Per tercer any consecutiu, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) ha obert a través del web femap.cat fins al 10 de gener les votacions on line per triar el cartell de l’edició del 2016.
S’hi han presentat trenta propostes, vuit més que el 2015 d’autors d’Andorra, Sort, Tremp, la Seu d’Urgell, la Torre de Capdella i la Pobla de Segur.
Més informació: Festival de Música Antiga dels Pirineus
Font: SEGRE, dimarts 5 de gener del 2016 (pdf)
El grupo leridano de rumba Naraina se encuentra promocionando en directo las canciones de su tercer álbum, Ara toca volar, y esta noche (23.30 horas) se podrá seguir en el Mayland de Alpicat, mientras que mañana sábado (00.00 horas) hará lo propio en el Rock Dur de Sort. Ara toca volar incluye 11 temas propios y un remix del activista cultural Txarly Brown. También tiene dos vídeos promocionales: Vudú, que fue grabado en Moscú, y Ara toca volar.
Més informació: Naraina
Font: LA MAÑANA, divendres 21 de febrer del 2014 (pdf)
Música · Concerts
El gambista Jordi Savall tancarà amb tres concerts l’edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) d’aquest any, que començarà el 19 de juny amb l’Escolania de Montserrat. Amb Andrew Lawrence-King (arpa barroca) i Frank McGuire (bodhran), Savall oferirà un repertori basat en melodies tradicionals cèltiques d’origen irlandès i escocès. Els concerts del trio seran els dies 18, 19 i 20 d’agost a Puigcerdà, la Seu d’Urgell i Sort respectivament.
Més informació: Festival de Música Antiga dels Pirineus
Font: SEGRE, dimarts 18 de febrer del 2014 (pdf)
(foto: Toni Coromina)
El creador (177) · Artur Blasco
Investigador i divulgador del folklore català, músic i instrumentista, Artur Blasco i Giné, nascut a Barcelona el 1933, ja fa molts anys que viu a a Arsèguel, al peu del Cadí, un poblet de l’Alt Urgell. En aquest privilegiat racó de món hi regna un silenci colpidor, només trencat a la nit pel murmuri de les aigües gelades que baixen cap al Segre. Ara, a vuitanta anys, fa excursions regulars a diferents pobles del Pirineu, on continua amb la dilatada i fecunda tasca de recerca del cançoner popular de tradició oral.
Criat a Monistrol de Calders i a Santpedor, on el seu pare va exercir de metge, va estudiar a l’institut de Manresa, una ciutat on també va rebre classes de piano i harmonia. Tanmateix, Artur Blasco, que tenia una tia soltera concertista de piano, confessa que mai no ha tingut «la pretensió de ser músic professional».
El 1953 es va matricular la UB, amb l’idea d’estudiar Biologia: «Eren temps molt tristos. Un dia, al pati de la facultat vaig pensar que m’esperaven cinc anys plens d’inconvenients i que més enllà hi havia tot un món per descobrir. I vaig marxar amb 500 pessetes a la butxaca, fent autostop». El periple va durar sis anys, durant els quals va viure i treballar a Dinamarca, Suècia, Islàndia i Líban, on va treballar de rentaplats, estibador als ports, empleat en una fàbrica sueca de maquinària agrícola i bacallaner: «A Reykjavik em vaig enrolar en un vaixell que anava a pescar al nord del cercle polar. Per la megafonia escoltava una emissora de Grenlàndia que emetia música d’acordió i també m’embadocava amb els valsos, masurques i polques que interpretava el telegrafista a l’acordió».
De tant en tant feia una escapada a Barcelona, on tenia un bon amic, el poeta Gabriel Ferrater, amb qui sortida cada nit a petar la xerrada als bars de Sarrià: «Ferrater em va proposar que aprofités la meva estada a Suècia per enviar informes de joves autors escandinaus a l’editorial Seix Barral. Ho vaig fer i també vaig traduir alguna obra del suec al castellà», rememora.
Després va acabar la carrera i va treballar de funcionari del Ministeri d’Agricultura, en un departament que amb els anys va ser traspassat a la Generalitat: «Jo era cap de l’àrea de l’Alt Pirineu. Des de Sort coordinava quatre oficines disperses pel territori i m’ocupava del pla d’ordenació de les pastures comunals. Això em va permetre connectar amb la gent de les muntanyes i dedicar-me a la recerca de les tradicions pirinenques».
Un bon dia, al passeig de la Seu d’Urgell, va sentir casualment una polca interpretada pel Fiter de Canelles i al cap de poc va iniciar els primers treballs de recuperació de l’acordió diatònic, un instrument que des del Rosselló s’havia estès per tot el Pirineu. «L’acordió va significar la socialització dels balls als pobles que no podien pagar una orquestra per la festa major».
Amb Gaspar Viladomat, a mitjan setanta, va organitzar una vetllada nocturna a Arsèguel amb els acordionistes més destacats del territori, que es reunien a la Seu, en un soterrani del taller d’Esteve Ubach. A resultes d’aquesta vetllada, el 1976 va néixer la mítica Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que se celebra des de fa 38 anys i té la presència de músics del Pirineu, arreu d’Europa, països de l’Est, Quebec, i Amèrica del Sud.
Aquests dies Blasco està ordenant a Arsèguel el Museu de l’Acordió, que conté 150 acordions diatònics i cromàtics, concertines i bandoneons. El museu, que primer era itinerant, es va fer realitat gràcies a l’aportació de la UE, a un crèdit (ja pagat) i a l’ajuda de Traudel Jungbauer, la dona de Blasco, intèrpret de cítara, malauradament morta l’any passat.
Durant gairebé quatre dècades ha inventariat més de 1.500 cançons populars, recollides de 500 cantants informants en 200 pobles. Tot aquest material ha de formar 12 volums recopilatoris englobats sota el títol A peu pels camins del cançoner. Aquesta obra reflecteix «la història del Pirineu, a partir de cançons de gran fervor religiós, però també moltes d’anticlericals, de picants, de feina, d’amor, cançons dictades – que servien per informar la gent de les novetats socials -, i cançons de disconformitat (les cobles de Peirot) que explicaven la precarietat de la vida de muntanya».
Ha format part de diferents grups de música tradicional (la Pobletana, Primera Nota i El Pont d’Arcalís, entre d’altres). Ha publicat discos i cedés amb textos i partitures del seu treball de recerca. I ha editat una trentena de devedés – té material per fer-ne trenta més – amb imatges «on es veu la vida quotidiana dels pagesos, els seus cants i el seu entorn». Tota aquesta vasta producció es va incorporant al patrimoni etnològic del Departament de Cultura de la Generalitat. Fa pocs mesos ha publicat el CD Pirineu: cançons de vetllades vora el foc, acompanyat pel guitarrista parisenc Yannick Lopes. Mentrestant, no para de fer actuacions allà on l’hi demanen. Un gegant de la cultura popular.
ELS MEUS MESTRES
«El meu aprenentatge vital el dec a la societat de muntanya»
Investigador i acordionista autodidacte, s’emmiralla en «persones de gran cultura popular, coneixedores del dia a dia del món rural, com l’Agustí de casa Gasol, de Cadolla, a qui recordo amb molta estimació, o Ricard Muntané (el Fiter de Canelles), l’home que em va donar la primera informació per fer els treballs de recuperació de l’acordió diatònic». Reconeix que no podria viure en una societat urbana: «El meu aprenentatge vital el dec a la societat de muntanya. Sempre m’he entès amb la gent que ha viscut a la natura. He après de cada cançó, de cada gest».
Text de Toni Coromina
Font: LA VANGUARDIA, dilluns 16 de desembre del 2013 (pdf)
Foto de família dels alcaldes participants en la trobada (foto: FEMAP)
Música · Concerts
Berga va acollir dimarts una reunió dels alcaldes dels municipis que participaran en la pròxima edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus, que se celebrarà a l’estiu del 2014.
Començarà el pròxim 19 de juny a la Seu d’Urgell i s’acabarà el 20 d’agost a Sort. La comissió va acordar augmentar els concerts experiència com el de l’any passat a Estany Gento, on només es podia acudir amb telefèric, a causa del gran èxit de convocatòria.
Més informació: Festival de Música Antiga dels Pirineus
Font: SEGRE, dijous 14 de novembre del 2013 (pdf)
Música · Balanç
El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) va tancar les portes de l’edició 2013 el cap de setmana passat amb tres concerts de les formacions poloneses Ars Nova & Subtilior Ensemble, que van portar la música renaixentista del seu país a la Pobla de Segur, la Seu d’Urgell i Ordino, a Andorra. En total, 4.000 persones han disfrutat dels 40 concerts programats en 20 municipis del Pirineu des del passat 12 de juliol. Aquesta xifra suposa un augment del 25% respecte al 2012. El FeMAP va esgotar entrades en set concerts, com el que va oferir l’Accademia del Piacere a l’estany Gento (Vall Fosca) o el de La Ritirata a Sort [sic]. La venda de paquets turístics iniciada en aquesta tercera edició també va contribuir a l’augment de públic. Aquest 2013, el FeMAP va oferir més de 50 paquets turístics combinant entrades per als concerts amb ofertes d’allotjament i propostes turístiques culturals, gastronòmiques i de natura.
L’organització va informar que de cara a l’any 2014, el FeMAP preveu continuar ampliant el nombre de municipis participants, així com també continuar buscant experiències de concert úniques, seguint el model del recital de l’estany Gento, al qual el públic només podia accedir en telefèric.
Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dimarts 27 d’agost del 2013 (pdf)
Valoración · Del 12 de julio al 24 de agosto · El FeMAP se despide con un total de 4.000 asistentes que han disfrutado de 40 conciertos en 20 municipios diferentes
El Festival de Música Antiga dels Pirineus cierra su tercera edición con un 25% más de público que el año anterior. Después de ofrecer 40 actuaciones entre el 12 de julio y el 24 de agosto, el FeMAP se despide con un total de 4.000 asistentes.
El Festival culminó la edición con tres conciertos de los grupos Ars Nova y Subtilior Ensemble, dos grupos venidos de Polonia, país invitado, que introdujo la música renacentista de su país a la Pobla de Segur, a la Seu d’Urgell y a Ordino. Con estas actuaciones culminó también la colaboración con el Ministerio de Cultura polonés, que ha permitido que durante el festival se haya descubierto una pequeña muestra de la música antigua polonesa, a través de un total de seis conciertos con las actuaciones de dos formaciones de prestigio del país invitado.
Además del aumento de visitantes, el FeMAP también puede presumir de haber vendido todas las entradas en siete de los conciertos programados, incluyendo las actuaciones del contratenor Xavier Sabata en las localidades de Avià y Puigcerdà, el concierto de la Accademia de Piacere en el Estany Gento de la Vall Fosca o los conciertos de La Ritirata en Sort [sic] y en Guardiola de Berguedà, entre otros. La venta de paquetes turísticos, que se inició en esta edición, también ha contribuido a este éxito. El FeMAP ha ofrecido más de 50 paquetes que combinaban conciertos con ofertas de alojamiento y propuestas culturales y gastronómicas. Destaca también la colaboración con la Associació Fònics para la creación del Curs del Festival de Música Antiga dels Pirineus, una escuela de verano exclusiva dirigida por el tenor Lluís Vilamajó.
Para el 2014, se prevé incrementar el nombre de municipios participantes, así como seguir buscando atractivos, como ofrecer un concierto en el Estany Gento, donde el público sólo podrá acceder en teleférico.
Més informació: Ajuntament de Sort
Crònica d’A.V. des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dimarts 27 d’agost del 2013 (pdf)
Música · Concert del cantautor dins del Festival de la Vila de Rialp
El cantautor “galàctic” Sisa actuarà demà al cine de Sort (foto: Itziar Fabregat)
El cine de Sort acollirà demà (22.30 h, 16€) l’actuació del cantautor Sisa, que oferirà una revisió d’un disc que és tot un clàssic de la música catalana, Qualsevol nit pot sortir el Sol, amb el plus afegit d’històries que revelen la cara oculta de les cançons. El recital forma part del Festival de Música de la Vila de Rialp.
Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, divendres 23 d’agost del 2013 (pdf)
Crítica de música
Festival de Rialp
Intèrprets: Jordi Savall i Claudi Arimany
Escenari: Església del Pallars [sic]
Valoració: 4/5
Jordi Savall i Claudi Arimany mantenen un curiós paral·lelisme: tots dos van néixer en petites poblaciones catalanes, tots dos se senten profundament vinculats a la nostra terra mentre la seua projecció internacional resulta immensa, ja que són acollits, aplaudits i celebrats a les millors sales d’Europa, Àsia i Amèrica. Cada any, tots dos volen compartir amb el públic l’exquisidesa del seu art per no oblidar les seues arrels.
Rialp viu des de fa anys un peculiar idil·li amb el considerat millor concertista de flauta del món. Jo no sé si en això hi té res a veure – em temo molt que sí – l’entranyable amistat que uneix Arimany amb Josep Sabarich o el bon tracte que aquest acostuma a proporcionar a la coneguda afició gastronòmica del músic. Per aquestes circumstàncies, Claudi Arimany mai falta a la cita anual amb Rialp, acompanyat, aquesta vegada, pel quartet de corda rus Borodin String Quartet. La primera part del concert va anar a càrrec dels músic russos. Veure executar, amb precisió, mestria i art, cada un dels moviments pels dos violins, viola i violencel va fer assaborir al públic el valor de la perfecció.
La segona part, en què Arimany va interpretar, juntament amb els mestres russos, obres de Boccherini i Mozart, va ser tan pròxima i tangible que va fer aixecar eixordadors aplaudiments. Es pot demanar més? Escoltar el concert en una petita església del Pallars és una cosa que hem d’agrair a aquest equip, barreja de joventut i experiència, que lluita cada any per actuar en el miracle del Festival de Música de Rialp.
Permetin-me, finalment, un consell d’amic: dissabte que ve, al cine de Sort, Jaume Sisa en concert apunta a multitudinari. No s’ho perdin!
Més informació: Ajuntament de Sort
Text de Yorik
Font: SEGRE, dimarts 20 d’agost del 2013 (pdf)
Música · Concerts
El flautista Claudi Arimany va tornar a delectar dissabte a l’església de Rialp el públic del Festival de Música Vila de Rialp. El músic, vell conegut del certamen, va anar-hi aquesta vegada amb la formació Borodin String Quartet, que va interpretar peces de Borodin, Boccherini i Mozart, entre altres compositors. La pròxima actuació del certamen serà la del cantautor Jaume Sisa, amb l’espectacle Qualsevol nit pot sortir el Sol, el pròxim 24 d’agost a les 22.30 h al cine de Sort.
Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dilluns 19 d’agost del 2013 (pdf)
SORT ACTUAL 