Dos ferits a l’electrocutar-se en una empresa de Sant Guim de Freixenet

Successos · Accident laboral
Un va ser traslladat a la Unitat de Cremats de la Vall d’Hebron amb lesions greus a la cara · Tots dos estaven reparant un quadre elèctric de Piensos Yak

Dos operaris van resultar ferits ahir després d’electrocutar-se quan treballaven en un quadre elèctric en una empresa de pinso de Sant Guim de Freixenet. Els fets van passar a les 15.59 hores, quan els dos treballadors estaven manipulant la instal·lació elèctrica de l’empresa Piensos Yak, als afores de la població. Els dos operaris van rebre una descàrrega elèctrica a la cara quan intentaven arreglar el transformador de corrent elèctric de l’empresa. Un d’ells, Jordi C.D., de 43 anys, presentava cremades a la cara i als ulls. Davant de la gravetat de les ferides, va ser traslladat en helicòpter a la Unitat de Cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. L’altre operari, Joan T.L., de 20 anys, veí de Sant Guim de Freixenet, que es va fer ferides lleus, va ser traslladat al CAP de Sant Guim de Freixenet i, posteriorment, va ser atès a la mútua de l’empresa.
Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de l’accident. A més, la Inspecció de Treball també elaborarà una investigació. Els agents investiguen si les pluges caigudes ahir a la Segarra podrien haver provocat la descàrrega elèctrica i el posterior accident laboral. Fins al lloc de l’accident es van desplaçar dos dotacions dels Bombers de la Generalitat i dos ambulàncies del Sistemes d’Emergències Mèdiques (SEM).
En els últims sis anys, quatre persones han perdut la vida electrocutades a les comarques de Ponent. Al maig del 2007, al pantà d’Utxesa, a Torres de Segre, un veí de Terrassa de 70 anys va morir al quedar-se-li enredada la canya amb una torre d’alta tensió.
Al juny del 2009, un treballador de 22 anys de nacionalitat romanesa i veí de Sort va morir al rebre una descàrrega elèctrica quan treballava netejant un bosc a Gavet de la Conca i va tocar un cable. Mig any després, al desembre, el propietari d’una casa rural de Navès de 45 anys va morir electrocutat quan manipulava una bomba d’aigua. L’últim accident mortal d’aquest tipus va passar al març del 2011, quan un topògraf de 36 anys va morir a Abella de la Conca després d’electrocutar-se amb un cable d’alta tensió.

Crònica de Xavier Santesmasses des de Sant Guim de Freixenet
Font: SEGRE, dimarts 30 d’abril del 2013 (pdf)

Abiertas las inscripciones para la 4ª edición de la Rialp Matxicots

Alpinismo · La cita será los días 14 y 15 de septiembre

Ya están abiertas las inscripciones para la 4a edición de la Rialp Matxicots. El fin de semana del 14 y 15 de septiembre se celebrará una de las carreras de montaña más reconocidas de Catalunya y en el admirable paisaje de la comarca del Pallars Sobirà, Pirineo de Lleida.
Se disputarán tres carreras durante todo el fin de semana: la Rialp Matxicots Extrem – de 82 km y 5800 m de desnivel positivo -, la Rialp Matxicots Marató – de 42 km y 3200 m de desnivel positivo -, y la Rialp Matxicots Popular, de 17 km y 1200 m de desnivel positivo.
Una de las grandes novedades en esta edición se encuentra en el recorrido, donde se pasará por los pueblos de Altron y Seurí, mejorando la espectacularidad del itinerario. Los participantes podrán disfrutar del deslumbrante paisaje natural de la Vall d’Àssua para adentrarse en lugares únicos como la fuente de Libeto, el paraje denominado la Virgen de la Montaña, en Caregue; la Serra de Posa, el pueblo abandonado de Sant Romà de Tavèrnoles por donde sólo se accede por un estrecho camino; así como descubrir los búnkeres de la Guerra Civil en Roní.
En la pasada edición, el vencedor en la Rialp Matxicots Extrem fue Jaume Folguera, con un tiempo de 10 horas, 51 minutos y 47 segundos. El tarrasense se desmarcó del resto de participantes desde el inicio de la carrera y coronó como el primer clasificado el Montsent de Pallars de 2.883 metros de altura, siendo el pico más alto de todo el recorrido.
Después, Folguera mantendría su ventaja en solitario hasta la meta. En categoría femenina, se impuso Berta Moreno con un tiempo de 14 horas, 39 minutos y 18 segundos. La organización de la Rialp Matxicots hace meses que trabaja en la edición del año 2013 y, recientemente, estuvo presente en la Expo Sports Trail de la Marató de Barcelona.

Més informació: Rialp Matxicots
Font: LA MAÑANA, dimarts 30 d’abril del 2013 (pdf)

“Gran Nord” torna farcida de nous personatges

Ficció televisiva
L’amor-odi de l’Anna amb els habitants del poble dominarà els inicis de la segona temporada
Nord vol ser un estat independent. Aquest serà l’eix central de la nova etapa de “Gran Nord”, que avui torna a TV3. Aquesta preocupació implicarà tots els personatges, però no eclipsarà les històries de cadascun.
Incorporació · Un DJ vol obrir una discoteca a Nord per fer-hi una festa gegantina

Els habitants de Nord volen que el poble esdevingui un estat independent i la major part de la nova temporada, que s’estrena aquesta nit a TV3, se centrarà en els preparatius necessaris per aconseguir-ho (foto: TVC)

La primera temporada de la sèrie de TV3 Gran Nord va acabar amb l’Anna marxant del poble, fugint d’una ruptura sentimental amb l’Ermengol i lleugerament decebuda amb alguns dels habitants d’aquest llogarret dels Pirineus. Per això, la nova etapa de la ficció comença avui (22.30 h) amb l’Anna un altre cop a la ciutat, a centenars de quilòmetres de tot el que havia centrat la seva vida els últims temps. Ara ha recuperat la seva antiga vida a la capital. Allà es dedica a assumir casos policials més complexos i a afrontar escenes amb més acció al carrer.
Mentrestant, a Nord, tothom va de bòlit amb els preparatius necessaris per convertir-se en un estat independent. Una cosa que deixa indiferent la mossa d’esquadra, que no en vol saber res. Una indiferència que també afecta el Quico. De fet, aquest és el motiu que el porta a instal·lar-se a Barcelona, concretament, a casa la Laura. No obstant, l’abundància de la capital no el distreu dels seus objectius. Ell ha de demanar un favor a l’Anna i per aconseguir que l’ajudi s’oferirà a col·laborar en un cas que ella està investigant.
Tot i que aquesta sigui l’arrencada del primer capítol, la sèrie no se centrarà en la vida de l’Anna a Barcelona. Al contrari, la trama es desenvoluparà un altre cop a Nord. Allà és precisament on es pot veure quin és el centre de l’acció. I és que, com avancen a TV3, «Nord bull».
El consell del poble va ple de noves idees i projectes perquè les persones del poble volen fer un nou estat, com un intent de reinventar la seva vida. Volen escriure el seu futur i creuen que «tot és possible». No obstant, tenen un obstacle que no els deixa tirar endavant. Els falta «el cavaller protector». Una recerca que els preocuparà a bastament fins que el trobin.
Tot i això, com que es tracta d’una sèrie coral – encara que tingui la figura de l’Anna com a element de distorsió i catalitzador de moltes de les trames -, la ficció intentarà augmentar el seu atractiu amb un bon nombre d’incorporacions. Els espectadors es trobaran al Pirineu lleidatà amb un parell de friquis. El primer, el professor Gassman, un home que assegura que pot llegir el futur. El segon, el DJ Xones, que té la fixació d’obrir una discoteca a Nord per fer-hi «la millor festa de la història». Al costat d’aquests, el Danny, un home vell però «entranyable» que es presenta a la ficció de la pública com un dels últims maquis dels Pirineus. A més d’aquestes incorporacions masculines, també hi haurà l’aparició a Nord de la Núria, idealista, combativa i germana de l’Anna.
A part d’ells, hi haurà la integració del Felip, que és el marxant d’art de la Frederica, que vivia instal·lat a Nova York. Com ell, tornen al poble la Lídia, una noia tan tendra i bella «que ningú diria que és germana del Cullera», i la Margot, la cosina francesa de la Rita. Finalment, el poble també es revolucionarà amb l’arribada del Catxador, pel qual totes les dones senten una atracció irrefrenable.
Tot i les novetats, n’hi haurà que no abandonen els seus costums. El Manolo i el Quico s’uniran a nou grup de contrabandistes. Encara que no n’avancen més detalls, sembla que el Sisquet també tindrà el seu moment estel·lar aquesta temporada quan es faci «famós arreu del món gràcies a una habilitat que tenia mig amagada». La Rita s’embolicarà en negocis arriscats per intentar salvar la fonda de la crisi, i la Margarida traurà la fúria quan una altra es fiqui en la vida del Rius.
Una sèrie de trames que fan preveure una temporada moguda quan es posin totes en marxa en un context tan petit com Nord. Com ja se sap, és impossible que en un poble passin de manera aïllada.

Una audiència que es desinfla

La primera temporada de Gran Nord va tancar amb una quota de pantalla del 16,1%, un share mitjà que no es correspon amb les xifres que va obtenir aquesta ficció ambientada al Pallars Sobirà quan va començar. Els dos primers episodis van aconseguir un 24,3% i un 18,6% de quota respectivament, però les dades van arribar a caure fins al 9% en l’antepenúltim episodi de la temporada, emès a finals de juliol. Les ganes de veure una ficció situada fora de la capital eren elevades, com ho demostra el fet que, en el debut de la sèrie, Lleida li va concedir un share que doblava la mitjana catalana. La producció, però, va ser criticada a través de les xarxes socials, entre altres coses pel retrat que oferia de la gent de poble.

Més informació: Gran Nord
Crònica de Joan Callarissa des de Barcelona
Font: ARA, dilluns 29 d’abril del 2013 (pdf)

Les aventures del veïns de Nord tornen a TV3 avui dilluns

Programes · Ficció
Arranca la segona temporada de la sèrie ambientada al Pallars Sobirà

Nord bull. El consell està ple de noves idees i projectes. Volen fer un nou estat, reinventar la seva vida. Ho tenen tot a les seues mans. Bé, ho tenen gairebé tot. Només els falta una cosa, un cavaller protector. Anna Obach, a uns quants centenars de quilòmetres de distància, no en vol saber res, de Nord. Ha tornat a la seua plaça en una comissaria de Barcelona i intenta refer la seua vida. Però no li serà gens fàcil. I és que dir teu (adéu) a Nord no és tan senzill…
Així arranca aquest dilluns a les 22.30 hores la segona temporada de Gran Nord. Als nous capítols, l’Ermengol farà tot el que sigui possible i que estigui a les seues mans per recuperar l’estima de l’Anna, que ha quedat escarmentada i ha perdut la confiança en la gent de Nord.
El Manolo i el Quico s’uniran a un grup de contrabandistes, el Sisquet serà famós a tot el món gràcies a una habilitat que tenia mig amagada i el Joan i la Federica veuran com terceres persones fan trontollar la seua relació. La Rita s’embolicarà en negocis arriscats i la Margarida no podrà reprimir els gelos quan una altra dona aparegui a la vida del Rius. I l’Estadella, el Pep i el Cullera obriran junts una formatgeria casolana on faran un dels formatges més apreciats de la zona.
Evidentment, tot això ho anirà explicant la Tanja, a les estones lliures que li deixi una nova relació amorosa.

Aina Clotet i Roger Coma, en el paper de mossos d’esquadra (foto: TVC)

Més informació: Gran Nord
Font: SEGRE, dilluns 29 d’abril del 2013 (pdf)

Dos excursionistes moren atrapats per una allau de neu a la serra del Cadí

Dos excursionistes van morir ahir a la nit atrapats sota una allau a la serra del Cadí, al municipi lleidatà de Montellà i Martinet, en un dia de temporal i després d’un hivern de grans nevades que ja han provocat diverses allaus. Mentrestant, el temporal va intensificar-se ahir i va deixar una temperatura de 8,5 graus de màxima, la més baixa a Lleida en 70 anys.
Successos · Muntanyisme
A la cara nord d’aquesta serralada i al municipi lleidatà de Montellà i Martinet

Dos persones van morir ahir a la nit a causa d’una allau a la cara nord del Cadí, segons va comunicar el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) als bombers que van anar a rescatar-los.
L’avís de l’accident es va produir a les 21.25 h de la nit. Els fets es van registrar al Canal del Cristall, al municipi lleidatà de Montellà i Martinet (Cerdanya). A causa de la dificultat de l’operació, es calculava, a l’hora de tancar aquesta edició, que els equips de rescat encara tardarien tres hores a portar els cossos on són els efectius del SEM que es van desplaçar fins al lloc. És el succés més greu que s’ha produït aquest hivern i primavera a causa de la gran neu acumulada, que ha provocat algunes esllavissades i allaus de neu.

Rècord de baixes temperatures

D’altra banda, la ciutat de Lleida va registrar ahir, amb 8,5 graus, la temperatura màxima més baixa dels últims 73 anys, des que hi ha dades certificades des del 1940, en un final d’abril, segons va constatar el Centre Meteorològic de Lleida. Un intens fred que ha crescut els últims dies a causa d’una borrasca amb fred d’aire procedent del nord d’Europa i que ha afectat tot l’est de la Península.
Mentrestant, la temperatura mínima durant la jornada d’ahir, de 5 graus, no va arribar a assolir cap rècord com la màxima.
A la resta de capitals de comarca de Lleida tampoc no es van superar els deu graus, segons les mateixes dades del Centre de Meteorologia. I tot plegat tenint en compte que, el passat 18 d’abril, el termòmetre va arribar a marcar fins a 30 graus, fet que suposa un descens de gairebé 22 graus en només deu dies.
El temporal, d’altra banda, va vindre acompanyat de pluja i també de neu a tot el Pirineu i va afectar de nou la Val d’Aran, Vielha inclosa i amb un pam de neu en cotes altes de les pistes d’esquí de Baqueira, i poblacions del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell.
Al pla també va fer acte de presència, a partir dels 500 metres, en algunes poblacions de les comarques de les Garrigues, la Segarra i la Noguera.

DADES

8,5 graus
És la màxima registrada ahir pel Centre Meteorològic de Lleida. La mínima va ser de 5 graus a la capital del Segrià.
73 anys
Hi ha registres des de l’any 1940. Mai a finals d’abril en aquests 73 anys una màxima no havia sigut tan baixa.

CLAUS

Previsions
Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, el fred es mantindrà els pròxims dies, així com les precipitacions en forma de pluja. A les cotes més altes del Pirineu pot ser que continuïn les nevades.
Buidatge de pantans
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va ordenar dissabte desembassar aigua d’Oliana, que està gairebé al límit de capacitat. També ENDESA ha deixat buit el pantà de Moralets a l’espera d’augments pel desglaç.

EL TEMPORAL

Localitat Sort
Temperatura màxima 6,6ºC
Precipitació 2,2 mm/mm

Imatge presa ahir al port del Cantó, entre el Sobirà i l’Alt Urgell (foto: Toni Sellart @puidesegur)

Més informació: Estació meteorològica de Sort – Barranc de Pietat
Font: SEGRE, dilluns 29 d’abril del 2013 (pdf)

“Gran Nord” vuelve esta noche a TV3 con la segunda temporada

Ficción · Pirineos

Aina Clotet y Roger Coma son los dos protagonistas de la serie (foto: TVC)

Nord está que arde. El consell está lleno de nuevas ideas y proyectos. Todos los habitantes de Nord quieren hacer un nuevo estado, reinventar su vida y todos están intentando construir sus sueños. Anna Obach, a unos centenares de kilómetros de distancia, no quiere saber nada de Nord. Ha vuelto a su plaza en una comisaría de Barcelona e intenta rehacer su vida. Quiere superar tan pronto como pueda su ruptura con Ermengol y con el pueblo. Pero no le será nada fácil. Ni ella puede olvidar Nord ni Nord la quiere dejar escapar. Y es que decir adiós (teu) a Nord no es tan sencillo.

El paisaje

Toda la serie irá acompañada de un elemento imprescindible en la ficción: el paisaje. El espectador podrá volver a contemplar los espectaculares valles del Pallars Sobirà y descubrirá la idiosincrasia de los habitantes de la zona. Los exteriores de la serie se han vuelto a rodar de nuevo por los lugares más fascinantes del Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Vall d’Àssua y el Pirineo leridano. El paisaje y los habitantes de la zona vuelven a ser protagonistas de Gran Nord.

Nuevas tramas

Ermengol hará todo lo posible para recuperar la estimación de Anna, que ha quedado escarmentada y ha perdido la confianza en los habitantes de Nord. Manolo y Quico se unirán a un grupo de contrabandistas que transportan un material muy especial a través de las montañas. Sisquet será famoso en todo el mundo gracias a una habilidad que tenía escondida. Por su parte, Joan y Frederica verán cómo terceras personas harán peligrar su relación justo cuando está a punto de nacer su hijo. Rita iniciará negocios de riesgo para intentar salvar la fonda.

Més informació: Gran Nord
Font: LA MAÑANA, dilluns 29 d’abril del 2013 (pdf)

Alícia, fes-te gran

Sra. Sánchez-Camacho:
Ets sens dubte una dona d’empenta, valenta i decidida. Mediàtica, t’has passat gairebé dos anys «tocant cuixa» amb el president Mas, com per demostrar als teus que el tenies al palmell de la mà, sempre buscant la foto. Després de les eleccions del 25-N, això canvia, ara has de petonejar Madrid, aquí s’ha acabat.
Els teus s’hi presten, ets el seu referent, però comencen els errors de bulto, guardaespatlles espanyols, entrevistes per fer mal, silencis de tres anys, protagonisme dels companys, més aviat semblen pinxos que homes de seny que haurien d’ésser els polítics. Ara et poses de peus a la galleda amb la immersió lingüística.
Catalunya terra d’acollida, com sempre, no pot tenir xarnegos, sinó docents i ensenyants com l’Aina Moll, Maria Rúbies, Mercè Agustí i tants d’altres. Com deia el president Pujol, és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho.
Fa anys es va fer una campanya institucional del mil·lenari de Catalunya. Quan els operaris arribaren al Sobirà per col·locar les empostissades, en trobaren unes que deien: «Els pallaresos ja hi érem». I era cert, ells hi eren des de feia temps.
És per això que m’atreveixo a fer-te aquesta reflexió: un dia deixa la contaminació de la costa i puja al Pallars Sobirà, pots triar Rialp, Sort, Llavorsí, Escaló, Tírvia, Esterri… no et cal escorta, som gent de pau. Sopa bé, passeja al vespre pel poble que hagis triat. Sentiràs bramar el riu i dormiràs bé.
L’endemà, lleva’t tard, esmorza bé. Agafa el cotxe i puja per qualsevol carretera, atura’t a qualsevol indret, seu a la riba de la carretera, de cara a una vall verda, segons els experts, podràs comptar fins dinou tonalitats de verds, tant a primavera com a la tardor, aguanta una bona estona, aviat sentiràs com aquella massa forestal va avançant cap a tu, entrant pels porus de la cara i la resta del cos, fins a engolir-te dins la massa verda, donant-te un benestar incommensurable, sentiràs coses increïbles, sensacions extraordinàries, entendràs moltes coses. T’hauràs fet gran i assolit la maduresa.
Ben cordialment,

Signat: Jordi Marimon i Sarra – Correu
Font: SEGRE, dijous 25 d’abril del 2013 (pdf)

Nace en Sort el primer centro leridano que elimina los piojos del cabello

Fora Polls también asesora a los clientes y hace charlas en escuelas y guarderías

Sort, en el Pallars Sobirà, dispone del primer centro de la demarcación de Lleida que se dedica a hacer tratamientos para eliminar de la cabeza los piojos y las liendres con un nuevo método 100% natural con el cual no utilizan insecticidas. El proceso para eliminar los piojos consta de 3 partes: aspiración, peinado e inspección. El centro Fora Polls también hace charlas en las escuelas y hogares de niños para dar toda la información sobre los piojos. Noemí Baro, de Fora Polls, ha dicho que es muy importante saber cómo prevenir y cómo actuar en caso de tener piojos. Baro ha dicho que la gente tiene muy mala información sobre los piojos y cómo eliminarlos. Un tratamiento de estas características cuesta entre 35 y 50 euros la sesión.
Noemí Baro ha explicado que decidieron poner en marcha este servicio a raíz de la creciente propagación y dificultad que suponen los piojos en los últimos años y las peticiones de las clientas de la peluquería que tienen sobre tratamientos de estas características.
Es una tarea manual que requiere un tiempo que muchas veces los padres no tienen. El tratamiento son dos sesiones de una hora y media cada una.
Cuando llega una persona al centro para hacerse un tratamiento de estas características primero le hacen una aspiración con un nuevo sistema. Un aspirador especial se pasa por los cabellos y arrastra los piojos y algunas liendres.
Una vez se ha pasado el aspirador por todo el cabello se peina muy minuciosamente. Se pasa un peine por toda la cabeza para extraer la mayoría de liendres que hay en el cabello. Para no dejarse ninguno, las peluqueras utilizan unas gafas de aumento para ver mejor el cabello.
En cuanto a la inspección final es la parte más importante del proceso. Se trata de hacer un examen exhaustivo para extraer totalmente las liendres que hayan quedado puesto que el peine no las arrastra todas.
Noemí Baro ha destacado que uno de los problemas de los piojos es la mala información que se tiene y la cantidad de mitos y remedios caseros ineficaces que circulan. Un punto negativo también es que hasta hace poco ha sido un tema tabú.

Font: LA VANGUARDIA, dilluns 22 d’abril del 2013 (pdf)

Paral·lelismes inevitables

Victus (La Campana, 2012) de Sánchez Piñol no és un llibre per arrossegar amunt i avall, més aviat és per seure còmodament durant hores i reconèixer que la història més captivadora i menys influent la viuen els figurants concrets i anònims. No s’hi revel·len dades que no fossin en mans dels historiadors, però certament que al gran públic ens ofereix, amb una prosa ràpida i senzilla, una visió diferent de la guerra de successió, del setge de Barcelona i de com alguns prohoms de l’època, cito concretament Rafael de Casanovas, han passat a l’olimp del catalanisme adinerat malgrat el paper que el bueno de Zuvi, narrador i protagonista, els atorga a la novel·la.
En una de les seves campanyes infames, incendiàries i afrikaners, Ciutadans acusava el nacionalisme català de falsejar la història. Un dels seus arguments per demostrar que el catalanisme es basava en mentides era el fet que Rafael de Casanovas no va morir en combat, tal i com suggereixen les estampes clàssiques en pintura i escultura, sinó que acabada la Guerra va tornar a exercir d’advocat i traspassà plàcidament a casa seva.
Si aquesta era la sort del gran màrtir, convidaven a creure per lògica deductiva que les tropes de Felip V havien desfilat per terres valencianes i catalanes com els armats de la Sang de Lleida, que al seu pas tranquil reparteixen caramels a nens i jubilats.
La dada respecte al cap del Consell de Cent és certa, però la contradicció no estova la trepitjada sense manies que el poder castellà exercí amb escarni com a dret de conquesta. Així que la qüestió que em plantejo no és la que ells pretenen, sinó preguntar-me per què un cert nacionalisme català té Casanovas de referent quan Catalunya va quedar arrasada i plagada de cadàvers; quan el general Villarroel, castellà per cert, va patir una repressió brutal i quan d’altres com Josep Moragues van ser executats, esquarterat i el seu cap va ser exposat durant dotze anys a les portes de Barcelona.
El mateix Martí Zuviria a Victus afirma que el poble català respecta les seves institucions més que no ho fan els qui les ostenten, i sembla que el conseller no va fer mèrits per a tanta parafernàlia.
Mentre al Fossar de les Moreres no s’hi enterrava cap traïdor, escridassar autoritats i la junta de l’Espanyol a l’ofrena a Casanovas per la diada és avorrit i patètic.
A mesura que vas passant pàgines et va coent alguna cosa per dins i sense voler, instintivament, amb totes les contradiccions d’un subconscient desconfiat, no pots evitar els paral·lelismes i arribes a la conclusió que la Generalitat torna a ser en mans dels mateixos Felpudos Rojos d’aleshores; interessos de classe, vacil·lacions calculades, exaltacions buides, timons sense vaixell i vaixells per fugir a la primera de canvi; que Mas té més de Casanovas que no de Companys, vaja.

Text de Jaume Barrull Castellví – Doncs jo encara diria més
Font: LECTURA, núm. 778, 21/04/2013 (pdf)

Ajornada la Copa Catalana d’eslàlom a Sort

Piragüisme

L’organització de la prova de la Copa Catalana d’eslàlom prevista per avui a Sort va decidir ahir ajornar la cita a causa de les previsions de mal temps i les condicions de seguretat que ofereix en aquests moments la Noguera Pallaresa. La Federació Catalana de Piragüisme anunciarà aviat una nova data per a la celebració de la prova de Sort.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dissabte 20 d’abril del 2013 (pdf)