Assessorament i cursos per a empreses del Pirineu

Programa · Clausura de SOMPirineu a Sort

El programa SOMPirineu, impulsat per les comarques del Pirineu, el Conselh de Aran, la Diputació i l’IDAPA per impulsar l’activitat econòmica a les comarques de muntanya amb ajuts del SOC i del Fons Social Europeu, ha conclòs després d’organitzar cinc cursos i onze seminaris, haver brindat assessorament a 32 empreses i rebre la participació d’unes 250 persones.
En el marc d’aquest programa, es va dur a terme el programa de promoció conjunta Pireníssim el 2012.
La finalitat d’aquest programa era impulsar aliances entre empreses pirinenques i potenciar sectors econòmics com el turisme rural, l’ecoturisme, l’artesania i els productes alimentaris locals. Durant la clausura de SOMPirineu ahir a Sort, es va exposar com a resultat la identificació d’unes 200 empreses de productes locals i turisme.

Més informació: Programa SOMPirineu
Font: SEGRE, dijous 12 de desembre del 2013 (pdf)

Anuncis

Alt Urgell, Pla i Ribagorça, amb pitjors resultats que la mitjana

Malgrat tot, la província aguanta millor les dificultats

Només tres comarques de la província de Lleida registren entre els anys 2007 i 2012 uns resultats econòmics pitjors que la mitjana catalana. Mentre el conjunt de Catalunya veu caure el seu Valor Afegit Brut en un 4,03%, en el cas de l’Alt Urgell el descens és d’un 4,29%, al Pla d’Urgell arriba al 4,9%, mentre que a l’Alta Ribagorça el retrocés està xifrat en un 5,46% per l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa. Les tendències dels grans sectors a l’Alt Urgell i el Pla són similars: les millores als sectors agrari i de serveis no aconsegueixen compensar l’ensorrament del maó i, en menor mesura, de la indústria. A l’Alta Ribagorça, per la seua part, l’únic sector que avança en positiu és l’industrial, impulsat pel component energètic, destaca l’Anuari.
En aquest període de dura crisi, en el qual l’informe parla de «doble recessió», hi ha unes altres sis comarques de Lleida que veuen baixar el seu VAB, encara que en nivells inferiors a la mitjana catalana. Són el Pallars Sobirà (-1,35%), la Val d’Aran (-1,48%), les Garrigues (-2,53%), el Segrià (-3,62%), l’Urgell (-3,69%) i el Solsonès (-3,83%).
A totes elles es registra un ensorrament de la construcció, capitanejat per la Val d’Aran (-42,42%) al baixar la demanda de segones residències, i el Segrià (-30,91%). En el sector industrial, hi ha repartiment d’evolucions, ja que creix al Sobirà (19,10%), l’Aran (15,22%) i Urgell (4,11%), mentre que baixa a Solsonès (-15,38%), Garrigues (-9,87%) i Segrià (-3,37%).
El camp és un factor d’empenta econòmica per aquest grup de comarques amb millores que oscil·len entre l’1,98% del Sobirà i el 23,53% del Solsonès, gràcies als cereals. Crida l’atenció la caiguda del sector primari al Segrià, amb un 9,16%.
Finalment, els serveis tanquen el període 2007-2012 en positiu en aquest grup de comarques, pujada que arriba al 8,21% a l’Aran i al 0,84% a l’Urgell.

DOS CLAUS

Dur 2012
L’Anuari Econòmic Comarcal analitza de forma detallada l’evolució del 2012 i, com va publicar SEGRE divendres, Lleida és la província amb pitjors resultats. En concret, la seua economia va caure un 2,36%, un punt més que la mitjana catalana.
Optimisme per al 2014
Josep Oliver, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Anuari, pronostica un creixement de l’1,5% de l’economia catalana l’any que ve.

Més informació: Anuari Econòmic Comarcal CatalunyaCaixa
Font: SEGRE, diumenge 10 de novembre del 2013 (pdf)

La venda de segones residències al Pirineu repunta després de cinc anys en caiguda

La venda de segones residències a Aran, el Pallars Sobirà i la Ribagorça ha repuntat per primera vegada després de l’inici de la crisi immobiliària, fa uns cinc anys, i ha augmentat en el primer trimestre d’aquest 2013 un 20% respecte al mateix període del 2012. La caiguda de preus i l’interès dels bancs a donar sortida al seu estoc ho han facilitat.
Economia · Sector immobiliari
Els API de Lleida situen l’augment en un 20% a Aran, el Pallars Sobirà i la Ribagorça
Una raó · Les entitats bancàries, com en altres llocs, volen donar sortida al seu estoc immobiliari

La venda de segones residències al Pirineu de Lleida, bàsicament al Pallars Sobirà, Aran i l’Alta Ribagorça, ha registrat un lleuger repunt per primera vegada després de l’inici de la crisi del totxo, entre el 2007 i el 2008. El president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida, Eduard Segarra, situa aquest ascens d’operacions en un 20 per cent en el primer trimestre d’aquest any respecte al mateix període de l’any passat, encara que apunta que no s’ha arribat, ni de lluny, a una xifra «normal» de vendes. És una situació que ha estat propiciada per la caiguda de preus en els últims cinc o sis anys (a la meitat, segons van explicar diverses agències consultades d’aquestes tres comarques) i per l’interès dels bancs a donar sortida a l’estoc immobiliari.
Els compradors són famílies de classe mitjana alta que fa cinc anys no s’atrevien a pagar, per la incertesa del futur econòmic, 300.000 euros per un apartament tipus, de 80 metres quadrats amb pàrquing i traster. Però ara sí que firmen una operació per la meitat de preu, ja que compten amb el suport financer de les entitats bancàries de les quals són clients, entitats que ja per si mateix financen el cent per cent del cost d’una hipoteca si la compra és d’un pis del seu estoc (com passa en la majoria de les poques hipoteques que es firmen ara).
Joan Torras, administrador de Finques Pirineo de Sort, situa l’increment de vendes en un 70% en un any. «Un apartament de vuitanta metres quadrats es venia per 300.000 euros entre el 2005 i el 2008 i ara el preu se situa entre els 130.000 i els 150.000», explica. Joan Cortés, de Finques Planes d’Esterri, també assegura que s’ha registrat un augment en les vendes d’un 70 per cent en un any pels mateixos motius. Les operacions es tanquen bàsicament a Esterri d’Àneu i Alt Àneu i en alguns casos s’han pogut vendre blocs sencers d’apartaments.
Fonts del sector de la construcció d’Aran van indicar que, després de «cinc anys molt dolents», una immobiliària ha pogut vendre, en quatre o cinc mesos, uns quinze pisos o habitatges a Baqueira, quan la previsió només era d’entre vuit i deu. Un xalet a Baqueira tenia un preu d’1,3 milions fa cinc anys i ara el mateix immoble es ven per uns 700.000 euros. Apartaments a la mateixa zona costaven 600.000 euros i ara valen la meitat.
D’altra banda, a l’Alta Ribagorça es dóna la mateixa situació que al Sobirà i a Aran. Els preus de les segones residències han baixat a la meitat i les entitats bancàries volen donar-los sortida, van assegurar fonts consultades per aquest diari.
En canvi, a la comarca de l’Alt Urgell el moviment de compra de cases o pisos turístics no ha notat aquest lleuger repunt de vendes. Així ho van explicar fonts pròximes al sector bancari, que van indicar que la proximitat amb Andorra «podria haver frenat» la tendència que s’ha notat en les altres tres àrees esmentades.
La tònica general en la venda d’immobles a la província de Lleida no segueix, de moment, un patró concret. Hi ha mesos que es tanquen més operacions i d’altres en què la xifra és inferior a la de fa un any.

LES OFERTES

Portals web
Les agències immobiliàries del Pirineu publiciten a les seues pàgines web els preus de venda de segones residències, molt inferiors als de fa cinc anys.
Promoció
Les entitats bancàries, d’altra banda, publiciten a tot Espanya les oportunitats que hi ha en aquestes zones del Pirineu, que compten amb diversos atractius.
1.300 euros/metre quadrat
Era el preu del sòl al Sobirà el 2000 i el 2001. A Aran era de 2.000 euros.
3.000 euros/metre quadrat
A partir del 2002, augmenten els preus al Pallars i a Aran arriben a 4.000
1.500 euros/metre quadrat
És el preu actual mitjà al Pallars Sobirà i la Ribagorça. A Aran és de 2.100/2.200

Més informació: Finques Pirineu
Crònica de Jordi Gabernet des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 11 de maig del 2013 (pdf)

El mapa del treball a Lleida

Laboral · Ocupació
Les comarques del nord de la província són les que tenen menors taxes d’atur, amb desocupació tècnica només en poblacions petites i Guissona, per l’efecte de la CAG · El municipi amb més persones sense feina per volum de veïns és Senterada i només Tiurana té plena feina
El món rural · Les poblacions petites i amb un gran pes del sector agrari són les que presenten millors dades

L’atur és un mal que afecta pràcticament tot el territori, però la distribució és molt desigual, com posa de manifest un informe presentat fa uns dies pel sindicat de Comissions Obreres de Catalunya. L’estudi analitza el volum d’aturats de cada una de les poblacions i el compara amb el nombre de veïns en edat de treballar, una operació amb la qual aconsegueix el que denomina com a “taxa absoluta d’aturats”.
L’anàlisi poble a poble deixa ben clar que la situació de les comarques i poblacions del nord de la província, les pirinenques, són les que obtenen en general millors resultats. Així mateix, que són pobles petits pràcticament els únics que mantenen avui l’anomenat “atur tècnic”, al voltant del 5% o fins i tot menys.
Senterada i Tiurana són les dos cares d’una mateixa moneda a Lleida. En el primer dels casos perquè té la major “taxa absoluta” d’atur, amb un 15,7 per cent, davant de Tiurana, que segons l’estudi del sindicat no té cap dels seus veïns apuntats a les llistes del Servei Català d’Ocupació.
La ciutat amb una població significativa amb els millors resultats de tota la província és Guissona, ja que els seus 268 aturats representen el 5,6% de la població en edat de treballar. L’explicació d’aquesta privilegiada situació arriba de la mà de la Corporación Alimentaria Guissona, la primera empresa privada en nombre de treballadors i també una firma que continua aconseguint uns resultats econòmics envejables, amb 38,4 milions d’euros de beneficis l’any passat.

Capitals de comarca

Pel que fa a les capitals de comarca, els pitjors resultats es registren a Balaguer (15,4%), Tàrrega (13,3%), Cervera (13%) i Lleida (12,8%).
Al contrari, els millors es troben a Vielha i Mijaran i el Pont de Suert, totes dos ciutats amb un 7,5%. L’explicació en aquest cas es pot buscar en el seu model productiu. Precisament el sector energètic, lligat a l’aigua, i el turisme permeten que les dos ciutats aconsegueixin uns millors balanços.

DADES

12.137 aturats a Lleida ciutat
La capital del Segrià és la que congrega el major nombre d’aturats, encara que també és la més poblada de la província.
1.706 aturats a Balaguer
Balaguer és la capital de comarca lleidatana amb els pitjors resultats de la província. Els 1.706 aturats suposen una taxa del 15,4%.

CLAUS

Líders a Catalunya
El Baix Penedès i l’Anoia tornen a repetir per quart any consecutiu com les comarques catalanes que han registrat una major taxa d’atur el 2012, segons un estudi de Comissions Obreres de Catalunya.
El millor resultat a Lleida
L’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà són les úniques que van registrar l’any passat un nivell d’atur per sota de la mitjana de Catalunya, segons l’indicador sindical de taxa d’atur absoluta.

LA SITUACIÓ POBLE A POBLE EL 2012

Població Sort
Mitjana atur registrat 156
Taxa absoluta d’atur 10,1%

Font: SEGRE, diumenge 30 de març del 2013 (pdf)

GLOBALleida, el motor al servei de l’emprenedoria i l’empresa

El consorci, conjuntament amb les entitats integrades, vetllen també per l’ocupació, el territori, les infraestructures i la internacionalització.
El consorci lleidatà GLOBALleida ha encetat durant aquest any diverses línies de productes adreçats a l’emprenedoria i a l’empresa, entre les quals destaquen els serveis relacionats amb el finançament. Entre aquests, ressalten les rondes de finançament empresarial i el programa Investment Readiness.
La Ronda de Finançament és un servei pensat per donar facilitats a la trobada entre les empreses i els responsables de les entitats financeres convocades. D’aquesta manera, l’emprenedor i l’empresari tenen l’oportunitat de presentar els seus projectes a les diferents entitats i aquestes els assessoren sobre les línies financeres més adients als seus plantejaments. Durant aquest mes d’octubre tindrà lloc la 3a Ronda, que permetrà entrevistar-se amb ENISA i Caixa Capital Risc, per a projectes innovadors, i ICO, ICF i Banc de Santander, per als de perfil més tradicional.
Així mateix, GLOBALleida també ofereix la possibilitat a les empreses d’incorporar-se al programa Investment Readiness, que ofereix formació i assessorament per guiar-les cap a un nou estadi de creixement, donant-los suport en diferents necessitats com el finançament, el model de negoci o l’atansament als stakeholders adequats per al negoci.
Altrament, el consorci treballa actualment en diferents projectes relacionats amb l’ocupació, el territori, les infraestructures i la internacionalització, la majoria promoguts per mitjà de les entitats integrades a GLOBALleida i dels organismes col·laboradors. Un dels més rellevants és la Xarxa de Vivers.
De la mà del Centre Europeu d’Empreses i Innovació de Lleida (CEEILleida), que aquest mes d’agost ha renovat per segona vegada i amb la màxima qualificació l’homologació de la marca EBN (European BIC Network), la Xarxa de Vivers s’està engrandint i ja s’ha arribat a punts com Vielha, Solsona o Sort. Així, es dóna l’oportunitat als joves emprenedors d’iniciar els seus negocis en instal·lacions assequibles i alhora se’ls ofereix formació i accions de networking, entre altres. A aquests espais cal afegir-hi els del Parc Científic Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), i els del Consorci de Promoció Econòmica, amb els quals el nombre de vivers disponibles ja és de 14 arreu del territori.
GLOBALleida neix de la voluntat de cinc patrons: l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida (UdL), la Cambra de Comerç de Lleida i la Cambra de Comerç de Tàrrega. El consorci s’organitza en centres: Emprenedoria i Creixement Empresarial, Projectes Estratègics Territorials, Promoció Internacional, i Talent i Ocupació. Aquests centres donen aixopluc a les entitats integrades en l’organisme com el Consorci de Promoció Econòmica i l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), de l’Ajuntament de Lleida, i el Patronat de Promoció Econòmica i el CEEILleida, de la Diputació de Lleida, i treballen en diferents projectes en col·laboració amb el PCiTAL, el Trampolí Tecnològic de la UdL i els serveis de les cambres de Comerç de Lleida i de Tàrrega.
GLOBALleida, junts pel territori, al servei de les terres de Lleida.

Font: SEGRE, dijous 27 de setembre del 2012 (pdf)

L’èxit als Pirineus

Podem reconèixer les grans potencialitats de les nostres terres de muntanya o podem mirar gràfiques de la prima de risc i seguir sense fer res

El Pirineu és el nostre tresor ocult, dur, bell, inabastable. La muntanya mítica del Canigó de Verdaguer, la muntanya obscura de Solitud de Català, la muntanya del recolliment voluntari d’El salvatge dels Pirineus de Coll, la muntanya iniciàtica del Jo confesso de Cabré, on tot comença a Sant Pere del Burgal.
La remor de les aigües del Pamano i les teulades de pissarra de Llessui i d’Altron, a la vall d’Àssua, també deixen sentir les seves veus de la mà de Cabré i de Barbal, ancorades en la nostra història recent, de democràcia perduda i recuperada que torna a trontollar. De tràfec de persones i d’idees que travessen, quan poden, les fronteres. Un moviment que es percep amb intensitat pels camins de l’exili que parteixen de les Bordes de Noarre a les valls d’Àneu. Un exili que potser, si bé sense sang i per altres rutes, hauran d’emprendre els néts i besnéts d’aquells bons homes, per anar a buscar la feina que som incapaços de generar, mentre ens mirem gràfiques de la prima de risc. Sense fer res per retenir les generacions més ben preparades de la nostra història.
El Pirineu és el territori dels pastors i els ramats trescant l’herba de les pletes. El territori del pi negre, l’avet, l’ós i el gall fer. El territori per a la contemplació i per a l’esforç absurd i la superació personal, tan intransferible com incompresa, d’aquells que un dia van decidir culminar un tres mil.
També fou per unes dècades el lloc de feina de milers de treballadors executant una obra d’enginyeria hidràulica desmesurada. Una obra que avui ens mostra la gran paradoxa dels nostres temps. A les nits, l’aigua que ha baixat de l’estany Gento i l’estany de Certascan és bombejada de tornada utilitzant l’energia nuclear que ningú demana de matinada. Un balanç econòmic positiu i un reservori per l’endemà, però un balanç energètic gens assenyat. La visita a la central subterrània de Tavascan és obligada. Com també ho és la passejada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, patrimoni natural de valor incalculable i bellesa extrema.
Tanmateix, el Pirineu és, sobretot, la terra d’homes i dones que lluiten per viure. Malauradament, no ha quedat al marge del totxo. La urbanització fantasma de la Vall Fosca n’és paradigma. Una operació inacabada pilotada per un home que recentment s’ha apujat el sou mentre es declara insolvent per complir amb les mesures ambientals que va prometre. I, mentrestant, tots ben distrets amb l’Íbex-35.
El totxo va acompanyat sobretot de les pistes d’esquí alpí, l’esperança blanca per al desenvolupament de les terres de muntanya. Fet el negoci immobiliari, les pistes no són rendibles. Llavors, o bé es plantegen noves operacions immobiliàries – un recurs que ja no funciona – o bé passen a mans de la Generalitat, com ha estat el cas de la Molina, Masella, Núria, Espot, Port Ainé i recentment Vallter 2000, l’única que es mantenia fonamentalment del negoci de l’esquí. Boí Taüll va pel mateix camí. No sembla una opció de futur per al Pirineu, d’una banda altament vulnerable al canvi climàtic i de l’altra altament dependent de la capacitat adquisitiva dels esquiadors de segona generació, delmada per la desocupació i l’IVA.
Per sort, no tothom es resigna esperant un miracle. N’hi ha de convençuts que el seu territori és únic i que hi ha molta gent disposada a viure-hi una experiència esportiva, cultural o gastronòmica singular. Així ho han entès els de Cal Joanet d’Ainet de Cardós amb els seus iogurts. Ja fa temps que ho saben els river people de Roc Roi a Llavorsí. Per aquest motiu la ruta Carros de Foc, en la modalitat de skyrunning o de passejada tranquil·la, capta nous adeptes, i la petita estació familiar de Tavascan o el Centre MónNatura Pirineus de Son reben cada dia més visites. L’excel·lent vedella provinent de la ramaderia extensiva de raça bruna del Pirineu ha obtingut una identificació geogràfica protegida, i Mafriseu SA, de la Seu d’Urgell, la tracta i la comercialitza. Són alguns dels molts exemples d’èxit.
El suport a la iniciativa i l’emprenedoria local és fonamental, però també ho és un replantejament estratègic del Govern i la societat catalana per no insistir en rutes que han entrat en via morta. I per reconèixer les immenses potencialitats de les nostres terres de muntanya. En fi, potser tot és fruit de la falta de cobertura de l’estany de la Gola estant, i el que em convé és tornar a connectar-me a les gràfiques de la prima de risc i seguir sense fer res, marejant la perdiu blanca.

Text de Frederic Ximeno, biòleg i empresari
Font: ARA, diumenge 26 d’agost del 2012 (pdf)

CEEILleida cubre el 100% de su ocupación

Desarrollo territorial · Ayudas
NUBULUS y GEMMA GESTIÓ cierran la nómina de 32 compañías que se han instalado

CEEILleida ha colgado el cartel de completo en sus oficinas de la Caparrella con la instalación de dos últimas empresas: Nubulus y Gemma Gestió i Mediambient. En total, son ya 32 compañías dedicadas a la innovación que generan 137 puestos de trabajo.
El presidente de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, visitó ayer las instalaciones del complejo para entregar las llaves a estas dos nuevas empresas. En total, CEEILleida dispone de 4.000 metros cuadrados y ha puesto en marcha el mayor vivero de empresas en un único territorio con el objetivo de dar soporte a los emprendedores y a la innovación, la creación de riqueza y los lugares de trabajo.
La red de viveros dispondrá de más de 10.000 metros cuadrados a finales de año, distribuidos entre los diferentes centros situados en Cervera, Balaguer, Tàrrega, les Borges Blanques, Bell-lloc, Vielha, la Seu d'Urgell, Solsona y Sort.
Gemma Gestió i Mediambient es un proyecto que nació de la mano de tres ingenieros y un técnico agrícola para dar respuesta a la gestión que se da a los restos vegetales. Por su parte, Nubulus ofrece un servicio de externalización informático para pequeñas empresas.

Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Font: LA MAÑANA, dijous 21 de juny del 2012 (pdf)