En Rambo de la Rambla

Loteria de Nadal · Els venedors de loteria tradicional noten la crisi, però no veuen encara competència en la Grossa · El 20% d’impostos als premis alts ha fet disminuir també les vendes, segons els venedors de loteria

En Rambo de la Rambla anuncia amb una discreta cantarella que té números de la loteria de Nadal acabats en tretze, l’estrella d’aquest any, els més sol·licitats i anhelats. «De tretzes ja no en té cap des de fa mesos – assegura davant la històrica administració Valdés -. Aquests 13 són del carrer Aragó», explica en Rambo amb un to confident i aire expert.
«Jo sóc aquí, a la Rambla, venent loteria des de fa més de quaranta anys… I aquest any està sent desastrós, no es ven ni la meitat que l’any passat!».
I un barceloní que passa caminant amb pas accelerat, és a dir, el pas propi del barceloní que travessa la Rambla, sempre amb la intenció d’estar-hi el menor temps possible, frena en sec i pregunta a en Rambo si aquest 13 és de Sort, amb referència a la mítica administració La Bruixa d’Or. «No, no… de cap de les maneres – respon en Rambo -. La Bruixa d’Or no ven mai el 13, ells també tenen les seves manies. De Sort tinc el…». «No, no, vull un 13, quant és?». «Vint-i-cinc». «Vint-i-cinc?».
Sí, la comissió del Rambo de la Rambla és de 5 euros. Però, això sí, un s’estalvia la cua. I el barceloní en qüestió té pressa. «Queda per veure com funciona la compra impulsiva i compulsiva d’última hora – continua analitzant en Rambo -. La gent compra a última hora, quan li entra la por que tothom es farà ric al voltant seu… Jo fa un munt d’anys que demano una comissió de 5 euros, amb crisi i sense crisi. I qui vol un dècim de Sort o de la madrilenya Doña Manolita els paga ben content».
«Sí – confirma Pedro Fortuño, responsable de l’administració de la plaça Urquinaona, cantonada amb el carrer Trafalgar de Barcelona, una altra de les tradicionals d’aquests dies -, el descens de vendes és la tònica general des que va començar la crisi, les empreses tanquen i els treballadors ja no compren participacions…».
Aquí la cua no és com la del Gato Negro, que fins i tot té un guarda de seguretat per garantir l’ordre. Tot i així, té aires nadalencs. Aquestes coses continuen il·lusionant la gent, encara que sigui perquè el fill que ha tornat a casa s’emancipi per segona vegada.
«I aquest descens sostingut de la crisi – continua Fortuño – s’agreuja aquests dies perquè aquest any l’Estat es queda amb el 20 per cent dels premis més alts. Aquesta mesura ja es va fer notar en l’últim sorteig de Reis. Als grans aficionats a la loteria no els va agradar gens la idea. La loteria catalana no ens està afectant. Potser alguns deixen de comprar loteria espanyola per la Grossa, però són molt pocs i la majoria ho fa per motius polítics».
«Cinc euros de comissió? – li diu a en Rambo una senyora gran davant l’administració Valdés, a mig camí entre l’exclamació i la interrogació -. No, no… Jo faig la cua. Com cada any. No sembla tan llarga – continua dient, tota trempada, amb un somriure a la boca -. Cada any baixo un matí a Barcelona i faig la cua a la plaça Urquinaona, a Valdés, i al Gato Neegro del carrer Pelai… De Ripollet, sóc de Ripollet. I si puc fer que em coincideixi amb la visita al metge, doncs millor, però si no… A mi és que això em diverteix».
I en Rambo de la Rambla li diu a la senyora gran que prefereix estalviar-se cinc euros i fer la cua que molt bé, però que els números de Sort els té ell, només ell… I la senyora gran de Ripollet de sobte s’ho pensa millor, recupera el somriure i furga dins el moneder, a veure si entre totes les monedes arriba a cinc euros i no ha de canviar cap bitllet. «Total, una vegada a l’any… i la veritat és que Sort reparteix moltíssim, i no tindrà pas un 13 de Sort?». «No, senyora. Sort no ven el 13. Ells també tenen les seves manies».
I després, recuperant el to confident, i el d’expert, en Rambo respon que no, que el descens de vendes no té res a veure amb l’arribada de la Grossa. Aquest expert diu que el que passa en realitat és que la gent no té diners i el que fa uns anys en comprava cinc ara en compra un i el que en comprava un ara no en compra cap. «Però deixi que li digui una cosa. Els diners són dolents, són indigestos… Si a mi em toca un bon premi em planto a Hawaii i m’ho gasto tot. Que et toquin mil euros, dos mil… Però s’ha d’anar molt amb compte amb les fortunes».

Més informació: La Bruixa d’Or
Crònica de Luis Benvenuty des de Barcelona
Font: LA VANGUARDIA, dimecres 18 de desembre del 2013 (pdf)

Madrid suprimeix tres notaries de Lleida i Cervera i amenaça les de cinc pobles

El ministeri de Justícia va anunciar ahir la supressió de dos de la desena de notaries de Lleida ciutat i una de les dos existents a Cervera. A més, ha enviat cartes als ajuntaments de Tremp, Sort, la Pobla, Seròs i Artesa de Segre en les quals amenaça de tancar les seues, juntament amb registres de la propietat si no realitzen 1.800 operacions a l’any. · Justícia · Serveis · Tremp, Sort, la Pobla, Seròs i Artesa de Segre temen perdre-les juntament amb el registre · El mínim per subsistir · Madrid diu que els registres de la propietat han d’executar 1.800 operacions a l’any

El ministeri de Justícia ha proposat suprimir dos de les gairebé deu notaries que hi ha a Lleida ciutat i una de les dos existents a Cervera, a més d’amenaçar d’anul·lar les que hi ha (juntament amb els registres de la propietat) a les poblacions de Tremp, Sort, la Pobla de Segur, Seròs i Artesa de Segre. Tot això és fruit del procés de revisió de la planta notarial i de registres de la propietat que es fa, de forma parcial, cada cinc anys (com és el cas) o de manera total cada deu.
En un comunicat remès a SEGRE, el ministeri assegura, en relació amb la demarcació notarial, que es proposen les següents modificacions: «La supressió d’una de les dos notaries existents a Cervera i de dos més a Lleida capital». De forma paral·lela, tanmateix, Justícia ha remès cartes als altres cinc consistoris citats (com a mínim), en les quals els demana que justifiquin el volum d’activitat que executen les seues notaries (Tremp, Artesa de Segre, la Pobla de Segur, Seròs i Sort) i els seus registres de la propietat (en el cas de Tremp i Sort). El ministeri assegura que no té intenció de tancar cap notaria ni registre de la propietat, si aquestes seus són úniques a la població on es troben. Tanmateix, matisa textualment que es reduiran «aquelles que estaven vacants, que no havien estat ocupades o que són innecessàries per la reducció de la càrrega de treball».
Justícia considera innecessaris els registres de la propietat que expedeixin menys de 1.800 documents a l’any – diu que «hauran d’amortitzar-se» – i amb referència a les notaries en aquestes poblacions únicament garanteix que «s’ha de fer l’esforç de mantenir al màxim les places rurals». Els alcaldes de les cinc localitats esmentades, tanmateix, consideren que és un primer pas per a la seua supressió i esgrimeixen que hi ha una voluntat recentralitzadora cap a les grans ciutats.

LES REACCIONS

«Estic indignat i m’oposo al que proposa Justícia perquè allunya serveis dels ciutadans»
Llàtzer Sibís · Alcalde de Sort

Notaries de Lleida
Agramunt · Almenar · Artesa de Segre · Balaguer · Bellpuig · Cervera (2) · La Pobla de Segur · La Seu d’Urgell · Les Borges Blanques · Lleida (8/9) · Mollerussa · Ponts · Seròs · Solsona · Sort · Tàrrega · Tremp · Vielha
Registres de la propietat
Balaguer · Les Borges Blanques · Cervera · Lleida (4) · La Seu d’Urgell · Solsona · Sort · Tàrrega · Tremp · Vielha e Mijaran
Altres canvis
El ministeri de Justícia, d’altra banda, ha enviat cartes a diversos ajuntaments que depenen del districte notarial de Balaguer anunciant-los la seua incorporació a Lleida. És el cas d’Almenar, segons va confirmar ahir l’alcalde, Pasqual Izquierdo.

Crònica de Jordi Gabernet des de Lleida
Font: SEGRE, dimecres 18 de desembre del 2013 (pdf)

Madrid tancarà dos notaries de Lleida i una de Cervera, i cinc de pobles perillen

També registres de la propietat poc actius

El ministeri de Justícia va anunciar ahir que suprimirà dos notaries de Lleida i una de les dos de Cervera, i amenaça de fer el mateix amb les de Tremp, Sort, la Pobla de Segur, Seròs i Artesa de Segre si es demostra que tenen poca activitat. La mesura també afecta als registres civils que no duguin a terme 1.800 operacions a l’any. Els alcaldes denuncien que hi ha una voluntat recentralitzadora cap a les grans ciutats.

Més informació: SEGRE, dimecres 18 de desembre del 2013 (pdf)

5 planes para una Navidad diferente

En la playa, haciendo deporte o voluntariado, la oferta alternativa es cada vez mayor · La montaña, el mar y las actividades solidarias se convierten en una opción frente a las cenas familiares y las salidas nocturnas de la Nochevieja

Copiosas cenas familiares, uvas al son de las estrellas televisivas del año seguidas de un cotillón de gala o de una salida nocturna, como todos los fines de semana, pero más cara y masificada. Así son las navidades clásicas de los jóvenes españoles. O eran, porque cada vez son más los planes alternativos que abren la posibilidad de celebrar estas fiestas de otra manera.
La oportunidad de disfrutar de tiempo libre incita a los más aventureros a la montaña, a los nostálgicos del verano a las zonas de clima privilegiado, a los enamorados del escenario al cabaret y a los hastiados del estrés urbano al pueblo. Tampoco faltan quienes, impulsados por el espíritu navideño, dedican sus vacaciones a ayudar a los más necesitados.
En definitiva, ya no hay excusas para volver a pasar otra Navidad en casa. G/U/CAMPUS ha seleccionado cinco opciones para dar un giro radical a este periodo festivo y comenzar el año con toda la energía que merece.

2. Deportes de aventura para bajar los polvorones
Si hay un lugar privilegiado para pasar las fiestas de invierno, es el pueblo leridano de Sort, en la comarca del Pallars Sobirà. Ya su nombre, suerte en catalán, anuncia el emplazamiento de la celebérrima administración de lotería La Bruixa d’Or de Sort.
Y si, tras probar suerte con el sorteo, se abre el apetito de disfrutar al máximo la montaña, el enclave no puede ser más privilegiado. «Resultan especialmente interesantes para los jóvenes algunas de las instalaciones y precios que ofrecen nuestras estaciones de esquí, como el Snowpark de Port-Ainé, los paquetes turísticos que incluyen todo lo necesario para iniciarse en el esquí a precios muy módicos y con facilidades de pago o el forfait universitario», explica Yolanda Mas, de la Oficina de Turismo de Sort.

Més informació: Sort m’agrada
Crònica de Sara Polo
Font: EL MUNDO, dimecres 18 de desembre del 2013 (pdf)

Una vecina de Salou, en el anuncio de La Bruixa d’Or

Publicidad · Concurso de Facebook

Una vecina de la población tarraconense de Salou ganó un concurso de Facebook y se convirtió en la protagonista del nuevo anuncio navideño de la conocida administración de lotería leridana La Bruixa d’Or.
Según informó La Bruixa, el spot fue cercano a la localidad leridana de Sort – donde se ubica La Bruixa d’Or – y en el mismo «la ganadora del concurso se convierte en una singular Alicia en su propio país de las maravillas».
«A través de un apasionante paseo por un frondoso y mágico bosque, al que llega en un emocionante viaje en helicóptero, esta nueva Alicia se convierte en la figura principal de una cena majestuosa e ilusionante», explicó Xavier Gabriel, el popular propietario de La Bruixa d’Or.

Més informació: La Bruixa d’Or
Font: LA MAÑANA, dimecres 18 de desembre del 2013 (pdf)