SORT ACTUAL

Encara que no estan construïdes en terreny rústic, algunes zones urbanes de 34 poblacions de Lleida corren el risc de quedar inundades a causa d’una avinguda d’aigua. Segons un estudi del 2002, el Pont de Suert, Sort, Llavorsí, Lleida, Ponts, Agramunt o la Granja d’Escarp corren aquest perill. En total, s’estima que a la demarcació hi ha 478 punts crítics, en què les importants revingudes de cabal poden afectar zones habitades, àrees d’acampada, carreteres i serveis com instal·lacions elèctriques o de proveïment d’aigua.
A més, el Govern té previst realitzar un estudi per millorar la seguretat dels càmpings de Lleida situats al costat dels cursos dels rius.

Font: SEGRE, divendres 9 de maig del 2008 (enllaç)

Sis medalles a la Copa d’Espanya, dos per a l’AE Pallars i una per al CN Mig Segre

Festa grossa del piragüisme d’aigües braves en l’estrena de la Copa d’Espanya, en la modalitat d’estil lliure, disputada al Parc del Segre de la Seu d’Urgell sota l’organització del Club Cadí Canoe-Kayak.

Bona participació

Amb perfecta organització i un traçat del circuit dur i selectiu, els clubs participants van ser, a banda dels amfitrions, el Club de Piragüisme Salt-Ter, el Club Atlético San Sebastián, l’Associació Esportiva Pallars, el Club Kayak Premià de Mar i el Club Nàutic Mig Segre.

Excel·lent balanç

El balanç dels palistes lleidatans va ser excel·lent. El Cadí va sumar sis medalles (dos d’or, dos de plata i dos de bronze); l’AE Pallars va obtindre dos medalles d’or i el Mig Segre, una de bronze.
Això va significar que el Cadí acabés segon en la general per equips, per darrera del Salt-Ter; l’AE Pallars fos tercer i el Mig Segre, cinquè.
La Copa d’Espanya d’estil lliure constarà de tres proves puntuables per establir la classificació final definitiva. La primera prova es va dur a terme a la Seu, la segona tindrà lloc a Murillo de Gàllego i la tercera, a Orense.

Els podis

Els ors del Cadí Canoe Kayak els van assolir Jordi Domenjó, en sènior C-1, i la cadet Núria Vilarrubla, en K-1. Per la seua part, l’Associació Esportiva Pallars va pujar al més alt del podi, amb Oriol Colomé, en sènior K-1; i Carla Solé, en juvenil K-1. El club de l’Alt Urgell es va quedar amb les medalles de plata gràcies a la segona posició d’Albert Díez-Canedo en la categoria juvenil K-1; i Alba Augé, també juvenil en K-1. Per últim, els dos bronzes del Cadí van ser per a Anna Farnés, en sènior femení K-1; i Pau Ganyet, en cadet masculí K-1. I encara resta el darrer bronze de la jornada, pel que fa als equips lleidatans, que va anar a mans de Cristian Lamiel, en sènior K-1.
La sensació és que els palistes lleidatans tindran una presència important als podis finals de la Copa d’Espanya.

LES CLASSIFICACIONS

Sènior Masculí K-1
(1/13) Oriol Colomé - AE Pallars
(8/13) Albert Aixàs - AE Pallars
(10/13) Abraham Cots - AE Pallars
(11/13) Alfons Andreu - AE Pallars

Sènior Femení K-1
(4/7) Gemma Juammartí - AE Pallars
(5/7) Ester Mor - AE Pallars

Juvenil Femení K-1
(1/2) Carla Solé - AE Pallars

Equips - La Seu
(3/6) AE Pallars - 71 punts

Equips - Copa d’Espanya
(3/6) AE Pallars - 101 punts

Font: SEGRE-ESPORT BASE, divendres 9 de maig del 2008 (enllaç)

Rutes - Una empresa del Pont de Suert ha començat a oferir itineraris per aquests indrets

Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s’han convertit en un reclam turístic a les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L’any vinent al territori lleidatà s’hi afegiran terres aragoneses. L’empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d’un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d’ovelles i visitar l’Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d’Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l’Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l’empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L’organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d’elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d’abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l’investigador de l’Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.

Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)

Un veí de Sort va ser jutjat ahir per presentar una falsa denúncia de robatori a l’interior del seu vehicle mentre el cotxe era en un taller mecànic de Rialp i ell estava ingressat a la presó. A més, l’acusat compleix una condemna de retirada del permís de conduir de divuit anys per reiterades alcoholèmies. S’enfronta a una petició de multa de 2.888 euros. D’altra banda, un altre acusat es va enfrontar a una multa de 1.800 euros per simulació de delicte.

Font: SEGRE, dijous 8 de maig del 2008 (enllaç)

Tribunals - Circulava en sentit contrari a Rialp

Els Mossos d’Esquadra van sorprendre dilluns passat un conductor de Montardit de Baix (Pallars Sobirà) quan quintuplicava la taxa d’alcoholèmia a la C-13 a l’altura de Rialp.
L’imputat, que conduïa un vehicle tot terreny, circulava per l’esquerra envaint el sentit contrari dilluns passat a les 21.55 hores al quilòmetre 132 de la carretera C-13. A la prova d’alcoholèmia va donar un resultat positiu d’1,36 mg/l, de manera que quintuplicava la taxa d’alcoholèmia.
A més, per conduir ebri i en sentit contrari, el conductor va perdre els dotze punts del carnet. Els agents també li van imposar una multa de 914 euros i la suspensió del permís durant quatre mesos.
Els Mossos d’Esquadra van imputar al conductor, Jorge C.P., de 49 anys, un presumpte delicte contra la seguretat del trànsit per conduir sota els efectes de begudes alcohòliques. A finals de mes haurà de declarar davant del jutjat de Tremp.

Font: SEGRE, dijous 8 de maig del 2008 (enllaç)

El Ministerio Fiscal solicita una pena de multa de 2.880 euros por una simulación de delito

La Fiscalía solicitó ayer una multa de 2.880 euros para un vecino de Sort por un presunto delito de simulación de delito y de falsa denuncia.
Los hechos sucedieron entre febrero de 2004 y setiembre de 2005 en la población de Rialp. Al parecer, el acusado, vecino de Sort, poseía un coche viejo que llevó a un taller de Rialp para que se lo arreglaran.
No obstante, el acusado tuvo que ingresar en prisión debido a unas deudas y el coche quedó en el taller sin que nadie abonara la reparación y sin que nadie fuera a buscarlo.
No fue hasta agosto del 2005 cuando el acusado salió de prisión que un día fue a buscar su turismo, encontrándoselo en la calle, fuera del taller, y con los cristales rotos.
Un mes después, el propietario del vehículo denunció ante los Mossos d’Esquadra que le habían robado en el interior del vehículo, llevándose varias herramientas y la cartilla ramadera.
El propietario del taller donde se reparó el vehículo aseguró que el acusado no abonó la factura de reparación y que el acusado no se preocupó en ningún momento del vehículo.
No obstante, el acusado aseguró que el vehículo ya estaba viejo y cuando lo vio roto dejó de interesarle y que, además, pesa sobre él una condena de 18 años de retirada de carnet por la acumulación que tiene de denuncias de alcoholemia.

Crònica de B. Ruiz des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dijous 8 de maig del 2008 (enllaç)

El arrestado intentó engañar a los Mossos asegurando que había olvidado el carné en Toulouse
Cazado mientras conducía contra dirección con una tasa de alcohol cinco veces superior a la permitida

Los Mossos d’Esquadra han detenido a Neda M., de 23 años y nacionalidad rumana, por conducir sin el permiso de conducir y por circular con un número de personas superior a las autorizadas. La detención se practicó el pasado lunes cuando los agentes hacían un servicio de vigilancia de carreteras en la N-230, en el término municipal de Les (Vall d’Aran). Los agentes detuvieron un turismo matriculado en Francia que circulaba en sentido Lleida, con seis ocupantes en su interior. El conductor indicó que tenía el permiso de conducir en Toulouse y que sólo llevaba un certificado de nacimiento con su nombre. Los agentes constataron que el conductor nunca había obtenido el permiso de conducir y procedieron a su detención.
Además, también fue denunciado por vía administrativa por circular con un número de personas superior a las autorizadas. El vehículo quedó inmovilizado y el conductor quedó en libertad con cargos después de pasar a disposición judicial el martes pasado.
Se trata del primer detenido por conducir sin permiso en la Val d’Aran después de la reforma legislativa que entró en vigor el 1 de mayo, al expirar la moratoria que mantenía en suspenso que conducir sin permiso o con el permiso retirado es delito.
Por otro lado, el mismo lunes agentes de los Mossos d’Esquadra imputaron a Jorge C.P., de 49 años y vecino de Montardir de Baix (Pallars Sobirà), un delito contra la seguridad viaria por conducir bajo los efectos de las bebidas alcohólicas.
El imputado conducía un vehículo estilo todoterreno y fue interceptado por los agentes de los Mossos en la carretera C-13, en el término municipal de Rialp (Pallars Sobirà), circulando por la izquierda en una vía de doble sentido e invadiendo el sentido contrario. Los agentes lo detuvieron y le hicieron la prueba de alcoholemia, que dio positivo con una tasa de 1,36 miligramos por litro de aire espirado, es decir, superando en más de cinco veces la tasa legalmente permitida.
Además, los agentes de la Policía de la Generalitat lo denunciaron por la vía administrativa por conducir en sentido contrario y también por la alcoholemia positiva. La sanción por estas dos infracciones supone la pérdida total de puntos - seis por cada infracción -, una multa de 914,29 euros y una suspensión del permiso de cuatro meses.

Font: LA MAÑANA, dijous 8 de maig del 2008 (enllaç)

“La mort i la primavera”
El repte era adaptar una narració no realista, representació de símbols que esdevenen poesia

«La tendresa em feia d’aigua i a dintre de l’aigua hi havia tot el que fugia, i no sé per què, i no sé què eren aquells dies, perquè no hi ha paraules… s’haurien de fer.»
Fa vint anys, vaig posar aquestes frases de Rodoreda a l’inici d’un guió que vaig escriure per adaptar al cinema La mort i la primavera. Per mi eren una declaració de principis: la d’obrir camí allà on no arriben les paraules i mirar de nodrir amb imatges i atmosferes aquell mon rodoredià que tant m’havia impactat. És a dir, acceptar el regal que m’havia fet Rodoreda amb aquell llibre i, modestament, retornar-l’hi amb una pel·lícula; a ella, a qui tant agradava el cinema.
Va ser en Cesc Gelabert qui em va parlar d’aquesta novel·la quan plantejava fer-ne un espectacle de dansa. Em va seduir tot d’una. Per sort, la meva segona pel·lícula, El niño de la luna, acabava d’estrenar-se a Cannes i vaig trobar gent interessada en el projecte. Es va organitzar una coproducció entre Espanya, França i Alemanya, controlada aquí per Teresa Enric i a fora pel productor suís Adrian Lipp. Ens animava l’ambició de fer una pel·lícula èpica a Catalunya, en la línia de l’Andrei Rublev de Tarkovski, no pas centrada en allò més típic de la catalanitat sinó en l’essència artística d’una creadora com Rodoreda, profundament catalana i alhora universal.
El guió es va fer mantenint l’estructura en quatre parts i en el més pur estil Rodoreda: narració en primera persona i contant les coses de la manera més pura i inesperada. El gran repte, però, era que en l’univers de ficció de La mort… dominaven els símbols i els arquetips. No era una narració realista, sinó una representació personalíssima de símbols que esdevenien poesia. Tal com li havia passat a Artaud (dit amb perspicàcia per Susan Sontag), la ruta de la imaginació havia conduït Mercè Rodoreda cap a una altra forma de civilització: la dels pobles primitius, dominats per ritus ancestrals marcadament esotèrics o màgics. El perill era que l’univers imaginari de la novel·la no caigués de ple en el terreny del fantàstic i perdés contundència. La manera d’abordar-ho era que el film adquirís un to etnogràfic, quasi antropològic, de document d’una cultura que, ancorada entre el prehistòric i el posthistòric, mostrés el caràcter mític d’aquest poble i els seus personatges, sense que ens allunyés de percebre que no eren més que un reflex de nosaltres i del nostre entorn.
De seguida em van venir al cap els treballs de Robert Flaherty, de Murnau o fins i tot de l’Eisenstein de ¡Que viva México!; pel·lícules mig documentals que incorporaven al discurs objectivitat i fascinació a parts iguals. Aquella mirada havia de ser la nostra. Una mirada extasiada davant una realitat exòtica però implicada amb temes que encara avui ens afecten a tots. Tots els departaments artístics de la pel·lícula havien de treballar en aquest sentit.
Els directors artístics David Fernández i Ulrich Bergfelder (assidu de Werner Herzog) van buscar una coherència interna per a aquesta ètnia que instal·làvem a Sort, i que era un resum de totes les ètnies del món, aplicant-la als elements arquitectònics, vestuaris, eines… També en els efectes especials encarregats a Christopher Tucker (The Elephant Man) que en aquell moment preparava una Metamorfosi de David Lynch, que tampoc va veure la llum. S’hi sumava la música tribal de Lisa Gerrard, amb el seu grup Dead Can Dance, feta amb percussions primitives i crits d’ocells, i un càsting eclèctic que mesclava actors, com Cassen i Victoria Abril, amb personatges marginals, com hemiplègics, disminuïts psíquics, esguerrats… Així es com vam voler fer una pel·lícula que mai no va existir.
Rodoreda ho resumeix molt bé en el pròleg de Mirall trencat quan ens diu com es fa una novel·la: «Es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables, amb agonies i resurreccions de l’ànima, amb exaltacions i desenganys, amb reserves de memòries involuntàries… tota una alquímia…» que, a nosaltres, ens va dur al fracàs. No me’n penedeixo. Sempre he pensat que és el projecte més bonic que he tingut a les mans. Potser aquell fracàs forma part de l’alquímia secreta del que podria ser.

Signat per Agustí Villaronga, director de cinema, autor de pel·lícules com Tras el cristal (1987), El niño de la luna (1989), El mar (2000), o Aro Tolbukhin, en la mente del asesino (2002)
Font: LA VANGUARDIA-CULTURA|S, núm. 307, 07/05/2008 (enllaç)

Restauració - Hi va haver degustació de plats de la comarca
Llessui acull una trobada de restauradors i productors de la comarca per aconseguir acords de proveïment i promocionar productes autòctons
Iniciativa - La iniciativa s’emmarca dins del projecte Del Tros al Plat, impulsat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà

El restaurant El Pigal de Llessui va ser l’escenari ahir d’una trobada de tretze productors del Pallars Sobirà (de llet, embotit, carn o pastissos) i una vintena de restauradors de la comarca amb l’objectiu de donar a conèixer a aquests últims els productes originaris d’aquest territori de muntanya. D’aquesta manera, el que es pretén és aconseguir compromisos per part dels restauradors i productors per proveir-se mútuament i recolzar així els productes locals i de qualitat i donar a conèixer la gastronomia. L’acte va estar presidit pels cuiners Oriol Rovira (del restaurant Els Casals de Sagàs) i Mariano Gonzalvo (professor de l’escola Hofmann de Barcelona), així com pel conegut presentador Jordi Estadella.
La vintena de restauradors participants van poder degustar diferents plats i exquisideses autòctones com la girella, el xolís, el filet ecològic, embotit de cérvol o galetes artesanes, entre d’altres.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins del projecte Del Tros al Plat impulsat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

Proposta davant del Parlament

El diputat de CiU per Lleida i Alcalde de Sort, Agustí López, ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en què insta la Generalitat a posar en marxa un pla per preservar les esglésies del Pirineu.
López va assegurar que, només al Pallars Sobirà, hi ha 15 temples que amenacen ruïna i reclama un programa d’inversions per rehabilitar edificis de les comarques pirinenques durant els anys 2009 i 2010.
El text de la proposta de resolució recorda la «demolició vandàlica» del campanar de l’església de Torre de Buira, a la Ribagorça aragonesa i assenyala que, a Catalunya, «provoca inquietud el llarg llistat de capelles, ermites i esglésies desateses i en estat de ruïna imminent. És a dir, en un estat similar al de l’església de Sant Climent de Torre de Buira».

Font: SEGRE, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)