Gent de Ponent · Amanda Llort Guardia
Serveis familiars, baby sitter
Amanda Llort va néixer a Tàrrega l’any 1989. Sembla pertànyer a aquest grup de joves a la recerca de llum per sortir del túnel, joves pertanyents a la també anomenada generació perduda, aquesta en què nois i noies, tot i tenir una bona formació, tenen dificultats per trobar col·locació. Ha treballat en Balneari de Vallfogona de Riucorb, ha estat caixedora i reponedora en un supermercat, emprada en serveis familiars, baby sitter. Els qui la coneixen bé diuen d’ella que és una noia amb caràcter, forta, valenta, lluitadora, amb un punt d’humor, ironia i pragmatisme que reflecteix en alguns dels seus aforismes, «Si un dia sents un gran buit… Menja! És fam!», o «Si encara no has trobat a la persona ideal… Diverteix-te amb la que tinguis a mà!». Camina per la vida prestant atenció a tot el que l’envolta, valora la lleialtat, la sinceritat, el saber escoltar, i li desagraden les persones cobdicioses, les que es creuen amb dret a tenir-ho tot. És una entusiasta practicant l’esquí alpí, li encanta jugar a bàsquet, còrrer amb bicicleta, musicalment li apassiona el reggaetón o regetón, «visquin les boges que som poques», és un dels seus crits de marxa, Les Brases, de Sort, és un dels seus restaurants preferits, i li sembla una bona notícia que la consciència ciutadana desperti, tothom hauria de formar part dels moviments ciutadans. Ser passiu és probablement un dels grans errors que es pot cometre en la vida.
Text de Robert Moncasi – Gent de Ponent
Font: LA MAÑANA, divendres 21 de setembre del 2012 (pdf)