El Balaguer sènior acaba la primera fase amb autoritat

Els de la capital de la Noguera no van deixar lloc a la sorpresa i van imposar-se al Sort (82-49), el cuer de la classificació sense conèixer encara la victòria.
La primera meitat va marcar una tendència favorable als locals, que no tenien problemes per anotar amb fluidesa. A la represa, el joc s’igualà lleugerament però el triomf estava sentenciat.

Clínica Dental Balaguer: Martínez I (7), Molina (6), Ferran (12), Leyva (7), Nadal (8), Calveiro (8), Aigé (3), Martínez II (2), Rodríguez (9), Domingo (3), Martínez III (11) i Caelles (6)
CB Sort: Mirada (17), Batlle (6), Farré (5), Martínez, Sánchez (4) i Rodríguez (17)
Parcials: 18-8; 45-25; 64-39; 82-49

Font: LA MAÑANA-TOT ESPORT, diumenge 22 de gener del 2012 (enllaç)

Balaguer, 82 – Sort, 49

BÀSQUET MASCULÍ * SÈNIOR TERRITORIAL A
Classificació
(13/13) Sort – PJ 12 – PG 0 – PP 12 – PF 579 – PC 926

Font: SEGRE-ESPORT BASE, núm. 530, 21/01/2012 (enllaç)

Firmes contra el director de Salut al Pirineu

La plataforma contra les retallades de Salut al Pallars Sobirà, que inclou usuaris i personal sanitari, ha recollit 600 firmes i han dirigit una carta al síndic de greuges en què demanen la dimissió del director de l’àrea sanitària del Pirineu, Victorià Peralta. Aquest col·lectiu organitza concentracions davant del CAP de Sort des de fa més de set mesos.

Font: SEGRE, dissabte 21 de gener del 2012 (enllaç)

Demanem la dimissió del senyor Peralta

Sr. Ribó:
La Plataforma d’Usuàries i Usuaris i el personal sanitari del Pallars Sobirà adreça la següent carta al síndic de greuges per demanar la dimissió del senyor Peralta, director de l’àrea sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Al Pallars Sobirà ja fa set mesos, dues setmanes i tres dies que ens concentrem al CAP de Sort per protestar contra les retallades que patim a la nostra comarca. A més, ja s’han recollit més de 600 signatures. Cal destacar que al Pallars Sobirà no només es compel·leix a seguir les directrius de la tisorada (10%), sinó que es va més enllà, ja que, injustament, se’ns ha obligat a prescindir de sis de les 36 places de personal sanitari existents, un 17% del personal. Ens preguntem, entre altres dubtes, per què ens ha tocat el doble de retallada. Tot plegat, sense comptar que no es pensen cobrir les baixes o vacances del personal, ni enviar personal de reforç de cara a l’augment de població pel turisme.
De fet, ja patim directament les retallades a la nostra zona, ja que diverses persones han necessitat el servei d’urgències i no han pogut ser ateses. Matemàticament, és impossible que els treballadors sanitaris s’organitzin amb aquesta carència de personal. Encara que hem demanat de totes les maneres possibles una reunió amb el senyor Peralta per parlar dels nostres interessos, l’única resposta és la indiferència.
Li recordem, senyor Ribó, les nostres protestes perquè creiem que la seva tasca és fer de portaveu de les nostres queixes a l’Administració. No ens conformem amb un silenci i demanem que continuï defensant els nostres interessos. Així mateix, li preguntem com podríem demanar la dimissió del senyor Peralta davant d’aquesta actitud tan poc professional.

Signat per Plataforma d’Usuàries i Usuaris i personal sanitari del Pallars Sobirà
Font: SEGRE, dissabte 21 de gener del 2012 (enllaç)

Informació pública

MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE
Confederación Hidrográfica del Ebro * Comisaría de Aguas
Ref. 2011-EXT-175/2009-RC-646 * Nota-anuncio

Por Acuerdo del Comisario de Aguas de esta Confederación Hidrográfica del Ebro, de fecha 1 de Agosto de 2011, se ha iniciado de oficio expediente de extinción de derechos, por encontrarse sin explotar permanentemente desde hace más de tres años consecutivos, de un aprovechamiento de aguas derivadas de la Fuente del Sastre y destinado a riego, en La Bastida, término municipal de Sort (Lérida), que había sido otorgado a favor de Juan Sanz Sabaté e inscrito con el nº 30823 del Registro de Aprovechamiento de Aguas Públicas.
No consta la existencia de servidumbre que afecte al aprovechamiento, ni de terceros interesados en el mismo.
Lo que se hace público para general conocimiento y para que quienes se consideren perjudicados por esta petición puedan presentar por escrito sus reclamaciones ante la Confederación Hidrográfica del Ebro, durante el plazo de veinticinco días hábiles, contados a partir de la fecha de publicación de este anuncio anuncio en el Boletín Oficial de la Provincia, a cuyo efecto el expediente y la documentación técnica estarán de manifiesto en la Confederación Hidrográfica del Ebro, Pº de Sagasta, 17, tlfno: 976212140, Zaragoza, en horas hábiles de oficina.

Zaragoza, 17 de noviembre de 2011
El Comisario de Aguas. P.D. El comisario adjunto, Antonio Coch Flotats

Font: BOP LLEIDA, núm. 11, 21/01/2012 (enllaç)

Recepta electrònica

Sr. Director:
Fa temps que aquí utilitzem la recepta electrònica que el metge del CAP ens proporciona. Al principi em sobtava la pregunta del farmacèutic a cada portador de la recepta: «Què necessita?» Jo deia que la pregunta estava fora de lloc. Al ser una recepta electrònica havia de servir tot el que aquesta li ordenava. Mai em va passar pel cap que el programa estava fet de forma partidista. El meu cas és senzill: prenc 4 pastilles al dia, dues són senceres i de les altres dos només en prenc la meitat (la mitja píndola la guardo al mateix blíster per l’endemà). Bé, seguint la meva filosofia, a l’anar mensualment a la farmàcia em quedo tot el que em donen. Resulta que a casa tinc un excedent de capses de les pastilles que només en prenc mitja.
Com pot ser que el programa informàtic no sàpiga dividir el nombre de pastilles de cada capsa per la dosi diària i d’aquesta manera saber el temps que triguem a consumir-ne una capsa? Senzillament, el programa considera que en prenc mitja i l’altra mitja la llenço a la brossa.
He preguntat sobre aquest fet i resulta que en els CAP i hospitals les mitges pastilles sí que les llencen, per evitar errors, encara que en aquests llocs crec que no fan servir la recepta electrònica. Fantàstic negoci per les farmacèutiques i de retruc les farmàcies. Algú haurà de comunicar-ho als nostres polítics que ens retallen despeses i que ara sembla que ens volen cobrar per cada capsa que ens donen.
Un altre tema una mica estrany (potser només em passa a mi) és el fet que dels medicaments que prenc una pastilla al dia la capsa en té 28 i del medicament que només en prenc mitja pastilla la capsa porta 60 comprimits (4 mesos amb la mateixa capsa!!).
Un últim problema a solucionar és el servei. Fa un temps ja vaig escriure sobre aquest tema, encara que tot segueix igual. No pot ser que amb una recepta de 20 medicaments diferents (cas de la meva dona) hagi d’anar a la farmàcia un cop per setmana. La farmàcia només pot servir la medicació que has consumit; no la que consumiràs en els propers dies. El programa no avança el medicament i només el té en compte quan el mateix està vençut. Entenc que és una mica complex, ja que les dosis i el contingut de cada capsa no pot fer-se quadrar amb tots els malalts i totes les dosis, encara que a nivell informàtic sí que es pot donar l’ordre de servei de capses uns dies abans que ens quedem sense medicament, a fi de no fer tants viatges a la farmàcia.

Signat per Joan (Sort)
Font: SEGRE, dijous 19 de gener del 2012 (enllaç)

Les qualitats de la llana de l’ovella xisqueta, a “Quèquicom”

Reportatge * Aquesta nit * El 33 viatja al Pallars i mostra els usos energètics i decolorants d’aquest material

El programa científic del 33, Quèquicom, explicarà avui a les 21.45 les propietats aïllants de la llana amb el reportatge La llana, un aïllant que va molt beeee!!!, en què també es mostren els nombrosos usos que té el material gràcies a aquesta propietat.
El programa visita a Lleida una casa de fusta amb les parets farcides de llana xisqueta, de les ovelles autòctones del Pallars. L’arquitecte i propietari de la casa, Josep Bunyesc, hi viu des de fa més de dos anys amb la seua família i recull dades reals per comprovar com, gràcies a l’aïllament de la llana, tenen un estalvi important de calefacció. La periodista Samantha Vall també comprova que la llana compleix els requisits mínims d’aïllament acústic comparant-la amb una casa feta de totxos.
Quèquicom també es desplaçarà fins a la vall d’Àssua, on el pastor David Escur esquila amb tisores, el mètode tradicional. Després d’aquesta operació, el presentador Jaume Vilalta explicarà com s’extreu la lanolina, un oli que és un suavitzant natural.
El programa no deixa el Pallars i s’endinsa en el món dels tints naturals per a la llana. Lina Ratia utilitza llana xisqueta, rústica i dura, per tenyir els cabdells amb plantes que troba al voltant de la seua masia a Peramea. Amb ortiga i noguera, va aconseguint uns colors suaus amb els quals tenyeix la llana.

Més informació: Quèquicom
Font: SEGRE, dimecres 18 de gener del 2012 (enllaç)

Ajudes de la Generalitat de 215.000 € a l’esport lleidatà

Política esportiva * Subvencions * Per a 20 entitats, clubs i municipis per organitzar o anar a proves internacionals

El Consell Català de l’Esport ha aprovat subvencions per a l’esport lleidatà per un valor global de 215.488 euros a repartir entre vint entitats, clubs i municipis a través de diversos programes d’ajuda a l’organització o participació en competicions internacionals i a l’esport d’equip femení a l’elit dins de l’exercici del 2011. Al conjunt de tot Catalunya, la quantitat que repartirà la Generalitat ascendeix a 2.591.724 euros, de manera que les subvencions a l’esport de Lleida suposen poc menys del 10% sobre el total.
Dels 215.488 euros que es repartiran a Lleida, 116.500 corresponen al programa impacte per l’organització d’activitats o proves esportives de rellevància per a Catalunya. Així, les entitats lleidatanes que rebran subvenció per aquesta via són la UdL (60.000 euros) per l’organització del Campionat d’Espanya universitari, el Parc del Segre pel Campionat d’Europa d’eslàlom en aigües braves (30.000 €), l’ajuntament d’Àger per la Copa del Món de parapent (10.000 €), l’ajuntament de Sort per la Copa del Món de descens en aigües braves (7.500 €), el Consell Esportiu de les Garrigues per una campanya de natació (6.000 €), el Club Ciclista Terres de Lleida per una prova de ciclocròs (1.500 €) i el Club Esportiu la Seu Vella per la Pujada (1.500 €).
Pel que fa als altres programes d’ajudes per organització (B1), participació en proves (B3) i esport d’elit femení d’equip (B2) es repartiran a Lleida 98.988 euros. El més elevat, pel que fa a quantitat, a distribuir és el B1 amb 62.563 euros, dels quals l’ajuda més important és per al Moto Club Segre per l’Enduro de Ponts (16.400 €). Només hi ha una ajuda a l’esport femení de 20.000 euros a l’Associació.

LES AJUDES DE LA GENERALITAT A L’ESPORT LLEIDATÀ

L’ajuda global a repartir a Lleida * 215 mil euros
En total, es repartiran 215.488 euros, 116.500 dels quals són del Programa Impacte i 98.988, de la suma dels programes B1, B2 i B3.

Programa Impacte (2011)
Ajuntament de Sort * 7.500 €
Organització i participació (2011)
AE Pallars * 6.900 € (B1) – 6.400 € (B3)

Crònica de Xavier Madrona des de Lleida
Font: SEGRE, dimecres 18 de gener del 2012 (enllaç)

Ortega proposa eliminar consells per reduir la despesa administrativa

Administració * Reforma * En la nova llei de governs locals, que s’haurà de començar a tramitar aquest any * Reñé i presidents comarcals defensen la tasca d’aquests ens a Lleida

La vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, Joana Ortega, planteja la possibilitat d’eliminar alguns dels consells comarcals de Catalunya com a mesura per racionalitzar i «aprimar» les administracions. En un article publicat ahir a La Vanguardia, Ortega assenyala que la comissió encarregada d’elaborar el projecte de la nova llei catalana de governs locals, que es començarà a tramitar aquest mateix any, haurà d’avaluar «si tots els consells comarcals han de prestar els mateixos serveis» i «si tots han d’existir amb les mateixes estructures que tenen ara». Com a alternativa als actuals ens comarcals, apunta la possibilitat de substituir-los en alguns casos per consells d’alcaldes, que ara són uns ens consultius dels consells.
La comissió nomenada per preparar l’avantprojecte de llei haurà de presentar-ne les conclusions «abans de l’estiu», segons Ortega. L’abast d’aquesta mesura entre els consells de Lleida és per ara incert. Governació va assenyalar que el paper dels consells es valorarà «cas per cas» i que qualsevol mesura s’adoptarà «dialogant amb el territori». Presidents de consells lleidatans van destacar la utilitat d’aquestes institucions per dotar de serveis municipis amb escassos habitants i recursos i també territoris amb una població dispersa entre nombrosos nuclis.
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, va indicar que la proposta d’Ortega «al·ludeix a una qüestió que val la pena plantejar atenent la diversitat dels diferents territoris» i va apuntar que les reflexions de la consellera «podrien circumscriure’s a l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha nombroses administracions». El president de la Diputació, Joan Reñé, va afegir que els consells de Lleida «tenen, en general, una funció adequada i correcta» i va assenyalar que «cal plantejar què necessita cada territori».
La reorganització administrativa de Catalunya també està pendent des de la passada legislatura de la creació de les vegueries prevista a l’Estatut i de la supressió de les diputacions provincials, un procés actualment en suspens, ja que l’actual Govern no ho considera una qüestió prioritària.

ERC va plantejar suprimir-ne l’estructura política

La proposta d’Ortega arriba després que, durant la passada legislatura, la conselleria de Governació, a les mans d’ERC, plantegés la possibilitat de suprimir l’estructura política dels consells comarcals per convertir-los en entitats per mancomunar serveis per als municipis. L’expresident de la Diputació Jaume Gilabert va encapçalar aquesta proposta.

CONSELLS DE LLEIDA

Segrià
El president del Segrià, Pau Cabré, va assenyalar que els municipis amb menys població han de rebre suport d’un ens supramunicipal per garantir serveis com el transport escolar o la recollida d’escombraries. «Pot ser un consell comarcal o d’alcaldes, el nom importa menys que les seus funcions», va apuntar Cabré, que va puntualitzar que el del Segrià «exerceix bé les seues».
Pallars Sobirà
«La situació de la muntanya és diferent de la de les grans conurbacions», va dir Llàtzer Sibís, president del Pallars Sobirà. A més, creu que, en el cas del Pirineu, «és necessari un organisme que coordini serveis» per la baixa densitat de població. «En zones de muntanya, la majoria de consells són imprescindibles».
Alt Urgell
El president del consell de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, creu que la creació dels consells comarcals, «en el seu moment va ser bona però no serveix el cafè per a tothom». Opina que en territoris extensos com els del Pirineu l’existència d’aquests ens comarcals «té sentit i està justificada», però en zones pròximes a l’àrea metropolitana de Barcelona «sovint es donen duplicitats de serveis», informa Cynthia Sans.

GENERALITAT I DIPUTACIÓ
Quin ha de ser el futur dels consells comarcals?

«S’ha de valorar si tots els consells comarcals han d’existir amb les mateixes estructures que tenen ara»
Joana Ortega, vicepresidenta
«La reflexió de la consellera és una qüestió a debatre i elaborar, tenint en compte la diversitat dels territoris»
Ramon Farré, delegat del Govern
«Els consells de Lleida tenen una funció adequada i correcta. Cal veure el que necessita cada territori»
Joan Reñé, president de la Diputació

Crònica de R. Ramírez des de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 17 de gener del 2012 (enllaç)

L’hostaleria confia en una altra nevada per poder salvar la temporada d’esquí

Turisme * Meteorologia * Boira al pla i temperatures suaus al Pirineu fins a mitjans de setmana * Oscil·lació tèrmica * Les màximes al Pirineu poden arribar aquests dies als 10 graus positius al migdia i a menys 8 a la nit

El president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, va assegurar ahir que és necessària una altra nevada abundant per garantir la temporada a totes les pistes d’esquí alpí. De moment, només Baqueira té gruixos importants que oscil·len entre els 60 i els 160 centímetres i la majoria dels complexos de fons encara no han pogut obrir.
Així mateix, continua la inversió tèrmica amb temperatures suaus al Pirineu durant el dia, per a aquesta època de l’any, i fred i boira densa a les comarques del pla que arriben als tres graus sota zero i no superen els dos positius durant el dia, cosa que provoca fenòmens com la boira gebradora i acumula gel a la calçada de les carreteres que provoca accidents com el de dissabte.
Segons dades facilitades per l’estació meteorològica de Sort, durant els últims dies, les màximes arriben als 8 i 10 graus al migdia i als 8 graus negatius durant la nit, dada que suposa una oscil·lació tèrmica molt forta (d’uns 18 graus entre la nit i el dia). De tota manera, el fred permet a les estacions d’esquí mantindre l’activitat dels canons de neu, encara que no és la panacea per garantir un bon estat de les pistes. La previsió és que aquesta situació es mantingui fins a mitjans de setmana.

Crònica de M.M.B. des de Lleida
Font: SEGRE, dilluns 16 de gener del 2012 (enllaç)