Informació pública

AJUNTAMENT DE SORT
Edicte del calendari fiscal corresponent a la taxa de clavegueram per l’exercici 2016

Exposició pública del padró fiscal de la taxa de clavegueram, any 2016

Per Decret d’Alcaldia, de data 25 de novembre de 2016, s’ha aprovat el padró fiscal de la taxa de clavegueram de l’any 2016, i el calendari fiscal de la seva recaptació en voluntària.

S’exposa al públic l’esmentat padró fiscal pel termini d’un mes, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el BOP de Lleida. Els interessats podran consultar-lo durant l’esmentat termini a l’Ajuntament en hores d’oficina (de dilluns a divendres de 10 hores a 14 hores).

Calendari fiscal de la recaptació en voluntària: el termini d’ingrés en període voluntari serà el comprès entre els dies 25 de novembre de 2016 a 25 de gener de 2017, ambdós inclosos.

El sistema de recaptació en voluntària és a través de les entitats col·laboradores que ha fixat l’Ajuntament, que són les entitats bancàries, que voluntàriament prestin aquest servei.

El pagament dels rebuts no domiciliats es realitzarà mitjançant la presentació, en qualsevol de les entitats col·laboradores (La Caixa) del document cobratori que serà expedit per l’Ajuntament de Sort. El document cobratori serà tramès per correu al domicili fiscal dels contribuents o podrà ser recollit a l’Ajuntament. La no recepció per correu del document o la seva recepció fora del període en voluntària no eximeix del pagament del rebut dins del període fixat anteriorment.

Pagaments domiciliats: aquells contribuents que amb l’antelació reglamentària hagin sol·licitat la domiciliació bancària dels seus rebuts rebran, de la corresponent entitat, amb càrrec al seu compte, el justificant de pagament.

Transcorregut el període de pagament en voluntària, s’iniciarà el període executiu, amb el recàrrec de constrenyiment i dels interessos de demora, d’acord amb l’article 127 de la Llei general tributària.

Es recorda la conveniència d’utilitzar la modalitat de domiciliació bancària.

Atès el que disposen els articles 102 de la Llei general tributària i 14 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’hisendes locals, es notifica col·lectivament la present resolució, contra la qual es podrà interposar recurs de reposició, previ al contenciós administratiu, davant el mateix òrgan que l’ha dictat en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la finalització del termini d’exposició pública dels padrons fiscals. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorre un mes des de la seva interposició sense que es notifiqui la seva resolució.

Contra la desestimació del recurs de reposició es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida en el termini de 2 mesos, comptats des de l’endemà de la notificació de l’acord resolutori del recurs de reposició; i si no es notifiqués cap acord resolutori, en el termini de 6 mesos a comptar des de l’endemà del dia en què el recurs de reposició s’hagi d’entendre desestimat presumptament.

Tot això d’acord amb l’establert als articles 8.1 i 46.1 de la Llei 29/1988, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Sort, 25 de novembre de 2016
Signat: L’alcalde, Raimon Monterde Alberich

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA, núm. 4, 05/01/2017 (pdf)

Votacions per al cartell del Festival dels Pirineus 2016

Per tercer any consecutiu, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) ha obert a través del web femap.cat fins al 10 de gener les votacions on line per triar el cartell de l’edició del 2016.
S’hi han presentat trenta propostes, vuit més que el 2015 d’autors d’Andorra, Sort, Tremp, la Seu d’Urgell, la Torre de Capdella i la Pobla de Segur.

Més informació: Festival de Música Antiga dels Pirineus
Font: SEGRE, dimarts 5 de gener del 2016 (pdf)

Al 33 de Príncep de Viana, hi pastura un museu

Els camins avui són carreteres i els pastors un somni. Aquest restaurant lleidatà els rescata de l’oblit.

Diumenge 26 d’abril, tres de la tarda. Surto a passejar (m’agrada fer-ho en aquesta hora perquè la ciutat se m’ofereix insòlitament deserta) i, quan enfilo Príncep de Viana, la pluja em sorprèn. Busco aixopluc en una cafeteria-restaurant que pel nom, El Museu del Pastó, així sense la “r” final, em crida l’atenció. A primer cop d’ull, el reguitzell d’esquellots de gran format que pengen sobre la barra on em prenc un tallat, m’inclinen a pensar que em trobo en una franquícia, tòpica i típicament decorada per reforçar el nom del restaurant. Una segona mirada, però, em descobreix que els estris de pastor penjats de les parets traspuen autenticitat. Encuriosida, amb el tallat curt de cafè a les mans, ressegueixo el local. I un seguit de fotografies, que ja tenen uns anys, em mostren sempre el mateix personatge: un pastor enfeinat en diferents moments del seu ofici, en el que crec descobrir el rostre colrat del restaurador que m’atén. Definitivament el local no és una franquícia. I em recreo en els estris, on puc llegir el pas dels anys. Amb l’ADN esvalotat, sempre em passa quan m’encaro amb espais que em recorden d’on vinc (l’avi matern era pastor a la Seu d’Urgell), m’adreço al propietari, disposada a aplicar-li el tercer grau. I s’hi avé. És una hora tranquil·la, els clients encara fan la migdiada, així que seiem i la fem petar.
El pastor transhumant pertany al nostre imaginari col·lectiu. I l’Enric Ponsico i Arnau, àlies El Barbes, que així s’anomena el meu amfitrió, ho va ser de pastor transhumant, segons m’explica. I tractant ramader. Un dels pocs representants qeu en queden d’aquells que van dedicar els seus millors anys a aquesta tradició mil·lenària. Nascut a la pallaresa Vall d’Àssua, on va aprendre l’ofici tot pasturant amb l’avi i el pare, l’amor per una estudiant de Magisteri el va dur a establir-se a les terres del pla. I va fer sort amb unes pastures a Suchs que li van permetre ampliar els seus negocis. L’Enric em serveix vi i la conversa s’allarga. Entre glop i glop, vaig descobrint el passat i el present d’un home que va estimar el seu ofici. La proliferació, però, de les farratgeres i els molins, la industrialització, el turisme i la febre urbanística van posar fi a les pastures. I a les seves activitats de ramader.
Avui, molts dels camins de la transhumància han esdevingut carreteres. I els pastors com l’Enric, desapareixen. Observo el rostre eixut del meu interlocutor, la pell bruna i clivellada d’hores de sol al ras i els ulls inquiets i de mirada astuta, com astuts devien ser els seus tractes ramaders a Andorra i les valls d’Aran i Benasc, a tenor del que explica. Així va fer els diners. La seva loquacitat, tot i que més continguda, em recorda la del malaurat Francisco Javier Martínez, l’inefable vinater de Paco Vinos, que també s’esplaiava explicant-me la vida, mentre em descobria nous vins.
Ara, l’Enric Ponsico, després d’un que altre tempteig en la restauració en altres zones lleidatanes, aboca les seves il·lusions en aquest restaurant que rescata de l’oblit tota una forma de vida. Estris i fotografies en donen fe, però, sobretot, els plats que serveix a taula, cuinats amb la mà experta del pastor, que no sols lluitava per reeixir en els tractes comercials i en l’acolliment, transport i cura de les ovelles, sinó que també havia de batallar amb els fogons.
Sovint, comme il faut, focs de llenya. En acomiadar-nos, em regala una rosa que, lluny de les inodores i quadribarrades de Sant Jordi, exhala un perfum intens. Li prometo tornar per tastar els plats. I si les costelles a la llosa, el ternasco, el conill farcit a la cassola, els embotits i formatges que la carta ofereix, són autèntics i olorosos com la rosa, el Museu del Pastó, m’haurà guanyat com a clienta habitual.

Signat: Marisa García Viñals (¡Tarde, querido!)
Font: LA MAÑANA, divendres 1 de maig de 2015 (pdf)

Unió de Pagesos exigeix mesures urgents per prevenir els atacs de la fauna salvatge

Els assalts van en augment a les zones de muntanya

Unió de Pagesos va reclamar ahir, als responsables de Medi Natural del departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, que es posin en marxa mesures urgents i específiques per prevenir els atacs dels voltors a la ramaderia extensiva de muntanya, que van en augment, i de suport als ramaders. Tot i que Medi Natural va anunciar el 2010 la implantació d’un programa d’actuació per a la prevenció dels danys dels voltors, el sindicat d’Unió de Pagesos va recordar als seus responsables que aquest programa no s’ha dut a terme i, per contra, els atacs són cada vegada més nombrosos.
Unió de Pagesos insisteix en que siguin els veterinaris els que facin una valoració professional dels danys dels voltors a la ramaderia i no els agents rurals.
Unió de Pagesos demana a Medi Natural que posi en marxa mesures de suport per als ramaders, amb la vigilància de les zones de risc d’atacs per part del cos d’agents rurals, i que, si és necessari, es foragitin els voltors d’acord amb l’autorització del director general de Medi Natural vigent des del 2011.
D’altra banda, Unió de Pagesos va demanar als responsables de Medi Natural que no es deneguin de forma sistemàtica les sol·licituds de compensació de danys, ja que aquest fet comporta que molts atacs no siguin denunciats perquè els ramaders ja no confien en ser indemnizats per l’administració.
El sindicat es va reunir ahir amb Antoni Trasobares, director general de Medi Natural; Francesc Cano, subdirector general de Biodiversitat; i Ricard Casanovas, cap del servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals.
L’últim atac de voltors que s’ha produït al Pirineu lleidatà va ocórrer el passat 13 d’abril, quan els voltors van matar a Enviny (el Pallars Sobirà) una vaca.

Font: LA MAÑANA, divendres 1 de maig de 2015 (pdf)

La Cursa Popular Vila Comtal de Sort ya está preparando su cuarta edición

Atletismo

El día 1 de junio se disputará en el Pallars Sobirà la IV Cursa Popular Comtal de Sort, una carrera abierta para todos, sin importar la edad o el género. El precio de la inscripción es de cinco euros, se debe realizar desde la página web y cada uno de los participantes recibirá un dorsal antes del comienzo de la prueba (a partir de las 9.00 horas), y deberá estar visible en todo momento. También habrá un par de puntos de control y avituallamiento para que los atletas repongan sus fuerzas. Finalmente, los participantes recibirán un obsequio una vez finalizada la carrera. Además de la IV Cursa Popular, también se está preparando el V Cross Comarcal Pallars Sobirà, que podría celebrarse el mismo día que la carrera.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: LA MAÑANA, dimecres 28 de maig del 2014 (pdf)

La Lliga escolar posa el punt final

Esquí · 150 esquiadors disputen la darrera prova a Baqueira · Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i la Val d’Aran, protagonistes · La competició s’ha dut a terme al llarg de tretze proves per les estacions lleidatanes

El Stadium de Beret va acollir aquest cap de setmana la Cursa d’esquí alpí escolar, organitzada pel Conselh Esportiu dera Val d’Aran i l’agrupació dels consells esportius de les Terres de Lleida amb la col·laboració del Conselh Generau d’Aran i Baqueira-Beret.
A la competició van participar quasi 150 esquiadors escolars de les comarques de Lleida (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran). Aquesta competició és la que tancava la temporada de la Lliga d’esquí escolar organitzada pels consells esportius. Després de la competició es va celebrar la festa de cloenda amb la protocolària entrega de trofeus. Una festa merescuda després de 13 caps de setmana ininterromputs de competició per les estacions lleidatanes.

CLASSIFICACIONS FINALS

Prebenjamí masculí
1r Nil Franken
2n Biel Aytés

Aleví femení
2a Fuzè Sentenach

Font: SEGRE-ESPORT BASE, núm. 611, 12/04/2014 (pdf)

Fer propostes pensant amb la gent de Lleida

Al darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel Partit Popular

En el darrer Ple de la Diputació es van aprovar per unaminitat tres mocions presentades pel grup del Partit Popular. Una primera moció instava al Govern de la Generalitat a pagar als pagesos els plans de millora pendents dels anys 2012 i 2013, i obrir una nova convocatòria per aquest any 2014. L’impagament dels plans de millora suposa un cop fort per als pagesos, perquè representen el finançament del 40% de la inversió que fa l’agricultor per modernitzar les seves explotacions. Sigui en reg, en xarxes antipedra o en noves plantacions. És normal que els pagesos se sentin enganyats amb aquesta situació, sobretot si tenim en compte que el mateix president Mas al 2012, i el conseller d’Agricultura al 2013 (ho poden mirar a l’hemeroteca), van suggerir als afectats per les pedregades acollir-se a aquests plans de millora per pagar les inversions necessàries per instal·lar xarxes antipedra.
La segona moció del Partit Popular aprovada en el darrer Ple de la Diputació, demanava a la Direcció General de Carreteres que solucionés definitivament el problema dels despreniments de roques a la carretera C-13, en el tram comprés entre Llavorsí i Rialp, i que han provocat diversos tancaments de la carretera. Aquesta moció recollia la preocupació dels veïns del Pallars Sobirà i del mateix Consell Comarcal.
La tercera moció del PP aprovada per unaminitat demanava a la Generalitat instaurar la tarja de transport T-10 entre Lleida i els municipis de Vielha, la Seu d’Urgell, Sort, el Pont de Suert, Tremp i Solsona, a més de sol·licitar a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat que totes les targes T-10 puguin ser dispensades a les seus dels consells comarcals i a la seu central de Lleida de l’ATM, per oferir un millor servei a l’usuari. Aquesta moció la vam presentar perquè des del Partit Popular veiem una clara i flagrant discriminació de la Generalitat vers els habitants del Pirineu. No és que no hagin de tenir targes bonificades per viatjar a Barcelona, cosa que està molt bé, però en aquest tema es demostra una actitud clarament centralista, a la que ens tenen acostumats des de Barcelona.
El grup del Partit Popular de la Diputació va presentar aquestes tres mocions perquè considerem que són propostes que defensen el territori i vetllen pel benestar de la seva gent. Però a pesar de la unaminitat que va haver-hi al Ple per aprovar aquestes mocions, altres grups polítics van recriminar al grup del PP d’estar només pendent dels mitjans de comunicació per intentar «caçar» algun tema per fer una moció. És cert que la majoria de mocions es basen sobre temes que surten als mitjans de comunicació. I és el més normal, perquè el que fan els mitjans és recollir les preocupacions de la gent. Però almenys, gràcies a la manera de treballar que té el grup del Partit Popular de la Diputació, es van tractar al ple temes que preocupen als lleidatans.
També va haver grups polítics que ens van recriminar perquè consideren qu el PP només presenta mocions dirigides a la Generalitat. És clar, perquè és l’administració que té competències tan importants com agricultura, sanitat, educació, en la majoria de carreteres o el transport. Però aquests grups que ens critiquen va presentar en el darrer Ple mocions com la de l’avortament o la de la reforma del sector elèctric, que afecta a les plantes de cogeneració de tractament de purins, i que recrimina l’actuació del Ministeri d’Indústria. Podria dir que si a nosaltres ens acusen de presentar només mocions que estan dirigides a la Generalitat, també podria criticar que els altres grups només fan mocions dirigides al Govern de l’Estat. Però no ho faré, perquè jo sí sé reconèixer que totes dues mocions són legítimes, encara que amb la de l’avortament no hi vam estar gens d’acord.
Però pel que fa a la moció sobre les plantes de purins, el grup del Partit Popular va demostrar estar al costat dels ramaders. I va votar a favor de demanar al Ministeri d’Indústria una moratòria en l’aplicació d’aquesta Ordre ministerial.
L’altra moció, d’ERC, i recolzada per CiU i PSC, estava dirigida, com no podia ser d’una altra manera, al Govern d’Espanya. Era en contra de la reforma de l’admistració local que, segons aquests grups, pretén retallar poder als ajuntaments. Argumenten que els municipis perdran competències en matèria d’educació, de sanitat, de serveis socials. Però ningú diu que aquestes competències són de les comunitats autònomes, i no dels ajuntaments. I és la Generalitat qui ha de vetllar, en primera instància, per l’educació, per la sanitat i pels serveis socials. Precisament, la deixadesa de la Generalitat en els darrers anys ha fet que la majoria d’ajuntaments estiguin ara amb uns nivells d’endeutament preocupants, per voler seguir oferint, com ha de ser, uns serveis que, malauradament va deixar d’oferir la Generalitat. I no per falta de diners, si no per no voler prioritzar els seus recursos. Culpen al Govern de l’Estat de tot, quan ha sigut aquesta administració la que ha impulsat un pla de pagament a proveïdors, que ha permès pagar molts dels deutes que tenien els ajuntaments amb les empreses.
Si la Generalitat hagués fet els deures i no s’hagués gastat els diners amb ambaixades, amb polítiques identitàries i amb subvencions estratosfèriques, que moltes d’elles només serveixen per guanyar amics i tapar boques, ara no estarien cantant l’«Espanya ens roba». Ja ha sabut la Generalitat desviar l’atenció i enganyar a la gent, ja. Tenint-nos a tots distrets venent-nos una independència inviable de Catalunya i marejar la perdiu amb una consulta que al final no es farà. Si la Generalitat segueix anant per aquest camí, ni es pagaran els plans de millora pendents als pagesos ni hi haurà ajudes de transport pels habitants del Pirineu, malgrat s’hagi reclamat per unaminitat des de la Diputació de Lleida, gràcies a les mocions del Partit Popular.

Text de Salvador Puy, Secretari general del PP de Lleida i diputat provincial
Font: LA MAÑANA, diumenge 2 de març del 2014 (pdf)

Espadaler anuncia al Pallars la simplificació dels plans d’emergència

Seguretat · Interior · Tràmits més senzills per als consistoris · Protecció · Interior pretén reduir costos i tramitació per a la protecció dels petits municipis

El conseller Ramon Espadaler es va reunir amb els alcaldes del Pallars Sobirà (foto: ACN)

El conseller Ramon Espadaler es va reunir amb els alcaldes del Pallars Sobirà (foto: ACN)

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va anunciar ahir, en una visita a Sort i Tremp, que Interior simplificarà els tràmits administratius de la planificació en protecció civil, facilitant i fent més àgil l’elaboració, tramitació i registre dels plans d’emergència dels municipis. Aquest canvi, que es durà a terme durant el 2014, facilitarà la prevenció a centenars d’ajuntaments. Espadaler va assegurar que es modificarà el decret sobre planificació municipal perquè els plans d’emergència siguin més senzills, pràctics i fàcils d’elaborar i tramitar.
Així mateix, el conseller va explicar que també es reduirà el temps i els costos de tramitació i registre dels plans d’autoprotecció que han de presentar els organitzadors de les activitats.
Fins a l’any 2013 tots els ajuntaments, independentment de la seua població, tenien l’obligació de redactar un Pla d’Actuació Municipal per a aquells riscos que els afectessin (aigua, neu, foc o vent). Des de l’any passat el departament va crear una plantilla multirisc, més senzilla i pràctica, que permet als municipis amb un sol document estar al dia en matèria de Protecció Civil.
Durant la seua visita al Pallars Sobirà, el conseller Espadaler també va explicar que es modificarà el decret que regula els plans d’autoprotecció que han de presentar els organitzadors d’activitats (carnavals o curses populars) i els titulars d’instal·lacions com gimnasos, sales de concerts o guarderies. El conseller d’Interior va assistir ahir a les juntes de seguretat de Sort i Tremp i es va reunir amb alcaldes dels dos Pallars.
D’altra banda, Ramon Espadaler continuarà durant el dia d’avui el seu recorregut pel Pirineu de Lleida amb una visita a Vielha.

Font: SEGRE, dissabte 1 de març del 2014 (pdf)

Ferran Rispa Castellarnau

FERRAN RISPA CASTELLARNAU
Vidu d’Anna Maria Mianes Aldavó
Ha mort cristianament el dia 28 de febrer del 2014, als 86 anys, havent rebut els S.S. i la B.A.
(A.C.S.)

Els qui l’estimen: fills, Anna i Josep, Jordina, Ferran i Dolors; néts, Jesús, Rubén i Sandra, Adrià, Ferran i Eulàlia; cunyats, Fernando i Neus, Ramon i Roser; nebots, cosins i família tota, us preguen una oració per al seu descans etern.
En assabentar els seus amics i coneguts de tan sentida pèrdua, els fan saber que els actes de funeral i enterrament tindran lloc avui dissabte, dia 1, a les 4 de la tarda, a l’església parroquial de Sort.

Artesa de Segre-Sort, 1 de març del 2014

Font: SEGRE, dissabte 1 de març del 2014 (pdf)