran Nord) va ser un dels convidats al concurs de pastors, al qual també van assistir Gerard Sabarich (en representació de la Diputació), Llàtzer Sibís (president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà) i Josep Borrell, delegat de Cultura a Lleida, entre altres personalitats.
El Concurs Internacional de Gossos d’Atura pretén potenciar l’ofici de pastor, molt arrelat al territori. L’objectiu dels organitzadors és augmentar el nivell d’ensinistrament dels gossos catalans, així com evitar que desapareguin els vestits, la roba i els estris dels pastors.

Fira de productes artesans

Per tercer any consecutiu, el concurs de gossos d’atura va estar precedit per la Fira de Productes Artesans relacionats amb l’ovella de raça xisqueta, típica del Pallars Sobirà. L’alcaldessa de Llavorsí va assenyalar que la fira artesana està «totalment consolidada» i en va destacar la gran afluència de públic que va anar a la localitat per disfrutar del mercat.

LES CLAUS

Concurs
Hi van participar un total de 12 pastors de Catalunya, el País Basc, les Balears, el País Valencià i França. Els classificats van ser Juli Bayot, Josep Maria Pleguezuelos, Hilari Novillo i Armand Flaujat.
Proves
En aquestes, els pastors han de fer obeir les ovelles ajudats pels seus gossos.

Més informació: Gran Nord
Font: SEGRE, dilluns 19 d’agost del 2013 (pdf)

No hi haurà més “Gran Nord”

Brauli Duart va aprofitar la comissió de control parlamentari per comentar que no estava previst encarregar més capítols de la sèrie Gran Nord. Aquesta comèdia, ambientada al Pallars i protagonitzada per Roger Coma i Aina Clotet, va tancar la segona temporada dilluns passat, 22 de juliol. Els seus resultats d’audiència han estat més aviat discrets, tenint en compte que es tracta d’una aposta per prime time de la cadena pública. En la segona temporada ha aconseguit reunir 370.000 espectadors de mitjana, la qual cosa representa una quota del 12,3%.

Més informació: Gran Nord
Font: ARA, dissabte 27 de juliol del 2013 (pdf)