L’escriptora de Sort Dolors Millat publica “Quirat i mig”

L’escriptora de Sort Maria Dolors Millat ha publicat la primera novel·la, Quirat i mig (Edicions de 1984). És la història d’Alícia, una dona madura que ho té tot a la vida fins que la seua millor amiga mor violentament i comença una recerca interior a través de viatges a un univers paral·lel.

Més informació: Edicions de 1984
Font: SEGRE, dimarts 31 de gener del 2012 (enllaç)

Lleida acapara el protagonismo en el calendario

Piragüismo * Aguas bravas * La Copa del Mundo de la Seu será la cita de mayor nivel * También destacan la Copa Pirineus y cinco Nacionales

Las comarcas leridanas tendrán un gran protagonismo en el calendario de aguas bravas para esta temporada, según el programa de pruebas diseñado por las distintas federaciones y aprobado por la Catalana de Piragüisme.
Así, en la modalidad de eslálom, habrá dos pruebas de carácter internacional, que serán la 3ª Copa del Mundo de la Seu d’Urgell (23 y 24 de septiembre) y la Copa Pirineus, que se celebrará en el mismo escenario los días 5 y 6 de mayo.
A nivel estatal, tres pruebas se celebrarán en Lleida: la 2ª Copa de España (la Seu d’Urgell, los días 14 y 15 de abril), la 2ª Copa de España Infantil (Sort, 28 de julio) y el Campeonato de España (Ponts, 8 y 9 de septiembre). En la modalidad de descenso, se celebrará el Campeonato de España (Camarasa, 2 y 3 de junio), y en la de estilo libre, el Campeonato de España (Sort, 11 y 12 de agosto).
En cuanto a pruebas del ámbito catalán, en eslálom Lleida albergerá seis de las nueve competiciones previstas (cuatro en Ponts, una en la Seu d’Urgell y otra en Sort), disputándose las restantes en Fraga (2) y Salt. En descenso, habrá dos pruebas leridanas (Lleida ciudad y Sort) de las tres previstas (la otra será en Fraga), y en estilo libre, Sort acogerá la única cita leridana (el Campionat de Catalunya) los días 4 y 5 de agost, mientras que la otra se desarrollará en Millau.

Font: LA MAÑANA, dimarts 31 de gener del 2012 (enllaç)

La primera gran nevada de l’hivern obliga a usar cadenes en 8 carreteres

La neu va ser rebuda ahir al Pirineu, sobretot per les estacions d’esquí, amb candeletes. Les precipitacions van començar dissabte a la nit i van baixar progressivament fins a cotes de 600 metres. Durant el dia, tot i que d’una manera més feble, la neu va continuar caient a Aran i l’Alta Ribagorça, cosa que va fer obligatori l’ús de cadenes en vuit vies. * Meteorologia * Precipitacions * Talla la Bonaigua i deixa gruixos de fins a 40 centímetres en pobles d’Aran i la Ribagorça

La previsió meteorològica es va complir i dissabte a la nit va començar a caure neu a les comarques del Pirineu qeu va baixar fins a cotes de 600 metres. Les precipitacions no van cessar durant tot el dia a la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça i, tot i que a mesura que avançava el dia anaven fent-se més febles, es van registrar gruixos acumulats de fins a 40 centímetres, fins i tot al Pallars Sobirà, encara que en aquest cas va ser en cotes de 2.400 metres, com a Certascan. La nevada d’ahir va ser la més important d’aquest hivern, motiu pel qual va ser rebuda al Pirineu amb candeletes, sobretot per les estacions d’esquí.
Al pla, els regants també van poder concedir-se un respir, ja que la neu acumulada ajudarà a augmentar les reserves nivals que, com ja van advertir la setmana passada, i a causa de l’escassetat de pluges i neu a Lleida dels últims dos mesos, feien perillar la campanya de reg que començarà el pròxim mes de març.
Tot i així, per a altres, com els conductors que es van veure sorpresos pel tall de la C-28 al port de la Bonaigua de 08.41 a 12.17 hores, la neu no va ser gaire benvinguda. Segons el Servei Català de Trànsit, un total de vuit carreteres de la província de Lleida es van veure afectades per les precipitacions i es va fer obligatori l’ús de cadenes per circular per la C-28 entre Vielha i Esterri d’Àneu: a la C-13, entre Esterri i Sort; a la C-147, entre Esterri i Alt Àneu; a la C-142b, per accedir al pla de Beret; la L-500 entre el Pont de Suert i Caldes de Boí; la L-501, a l’accés a Boí; la L-504, entre la Vall de Cardós i Lladorre; i la L-510, entre Ainet de Besan i Àreu. D’altra banda, encara que no fos per motius meteorològics, el Servei Català de Trànsit també va informar de problemes de mobilitat a la C-14 amb un quilòmetre de retenció a Organyà, en sentit sud.
Els bombers van informar ahir d’una única sortida com a conseqüència de la neu. Tres dotacions van acudir a Alt Àneu en resposta a una trucada que alertava que tres cotxes havien quedat atrapats al pàrquing del refugi del Fornet. El rescat es va fer sense complicacions.

Els termòmetres s’instal·len en xifres sota zero

Les temperatures mínimes van baixar ahir fins als 12,7 graus negatius a Boí, per exemple, i encara que durant el dia el termòmetre es va anar recuperant i va superar els zero graus, les ratxes de vent feien augmentar la sensació de fred. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, les ratxes de vent van superar els 90 km/h a les cotes més altes del Pirineu.
La predicció és que demà hi hagi una nova nevada a la Val d’Aran, els Pallars i la Ribagorça. La cota de neu podria baixar fins als 600 metres a Aran i els 800 a la resta.

Les estacions d’esquí veuen garantia de neu de qualitat fins al març

Les estacions d’esquí de Baqueira Beret, Boí Taüll i Espot i Port-Ainé van celebrar ahir la primera gran nevada d’aquest hivern i van coincidir a assenyalar que la neu acumulada, de fins a 60 centímetres a Baqueira, i d’entre 25 i 30 a les altres tres estacions, assegura neu de qualitat fins al mes de març, cosa que va portar fonts de Boí Taüll a dir que podran «salvar la temporada».
D’altra banda, van destacar les baixes temperatures que han tingut aquest cap de setmana a les pistes, així com la pròxima nevada anunciada per dimarts i que, combinat, farà que entre innivació artificial i natural puguin obrir més quilòmetres de pistes.

Crònica de L.M.G. des de Lleida
Font: SEGRE, dilluns 30 de gener del 2012 (enllaç)

Mil persones en la mobilització de la Pobla contra la supressió de trens

Un miler de persones es van manifestar ahir sota el lema «Volem lo tren» per la conservació de la línia de la Pobla, després que el Govern anunciés la supressió de sis dels onze serveis actuals. Part dels manifestants van arribar a la Pobla amb tren, des de Lleida, i la resta van anar a trobar-los a l’estació després de recórrer la població. * Transport * Històrica manifestació a favor del tren de la Pobla * Representants de tots els partits demanen millorar l’oferta per atraure viatgers * Firmes * Els comerços, que recullen firmes de protesta, van abaixar les persianes a manera de protesta

Un miler de persones es van manifestar ahir en contra de la reducció del servei de tren que uneix Lleida amb el Pirineu anunciada la setmana passada pel Govern. Segons va explicar llavors a Lleida el president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Enric Ticó, la intenció de la Generalitat és reduir de vuit a quatre els combois de Lleida a Balaguer i de tres a un els de Lleida a la Pobla, per cobrir el dèficit de més d’un milió d’euros que té la línia. Part dels manifestants es van donar cita a les 10.30 a la plaça de l’ajuntament de la Pobla, des d’on es va iniciar un recorregut per la població fins a arribar a l’estació, on es van trobar amb unes 300 persones més que havien cobert el tram Lleida-la Pobla amb tren.
Abans, a mesura que anava avançant la manifestació, nombrosos veïns es van sumar a la marxa, mentre els comerciants de la Pobla anaven abaixant les persianes dels seus establiments a manera de protesta, ja que, com va explicar Ignasi Solé, tercera generació de l’hotel que hi ha davant de l’estació i que va obrir gràcies a l’arribada del ferrocarril, «si eliminen el tren, els nostres negocis perillaran». L’associació de comerciants de la Pobla recull firmes des de fa uns dies per presentar-les davant de la Generalitat en contra de la supressió de combois de la línia de la Pobla.
De manera intermitent sonaven els xiulets i se sentien consignes que repetien a l’uníson els manifestants. A més de la que dóna nom a la plataforma, «Volem lo tren», també van cridar «la padrina vol el tren» o «el tren no costa gaire, la meitat d’Alguaire». Més silencioses, però no per això menys destacades, eren les pancartes que alguns dels manifestants van portar durant el recorregut cap a l’estació, en què es podien llegir missatges dirigits al Govern d’Artur Mas, com «Artur Mas, més tren, menys helicòpter. Indignació total»; directes al president de Ferrocarrils de la Generalitat: «Ticó, i ara què? Què faràs? Què diràs?» o directes al partit de CiU: «Pensem en positiu. No podrem baixar amb tren però sempre ens quedarà la bicicleta».
Entre la marea de gent, unes mans gegants de cartró cridaven l’atenció, agitades sobretot pels nens. Eren les mans que el 2001 es van imprimir per celebrar els 50 anys de l’arribada del tren a la Pobla. Representants polítics de tots els partits van seguir els passos de la capçalera de la manifestació liderada per veïns i usuaris procedents de localitats dels Pallars que sostenien la pancarta principal en què es llegia «Volem lo tren. Salvem lo nostre tren». PSC, CiU, ICV, PP i ERC van coincidir que el Govern hauria de millorar-ne el servei per crear demanda. El PSC va criticar que FGC «assumeixi la gestió de pistes d’esquí i sigui incapaç de fer-ho amb la línia de la Pobla després d’haver-hi invertit 60 milions».
La majoria d’alcaldes afectats van participar en la manifestació, amb l’absència destacable de l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, que va assenyalar: «M’espero a la reunió de dimarts a la qual estem citats tots els alcaldes. Si les mesures que s’hi prenen no són justes, seré el primer a protestar.»

EL MANIFEST

«Madrid no va poder tancar-la i ho farà Catalunya»
Usuaris i membres de la plataforma Volem lo Tren van llegir el manifest en contra de les retallades del servei del tren de la Pobla. El portaveu de la Pobla, Quimet Cortés, va admetre que estan «indignats i preocupats perquè això suposa el tancament de la línia a curt termini» i va afegir que la seua continuïtat «és vital per a moltes persones, sobretot el comboi de primera hora, que permet anar a Lleida a fer gestions de metges i d’altres». Els usuaris van recordar que la inauguració el 1951 de l’arribada del tren va suposar «progrés per al municipi i el territori», motiu pel qual va insistir que el que el Govern hauria de fer és augmentar les freqüències i coordinar-les amb les línies d’alta velocitat. «Madrid no va aconseguir tancar-la el 1984 i ara ho farà la mateixa Generalitat?» Persones arribades de fora de la província de Lleida també van participar en la mobilització.

HISTÒRIA

Idea original
El 1856 el diputat per Vielha al Congrés, Pascual Madoz, va plantejar com a iniciativa política la construccio d’una línia de tren que creués els dos Pallars.
Projecte i obres
La idea de Madoz es va concretar en projecte i va ser aprovat el 1892 per reial decret. Era l’època (tardana a Catalunya) de la febre del tren. Les obres no van començar fins al 1907.
Pla inicial
El projecte inicial contemplava la construcció d’una línia entre Lleida i la frontera amb França per Salau i la seua prolongació fins a Saint-Girons. Però les obres inicials només van arribar a la capital de la Noguera.
Estrena
La línia de tren va arribar finalment a Balaguer el 1924 i a la Pobla de Segur el 1951. Nombrosos veïns la van rebre amb pancartes d’agraïment.
Auge i declivi
Del 1950 al 1980 el tren va ser, primer, un dels principals mitjans de transport dels Pallars i, després, un transport deficitari, sobretot arran del tancament de la cimentera de Xerallo.
Amenaça de tancament
El 1985 el Govern central va decretar-ne el tancament, però la Generalitat i la Diputació (a les mans de CiU) van mirar de sufocar les protestes de la població assumint-ne els números rojos.
Traspàs i inversions
Sempre reivindicativa amb aquesta línia, la Generalitat en va assumir la titularitat el 2005. Des de llavors, ha invertit 60 milions d’euros per renovar-la.
Nou revés
Ferrocarrils de la Generalitat, que gestiona la línia, va anunciar la setmana passada la reducció de més de la meitat dels serveis per falta de pressupost.
Reacció
Veïns i representants polítics han recuperat l’esperit del 1984, quan Lleida es va aixecar contra l’anunci de tancament de la línia al crit de «Volem lo tren»

LA PREGUNTA

Què suposa per a vostè la reducció de serveis del tren de la Pobla?
«Si se suprimeixen serveis guanyaria un model de gestió que prioritza els interessos individuals sobre els col·lectius. Haurien de millorar la línia.»
Carme (Sort)
«Estudio a Lleida durant la setmana. Si canvien els trens no estaria a casa ni vint-i-quatre hores. Som estudiants, volen que ens gastem 30 euros amb l’autobús cada setmana?»
Xavier (Sort)

Crònica de L. Metaute des de La Pobla de Segur
Font: SEGRE, diumenge 29 de gener del 2012 (enllaç)

Participants del programa Nereu de Sort, a Barcelona

Un grup de nens que participen en el programa Nereu (que lluita contra l’obesitat infantil) de Sort i les seues famílies van viatjar diumenge a Barcelona per visitar el Museu del Barça. Un total de 200 famílies de Sort, Tremp, Oliana, Artesa de Segre i altres poblacions de Lleida han mostrat el seu interès a participar en aquest programa esportiu que pretén que els més petits disfrutin de l’activitat física i lluitin contra la competitivitat.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, divendres 27 de gener del 2012 (enllaç)

Carles Puyol i directius del Barça, contra la retallada del tren de la Pobla

Mobilitat * Protestes * Recolzen el manifest a favor de la línia, que ja ha aconseguit més de 2.500 adhesions * Preparatius i pancartes per a la manifestació que tindrà lloc demà

El capità del Futbol Club Barcelona Carles Puyol ha donat suport al manifest contra la retallada de trajectes a la línia de la Pobla de Segur que la Generalitat preveu aplicar al febrer. A més de Puyol, originari d’aquesta localitat del Pallars Jussà, han firmat el document l’exjugador de Linyola Josep Maria Fusté i els directius lleidatans de l’entitat Ramon Pont i Ramon Térmens, així com Gerard Guiu, cap del gabinet de Presidència. Així ho va confirmar ahir el club esportiu. Aquestes firmes se sumen a les més de 2.500 adhesions que aquest manifest, difós a través d’Internet en una campanya d’enviament de correus electrònics a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), ha demanat al llarg de l’última setmana.
El text apunta que «hi ha molta gent que depèn d’aquest mitjà de transport per a la seua feina, els seus estudis, visites al metge i altres desplaçaments». A més, assenyala que les freqüències que planteja la Generalitat, que redueixen a la meitat les actuals i, en el cas del Pallars Jussà, suposen passar de tres trens diaris a només un, «són absolutament inútils per a la gent que vol anar a Lleida i tornar el mateix dia». En aquest sentit s’han pronunciat alcaldes dels municipis afectats i usuaris de la línia al llarg de l’última setmana. Altres entitats com el club d’esquí de la Pobla s’han sumat a la mobilització.
Mentrestant, prossegueixen els preparatius per a la manifestació contra la retallada de trens que se celebrarà demà a la Pobla de Segur. Ahir es preparaven les pancartes amb el lema Volem lo tren, que s’exhibiran avui en diferents punts de la localitat i que portaran els manifestants. S’ha de recordar que l’associació de comerciants i industrials de la Pobla ha fet una crida a tancar demà els comerços una hora, entre les 11.00 i les 12.00, en senyal de protesta per la retallada en el servei ferroviari.
Per la seua part, l’associació Promoció del Transport Públic va afirmar ahir que el tren de la Pobla «transporta diàriament els mateixos passatgers que els Avant entre la Corunya, Santiago i Ourense», amb 780 viatgers diaris, davant dels 709 del tren d’alta velocitat gallec en el seu primer any en servei. Així mateix, apunta que les línies d’autocar «tenen un cost operatiu menor que el tren, però també capten menys usuaris per al transport públic». Finalment, adverteix que reduir el servei suposa una caiguda de la demanda molt difícil de recuperar en el futur.

Balaguer reclama per unaminitat mantindre aquest servei

El ple de Balaguer va aprovar ahir per unaminitat una moció del PSC, a l’oposició al consistori, en contra de la reducció de trajectes a la línia de la Pobla. El grup de CiU, al govern, va donar suport a la moció i l’alcalde, Josep Maria Roigé, va expressar la seua confiança que la retallada en les freqüències d’aquesta línia, que passa per la capital de la Noguera, sigui temporal i que el servei es restableixi una vegada la Generalitat adjudiqui el servei a una altra operadora. S’ha de recordar que Ferrocarrils ja va expressar la setmana passada la voluntat de licitar l’operativa de la línia, si bé el president, Enric Ticó, no va garantir que amb una nova empresa tornin a les freqüències actuals. Roigé, per la seua part, va assegurar que té el compromís del Govern de recuperar els trajectes suprimits de la línia de la Pobla.

MOBILITZACIÓ

Partits i sindicats, en contra de reduir el servei ferroviari
Els partits polítics ERC i CUP van expressar ahir el seu rebuig a les retallades que la Generalitat planteja a la línia de la Pobla. S’ha de recordar que també ICV-EUiA es va posicionar en aquesta línia la setmana passada. Per la seua part, el PSC impulsarà mocions als ajuntaments a favor de mantindre el servei. Per la seua part, CCOO va qualificar la retallada d’«atemptat al dret de mobilitat dels ciutadans de Lleida». La mobilització té el suport dels consells del Jussà i del Sobirà, governats per CiU.

Font: SEGRE, divendres 27 de gener del 2012 (enllaç)

Les pistes esperen nevades i més fred a partir d’avui

Esquí * Meteorologia * Confien a guanyar gruixos i garantir el que queda de campanya

Les pistes d’esquí de Lleida estan a l’espera de la nevada anunciada per a aquest cap de setmana pel Servei Meteorològic de Catalunya i que podria baixar a cotes de 700 metres. Segons el responsable de l’estació meteorològica de Sort, Ramon Baylina, el front arribarà al matí a tot el Pirineu i les precipitacions es concentraran a la Val d’Aran i el nord del Pallars Sobirà. La previsió és que la neu torni de nou diumenge.
Aquesta situació donaria un respir als complexos hivernals, on no neva des de mitjans de desembre. De fet, la falta de precipitacions ha obligat a funcionar al màxim els canons de neu artificial i, en aquests moments, només Baqueira ofereix gruixos de més d’un metre en cotes altes.
Segons Baylina, també suposarà el final de la inversió tèrmica i hi haurà una important davallada de les temperatures. En els últims dies, les gelades de la nit contrastaven amb les bones temperatures del migdia, que han arribat als 11 i 12 graus, atípiques per a aquesta època de l’any. Les màximes diürnes baixaran més de sis graus i les gelades seran molt més fortes a la nit al llarg de la setmana que ve. La baixada dels termòmetres també es notarà al pla amb gelades a la nit.
Responsables de les estacions van confirmar l’arribada de les precipitacions durant el cap de setmana, una situació que esperen que es repeteixi per afrontar les pròximes setmanes i tindre garanties d’obertura fins al final de la temporada, prevista per després de Setmana Santa, el 9 d’abril.

Font: SEGRE, divendres 27 de gener del 2012 (enllaç)

Sort buscarà alternatives per tindre també una sala

Actualment només dos capitals de comarca no tenen sala de projeccions regulars de cine: Sort i les Borges Blanques. L’alcalde de la capital del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís, va indicar que «l’ajuntament haurà de buscar una alternativa». El primer edil de les Borges, Enric Mir, va explicar que el govern no ha considerat cap opció. Cervera ha consolidat el cine després d’haver aconseguit prou abonats, mentre que el Pont ha iniciat una campanya de nous abonaments per evitar el tancament del seu.

Font: SEGRE, dijous 26 de gener del 2012 (enllaç)

El Pirineu vol ser olímpic

Comença el compte enrere

El domini esquiable Alp 2500 (la Molina i Masella) va fer història dissabte passat a l’establir un nou rècord del món de baixada de torxes. 5.089 esquiadors van il·luminar tota la muntanya lliscant amb foc a la mà per diverses pistes de les dues estacions ceretanes. El vibrant espectacle va servir per batre l’anterior marca – en poder de Sauze d’Oulx (Itàlia), amb 2.854 participants -, i per recolzar la candidatura Barcelona Pirineu com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. L’acte va comptar amb la presència de Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat; Ivan Tibau, secretari general de l’Esport; Maite Fandos, quarta tinenta d’alcalde i responsable de l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona; Enric Truñó, comissionat per a la candidatura; i Òscar Cruz, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), entre altres destacades autoritats, inclosos els alcaldes de les poblacions pirinenques.
L’èxit de la convocatòria va certificar l’interès de tots els estaments implicats a portar els Jocs Olímpics hivernals al Pirineu. Fandos va definir l’experiència com un «símbol de la il·lusió per una iniciativa» beneficiosa per a Catalunya. «Això dóna força a l’ajuntament per seguir treballant en un projecte exigent, viable i possible», va afirmar la tinenta d’alcalde. «Barcelona es convertiria en la primera ciutat del món a organitzar unes Olimpíades d’estiu i d’hivern», va destacar. Joan Anton Font i Xavier Nolla, director de la Molina i Masella, es van mostrar molt satisfets de la resposta popular i del nivell organitzatiu. Les dues estacions van reivindicar l’esperit olímpic del Pirineu.
Tot el sector està implicat i compromès amb la causa. No obstant, unes declaracions del president de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI), Eduardo Roldán, a principi de temporada, han provocat cert malestar. Segons Roldán, «no hi pot haver una candidatura olímpica sense esportistes d’alt nivell que la sostinguin». El principal problema, segons el seu parer, és econòmic: «Hi ha una evident falta de diners i de mitjans». Aquestes carències no són excusa per a llençar la tovallola, pensen molts. Un d’ells és Pablo Fontsaré, fundador de l’Escola Catalana d’Esquí (ECE), situada a la Molina. «Catalunya es mereix organitzar unes Olimpíades d’Hivern. Estem preparats al 100%, comptem amb professionals del més alt nivell i no tenim res a envejar a ningú», sosté. Hi ha antecedents que validen aquest argument: «Hem organitzat amb èxit campionats del món amb neu artificial en què tècnics, esportistes com també organitzadors en van sortir molt satisfets».

Projecte il·lusionant

BARCELONA 2022 representa una oportunitat immillorable per promocionar els esports blancs i millorar les infraestructures i els serveis de les estacions d’esquí catalanes, a més d’impulsar l’oferta turística del Pirineu. La candidatura permetrà «crear riquesa i generar nous llocs de treball en una època en què es necessiten projectes engrescadors», valora Fontsaré. Queden 10 anys per a la cita i «no podem perdre ni un minut», assegura el director de l’ECE.
En aquesta aventura no hi tenen lloc escèptics ni pessimistes. «Les estacions del Pirineu podrien tenir els mateixos quilòmetres de pistes d’entrenament que qualsevol estació alpina. Un eslàlom es fa en una pista, no fa falta una muntanya sencera. Només cal que hi hagi neu i els mitjans i nosaltres els tenim», afirma Fontsaré. BARCELONA 2022 «no és un capritx», és una aposta per un esport que cada any atrau milions d’esquiadors a les pistes. «Hem de creure en el projecte i lluitar tots junts per arribar a la meta», afirma.
L’experimentat formador és conscient que els esportistes són els màxims protagonistes d’uns Jocs. Per això reclama «un programa formatiu, similar al pla ADO, que recolzi als joves esquiadors des de la base, organitzant campionats comarcals i creant una xarxa de cercatalents que pentinin els clubs i les escoles del Pirineu, el planter d’on han de sortir els futurs esportistes d’elit».
Fontsaré opina que «encara estem a temps de formar tots aquests joves que el 2022 seran la punta de llança que elevi el llistó dels esports d’hivern al nostre país». Aquesta tasca requereix un gran esforç econòmic: «Hem de buscar els mitjans i els diners on faci falta. La situació és difícil, però hem d’intentar-ho. Si es va fer a Barcelona 92 per què no podem repetir-ho ara», proclama.
La retirada de Munic ha insuflat nous ànims a BARCELONA-PIRINEU 2022. «No es poden posar traves al projecte des de la RFEDI, és una falta de confiança en les nostres possibilitats. Si el president de la federació no ho veu així ha de donar pas a noves generacions que sí que hi creuen i recolzin la candidatura. Hi hauria d’haver menys gent vivint de l’esquí i més gent treballant per l’esquí», diu Fontsaré, tota una institució al Pirineu.

Crònica d’Alberto Larriba
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 26 de gener del 2012 (enllaç)

Carta del PSC del Pallars al President de la Generalitat

La opinión de los lectores

El Pallars Jussà, el Pirineu en conjunt, és la zona amb menys recursos de transport públic de Catalunya, quan, precisament, és on més fa falta per l’edat de la població i per les necessitats mèdiques, laborals, acadèmiques i de serveis. El Pallars no pot renunciar al transport ferroviari.
És incomprensible que després d’haver aconseguit el traspàs i la gestió per a la Generalitat de la línia Lleida-La Pobla de Segur, i la inversió realitzada els darrers anys, ara es condemni al tancament.
És frustrant veure que Ferrocarrils de la Generalitat pugui gestionar estacions d’esquí al Pirineu i, en canvi, es negui a gestionar el tren, teòricament la seva raó de ser i el tema de què més entenen.
És lamentable el menyspreu pel territori que demostren els responsables del Govern de la Generalitat que anuncien el tancament del servei una setmana abans de produir-se, sense més explicacions, debat ni alternatives.
És decebedor veure que no es plantegen millores horàries ni combinacions que millorin la connexió amb l’AVE, etc., que contribuirien sens dubte a augmentar-ne l’ús.
És al·lucinant comprovar com es llencen a la brossa les possibilitats i els esforços per fer que el tren contribueixi a la millora de l’oferta turística i divulgativa del Pirineu.
És inexplicable que, a data d’avui, els membres del Govern no sàpiguen quina és la població del Pallars ni l’índex de freqüentació del transport públic, i també que no es recordi que el transport de viatges per carretera és igualment objecte de subvenció. O potser també el retallaran?
És, en definitiva, ignominiós veure com tracta l’actual Govern de la Generalitat el Pirineu. On queda el reequilibri territorial i la igualtat entre els ciutadans de Catalunya?
Demanem que reconsideri la decisió de tancament de la línia de ferrocarril Lleida-La Pobla de Segur per la transcendència social i econòmica d’aquest servei per als pallaresos.

Signat per Agrupacions del PSC dels Pallars
Font: LA MAÑANA, dijous 26 de gener del 2012 (enllaç)