Sort, 60 – Secà, 55

BÀSQUET FEMENÍ – SÈNIOR TERRITORIAL
Classificació
(4/8) CB Sort – PJ 8 – PG 4 – PP 4 – PF 362 – PC 351 – Pts 12

Font: SEGRE-ESPORT BASE, núm. 457, 05/12/2009 (enllaç)

Balaguer, 42 – Sort, 74

BÀSQUET MASCULÍ – SÈNIOR TERRITORIAL II
Classificació
(3/16) CB Sort – PJ 11 – PG 8 – PP 3 – PF 804 – PC 676 – Pts 19

Font: SEGRE-ESPORT BASE, núm. 457, 05/12/2009 (enllaç)

Informació

FECSA ENDESA
Comunica als seus clients i al públic en general de les poblacions a sota indicades que, amb la finalitat de seguir invertint i millorant la qualitat del servei elèctric, caldrà interrompre el subministrament d’energia, al lloc, el dia i les hores que a continuació es detallen:

RIALP
Dia: 11 de desembre de 2009
Horari: de 9:00 a 11:00 (Ref. 2614789)
Carrers afectats: (COMARCAL 147, OLP)

SORT
Dia: 11 de desembre de 2009
Horari: de 9:00 a 11:00 h (Ref. 2614789)
Carrers afectats: CASTELLVINY (UNICA), EL PUJALT (UNICA), LA BASTIDA DE SORT (UNIC), OLP (SANT PAU, UNIC), SORT (DE RIALP, LA BASTIDA)

Preguem que ens disculpin les molèsties que els puguem ocasionar.
Per a qualsevol aclariment poden trucar al 902 509 600

Font: SEGRE, divendres 4 de desembre del 2009 (enllaç)

El castell d’Aristot

Aristot és situat a 1223 metres d’altitud. Antigament hi hagué un castell que tingué molta importància, i era conegut amb el nom del poble: castell d’Aristot. Era un punt de defensa del comtat de Cerdanya. Les seves restes es troben al cim d’un petit promontori que domina tot el poble. El lloc d’Aristot és mencionat en l’acta de consagració de La Seu d’Urgell, i durant els segles IX i X la població és mencionada diverses vegades dins el comtat de Cerdanya. Un dels moments dolents per al castell d’Aristot s’esdevingué l’any 1209, quan Arnau, vescomte de Castellbò, amb l’ajut d’altres senyors, va fer «arrassar els murs d’Aristot, omplir els fossar i destruir les recents fortificacions de fusta que s’havien fet sobre l’església de la vila». El 1229, el cavaller Guillem d’Urtx el reconstruí i el 1301 els seus hereus se’l vengueren. Per les restes sembla que el castell d’Aristot devia tenir uns 18 metres de llarg per 50 d’ample. Durant la guerra de Successió, aquest castell jugà un paper molt actiu, puix que, segons informació indicada per l’historiador Feliu de la Penya, el 20 d’octubre de 1708 els paisans van defensar el castell d’Aristot de l’atac dels francesos, sostingut per 400 cavalls i 800 infants. Els assaltants hi perderen dos capitans, vint soldats i més de cent ferits. En la fase final d’aquesta guerra, el castell d’Aristot va estar sota la dependència del general Josep Moragues.

Signat per Joan Bellmunt i Figueras – La Finestra dels Records
Font: LA MAÑANA, dijous 2 de desembre del 2009 (enllaç)

Falten actors del Pallars

Privat

La principal crítica a la sèrie de TV3 Les veus del Pamano ha sigut que els actors parlaven amb accent barceloní. Hi va haver cartes al director destacant aquest error i TV3 ho va justificar dient que falten actors que dominin l’accent del Pallars. Amb Lo Cartanyà no hi va haver tant problema.

Font: SEGRE, dimecres 2 de desembre del 2009 (enllaç)

Foment aprova el traçat de la variant de Gerri, sense suport municipal

Infraestructures * L’alcalde reclama un segon enllaç

El ministeri de Foment ha aprovat el projecte de traçat de la variant de Gerri de la Sal (N-260) després de superar el període d’exposició pública. La nova carretera té una longitud de 2,2 quilòmetres, dels quals 976 metres seran en forma de túnel i 96 metres més, com a viaducte. El pressupost del projecte és de 43,5 milions d’euros.
Per la seua part, l’alcalde del Baix Pallars, Xavier Ribera, municipi al qual pertany Gerri de la Sal, va manifestar ahir el seu descontentament amb el projecte aprovat per Foment. «L’ajuntament hi va presentar una proposta alternativa, que pràcticament no s’ha tingut en compte», va lamentar.
D’aquesta manera, a més de no quedar clara l’afectació al nucli de Comte, segons Ribera, no s’ha previst cap enllaç al nord de Gerri de la Sal amb la variant. «Per anar cap a Sort, haurem de sortir del poble pel sud, ja que només s’ha previst en aquest punt un enllaç amb la variant», va assenyalar.
L’alcalde explica que Foment rebutja construir un enllaç al nord de Gerri perquè seria massa perillós, ja que en aquest punt hi ha la boca nord del túnel. Així mateix, no va descartar recórrer a altres instàncies per aconseguir que Foment prevegi aquestes modificacions.
S’ha de recordar que el projecte inicial preveia l’enderroc de quatre cases del nucli de Comte, una afectació que el ministeri no va poder confirmar si es manté al traçat final.

Font: SEGRE, dimarts 1 de desembre del 2009 (enllaç)

Llops a l’aguait dels espots que deixarà TVE

Quan TVE deixi d’emetre publicitat, a partir del 2010, veurem com, sense cap mena d’escrúpol, les televisions privades absorbiran tota la publicitat possible. Amb aquest objectiu, algunes cadenes privades ja han demanat que les autonòmiques i les locals tampoc esmetin espots. La seva voracitat i ambició són molt perilloses. No contentes amb la contínua demagògia que demostren a l’acusar els mitjans públics de finançar-se «amb els diners de tothom i amb la publicitat», una cançó que utilitzen per fer-se les màrtirs, ara volen quedar-se amb tot el pastís. I quan ho aconsegueixin, ¿què passarà? ¿Es convertiran en una colla de llops que es devoraran entre sí? ¿S’atacaran les unes a les altres per robar-se la publicitat? Les televisions privades haurien d’esforçar-se a fer programes més dignes, menys teleporqueria, menys productes supercomercials i apostar una mica per la qualitat.
TELECINCO és de les que ha fet més mal amb el seu nul respecte per les pel·lícules al tallar els títols de crèdit. Precisament canals com aquest van ser els que van provocar a Itàlia, fa uns 20 anys, una campanya de cineastes com Federico Fellini contra la publicitat abusiva a la televisió que massacrava les pel·lícules. El mestre de Rimini la va encertar al dir: «No es pot interrompre una emoció». Així, la campanya va aconseguir que la RAI només pugui emetre dos blocs d’anuncis si una pel·lícula dura dues hores, i un, si és d’hora i mitja; si la pel·lícula dura menys d’una hora i mitja, no la interrompen.
Una tele pública, TV-3, ha demostrat, amb la minisèrie Les veus del Pamano, que es pot fer un producte molt digne i amb un gran èxit d’audiència sense caure en la telecomèdia lleugera o en intrigues morboses sense cap credibilitat.

Signat per Julián Juan Lacasa (Madrid) – Lectors
Font: EL PERIÓDICO, diumenge 29 de novembre del 2009 [enllaç]

«L’any passat vaig preparar les pistes amb els esquís posats»

Andreu Falcó * Encarregat de manteniment

Andreu Falcó s’ha passat tota la setmana col·locant proteccions als marges de les pistes de Vaquèira Beret. La seva temporada com a pister a l’estació no ha començat de manera diferent de la d’altres anys. «Abans d’obrir s’habiliten les pistes. És la rutina normal». Amb tot, a causa de les altes temperatures, ell i els seus companys han hagut de fer la posada en marxa de l’estació a peu. «L’any passat vam preparar les pistes amb els esquís posats», recorda. Tot i que l’estació aranesa ha endarrerit la seva obertura, Falcó ha començat a treballar quan estava previst. «Com que depenem de la neu, no sabem mai quan ens trucaran per començar», assenyala. A Falcó això no li suposa gaires problemes, ja que té feines de temporada. A l’estiu, treballa a l’escola de piragüisme de Sort. Així que estava disponible per incorporar-se a l’estació des de començaments de setembre. És el segon any que aquest jove lleidatà treballa a Vaquèira, però no creu que aquesta sigui una mala temporada. «La gent gran de la zona diu que no és estrany que encara no hagi nevat», recorda Falcó, abans de recordar que el més normal, anys enrere, era que la neu arribés al mes de desembre o gener.

Font: EL PERIÓDICO, diumenge 29 de novembre del 2009 [enllaç]

El sector de l’esquí espera amb ànsia la neu prevista per avui

La campanya hivernal * Preparatius a la muntanya * Uns 5.600 treballadors estan esperant l’inici de la temporada a les estacions del Pirineu català * La calor del novembre ha alentit el ritme de les reserves hoteleres per al pont de la Constitució

A una setmana de l’estrena prevista – reestrena, en alguns casos – de la temporada d’esquí a Catalunya, les estacions hivernals miren cap al cel. Esperen la gran nevada. Un temporal que les previsions anuncien per avui mateix i que confien que sigui prou generós per poder salvar el pont turístic de la Constitució. Són més de 5.600 persones, que treballen directament o indirectament a les estacions, les que anhelen l’arribada de la neu. Les pistes ja estan abalisades; les màquines trepitjaneus i els remuntadors ja estan greixats, i els canons de neu artificial apuntant cap al que encara són prats d’herba. Després d’«un estiuet de Sant Martí més llarg del que és habitual», diuen, ja va sent hora que arribi el fred.
De l’anhelat descens tèrmic en depèn que el negoci de la neu comenci amb bon peu la campanya. El sector de l’esquí, que mou més de 350 milions d’euros anuals al Pirineu, segons dades de l’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya (ACEM), és estratègic per a les comarques del nord de Catalunya. Si no hi hagués esquí, asseguren els habitants de la zona, seria difícil seguir al territori.
I una altra dada. L’any 2008, malgrat la crisi – però gràcies a l’abundància de neu – més de 2,2 milions de persones van passar per les 16 estacions catalanes. Aquest any el sector espera repetir resultats, encara que la campanya comenci unes setmanes més tard.

Canons en marxa

«Divendres van començar per fi a funcionar els productors de neu. El descens de temperatures n’ha propiciat l’activació, almenys durant les primeres hores del matí i a les nits», explica Joan Alabau, director de muntanya del complex de Boí Taüll (Alta Ribagorça). També Gran Pallars ja ha començat a fabricar neu a Espot Esquí i Portainé (totes dues al Pallars Sobirà), gràcies a la baixada dels termòmetres registrada els últims dies.
La falta de neu va fer que Vaquèira Beret (Vall d’Aran) renunciés a obrir les seves pistes aquest dissabte – com havia anunciat – encara que ho té «tot preparat», afirma Roberto Buil, director de comunicació de l’estació. I és que els responsables de les estacions coincideixen que la setmana que ve hauran de treballar durament per poder obrir, això sí, si el temps ho permet. «Entre dilluns i dimarts decidirem quant domini esquiable podrem obrir. Esperem que siguin la majoria de les pistes», sosté Joan Cristòfol Pérez, director comercial de Gran Pallars.

Públic amb moltes ganes

«Aquest pont sol funcionar bé. A més, com que és principi de temporada, la gent té moltes ganes d’esquiar, com ho prova el cap de setmana que van obrir la Molina i Masella, que van rebre moltes visites», afegeix Alabau. Tot i això, les càlides temperatures de les últimes setmanes a tot Catalunya han fet que el volum de reserves sigui per ara bastant baix.
«De moment hi ha hagut poques trucades», descriu Ramon Aytés, propietari de l’Hotel Pessets, a Sort (Pallars Sobirà). «És una suma de diversos motius: hi afecta la crisi i el fet que encara no hagi nevat», admet l’hostaler. «També és veritat que, cada vegada més, la gent reserva d’un dia per l’altre. Així que confiem que aquesta setmana es disparin les vendes», afegeix.
Per a les botigues especialitzades en material esportiu i d’esquí, les coses estan anant una mica millor, fins i tot, que l’any passat. «El ritme de vendes és més que correcte», assegurava aquesta setmana Lluís Nubiola, un dels responsables de la xarxa d’establiments Intersport Ski Center. «Potser els dies càlids s’han allargat una mica més del normal, però ens consta que la gent ja té moltes ganes de neu i que, en algunes agències de viatges, s’estan venent molts paquets d’esquí de Nadal», va afirmar.

LES XIFRES

Un sector que mou milions
21,4 milions d’euros és la inversió que han fet aquest any les empreses de l’esquí a Catalunya. Gairebé un milió correspon a les estacions on es practica la modalitat d’esquí nòrdic.
50% del pressupost invertit aquest estiu al sector s’ha destinat a la millora de remuntadors. La resta ha estat per a millora de pistes i serveis.
6 milions d’euros és el que costa un telecadira com els que estrenen les estacions de Masella i de la Molina.
625 quilòmetres és l’extensió esquiable que ofereixen les estacions d’esquí catalanes. Un total de 410 quilòmetres són d’alpí.
2,2 milions de forfets va despatxar l’any passat el sector de l’esquí català. L’expectativa per a aquest 2009-2010 és que el resultat es repeteixi.
20% és el percentatge que els hotels del Vall d’Aran han rebaixat aquest any les seves tarifes, com a mesura per combatre la crisi econòmica.

Crònica de Maria Jesús Ibáñez des de Barcelona i Laura Gordó des de La Pobla de Segur
Font: EL PERIÓDICO, diumenge 29 de novembre del 2009 (enllaç)

Les tres estacions del Sobirà, en mans públiques

Gran Pallars

Les estacions del Sobirà han mostrat l’evolució més inestable del sector a Lleida. Al marge de l’estació de Llessui (Sort), tancada a finals dels 80, Espot Esquí i Port-Ainé han quedat a mans de l’Administració pública catalana pel deute acumulat dels seus anteriors propietaris (Espot Esquí Parc i Pallars Industrial) amb l’ICF. Des de llavors, la societat Gran Pallars ha gestionat els dos complexos, amb forfet conjunt per Tavascan, mentre se sanegen els negocis per privatitzar-los de nou a mitjà termini.

Preu fortet: 35/22 €
Km esquiables: 61
Remuntadors: 18
Canons de neu: 230/22,6 km

Font: SEGRE, diumenge 29 de novembre del 2009 [enllaç]