Vielha, “Las Vegas” de Lleida en bodes

Ordenances · Matrimonis
Tres de cada quatre celebracions són de parelles foranes · L’ajuntament aprovarà aquesta setmana una taxa de 100 euros per cerimònia, com fan la majoria de capital de la província

Vielha s’ha convertit en Las Vegas de la província de Lleida pel que fa a casaments. L’alcalde, Àlex Moga, va explicar ahir que el 75 per cent dels més de 40 enllaços civils anuals de mitjana que tenen lloc a l’ajuntament de la capital de la Val d’Aran són de parelles no empadronades al municipi. «Moltes escullen Aran com a destinació turística, atractiva també com a escenari per a l’enllaç», va dir Moga.
Potser és per aquest motiu que l’alcalde va indicar que en el ple de dimecres que es preveu aprovar una nova ordenança fiscal que establirà una taxa de 100 euros per celebració, això sí, només per als forans. «També regularem les dates i horaris de les cerimònies, que passaran a celebrar-se de dilluns a divendres i amb cita prèvia, per poder organitzar les agendes», va assenyalar l’alcalde de Vielha, que va afegir que «amb excepcionalitat, es podrà fer algun casament en cap de setmana».
Així, Vielha s’afegeix a la manera de procedir de la majoria de capitals de comarca, que compten amb ordenances similars. L’última a entrar en vigor és la del Pont (vegeu el diari d’ahir) que, igual que la vigent a la ciutat de Lleida des del passat mes de gener, estableix un pagament de 200 euros per a les parelles que no són del municipi i de 100 euros per a aquelles en què almenys un dels contraents ho sigui.
La majoria de capitals de comarca de la província cobren per la celebració de casaments civils però els preus de la taxa són molt diferents. Per exemple, a les Borges Blanques es cobra 60 euros a les parelles que escullen casar-se al saló de plens de l’ajuntament. La Seu d’Urgell, encara que ahir el seu alcalde, Albert Batalla, no va poder concretar la xifra, va explicar que «fa molts anys que està aprovada i es tracta d’una taxa única, que no fa distincions entre els veïns i els no-empadronats al municipi». «És per cobrir les despeses de l’ordenança, la persona que neteja després, etc.»
A Tàrrega no s’ha de pagar per celebrar un casament a la casa consistorial. Tot i així, si la parella desitja celebrar l’enllaç civil en un marc més atractiu i escull les sales nobles del Museu Comarcal, de gestió municipal, ha d’abonar 120 euros, que inclouen col·locació i retirada de cadires, calefacció, música i neteja de l’espai.
Un altre enfocament és el de l’ajuntament de Tremp, que estableix diferents taxes segons el dia de l’ofici: 30 euros per als casaments en dies laborals, 50 euros els dissabtes al matí i 100 euros els dissabtes a la tarda i els festius. Als ajuntaments de Mollerussa i Balaguer continua sent gratuït casar-se.

Llocs de moda

D’altra banda, es dóna la circumstància que municipis que acullen complexos on se celebren grans banquets, com és el cas de Bellvís i la Boscana, han aprovat la taxa per dissuadir les parelles foranes que per proximitat elegien l’ajuntament de Bellvís per casar-se. Així, fa tres anys, segons l’alcalde, Francesc Fabregat, es va aprovar una taxa de fins a 250 euros per als no-empadronats al municipi, la més cara de la província. No obstant, per als veïns continua sent gratis.

LA DADA

250 euros
La taxa més alta és la de Bellvís, que cobra aquesta quantitat a les parelles alienes al municipi.

LES CLAUS

Lleida
El passat mes de gener va entrar en vigor l’ordenança fiscal per la qual s’han de pagar 200 euros per celebrar un enllaç al saló de plens, 100 euros per als empadronats a Lleida.
Raimat i Sucs
Aquestes pedanies es regeixen per l’ordenança fiscal de Lleida, així que cobren també 200 euros per als no-residents i 100 per als veïns.
Tàrrega
Casar-se a l’ajuntament és gratuït. Tot i així, si la parella escull les sales nobles del Museu Comarcal, haurà d’abonar 120 euros.
Les Borges Blanques
Les parelles han de pagar 60 euros per casar-se al saló de plens.
Tremp
L’ordenança fiscal de Tremp estableix una quota única de 30 euros en dies laborals; 50 euros els dissabtes al matí i 100 euros els dissabtes a la tarda i els festius.
El Pont de Suert
Com a Lleida: 200 euros per als forans i 100 per als residents.
Sort
Hi ha una taxa única de 40 euros.
Isona, Mollerussa i Balaguer
Cap d’aquests tres municipis no té aprovada cap ordenança en aquest sentit. A Isona no descarten fer-ho si es disparen els casaments al Castell Llordà, com fan al Castell de Mur, on es paguen 95 euros.

Més informació: Ajuntament de Sort
Crònica de Lorena Metaute des de Lleida
Font: SEGRE, dilluns 24 de setembre del 2012 (pdf)

“Gran Nord” comença a rodar al Pallars

Ficció · El director, Jesús Font, promet nous personatges i un 45% d’exteriors per a la segona temporada
Els espais exteriors dominaran encara més a la tornada a les pantalles de “Gran Nord”. La sèrie ja s’ha començat a rodar als Pirineus, l’escenari de moltes noves trames, entre les quals hi haurà el contraban.
Negocis · El Manolo i el Quico es dedicaran al contraban d’un «material molt especial»
Cares noves · La sèrie porta a Nord un DJ, un exmaqui, un seductor i la germana de l’Anna

La sèrie que va portar el prime time dels dilluns de TV3 fins a bons nivells d’audiència durant la temporada passada ja torna a estar en marxa. Els actors de Gran Nord ja són al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà enregistrant les escenes d’exteriors que veuran la llum en els capítols de la segona temporada.
La segona tanda arrenca amb l’Anna, interpretada per Aina Clotet, a Barcelona, intentant refer la seva vida, però aviat apareixerà de tornada a Nord. «Se’n va anar dolguda, traïda per l’Ermengol, que va preferir lluitar per la independència de Nord i la va deixar plantada», explica Clotet. Però li demanen que torni, i ella, «ferida i enfadada», hi torna. «En el fons, inconscientment, vol tornar-hi», assegura la protagonista.
A l’arribada es trobarà amb un Nord en plena efervescència. El Consell va ple de noves idees i projectes. Volen aconseguir un nou estat i, de pas, reinventar les seves vides. Tothom està atrafegat construint els seus somnis. El poble té la sensació que pot escriure el seu futur i que encara tot és possible. Tot i això, no tenen en compte que no són tan amos del seu destí. Els falta una cosa: «El seu cavaller protector». «Falta una setmana perquè es faci efectiva la independència, però queda ajornada per una sèrie d’esdeveniments», explica Jesús Font, que torna darrere de les càmeres a la nova temporada.
Amb aquesta incògnita és com inicia el curs Gran Nord. Malgrat aquest gir de la trama, la ficció tindrà «la mateixa essència que l’anterior, però amb més multitrames i més evolució dramàtica», afegeix el director.

Tot s’embolica

L’Ermengol farà tot el que estigui a les seves mans – fins i tot enfrontar-se amb «una bèstia» molt particular – per recuperar l’estima de la mossa d’esquadra, l’Anna, que arran de les coses que li han anat passant al llarg de la temporada anterior ha perdut la confiança en els habitants de Nord. El Manolo, per la seva banda, «passa a l’acció, tot i que sempre havia estat més aviat passiu», explica l’actor Manel Barceló. En aquest nou curs, passa a ser «un fora de la llei». Ell i el Quico, encarnat per Pep Cruz, s’uniran a un nou grup de contrabandistes que transporten «un material molt especial» a través de les muntanyes.
El Sisquet, interpretat per Ramon Pujol, serà famós a tot el món gràcies a una habilitat que tenia mig amagada. El Joan – Roger Casamajor – i la Frederica – Marta Romero – veuran com terceres persones fan trontollar la seva relació just quan està a punt de néixer el seu fill. La Rita – Mercè Arànega – s’embolicarà en negocis arriscats per intentar salvar la fonda en temps de crisi. La Margarida – Marta Pérez – no podrà reprimir la gelosia quan una altra dona aparegui a la vida del Rius – Xavi Lite -. L’Estadella – Aleix Albareda -, el Pep – Roger Coma – i el Cullera – Eduard Muntada – donaran forma a «dos mossos i un àcrata, una associació antinatural que portarà conflictes», avança Font. El director assegura que obriran junts una formatgeria. Qui relatarà tot això serà la Tanja – Ivana Miño -, en les estones que li deixi la seva nova relació amorosa.

Nouvinguts a la muntanya

Al costat d’aquests personatges, que ja formaven part de l’«univers Nord», n’apareixeran de nous. «Tots són del món Nord», explica Jesús Font: «Peculiars, excèntrics, curiosos…» Els espectadors descobriran el professor Gassman – Joan Anguera -, un home que afirma que pot llegir el futur; el DJ Xones – Oriol Genís -, que té entre cella i cella «reobrir la discoteca que Nord havia tingut feia 20 anys per fer-hi la millor festa de la història»; el Danny – Josep M. Blanco -, un vellet entranyable «exmaqui irlandès que vol tornar a conquerir Fogony»; la Núria – Tània Sàrrias -, la idealista i combativa germana de l’Anna; el Catxador – Carles Velat -, un enigmàtic personatge pel qual totes les dones senten una atracció irrefrenable, i la mare de l’Anna – Marta Angelat.
Tot i això, les novetats no seran només a la trama. «El 45% dels escenaris són exteriors, els dels Pallars, un dels grans valors de la sèrie», afegeix el director. Els exteriors de la sèrie es roden altre cop al Parc Natural de l’Alt Pirineu, la vall d’Àssua i el Pirineu lleidatà.
El rodatge es va iniciar el dia 28 d’agost i està previst que s’acabi el 23 de novembre. Gran Nord és una ficció produïda per TV3, amb la col·laboració de Veranda TV, artífex de programes com Polònia i Crackòvia, també per a TV3.

AMB EL SUPORT DE L’AUDIÈNCIA

La primera temporada de la sèrie va registrar una audiència mitjana de 481.000 espectadors, i una quota de pantalla del 16,1%. La nota que li van posar els espectadors és de 7,5. Tot i això, els millors resultats els va obtenir de persones d’entre 55 i 64 anys, que van valorar la sèrie amb una mitjana de 8 punts. Gran Nord va destacar per la seva «originalitat», ja que el 86% dels enquestats el considera un producte «nou i diferent». D’altra banda, el 80% de les persones preguntades consideren la sèrie «molt o bastant entretinguda». També en valoren la posada en escena i els mitjans tècnics utilitzats.

Més informació: Gran Nord
Crònica de Joan Callarissa des de Barcelona
Font: ARA, dilluns 24 de setembre del 2012 (pdf)