El turisme israelià es dispara a Lleida i arriba ara a uns 6.000 visitants a l’any

Turisme * És el segon col·lectiu d’estrangers en volum de visites al Parc Nacional * El turisme israelià s’ha disparat a Lleida en els últims anys fins a convertir-se, amb 6.000 visitants a l’any, en el cinquè col·lectiu d’estrangers que es desplacen a les comarques de Ponent, especialment al Pirineu per disfrutar de la seua oferta ambiental, cultural i natural. Molts establiments de les zones de muntanya estan adaptant la seua oferta a aquesta demanda, amb la incorporació, per exemple, de menús traduïts a l’hebreu * Els establiments del Pirineu adapten la seua oferta a la creixent demanda hebrea * Ambaixadors * Lleidatans que simpatitzen amb Israel difonen el patrimoni lleidatà en aquest país, conegut sobretot pel boca-orella

L’apogeu del turisme israelià ha comportat que diversos establiments del Pirineu hagin adaptat la seua oferta als requisits de la cultura hebrea, especialment pel que fa a la preparació del menjar o la beguda kosher, que requereix elaborar els aliments d’una manera especial. El propietari del restaurant Juquim d’Espot, Jaume Vidal, va traduir fa alguns anys la carta a l’hebreu i ha introduït el vi kosher amb segell del rabí de Barcelona per als seus clients hebreus. Els preus, segons Vidal, s’han d’informar en nombres nets per evitar el regateig, popular al seu país.
D’altra banda, els turistes israelians arriben a Lleida entre abril i octubre, de manera que cobreixen valls d’afluència en temporada baixa. «És un turisme que s’ha de cuidar», sosté Vidal. El propietari de Juquim afirma que hi ha dos tipus de turistes israelians: els de més de 30 anys, amb un poder adquisitiu elevat, i grups de joves, de 20 a 30 anys, als qui el Govern paga un viatge quan finalitzen el servei militar.
Malgrat tot, alguns d’aquests turistes prefereixen portar el seu propi menjar a escollir entre els menús. En aquest sentit, a la mateixa localitat d’Espot, l’Hotel Roya també té clients israelians cada estiu. «Porten els seus propis menús – explica Carlos Isús – i a nosaltres l’únic que hem de fer és escalfar-los en un forn».
Guy Reifenberg és propietari de l’agència de turisme KOKOPELI de Barcelona i organitza per als seus clients viatges a Lleida, especialment al Pirineu. Segons Reifenberg, aquesta destinació és per als israelians exòtica i propera alhora. Segons dades facilitades pel Patronat de Turisme de la Diputació, uns 6.000 israelians visiten Lleida cada any. Una de les destinacions favorites dels turistes israelians és el Parc Nacional d’Aigüestortes, on el volum de les seues visites ha crescut en quatre anys un 48 per cent, al passar dels 1.091 el 2004 als 1.615 el 2008. En les èpoques de més afluència (estiu) oficines de turisme com la de Sort poden atendre uns 10 turistes hebreus al dia.
Les perspectives que obren aquestes dades han portat l’alcalde de Sort i diputat al Parlament per CiU, Agustí López, a plantejar a la comissió de Política Cultural del Parlament que s’organitzin a través de la Generalitat cursos de formació en la cultura jueva, en la seva gastronomia, en la seua religió i història dirigits al sector turístic dels Pallars, l’Alta Ribagorça i l’Aran. En la proposta, López sosté que la frontera del Pallars és també un punt d’interès per als israelians, ja que es calcula que prop de 3.000 evadits del règim nazi van creuar els Pirineus per fugir de França.
Per Sílvia Schnessel, professora lleidatana (amb nacionalitats argentina, espanyola i israeliana), portaveu de l’associació YAD BEYAD de suport a Israel i representant a Lleida del moviment internacional ISRAEL SOLIDARITY CAMPAIGN, l’èxit del turisme israelià a Lleida té l’origen en la difusió boca-orella del patrimoni lleidatà a Israel. Segons la seua opinió, Lleida compta amb diversos ambaixadors que venen el seu patrimoni al país del Pròxim Orient, entre els quals hi ha el president del Segarra-Garrigues, Josep París, o l’alcalde de Rosselló, Jaume Fernández.

LES CLAUS

Perfil
Segons el Patronat de Turisme de la Diputació, el perfil del turista israelià que visita Lleida sol tindre de 40 a 60 anys, viatja amb la família o els amics i té un nivell adquisitiu mitjà-alt. Aquest turista s’allotja en hotels de quatre estrelles i lloga un vehicle per desplaçar-se.
Destinacions favorites
El principal motiu de la visita és el turisme i, en aquest àmbit, el turisme de natura. Sol visitar la Val d’Aran, el Sobirà i la Ribagorça, així com l’Alt Urgell i el Solsonès i el principal reclam és l’aigua.
Els cinquens estrangers
El col·lectiu israelià ocupa el cinquè lloc en el rànquing d’estrangers que visiten Lleida, més de 100.000 a l’any. Representa el 5%, després de França (40%), els països del Benelux (20%) i el Regne Unit (12%), i al davant de Portugal i Itàlia, segons dades del 2008.
Israel i Aigüestortes
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és la destinació favorita dels israelians. El 2004 el van visitar 1.091 ciutadans hebreus i quatre anys després (2008) van ser 1.615, xifra que suposa un 48% més.
Promoció
Revistes especialitzades en turisme, comentaris entre els turistes i les pàgines web constitueixen les millors formes de promoció de Lleida de cara al creixent turisme dels ciutadans hebreus.
Turisme i formació
L’apogeu del turisme israelià ha portat diversos establiments a adaptar-se als requisits d’aquests clients. Des d’aquesta premissa, CiU ha demanat al Parlament que s’impulsin cursos de formació en la cultura i la història hebrees per al sector. En punts del Pirineu com Sort hi ha guies israelians.

Crònica d’Anna Farràs i Helena Culleré des de Lleida i Sort
Font: SEGRE, dijous 5 de novembre del 2009 (enllaç)

CiU del Sobirà denuncia nuevas subidas de tasas

El grupo de CiU en el Consell Comarcal del Pallars Sobirà denuncia que el equipo de gobierno de este organismo ha aprobado el aumento de las tasas de basuras sin tener en cuenta el acuerdo tomado por el Consell d’Alcaldes, contrario a esta subida. El grupo de Convergència i Unió en el Consell del Sobirà informa de que ya en el año 2007 se opuso al incremento de un 15% de esta tasa, y ha continuado oponiéndose ahora a una nueva subida del 2%.

Font: LA MAÑANA, dijous 5 de novembre del 2009 (enllaç)

Informació pública

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ

Edicte
Es fa públic per a general coneixement que, mitjançant aquest edicte, se sotmet a informació pública l’expedient de modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa dels serveis de recollida, transport i tractament de residus municipals, domiciliaris i assimilables, que s’aplicarà als 15 municipis de la comarca del Pallars Sobirà a partir del proper dia 1 de gener de 2010.
Aquest acord provisional i el text de la modificació proposada de l’article 6è, punt 2 de l’ordenança fiscal reguladora han estat aprovats al Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, de data 3 de novembre de 2009, i estaran exposats al públic durant 30 dies comptats a partir del següent al de la publicació d’aquest anunci al BOP de Lleida. En aquest termini els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin oportunes. Transcorregut el període indicat sense haver-se’n formulat cap, l’acord restarà aprovat definitivament, i es procedirà a la publicació de l’acord i de l’article 6è punt 2 modificat al BOP de Lleida.

Sort, 4 de novembre de 2009
El president, Xavier Ribera Jordana

Font: BOP LLEIDA, núm. 155, 05/11/2009 (enllaç)

Informació pública

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ

Edicte
Aprovació inicial del següent projecte: projecte bàsic i executiu de tancaments exteriors de l’edifici polivalent de serveis del Pallars Sobirà, elaborat per l’arquitecta Sra. Míriam Vidal Babot, amb un pressupost d’execució per contracta de 408.848,35 euros.
El Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en sessió de data 14 d’octubre de 2009, va aprovar inicialment el projecte esmentat, el qual se sotmet a informació pública per un termini de 30 dies a comptar de l’endemà de la publicació en el BOP, a l’efecte de presentar possibles al·legacions i reclamacions.
Transcorregut el termini d’informació pública sense que s’hagin presentat reclamacions i/o al·legacions, aquest projecte quedarà aprovat definitivament sense que sigui necessari cap altre acord exprés.

Sort, 30 d’octubre de 2009
El president, Xavier Ribera Jordana

Font: BOP LLEIDA, núm. 155, 05/11/2009 (enllaç)

Informació pública

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

EDICTE de 30 de setembre de 2009, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques per la qual s’aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu-Aran

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha resolt, en data 13 de març de 2009, l’assumpte que s’indica a continuació:

Exp. 2008/34135/C
Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de les comarques centrals [?]
Vist l’Acord de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya de 13 de març de 2009 i els fonaments que s’hi exposen;
Vista la proposta de la Direcció General d’Urbanisme;
Atesa l’opinió expressada pel consistori del municipi de Sort pel que fa a l’ARE Escorxador,

RESOLC:

-1 Aprovar definitivament el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu-Aran, pel que fa a les àrees residencials estratègiques ARE PP Gua I i II, de Les; ARE Camí de les Fàbriques, de Puigcerdà i ARE Nou sector residencial, de Tremp, amb l’incorporació d’ofici de les condicions derivades de la resolució sobre la memòria ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 10 de març de 2009, i que són les següents:
1.1 D’acord amb el que estableix l’article 12 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, ha d’incorporar-se plenament als continguts normatius del Pla, la normativa ambiental general que conté l’annex de la resolució de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de 10 de març de 2009.
1.2 En l’ARE de Les, s’atendran els següents condicionants de caràcter particular, – en tot cas els tres primers s’hauran de verificar per l’autorització d’obres en zona de policia -:
Justificar el compliment de les proteccions enfront la inundabilitat que estableix el Reglament de la Llei d’urbanisme, així com la no-afecció a tercers per inundabilitat.
Diferir el disseny i cotes definitives de la zona verda, així com l’amplada i característiques de la via de desguàs secundària en zona verda, a una justificació tècnica de caràcter hidràulic i ambiental.
En l’àmbit GUA II, els equipaments hauran de ser compatibles amb les restriccions corresponents a sistema hídric del Reglament de la Llei d’urbanisme, respectant la topografia natural i el règim de corrents.
Complementar la normativa particular de l’ARE amb l’addició de la disposició específica següent: «Als efectes de l’aplicació de la directriu de planejament que estableix l’article 9.2 de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005, de 26 de juliol), en relació amb la preservació front als riscos d’inundació, la zona inundable està constituïda per la llera dels rius, rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d’inundació per episodis extraordinaris; on cal distingir entre: la zona fluvial (q10), la zona de sistema hídric (q100), i la zona inundable (q500). En aquests àmbits és d’aplicació allò que estableix l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. El Pla qualifica els terrenys inclosos en la zona fluvial i la zona de servitud de 55 metres de domini públic com a sistema hidràulic. Els espais adscrits a aquest sistema no són edificables».
Gestionar el risc d’inundació a l’àmbit, incloent-lo al Pla d’actuació municipal per inundacions.
1.3 El seguiment ambiental del pla recollirà com a mesura prèvia a l’execució de les obres d’urbanització valorar la compatibilitat del traçat i rasant dels carrers i de les noves edificacions amb el manteniment o trasllat dels peus arboris d’interès afectats de cada ARE. Així mateix, durant l’execució de les obres d’urbanització, es seguiran a cada ARE els criteris particulars de seguiment arqueològic establerts per la Direcció General de Patrimoni Cultural en el seu informe de novembre de 2008.

-2 Encarregar al director general d’Actuacions Estratègiques i Política de Sòl que elabori un Text refós del Pla director que comprengui únicament les àrees residencials estratègiques objecte d’aprovació definitiva i les prescripcions a què fa referència l’apartat 1.

-3 Facultar el director general d’Urbanisme perquè verifiqui el text refós elaborat prèviament a la publicació d’aquesta resolució al DOGC.

-4 Manifestar que el Pla ha estat sotmès al tràmit d’avaluació ambiental preceptiu previst a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, la qual cosa ha estat considerada prèviament a la seva resolució definitiva.

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició, de conformitat amb allò que es preveu als articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, davant el Titular d’aquest Departament, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de la seva notificació o publicació al DOGC; o bé es pot interposar recurs contenciós administratiu, de conformitat amb allò que es preveu a l’article 116 de la Llei esmentada i l’article 25 de la Llei 26/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà de la seva notificació o la seva publicació al DOGC, sense perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent. El recurs de reposició s’entén desestimat si transcorre el termini d’un mes sense que es dicti resolució expressa i, en aquest cas, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini dels sis mesos següents, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol.
L’expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 101 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, als locals de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, avinguda Josep Tarradellas, número 2-6, 08029 de Barcelona.

Barcelona, 30 de setembre de 2009
M. Dolors Vergés i Fernández, Secretària de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya

ANNEX de les Normes urbanístiques del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran

** Consulteu l’annex a l’enllaç del peu de pàgina **
Font: DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, núm. 5498, 04/11/2009 (enllaç)

Volen recuperar una masia a Sort per al turisme

Equipaments

El grup parlamentari de CiU reclama al departament de Medi Ambient que acceleri els estudis previs per poder recuperar la Masia de Casovall de Sort, propietat de la conselleria, per a activitats de turisme rural i cultural. El diputat de CiU per Lleida i alcalde de la capital del Sobirà, Agustí López, considera que la rehabilitació d’aquest immoble és una iniciativa «imprescindible» per revitalitzar l’activitat econòmica de la zona, i va posar com a exemple «els resultats summament positius a la Casa Forestal de Cuberes», convertida en centre de turisme rural.

Font: SEGRE, dimarts 3 de novembre del 2009 (enllaç)

Informació pública

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE, Y MEDIO RURAL Y MARINO
Confederación Hidrográfica del Ebro * Comisaría de Aguas
Ref. 1990-1-16 * NOTA-ANUNCIO

Por resolución de esta Confederación Hidrográfica del Ebro de fecha 15 de septiembre de 2009, se ordena la inscripción en el Registro de Aguas a nombre de José Farré Senallé de un aprovechamiento de aguas públicas a derivar de Manantial Nou Fonts, en Sort (Lleida), con un caudal medio equivalente en el mes de máximo consumo (Jul) de 0,442 l/s y con destino a Riegos de 0,8086 has. y con sujección a las condiciones que figuran en la resolución citada.
Lo que se hace público para general conocimiento.

Zaragoza, 15 de septiembre de 2009
El Comisario de Aguas. P.D. El comisario adjunto, José Iñigo Hereza Domínguez

Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA, núm. 154, 03/11/2009 (enllaç)

Calaf, 63 – Sort, 36

BÀSQUET FEMENÍ * SÈNIOR TERRITORIAL
Classificació
(3/8) CB Sort – PJ 4 – PG 2 – PP 2 – PF 164 – PC 172 – Pts 6

Font: SEGRE-ESPORT BASE, núm. 452, 31/10/2009 (enllaç)

Sort, 88 – Torà, 74

BÀSQUET MASCULÍ * SÈNIOR TERRITORIAL-II
Classificació
(4/16) Sort – PJ 6 – PG 4 – PP 2 – PF 418 – PC 379 – Pts 10

Font: SEGRE-ESPORT BASE, núm. 452, 31/10/2009 (enllaç)

Li imputen un delicte de temptativa d’homicidi per una baralla a Sort

Tribunals * Li demanen 12 anys de presó * Arma blanca * L’acusat va reconèixer que portava a sobre una navalla però va negar que hagués apunyalat ningú amb l’arma

El judici per la baralla en una discoteca a Sort en què dos joves van resultar ferits d’arma blanca va quedar ahir vist per a sentència a l’Audiència Provincial de Lleida, després que declaressin els últims testimonis i que les parts presentessin les seues conclussions. L’imputat s’enfronta a una petició de pena de 12 anys de presó per part de la fiscalia, que li imputa un delicte d’homicidi en grau de temptativa, «per fer ús d’una arma de forma sorpresiva», un altre de lesions i un d’amenaces. Per la seua part, la defensa va sol·licitar l’absolució, al·legant que no es van trobar mostres d’ADN de l’acusat a la navalla que van trobar els Mossos d’Esquadra.
Els fets van tindre lloc a l’abril del 2008 quan l’acusat es va embrancar en una baralla. «Ens vam donar una empenta i els dos vam caure a terra», va explicar en la seua declaració durant la primera part del judici, celebrada dijous. L’acusat va reconèixer que portava a sobre una navalla però va negar que hagués apunyalat ningú amb aquesta.
D’altra banda, ahir també van prestar declaració els Mossos d’Esquadra que van acudir a la discoteca el dia dels fets. Entre ells, va declarar una agent que va escorcollar la parella de l’acusat la nit dels fets i va afirmar que la dona «portava la navalla amagada a la vagina» i que ella mateixa se la va extreure en una sala de la comissaria.

Font: SEGRE, dissabte 31 d’octubre del 2009 (enllaç)