20/11/2009
FECSA ENDESA
Comunica als seus clients i al públic en general de les poblacions a sota indicades que, amb la finalitat de seguir invertint i millorant la qualitat del servei elèctric, caldrà interrompre el subministrament d’energia, al lloc, el dia i les hores que a continuació es detallen:
SORT
Dia: 02 de desembre de 2009
Horari: de 16.00 a 18:00 h (Ref. 2614789)
Carrers afectats: CASTELLVINY (UNICA), EL PUJALT (UNICA), LA BASTIDA DE SORT (UNIC), OLP (SANT PAU, UNIC), SORT (DE RIALP, LA BASTIDA)
Preguem que ens disculpin per les molèsties que els puguem ocasionar. Per a qualsevol aclariment poden trucar al 902 509 600
Font: SEGRE, divendres 20 de novembre del 2009 (enllaç)
20/11/2009
Administració * Lluita contra la corrupció municipal * Setanta-quatre de Lleida no ho van fer el 2005, segons la Sindicatura * La Generalitat deixarà sense subvencions els ajuntaments que no presentin els comptes a la Sindicatura. La mesura pretén evitar casos de corrupció.
Presentar els comptes municipals a la Sindicatura de Comptes serà un requisit indispensable per obtindre subvencions de la Generalitat, diputacions o fons procedents de la Unió Europea (FEDER). Aquesta és, segons informava ahir La Vanguardia, una de les mesures que estudia aplicar la Generalitat dins de la seua ofensiva contra la corrupció a l’Administració pública.
Actualment, presentar els comptes és un requisit per rebre les ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOS), si bé el departament de Governació continua entregant aquesta ajuda a tots els ajuntaments, cosa que fins i tot va constatar la Sindicatura a l’informe de fiscalització del PUOS 2006.
La Sindicatura va presentar l’any passat l’informe corresponent a l’any 2005 (vegeu SEGRE del 23 de desembre del 2008) en què es posa de manifest que 74 municipis de Lleida i els consells comarcals del Segrià i de l’Urgell no van retre comptes davant de l’organisme fiscalitzador de la Generalitat. Entre aquests ajuntaments destaquen els de quatre capitals de comarca: Tàrrega, Balaguer, Sort i el Pont de Suert. La majoria d’aquests municipis van acabar presentant els comptes, encara que ho van fer fora de termini. Els ajuntaments han d’entregar els comptes a la Sindicatura abans que finalitzi el següent exercici (així, els del 2005 s’havien de presentar a finals del 2006). En els últims anys, la Sindicatura ha constatat un augment d’incompliments per part dels ajuntaments.
Font: SEGRE, divendres 20 de novembre del 2009 (enllaç)
20/11/2009
EDITORIAL
El Govern s’ha entossudit a anunciar mesures contra la corrupció i ara prepara un document per obligar els ajuntaments a retre comptes, com ja era preceptiu, i vincularà la concessió de subvencions de la Generalitat o les que arriben amb els fons de la Unió Europea al compliment de les seves obligacions amb la Sindicatura de Comptes. Està bé que es decideixin a fer complir als ajuntaments perquè el nombre dels que no presentaven els comptes ha anat en augment en els últims anys, fins al punt que, per exemple a Lleida, ni més ni menys que 74 municipis, entre els quals figuren capitals de comarca com Tàrrega, Balaguer, Sort i el Pont de Suert, no havien presentat els comptes corresponents al 2005 segons l’informe de la Sindicatura presentat el 23 de desembre del 2008. Però és que quan la Sindicatura ha detectat irregularitats en algun ajuntament, tampoc ha passat res. En uns casos, s’ha publicat als diaris sense més conseqüències i l’ajuntament ha deixat de remetre els informes i, en d’altres, com el de Santa Coloma, ni tan sols han estat llegides les consideracions de la Sindicatura. Però és que, amb la normativa actual, ja s’estableix que la presentació dels comptes davant la Sindicatura és un requisit obligatori per accedir a les ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis, tot i que fins ara era la Conselleria de Governació la que s’oblidava d’aquest requisit, com li va recordar la mateixa Sindicatura a l’informe de fiscalització del PUOS de 2006. És a dir, que si tots complissin les normes vigents i també s’obligués els diputats a llegir els informes que fa la Sindicatura, segurament ens estalviaríem disgustos i no farien falta més informes i més normatives.
Font: SEGRE, divendres 20 de novembre del 2009 (enllaç)
19/11/2009
Abans que res, una rectificació i una disculpa. Al Boig d’ahir [enllaç], en un imperdonable lapsus mental, vaig ubicar l’acció de la sèrie al Pallars Jussà en comptes del Pallars Sobirà. La cosa encara té més delicte després d’haver-ne vist els dos capítols i d’haver llegit l’excel·lent novel·la de Jaume Cabré.
Dit això, entrem en matèria. Si després d’haver vist la primera entrega de la sèrie de TV3 escrivíem que la sensació era d’haver vist per les expectatives despertades de cara a la segona, ara es pot dir que el resultat va ser lleugerament decebedor. Veient el segon capítol, que segurament va tornar a tindre una audiència més que notable, la sensació que ens va deixar és que a Lluís Maria Güell se li va tirar el temps a sobre amb massa coses encara per explicar. El lent i intens ritme narratiu es transforma, a partir de la meitat del capítol, en un frenètic desig d’anar tancant històries que van desaprofitar clímax tan esperats com la mort de Valentí Targa (sens dubte el millor personatge de la sèrie) o fins i tot la de l’infeliç Fontelles en braços de l’Elisenda.
Signat per José Carlos Miranda – Boig per tu
Font: SEGRE, dijous 19 de novembre del 2009 (enllaç)
19/11/2009
Immens Francesc Orella en el seu paper de Targa, l’alcalde prepotent, la cara i el bigot més brutals del feixisme caciquil. Les veus del Pamano en la seva versió televisiva ha causat una excel·lent impressió i demostra que no ha de ser tan difícil mirar el nostre passat i recrear-lo per a la tele, més si prové d’una novel·la molt bona, amb valor literari. Aquesta és l’opinió general, però també n’hi ha de particular que hem trobat a faltar l’absència absoluta d’un tret que hauria donat valor cultural a la sèrie, una mica de pallarès, que no costava tant. Ens queixem tot sovint del desconeixement de les realitats territorials perifèriques per part de la metròpoli i aquesta ha estat una oportunitat perduda per part de TV3 que ha preferit el català estàndard oblidant una realitat lingüística viva. La col·laboració prestada per la Diputació ajudarà a promocionar paisatges però silencia la paraula viva de la muntanya.
Signat per Pau Echauz – L’espurna
Font: LA MAÑANA, dijous 19 de novembre del 2009 (enllaç)
19/11/2009
Bon treball, la cuidada producció que ha presentat TV3 sota el títol de Les veus del Pamano. En realitat, és una pel·lícula emesa per la tele en dos capítols, amb tota la grandesa que el cine significa. Només cal advertir que en aquesta tasca tan exquisida grinyola l’accent amb què parlen la majoria d’actors i actrius. La història transcorre a la zona de Sort i Llessui, cor del Pallars Sobirà. Allà – també al Pallars Jussà – l’idioma català sona amb una musicalitat característica. El meravellós accent lleidatà no s’ha aconseguit. O sigui, a Les veus del Pamano fallen precisament les veus. Qui ho sap, potser tenien por de quedar com Lo Cartanyà.
Signat per Ferran Monegal – Tu i jo som tres
Font: EL PERIÓDICO, dijous 19 de novembre del 2009 (enllaç)
19/11/2009
Audiències * Dimarts, 17 de novembre
L’estrena televisiva del fenomen adolescent Crepúsculo va ser un gran èxit a tot Espanya, menys a Catalunya. Aquí, la segona part de la minisèrie de TV3 Les veus del Pamano va eclipsar la popular pel·lícula i va demostrar que els temes i les històries més pròximes són les que tenen més tirada. Com és el cas d’aquesta producció, en què destaca el fascinant personatge de la senyora Elisenda Vilabrú, paper encarnat per Montse Germán.
3r Les veus del Pamano → 595.000 telespectadors
Font: EL PERIÓDICO, dijous 19 de novembre del 2009 (enllaç)
18/11/2009
Després del visionat del primer capítol de Les veus del Pamano, adaptació de la novel·la homònima de Jaume Cabré, un es queda amb les ganes de veure la segona i definitiva entrega de la minisèrie de TV3. Bon senyal. La Postguerra civil espanyola sempre és un tema recurrent i si a sobre té una proximitat (l’acció discorre al Pallars Jussà Sobirà), encara més. En general, els personatges estan molt ben treballats (a excepció de la Rosa, massa plana), especialment el del malvat Targa, l’alcalde falangista magistralment interpretat per Francesc Orella o l’infeliç mestre Fontelles, atrapat en una teranyina de la qual no hi ha sortida, que recorda aquell altre mestre, l’Albert Lory d’Aquesta terra és meva (Jean Renoir, 1943), pusil·lànime personatge en la desesperada recerca d’una redempció personal al preu que sigui.
No obstant, cal trobar-li un però, i gros. Tant costava trobar uns personatges capaços de parlar un català pallarès o, en qualsevol cas, nord-occidental? I no amb aquell irritant deix barceloní tan habitual, d’altra banda, a les produccions dramàtiques de Sant Joan Despí.
Signat per José Carlos Miranda – Boig per tu
Font: SEGRE, dimecres 18 de novembre del 2009 (enllaç)
