«Volíem frenar la despoblació del Pallars»

Demografia * Les vies de la recuperació * Efemèrides * Dijous passat, dia 18 de febrer, es van complir 25 anys de l’arribada de la caravana de dones a Sort. Un grup de solters o concos de la zona va voler remeiar així la despoblació del Pirineu. Malgrat l’èxit de la convocatòria, es van formar poques parelles després de la festa. * Els protagonistes de la caravana de dones del Pallars, 25 anys després

Josep Cases, Sort
Cases era fa 25 anys el president de l’Associació de Solters del Pallars, entitat organitzadora de la caravana. Actualment, continua solter, com molts dels seus companys, que no van aconseguir trobar parella. Recorda que la idea va sorgir d’un grup d’amics que es reunien a Casa Borrella de Sort i que volien frenar «la despoblació del Pallars». «Vam decidir fer una crida i, al veure que la gent hi responia, vam organitzar la caravana aprofitant les festes de Carnaval», explica.
Aquest veí de Sort reconeix que, malgrat l’èxit de la convocatòria, no es van aconseguir els objectius: repoblar els nuclis del Pallars i que la gent jove es quedés a viure a la zona. «Molts dels que van trobar parella i que no eren de la comarca van marxar; d’altres es van divorciar i la majoria continuem solters. És clar que també n’hi va haver que es van casar i van tindre fills», destaca.
Igual que Riba, Cases no dubtaria a tornar a repetir l’experiència, informa Anna Farràs.

«Tornaria a repetir-ho, va ser una experiència molt divertida»
Jordi Riba, Tor (Pallars Sobirà)
El popularment conegut com el Palanca, Jordi Riba, va ser un dels solters que fa vint-i-cinc anys va provar sort a la caravana de dones del Pallars. La iniciativa, organitzada per un grup de concos del Sobirà, va atreure fins a Sort entre 5.000 i 7.000 persones disposades a abandonar la solteria per sempre més o, com a mínim, a provar la vida en parella. Precisament, el 18 de febrer es van complir 25 anys de l’efemèride.
Malgrat l’èxit de la convocatòria, els protagonistes expliquen que es van formar poques parelles i que dels pocs matrimonis que es van formar, alguns van acabar en divorci.
No obstant, Riba, que va aconseguir mantindre una curta relació amb una jove de Barcelona, reconeix que l’experiència va ser molt bona i que «ho tornaria a repetir». El Palanca recorda que moltes dones de la seua generació van emigrar, ja que la vida a la muntanya era molt dura, informa Anna Farràs.

Immigració * Els immigrants contribueixen a la recuperació poblacional
Igual que a la resta de Catalunya, la immigració del segle XXI també ha contribuït a la recuperació demogràfica del Pirineu. Aquest fenomen s’ha produït especialment a les capitals de comarca i poblacions importants, com ara nuclis amb alta activitat turística. Precisament, Vielha, un dels principals focus del desenvolupament turístic i urbanístic del Pirineu, té segons el cens del 2009 un 28,84% de població immigrant. El segueixen de prop Tremp, amb un 22,54% d’immigrants, i Sort, amb un 22,40%. A la Seu i el Pont de Suert, el percentatge de població immigrant és del 17%

Font: SEGRE, diumenge 21 de febrer del 2010 (enllaç)